Ha d'estar ICV-EUiA al govern de BCN?

Tenia ganes de contestar la resposta que em va fer el Salva al meu escrit de "decepció" just després de les eleccions de diumenge, sobre si ICV-EuiA hem d’estar o no a l’equip de govern de la ciutat de Barcelona. La decisió d’ERC de plantejar-se seriosament el fet de no estar al govern li dóna a aquest article un matís diferent, però intentaré parlar més de la postura que crec que ha de tenir ICV que no pas de la decisió d’ERC.
Per dir-ho clar jo crec que ICV-EuiA ha d’estar al govern amb el PSC, i en la mesura del opssible amb ERC. I no ho dic, com algú podria pensar per un interès eprsonal de mantenir el lloc de treball, us asseguro que tampoc em costraia tant tornar a l’ensenyament a l’escola Gravi, tornar a fer classes i participar de la Cooperativa. Us asseguro que els meus arguments són polítics i no personals, tot que és evident que el meu pragmatisme, ja prou conegut, influeix en els meus plantejaments. El meu objectiu en política és poder influir en les decisions, no estic en política per ser pur i immaculat, estic en política per transformar i ser al govern pot ser una bona via, tot i que no és evidentment la única. En aquest cas però, crec que Jordi Hereu pot fer un lideratge prou bo, tot i que aquesta tendència exagerada a l’ordre que té, i que durant aquest mandat es poden començar a visualitzar a la ciutat de Barcelona les noves polítiques de la Generalitat especialment en matèria social i d’habitatge. Per tant crec que és necessari n perdre aquest tren.
Per altra banda crec que el resultat de les eleccions de diumenge no té a veure amb un vot de càstig de la política municipal. És una situació de desencís que va molt més enllà de Barcelona, tot i que alguns elements de política local també han influit. Per tant la gent no ha expressat un desencant amb el tripartit municipal, sinó un desencant amb la política i especialment amb les formacions d’esquerres. I això ho demostra el fet que el resultat a la ciutat no ha estat marcat per la manera com s’ha fet la política del districte o els "punts calents" de conflicte. Sols la narcosala de la Vall d’Hebron sembla haver tingut una certa influència. Allò que s’ha fet bé i allò que s’ha fet malament per part del govern municipal ha tingut poca influència electoral. La gent no ha deixat de votar a ICV, segons la meva opinió, perquè estem al govern, sinó per raons més profundes.
Tenim molts deures a fer. Aconseguir entendre perquè s’ha produït aquest vot de càstig tan gran (abstencionisme i vot en blanc), prendre mesures com a ICV-EuiA, afrontar amb valentia com a coalició el nostre futur més immediat, millorar la nostra capacitat d’influència en el govern, aconseguir una major fluidesa i comunicació amb els moviments socials i les noves formes d’organització ... bàsicament aconseguir guanyar de nou la confiança de la gent que voldria apostar per una força ecologista i d’esquerres.
La decisió d’ERC sols aguditza aquesta situació. El PSC pot optar entre una sociovergència còmoda o un govern d’esquerres de difícil gestió. Estic convençut que aquesta darrera opció és la millor per defensar allò que ens creiem com a ICV-EuiA. Entendria no estar al govern si això permetés ajudar a construir una alternativa, estic d’acord en que hem d’aconseguir governar Barcelona diferent i tindrem temps d’anar plantejant les prioritats.

Autocrítica política

Avui plantejo 10 punts d’autocrítica de la classe politica. Crec que no tots els polítics ni totes les formacions ho hem fet igual, però sí que crec que poden ser alguns trets més aviat generals. De totes maneres crec que cal llegir aquest text conjuntament amb l’anterior. En propers escrits parlaré de què crec que ha fet ICV-EuiA per caure tant a nivell electoral i també parlaré sobre el paper dels mitjans de comunicació. I evidenment parlaré sobre si hem d’estar o no al govern de Barcelona.

Arribem tard. Ens preocupem de situar el tema de la vivenda quan ja hi ha molta gent que té problemes greus per accedir a un habitatge (per exemple).
Ens preocupa més desgastar al contrari que convèncer gent. La campanya sembla servir per fer restar vots als altres i no per guanyar-ne per la nostra formació.
Ens deixem dominar pels mitjans de comunicació, no plantegem que sovint també ho fan malament, que sovint manipulen directament i fins i tot acceptem amb naturalitat que hagin de saltar a un llit elàstic per fer la foto de final de campanya.
Donem la sensació de ser tots professionals de la política sense altres ambicions fora d’aquest món. La política no sembla un compromís sinó una professió.
Donem la sensació que cal haver nascut per damunt de la Diagonal per poder encapçalar una llista electoral.
Ens costa molt valorar com a positiu el consens que s’arriba en molts temes. Cal sempre fer constar la diferència.
Escoltem poc el que diuen molts col·lectius, ens costa ser conscients de què està passant al carrer.
En els darrers 30 anys hem estat incapaços d’innovar radicalment en la relació entre la ciutadania i els representants polítics. Seguim mantenint les mateixes formes de participació ciutadana que quan la societat estava mobilitzada.
Ens costa molt acceptar les nostres limitacions. Podem contribuir a canviar les coses però necessitem a la gent i no sempre tot es pot canviar. Ens falta humiltat.
Hem confós massa sovint la necessària pedagogia d’explicar les nostres actuacions, amb la propaganda.

Tots els polítics som iguals?

Si bé és cert que els polítics són responsables de la crisi actual que s’ha evidenciat amb el resultat a les darreres eleccions, primer vull matisar algunes coses. En primer lloc no penso acceptar que tots els polítics som iguals. Això és tan fals com dir que tots els dentistes o tots els taquígrafs són iguals, no té ni cap ni peus. Hi ha polítics que han robat, polítics que han prevaricat, polítics que s’han beneficiat del seu càrrec, polítics que han impulsat organitzacions terroristes ... però hi ha també polítics que han defensat la llibertat d’aquest país, hi ha polítics que han anat a la presó per defensar els seus ideals, polítics que han impulsat beneficis per a tota la societat, polítics que han creat l’actual sistema públic d’ensenyament ... Dir que jo sóc igual que Julián Muñoz, Aznar o Josep Anglada (Plataforma per Catalunya) és un insult, directament. Però tampoc sóc igual que Duran i Lleida, Corcuera, Obiols, Anguita, Portabella, Jaume Matas, Montserrat Tura o Xavier Trias, per molt que alguns d’aquests em mereixin el meu respecte. No em dóna la gana d’acceptar que governi qui governi es fa la mateixa política, és absurd. De veritat algú és capaç de defensar que la ciutat de Barcelona seria exactament igual que si hagués governat alguna altra formació política? De veritat algú creu que l’evolució de Nou Barris o el Besòs seria igual havent governat CIU (per exemple)? De veritat algú creu que el servei de teleassistència tindria la mateixa força avui a Barcelona que si hagués governat el PP? Això no s’ho creu ningú. Amb això no vull dir que tot el que hem fet sigui positiu, simplement dic que si hagués governat CIU o PP o sols algun dels partits de l’actual tripartit, la ciutat seria diferent. Posaré un exemple clar. El diari El Punt publica que l’únic conflicte veïnal que ha tingut una repercussió negativa en els partits d’esquerres ha estat la instal·lació de la narcosala a la Vall d’Hebron. Aquest equipament ha suposat un desgast electoral per qui l’ha posat, però era necessari i molta gent ha expressar el seu suport per "aguantar" el conflicte. No tots els polítics són iguals, alguns han decidit mantenir aquest equipament tot i que això ha significat dos anys de tensions i una pèrdua de vots. Ho sento molt no tots som iguals. Tampoc ha estat igual tot el moviment associatiu. Hi ha entitats que han lluitat en contra de la narcosala, hi ha entitats i líders veïnals que s’han amagat i han volgut estar al costat de la protesta per no deixar de ser el "shèriff" del seu barri i en canvi hi ha entitats i persones del moviment associatiu que han defensat l’equipament i ho han fet públicament. No tot el moviment veïnal és igual i malgrat això i que en aquests moments hi ha una crisi de participació en el moviment veïnal no podem dir que l’associacionisme a Barcelona no ha de jugar un paper decisiu en el futur de la ciutat. Aquest article no es pot entendre aïllat, sense veure que sóc crític amb el que hem fet els polítics o el que han fet els mitjans de comunicació, però per afrontar l’autocrítica que faré molt aviat, cal abans que deixi clara aquesta premissa. Ho sento molt i ara sols parlo d’ICV-EuiA, però a la nostra llista hi havia gent com la Neus Català, la Maria Salvo, el Juan Manuel Velasco, el Jordi Clausells, el Toni Coll, la Maria Comín, la Josefa Vázquez, la Carlota Falgueras ... que no són iguals que molts polítics i que tampoc són iguals que aquells que diuen que tots els polítics són iguals, us ho asseguro.

Celebrem la porra electoral

Tal com vaig dir l'altre dia, tot i haver tingut 34 aportacions a la porra electoral, ningú va encertar el resultat definitiu. És per això que he decidit convidar-vos a una cerveseta (o refresc o cafè) el proper dimarts 5 de juny a les 19.00 al bar de la Biblioteca Mercè Rodoreda (Camèlies 76-80). Serà una bona ocasió per xerrar una estoneta i prendre'ns amb bon humor el debat necessari sobre el futur de la nostra política. Us prego que em confirmeu la vostra assistència. Si algú que no va participar de la porra vol venir també s'hi pot afegir.

En resposta a Albert Sánchez Piñol

Avui l’escriptor Albert Sánchez Piñol ha fet una crònica al Matí de Catalunya Ràdio on en certa manera questionava el fet que l’Elsa Blasco fos la Regidora del Districte d’Horta-Guinardó quan sols representa a una mica més del 4% dels vots del Districte. Considero que Sánchez Piñol és un gran escriptor però no té credibilitat com a comentarista polític. Si l’Elsa Blasco acaba repetint com a Regidora d’Horta-Guinardó serà perquè hi ha un equip de govern que decideix que ho sigui. Per tant serà la Regidora en funció d’un acord de govern que molt possiblement inclourà a 22 dels 41 Regidors de la ciutat. Ja he comentat que em preocupa greument l’altíssima abstenció de diumenge i també he comentat algun cop en aquest blog la necessitat d’escollir directament als consellers i Regidors de Districte. Però mentre no millorem la participació ni canviem el sistema d’elecció dels Consells de Districte el fet que l’Elsa pugui ser Regidora d’Horta-Guinardó no és tan sols possible i legal, sinó que és perfectament legítim. Crec que no ajuda gens a aclarir les coses declaracions com les d’avui. En el nostre sistema democràtic hi ha la possibilitat de fer equips de govern de coalició i és lògic que aquests acords preveguin una distribució de responsabilitats polítiques d’aquest govern. A l’Ajuntament de Barcelona i a qualsevol institució. Si el senyor Albert Sánchez Piñol considera que s’haurien d’escollir d’una altra manera els Regidors de Districte sols cal que ho digui, però no pot qüestionar que amb el sistema actual les Regidories de Districte són una responsabilitat més del govern de la ciutat i per tant com a coalició es distribueixen les responsabilitats. És curiós a més que sols parli del cas d’Horta-Guinardó, per molt que ell hi estigui vinculat, però el meu dubte és i perquè no cita a ERC que està en la mateixa situació a un altre Districte? Crec que ara tothom s’atreveix a parlar de dignitat política, de mesures per solucionar l’abstenció i de credibilitat, però això també suposa tenir un mínim de cultura democràtica i entendre que la democràcia permet acords de govern i que dins d’un acord de govern és obvi que es distribueixin les responsabilitats. Per acabar li vull garantir que l’Elsa Blasco si segueix sent la Regidora d’Horta-Guinardó ho serà en nom d’un equip de govern i que per poder governar seguirà necessitant, òbviament, els 6 consellers o conselleres del PSC, els dos consellers o conselleres d’ICV-EuiA i el conseller d’ERC. Estaria bé que algú expliqués que això és possible, democràtic i legítim. Sols els que voldrien acabar amb el multipartidisme d’aquesta societat ho poden veure diferent. El dia que s’escullin els Consells de Districte d’una forma diferent serà una altra cosa, però de moemnt no barregem més coses ni ajudem a crear encara més confusió.

Alguns resultats a Horta-Guinardó

Aquests són els resultats a Horta-Guinardó, entre parèntesi el resultat al 2003.

Vots Percentatge
PSC 22.009 (32.080) 34’09% (38’66)
CIU 13.462 (13.733) 20’85%(16’55)
PP 9.696 (12.598) 15’18%(15’02)
ICV-EUiA 6.467 (11.195) 10’02%(13’49)
ERC 5.774 (10.044) 12’10% (8’94)

Aquests resultats demostren una cosa que ja teníem previst que és que el fet que ICV-EUiA tingués la Regidoria del Districte no suposava un resultat diferenciat de la ciutat. Hem tingut com a ICV la mateixa davallada que a la resta de la ciutat, i els resultats han estat equiparables a Barcelona a tot arreu. A l’altre districte amb una situació similar a Horta-Guinardó, on ERC té la Regidoria del Districte també ERC ha patit un resultat similar. En el cas de Gràcia la baixada d’ERC ha estat superior, però possiblement per l’efecte de vot de càstig independentista que han tingut. Tenir la Regidoria de Districte no condiciona el resultat al territori de forma contundent. Primer perquè poca gent sap qui és la Regidora, segon perquè encara menys gent sap a quin partit pertany i en tercer lloc perquè si el que ha marcat els resultats a Barcelona han estat temes de política general imaginem-nos si parlem de districtes. De totes maneres si que elements interessants a comentar si veiem les zones de recerca i d’això en palaré més endavant.

Breu balanç a BCN

Els resultats electorals diuen clarament que els tres partits d’esquerres hem perdut a Barcelona un regidor cada formació. Però evidentment aquesta dada no pot amagar que l’impacte d’aquesta pèrdua no és igual a cada casa. El PSC torna a baixar el nombre de regidors i queda sols a dos de CIU, però l’efecte Hereu ha permès frenar una tendència que semblava clarament de descens. És per tant una baixada molt suau i que permet mantenir plenament els seus objectius. A les seves mans estar aconseguir que la consolidació de l’Alcalde els permeti consolidar o millorar resultats de cara a les properes eleccions. ERC s’emporta un cop considerable. Passa a ser la cinquena força a l’Ajuntament i perd 8 conselleries de districte. ICV-EUiA surt també molt tocada, perd 45.000 vots a la ciutat i 2 conselleries de districte. El pitjor no és el resultat que hem tret sinó la diferència entre els resultats i les expectatives. CIU ha aconseguit una dolça derrota, no ha sabut aprofitar una crisi de participació per assolir el liderat de la ciutat però treu uns resultats molt dignes que li permeten seguir treballant amb optimisme. El PP manté els 7 Regidors. La seva dura campanya no els ha permès sumar suports, però segueixen tenint una important presència a l’Ajuntament. PSC, CIU i PP respiren pensant que han salvat els mobles. ICV i ERC cal que afrontem amb rigor el nostre futur, els resultats són un gran exercici de modèstia.

Conselleries a Horta-Guinardó

Tot i que encara no disposo de dades oficials, m’han fet arribar la distribució de conselleries als Districtes. A Horta-Guinardó sols hi ha un canvi, ERC perd una conselleria que va a parar a CIU. Per tant la distribució serà:
PSC 6
CIU 4
PP 2
ICV-EUiA 2
ERC 1
A nivell de la ciutat cal destacar que ICV-EuiA perd dues conselleries (a Sant Martí i Eixample) i que ERC perd 8 conselleries, a més de no obtenir cap conselleria a Sarrià-Sant-Gervasi ja que no ha arribat al 5%.

Resultat de la porra

Realment no era senzill encertar la porra. Ningú ho ha fet i per tant proposo una solució una mica diferent. Us convido a una cerveseta a totes les persones que heu participat de la porra. Així també podem comentar coses en viu i trobar-nos una estona de forma relaxada. I ho faig perquè estic molt content de l’èxit de la porra. Ha participat gent d’entitats, gent que no conec, gent d’ICV, d’ERC i del PSC. Això està bé. En principi compteu que ho farem dimarts 5 de juny cap a les 19.00. De totes maneres ja ho confirmaré i us diré el lloc que proposo. De veritat que moltes gràcies per haver participat.

Decepció

Siguem clars. Estic decepcionat pels resultats d’aquest diumenge a les eleccions municipals de Barcelona. L’abstenció ha estat espectacular i els resultats d’ICV-EUiA no són gens bons. Ara encara no he analitzat cap dada, necessitava descansar una mica, de fet ja havia previst avui començar més tard, al marge del resultat. Com a ICV hem de reflexionar molt, de fet ja ho deia en un dels meus darrers escrits. La pèrdua de vots a la nostra ciutat és molt gran i no sols es pot atribuir a l’abstenció general. No ens podem confirmar dient que tots hem perdut vots o fins i tot que hem superat a ERC a Barcelona. Això no serveix, el fet fonamental és que ICV ha estat incapaç de transmetre les seves idees i la necessitat de la seva força a la ciutat i a Catalunya. El perquè del nostre resultat ha de ser motiu de profunda reflexió. Jo hi penso reflexionar i intentaré aportar algunes idees. Espero comptar amb les vostres opinions. En aquests moments us demano que em feu arribar els vostres comentaris, són més importants que mai.

Consells per reflexionar

Aprofitant que aquest cap de setmana no parlaré de política (no dubteu que dilluns em posaré a fer algunes valoracions dels resultats i a buscar la manera de donar sortida a la ja famosa porra electoral) us vull recomanar tres maneres de passar la jornada de reflexió: veient pel·lícules, escoltant música o llegint un llibre. Us proposo 5 recomanacions de cada tema (en el cas de les pel·lícules em refereixo en format DVD, no les fan ara al cinema, de fet no sabria recomanar cap pel·lícula de la cartellera actual perquè porto dies sense anar). En tots tres casos no són necessàriament les obres que més m’han agradat, però val la pena recomanar-les i en tots els casos les tinc a casa, per tant si voleu m’ho podeu demanar, no és broma.
5 pel·lícules
* Átame (Pedro Almodóvar) Pura passió
* Blade Runner (Ridley Scott) Brillant
* Casablanca (Michael Curtiz) Un clàssic
* Deseando amar (Wong Kar-Wai) Passió a ritme lent
* Nadie hablará de nosotras cuando hayamos muerto (Agustín Díaz Yanes) La vida és dura però el cinema té obres mestres

5 discs
* Duos, trios y otras perversiones (Ariel Rot) Genial "Mucho mejor" en tango
* Esta boca es mia (Sabina) pel meu gust un dels millors del mestre
* Down the road (Van Morrison) Difícil destacar un dels seus discs, tots bons
* Uara (Xavi Maureta) És amic meu però és un dels millors discs de jazz
* Automatic imperfection (Marlango) Tinc debilitat per Leonor Watling

5 llibres
* Mr Vertigo (Paul Auster) Un dels meus escriptors preferits
* Mal de amores (Ángeles Mastretta) són possibles dos amors alhora?
* El lápiz del carpintero (Manuel Rivas) tendresa, guerra, records ...
* Mentre Anglaterra dorm (David Leavitt) Conflictes interns en una guerra
* La velocidad de la luz (Javier Cercas) Una història molt ben escrita

Debat Coordinadora Guinardó

Dimarts passat es va celebrar un debat al Centre Cívic del Guianrdó organitzat per la Coordinadora d’Entitats d’aquest barri. Considero que va ser un debat interessant. Es va potenciar el fet que els candidats i candidates expliquessin propostes i en canvi no va haver-hi tant debat entre les persones de la taula o amb el públic. Ja em sembla bé. A vegades pensem que els debats han de ser pura confrontació i en canvi aquest cop es va donar més pes a les propostes de cada grup polític.
El nivell dels ponents va ser força alt, de fet es tractava en tots els casos de Regidors i Regidores actuals i que possiblement tots repetiran. Assunpta Escarp (PSC), Maite Fandos (CIU), Jordi Cornet (PP), Elsa Blasco (ICV-EuiA) i Ricard martínez (ERC). Com us podeu imaginar crec que l’Elsa ho va fer molt bé. Coneix bé el territori i a la gent i en general té una bona sintonia amb la gent del moviment associatiu del Guinardó. La Maite Fandos també coneix molt el territori i té una gran capacitat dialèctica, però aquest cop la vaig veure exageradament accelerada. Finalment vull destacar a l’Assumpta Escarp que crec que va fer una bona feina, tot i no conèixer tant el dia a dia del barri. El seu discurs va ser coherent, ben treballat i sols em va sobrar un excés d’spot publicitari al final de la seva intervenció. Crec que Jordi Cornet i Ricard Martínez van estar força al marge dels temes principals del debat.
En relació ala presència de gent crec que es va tornar a garantir una bona assistència, però un cop més majoritàriament de gent que ja milita a algun dels partits presents. Cal valorar positivament l’esforç fet per la Coordinadora d’acostar la política i les propostes municipals a la gent del barri i crec que en general el nou format va ser positiu.

Balanç de campanya i altres dèries personals

Avui acaba la campanya i crec que no estic content. Em fa por que hi hagi una altíssima abstenció i tampoc tinc clar què podem fer per canviar-ho. Hem fet una campanya política en la que no s’ha parlat de Barcelona, gairebé. Molts temes han intoxicat la campanya, ja els he anat tractant en el meu bloc. El govern que sortirà de les eleccions de diumenge serà d’esquerres i amb un major recolzament a ICV-EUiA, segurament, però reconec que em queda un regust amarg. El proper mandat haurem de treballar molt, cal canviar coses i no ens podem deixar portar per la inèrcia. El dia 28 de maig caldrà parlar de com fomentar la participació, de quina Barcelona volem, de com podem afrontar el drama de l’habitatge i també de com funcionen els Mossos d’Esquadra, de com collons enterrem per la via del diàleg el terrorisme, de com ens fem respectar com a Nació ...
No vull deixar, però, de reconèixer altres aspectes positius de la campanya i de les meves vivències, com el concert d’Eulogio Dávalos, el gran nombre d’entitats que han vingut als nostres actes, les cervesetes als concerts de Festa Major del Guinardó, el bon paper fet per l’Elsa al debat de dimarts, que la gent de la Font d’en Fargues ha guanyat el judici, la bicicletada (tot i accidentada en aquell moment), el manifest de la fibromialgia, tornar a preparar el camp de treball dels antiaeris del Carmel i com no la meva porra electoral que m’ha permès que hi ha gent que em llegeix i que ha acceptat el repte de jugar una estona. Fins i tot he pogut tenir algunes estones amb la meva filla de 7 anys, la Berta. Confesso que al principi de campanya la Berta deia que votaria al Jordi Hereu (no li vaig contradir, no tan sols perquè en realitat no pot votar sinó perquè li respectava), però ahir ja em va dir que votaria per la Imma Mayol, em sembla bé, jo també ho faré. Potser té alguna cosa a veure que jo vagi a la llista, tot i ser de suplent.
Ben mirat el balanç és prou bo. Potser influeix el cansament o que no m’acostumo a les punyalades. De totes maneres el 28 de maig a seguir treballant, fort i amb convicció, per fer del nostre món i d’aquest racó que és Horta-Guinardó, un espai millor per viure, totes i tots.

Mossos

Ningú creu que s’està aprofitant la crisi d’imatge dels Mossos d’Esquadra per desviar l’atenció de les eleccions municipals i desprestigiar encara més la política? És evident que em preocupa molt tota la imatge que s’està donant dels Mossos d’Esquadra i que com a militant d’ICV em crea dubtes saber quin ha de ser el nostre paper, però també crec que hi ha un cert "linxament" polític interessat. Cal absoluta transparència de tot allò que està passant, però tampoc es pot barrejar tot de forma irracional. En relació a la filmació que es va fer on apareixien uns mossos pressumptament agredint a un detingut, l’actuació de la Conselleria d’Interior ha estat la correcta al meu entendre. En relació a la mort d’un noi l’altre dia pressumptament fugint del cotxe policial cal que la investigació aclareixi si és certa la versió policial (d’entrada jo crec que té credibilitat), però alhora si s’hagués pogut evitar la situació. Finalment en relació a l’actuació dels Mossos a la darrera manifestació okupa cal establir protocols clars que permetin actuar de forma adequada i proporcionada davant de les manifestacions que es facin. Denunciaré qualsevol ús indegut de la força per part dels Mossos, però també vull denunciar qualsevol forma de violència, també la de determinats grups dins del moviment okupa o alternatiu. Hi ha coses en les que cal un ampli consens polític. La dreta està interessada en que alguns d’aquests temes apareguin com a polèmics just abans de les eleccions, com el terrorisme o l’actuació dels Mossos. Que consideri que no podem deixar-nos portar per aquesta demagògia no vol dir que no calguin respostes clares a la situació actual. Com a ICV tenim el repte de garantir que podem formar part d’un govern, assumir la conselleria d’interior i no renunciar als nostres ideals. El repte potser és complicat, haurem de canviar coses, haurem de parlar molt, haurem d’assumir errors. Jo mateix em sento una mica descol·locat en aquest tema, però no vull acceptar que ningú faci servir un tema tan sensible com aquest per generar inseguretat i arrossegar uns quants vots. Entenc els dubtes que pot tenir determinada gent d’esquerres sobre la nostra actuació, espero poder demostrar que estem en el bon camí, però no penso acceptar que determinats feixistes ens donin lliçons.

Feminitzar?

Aquests dies estem parlant de que volem feminitzar la política i la societat. Volem feminitzar la ciutat de Barcelona. Aquest és un dels elements que a la campanya d’ICV-EuiA hem fet aparèixer amb força. Sovint aquests conceptes porten a la confusió. Feminitzar la ciutat vol dir donar valor a allò que històricament han aportat les dones a la nostra societat. Feminitzar vol dir donar-li pes a la cura (de les persones, de la pròpia ciutat). Feminitzar vol dir afegir passió i emocions a la raó. Però que ningú confongui, feminitzar no és tan sols posar més dones a les llistes. Primera perquè no tan sols les dones poden feminitzar la ciutat. I segona perquè no totes les dones poden feminitzar la ciutat. El que no podem negar és que l’aportació dels homes i de les dones a la societat ha estat tradicionalment diferent. No ens conformem en garantir una oportunitat d’igualtats, volem que allò que històricament han aportat les dones tingui el valor que es mereix. La nostra ciutat necessita aquests valors, per això volem feminitzar Barcelona. La foto de l’acte de dilluns al Boca Nord és molt explícita del paper que juguen les dones en la política d’ICV-EuiA a Horta-Guinardó, tres dones ponents (Anna Mir, Teresa Ortega i Elsa Blasco), amb un cartell de la nostra cap de llista, Imma Mayol. Però del que estic més orgullós no és de que fossin tres dones, del que estic orgullós no és de que la Regidora hagi estat una dona. El que m’omple de veritat és que l’Elsa durant aquest mandat ha sabut donar valor allò que les dones han sabut aportar històricament a la nostra societat. L’Elsa és un clar exemple de com es pot feminitzar la política i la vida dels nostres barris.

Política i emocions

Emocionant. Així vaig viure el darrer acte electoral d’ICV-EuiA a Horta-Guinardó d’aquesta campanya. La trobada a l’Espai Jove Boca Nord amb representants de les entitats del barri del Carmel va ser molt emotiva. Com deia un assistent si algú diu que les esquerres no són sensibles és que no ha assistit a un acte com el d’avui. Les intervencions d’Anna Mir, Teresa Ortega i Elsa blasco van servir per explicar les nostres propostes polítiques de cara al 27 de maig. L’actuació del guitarrista Eulogio Dávalos ens va posar la pell de gallina. En primer lloc perquè és un concertista reconegut a nivell internacional i en segon lloc perquè l’Eulogio representa, com poques persones a casa nostra, la lluita d’esquerres des de sempre. A Xile al costat del president Salvador Allende i a casa nostra, fent tot el necessari per mantenir viva la memòria del president xilè i de la lluita pels drets humans. Ahir vam demostrar que es pot fer política i fer-la emotiva, escoltar ahir a la guitarra Te recuerdo Amanda, per exemple, va ser un autèntic luxe. Una altra persona molt significativa al barri del Carmel em va confessar al final de l’acte que havia estat molt content de poder assistir a un acte d’ICV-EuiA i que amb l’actuació de l’Eulogio se li havia escapat alguna llàgrima. En política no tan sols és important què es fa sinó com es fa. Ahir vam viure un exemple de com fer política als barris.

Necessito aire

D'aquí una estona ja aniré a l'Espai Jove Boca Nord per fer el darrer acte territorial d'ICV-EUiA d'aquesta campanya a Horta-Guinardó. La campanya està sent dura i pesada, necessito aire. Tinc ganes d'acabar i fer una convocatòria per complir amb la meva porra electoral (no dubteu que compliré amb el meu compromís, tinc ganes d'acabar de llegir el llibre Tokio Blues d'Haruki Murakami que em va recomanar l'Eduard i he deixat a mitges, tinc ganes de tornar a veure cinema i també tinc ganes de poder seguir la política més a fons, sense caure en la immediatesa de la campanya.

En aquest darrer sentit us faig una recomanació, el blog del Raül Romeva, una joia de blog per poder aprofundir en política internacional. És cert que el Raül a més de ser eurodiputat és amic meu i d'ICV, però us garanteixo que no és per això que el recomano. El seu darrer article sobre el Tíbet és, per exemple, molt bo.

Debat televisiu

Divendres vaig poder veure el debat televisat entre els cinc candidats a l’alcaldia de Barcelona, més ben dit, entre els quatre candidats i la candidata. I no ho dic com una fórmula de llenguatge políticament correcte, sinó que crec que el fet de que hi hagués una dona entre els candidats va ser un element molt important a tenir en compte. No vull generalitzar, però és cert que en general les dones tenen una capacitat més gran d’aportar sentiments i passió a la vida pública. En aquest cas crec que els candidats masculins van donar una imatge més freda, una sensació de que algunes coses de la vida quotidiana de la ciutat no anava amb ells i en canvi la Imma Mayol va ser més contundent, incisiva i apassionada. Saber plantar cara a la dreta descaradament també és una gran virtut, lògicament per la gent que creiem que cal fer-ho.
Vaig veure un Jordi Hereu millor del que preveia, segur, tranquil i amb algunes idees clares. De totes maneres la seva estratègia de no voler entrar en la confrontació directa a mi no m’acaba d’agradar. No em va agradar la seva intervenció en temes de seguretat i crec que es va equivocar quan va voler vincular les millores socials gairebé de forma exclusiva als socialistes, no tinc clar que això sigui el que valora la gent, de totes maneres va fer el debat ja com a nou Alcalde de Barcelona. Xavier Trias el vaig veure una mica irregular però també millor del que preveia. De totes maneres es confirma la impressió que se li ha passat l’arròs, Xavier Trias sembla haver envellit molt el darrer any. Jordi Portabella va estar despistat, no tenia clar a qui havia d’atacar i va intentar un enfrontament amb ICV que dubto que li sigui beneficiós. Em sorprèn l’obsessió que està demostrant ERC en contra de la Imma Mayol, i això es pot comprovar als seus blocs. Cal destacar que va fer un esforç per situar-se com a candidat a nivell nacional i no tan sols local, això és difícil de fer però s’ha de valorar. Finalment Alberto Fernández Díaz no va tenir la seva millor nit. No es creu ni ell mateix moltes de les coses que diu, però de tant en tant ens regala amb perles dialèctiques que animen el debat.
Reconec que el debat em va interessar més del que m’esperava i fons i tot he de reconèixer que em va agradar el Josep Cuní.

Debatem, sense trampes

Sovint es diu que els polítics no rendeixen comptes de la eva activitat i que es dediquen a discutir sense fer propostes reals. Us proposo un experiment si us agrada la política municipal. Compareu! Agafeu el balanç i el programa de les diferents formacions polítiques que es presenten a Horta-Guinardó, ho compareu i si voleu em dieu alguna cosa. D'ICV-EUiA ho podeu trobar a la web d'ICV del districte o directament a balanç mandat i proposta programa. Les coses clares.

Estimat diari:

Estimat diari:
Ahir va ser un nou dia de campanya. Concretament vaig anar al míting central d’ICV-EuiA a l’Auditori. També vaig repassar com estava la porra electoral al meu bloc, ja tinc 27 aportacions, m’estic plantejant deixar de fer un blog electoral i fer una pàgina web d’apostes. Mira que és difícil que algú em publiqui un comentari, però per sort la porra m’ha fet veure que no estic sol a Internet. També vaig comprovar que bons que som la gent d’ICV-EuiA a Horta-Guinardó, l’agrupació d’ERC a la seva revista Tres Turons ens ha copiat textualment el balanç del mandat que vam donar a conèixer com a organització política. Compartir els trets generals d’un balanç entre gent d’un mateix govern és bo i positiu, però la creativitat també és, o hauria de ser, una virtut política. De fet no ho han copiat textualment, tenen tan criteri que han sabut canviar allà on dèiem Regidora, ells han posat consellers. També m’he mirat l’enquesta del Periódico, anem bé. He escoltat el disc d’Araceli Aiguaviva on canta poemes de Joan Margarit i m’ha agradat força. I finalment he vist la final de la Copa de la UEFA, em sap greu, volia que guanyés l’Espanyol; perquè em cau bé, perquè va fer un partidàs i perquè segur que el meu amic l’Antonio s’ho ha passat molt malament. Avui toca seguir.

Tanquem campanya amb Eulogio Dávalos

El proper dilluns 21 de maig a les 19.30 a l'Espai Jove Boca Nord, carrer Agudells 37, ICV-EUiA d'Horta-Guinardó celebrarem el darrer acte públic d'aquesta campanya electoral. Comptarem amb les intervencions d'Elsa Blasco, Teresa Ortega i Anna Mir. Com sempre escoltarem les seves intervencions tot fent un berenar i després podrem comentar les nostres opinions.

Aquest cop però, i per tancar la nostra campnaya d'actes públics, comptarem amb un petit concert a càrrec d'Eulogio Dávalos, un dels millors concertistes de guitarra de casa nostra, tal com podeu comprovar si entreu a l'enllaç que he fet clicant al seu nom. L'Eulogio Dávalos, és a més de músic president del Centro Salvador Allende de Barcelona i veí del nostre Districte.

Serà un honor poder tancar la campanya amb la seva presència i esperem poder comptar amb la teva participació.

CEIP Font d'en Fargues

El dia a dia en la vida d’un Districte t'ofereix algunes sorpreses molt agradables. Avui per exemple he pogut assistir a la presentació pública de l’avaluació del projecte de "millorem el pati, millorem l’entorn" del CEIP Font d’en Fargues. Tot l’alumnat de l’escola ens ha explicat com s’ha aconseguit convertir un problema (la degradació dels patis amb un important vandalisme) en un projecte coherent i engrescador. Han implicat a alumnes de l’escola, a la Fundació Tres Turons, a Martí Codolar, al Consell de la Joventut, al Casal Font d’en Fargues ... el seu objectiu és millorar la qualitat dels seus patis i obrir-los al barri. Molt bona feina feta que demostra un cop més l’alt nivell de l’escola pública del nostre país i les ganes de la gent dels nostres barris de contribuir a construir la ciutat.

Intensitat

Aquests darrers dies estan sent realment intensos. Hem començat la campanya electoral que ens ha permès repartir materials electorals i passejar una mica en bicicleta com podeu veure a la foto. També vaig participar de l’acte d’inici de campanya o del dinar Tribuna Barcelona amb la Imma Mayol. Però aquell mateix dijous vaig participar de la jornada de participació de casals de gent gran al Districte, a la descoberta de la placa en record d’Artur Gabarnet o a la emotiva festa en commemoració del 40è aniversari de la mort del Che Guevara. El meu cap de setmana, però, ha estat molt més vinculat a l’activitat de les entitats dels nostres barris que a la mateixa campanya electoral. Divendres concert de la campanya de Mans Unides a Horta i després al concert jove de la festa major del Guinardó. Dissabte acte commemoratiu del dia mundial de la fibromialgia, festival de dansa catalana als Lluïsos d’Horta i concert de Festa major al Guinardó. I diumenge gairebé tot el dia de festa major amb el matí de gegants, el dinar i el Correfoc. No es tracta de fer el meu diari, sinó de constatar que la campanya no atura la intensa activitat de les entitats dels nostres barris.

Gràcies Joan Margarit

Divendres vaig assistir al dinar de Tribuna Barcelona amb Imma Mayol. Per la gent que seguim la campanya molt de prop acostumen a ser actes en les que reafirmem bona part del nostre discurs, coneixem nous arguments de la nostra cap de llista (en aquest cas sobre immigració) i compartim una estona amb gent que coneixem. Però difícilment aquests actes acostumen a fer-te estremir. Ahir divendres vaig tenir aquesta sensació. La presentació de la Imma Mayol va anar a càrrec del poeta Joan Margarit. En un món polític i mediàtic on sovint repetim les mateixes coses la intervenció del Joan Margarit va ser excepcional. No va llençar “piropos” a la Imma, no va demanar el vot, no va recórrer a cap tòpic. Després de reconèixer que era el primer cop que feia la presentació pública d’un polític va acabar la seva intervenció amb el seu poema “casa de misericòrdia”. Aquest poema neix de l’estranya sensació que li va causar al poeta el fet que moltes dones que havien perdut als seus marits afusellats cedissin els seus fills a la casa de la misericòrdia, que simbolitzava als mateixos que havien executats als seus marits. Donar els fills a la casa de la misericòrdia era dur, però més dur era no fer-ho, fora de la casa de la misericòrdia aquestes dones sols tenien la intempèrie. Joan Margarit va acabar la seva brillant intervenció dient: “La política, com la poesia, potser no és gran cosa, però fora d’ella, fora de la política que la Imma, només hi ha la intempèrie”.

Gràcies poeta per fer que enmig de la bogeria de la campanya electoral em pogués emocionar.

Porra electoral

Avui tinc ganes de mullar-me i per tant plantejo una porra per a les properes municipals. La faig abans de començar la campanya, potser després em penedeixo. Espero que em feu arribar les vostres pròpies porres i si algú té ganes de jugar-s’hi una cerveseta jo estaré encantat, sols cal que ho faci deixant el comentari. No descarto fer una nova porra el darrer dia de campanya però les apostes fetes per aquesta primera tindran validesa. Ja aviso ara que l’únic element que em fa dubtar és l’entrada de Ciutadans o no a l’Ajuntament. Una alta participació els afavoriria. Espero que no entrin i de moment no ho contemplo. I del que estic gairebé segur és que ICV-EUA pot créixer encara més, però no em vull deixar portar per la passió i amb aquest resultat ja estaria content.
Aquí va l’aposta:

PSC 14
CIU 11
ICV-EUiA 6
PP 6
ERC 4

Vols conèixer les nostres propostes?

Dilluns 14 maig 19.30 Centre Cívic Matas i Ramis. Berenar-Debat

Dimarts 15 maig 19.30 Centre Cívic Guinardó. Berenar-Debat

Abstenció

Aquesta nit a les 24.00 comença la campanya electoral. I és cert que tot i que la maquinària política sembla estar a ple màquina, no es respira gaire ambient electoral. La gent veu amb massa distància la cita del diumenge 27 de maig i això és preocupant. L’abstenció pot significar uns resultats electorals diferents. És evident que una alta participació ciutadana és positiu des de tots els angles. El govern escollit surt enfortit, però també l’oposició i les transformacions que ha de viure la nostra ciutat tenen més recolzament popular. Aquest cop a més l’alta abstenció pot significar que els resultats quedin clarament afectats per la incorporació o no de Ciutadans a l’Ajuntament de Barcelona. Cal lluitar contra l’abstenció, sobretot des de les esquerres. En aquest sentit un vot en blanc és molt més efectiu si es vol expressar un malestar, però en canvi no afavorir opcions conservadores. Aquesta nit començarem a demanar el vot, però comencem amb no gaire bon peu. Caldrà lluitar per aconseguir més vots per les opcions que defensem, però caldrà que totes i tots, sobretot la gent d’esquerres, per aconseguir una alta participació ciutadana.

Salvem Can Fargas

El passat diumenge es va celebrar la Festa Medieval reivindicativa de la Masia de Can Fargas. Aquesta Masia esdevindrà l’Escola de Música d’Horta-Guinardó i els seus jardins estaran oberts al públic. Es comença a tancar una vella reivindicació veïnal. Si voleu més informació podeu llegir l’article de Màrius Serra ahir a La Vanguardia.
Avui no vull parlar de la Masia, sinó de la Plataforma Salvem Can Fargas. Crec que és un exemple de com el moviment associatiu té molt futur i es pot convertir en una potent eina de transformació social. La plataforma ha aconseguit unir a moltes entitats i persones de la Font d’en Fargues, Horta i la resta de Barcelona. Ha aconseguit el recolzament entusiasta de gent significativa com el Josep Maria Huertas, el Màrius Serra o el Desideri Díez. Ha aconseguit la unitat de totes les forces polítiques de l’Ajuntament de Barcelona. I finalment aconseguirà l’ús públic de la Masia de Can Fargas.
Aconseguir això no ha estat fàcil. L’Ajuntament no va saber donar resposta, en el seu moment, a les demandes del barri. Han rebut querelles per part de la propietat i pressions molt importants. Però la Plataforma ha sabut donar resposta sense entrar en conflicte permanent amb l’administració, sense entrar en les provocacions d’alguns sectors del barri ha treballat per assolir un objectiu "públic". Mai han qüestionat l’ús de la Masia sempre que fos públic i permetés l’accés als jardins i a la Masia. Des d’aquest espai vull donar les gràcies al Lluïs Vila i a tota la plataforma no tan sols per aconseguir salvar Can Fargas, sinó també per demostrar que segueix existint un moviment social capaç de transformar la nostra ciutat.

Espai polític orfe a Euskadi

Sembla ser que Acció Nacionalista Basca no es podrà presentar a les properes eleccions municipals a la majoria de llocs on volia presentar llista.. No conec el partit, ni la ideologia, ni els seus líders, però el que és important és que reobre el debat sobre si l’esquerra abertzale es pot presentar a les eleccions. La meva opinió és prou clara i contundent, s’Hauria de poder presentar, perquè estic en contra de la llei de partits. No perquè sintonitzi especialment amb aquesta ideologia o perquè pensi que tenen raó. De fet detesto la violència i cada cop estic més allunyat dels nacionalismes excloents (siguin bascos, catalans o espanyols). Considero que per poder tirar endavant el procés de pau a Euskadi cal donar veu política a un sector important de la ciutadania basca. Que no votin no els fa desaparèixer ni modificar la seva orientació política. De fet el poble basc es caracteritza per un blocs polítics molt predeterminats i que difícilment canvien. Tampoc m’agrada que hi hagi partits polítics amb exministres franquistes que han estat a les seves llistes, partits amb persones condemnades per corrupció o formacions amb clar contingut xenòfob.

Sectarisme

Hi ha poques coses que em molestin tant en la política com el sectarisme. És a dir la capacitat que tenen algunes persones per considerar que la seva formació política és la única que disposa de la raó i que per tant la gent que forma part de les altres opcions no val la pena. De fet aquesta gent acostuma a sentir-se més propera d’aquella gent que "passa" de la política que no dels companys i companyes d’altres partits, fins i tot dels que formen part del seu mateix govern. Habitualment és gent que fins i tot té actituds dures amb gent del propi partit. El sectarisme és una opció personal d’intolerància i això fa que sigui difícil compartir un projecte que vagi sols una mica més enllà dels propis interessos.
Certament hi ha sectaris a tots els partits, però alguns tenen especial densitat. Les formes més clares de sectarisme que rep la gent d’ICV són que se’ns acusi (no explícitament és clar) de prendre espais de poder als partits que teòricament els haurien d’ocupar o considerar que som uns il·luminats que fem propostes inversemblants, tot i que la majoria d’elles al cap d’uns quants anys hagin esdevingut majoritàries entre la societat. El sectarisme no tolera els matisos, els debats o els equips de govern entre diferents forces.
La millor fórmula per curar el sectarisme és una societat políticament com la nostra, multipartidista i que cada cop s’allunya més de les majories absolutes. Ningú té la veritat absoluta, ni tan sols sé si tenim la nostra veritat. Sols amb debat, treball conjunt i molta tolerància podem tirar endavant.

Paritat

L’altre dia el president del govern, José Luis Rodríguez Zapatero, va dir que allà on governen les dones es nota. Estic d’acord, però a més vull donar-li les gràcies per reconèixer, per exemple, la feina feta per l’Elsa Blasco a Horta-Guinardó. Vull aprofitar aquest comentari per fer dir que estic d’acord amb la necessària paritat a les llistes. No crec que les dones ho facin millor, simplement es tracta de que aporten coses diferents, necessàries a la nostra política i a la nostra societat. La paritat significa posar en primer terme dones que potser no s’incorporarien a les llistes en llocs destacats, i això és positiu. La igualtat no és que algunes dones arribin a dalt de tot, la igualtat és que els valors que representen millor les dones estiguin en primer terme.
Una dona al capdavant d’una institució o en un lloc destacat no necessàriament ens ho aportarà (podria posar exemples destacats de dones que han representat bàsicament valors tradicionalment masculins). La paritat permetrà un major nombre de dones en la vida pública i sobretot permetrà que alguns valors estiguin més presents a la nostra activitat política i això sí que és una magnífica notícia.

Al Carmel, qui ho hagués fet diferent?

Aquest passat dilluns Jordi Portabella, candidat d’ERC a l’alcaldia de Barcelona va declarar al diari Metro, en relació a la crisi del Carmel, que ell sentia corresponsable de la gestió com de tota la gestió del govern municipal, però que ells ho haguessin fet diferent. No crec que siguin unes bones declaracions.
En primer lloc dir que "ells ho haguessin fet diferent" no és dir res significatiu, el més important és saber què hauria fet diferent. Aquesta mateixa resposta ja la vaig llegir en una entrevista a algú del PSC en relació a la crisi de la narcosala. Si volem donar una imatge de serietat política hem d’explicar què volem fer i no quedar-nos en els tòpics. Quan una cosa no ha funcionat és evident que tothom ho hagués fet diferent.
En el cas del Carmel, però, la gestió municipal va ser molt bona, dins de la situació del moment. L’actitud de bona part de l’equip de govern va ser exemplar, donant comptes davant de la ciutadania tot i no ser una responsabilitat municipal i no disposar de tota la informació. Regidors i regidores, encapçalats per l’Elsa Blasco, i la Maravillas Rojo van treballar de valent. El Xavier Casas, el José Cuervo, el Ricard Gomà, l’Eugeni Forradellas, l’Assumpta Escarp, la Imma Moraleda o la Imma Mayol van estar entre d’altres al peu del canó. No tothom va estar a aquest nivell, però la repsosta majoritària d’aquest equip de govern va ser magnífica.