dilluns, 21 de maig de 2007

Debat televisiu

Divendres vaig poder veure el debat televisat entre els cinc candidats a l’alcaldia de Barcelona, més ben dit, entre els quatre candidats i la candidata. I no ho dic com una fórmula de llenguatge políticament correcte, sinó que crec que el fet de que hi hagués una dona entre els candidats va ser un element molt important a tenir en compte. No vull generalitzar, però és cert que en general les dones tenen una capacitat més gran d’aportar sentiments i passió a la vida pública. En aquest cas crec que els candidats masculins van donar una imatge més freda, una sensació de que algunes coses de la vida quotidiana de la ciutat no anava amb ells i en canvi la Imma Mayol va ser més contundent, incisiva i apassionada. Saber plantar cara a la dreta descaradament també és una gran virtut, lògicament per la gent que creiem que cal fer-ho.
Vaig veure un Jordi Hereu millor del que preveia, segur, tranquil i amb algunes idees clares. De totes maneres la seva estratègia de no voler entrar en la confrontació directa a mi no m’acaba d’agradar. No em va agradar la seva intervenció en temes de seguretat i crec que es va equivocar quan va voler vincular les millores socials gairebé de forma exclusiva als socialistes, no tinc clar que això sigui el que valora la gent, de totes maneres va fer el debat ja com a nou Alcalde de Barcelona. Xavier Trias el vaig veure una mica irregular però també millor del que preveia. De totes maneres es confirma la impressió que se li ha passat l’arròs, Xavier Trias sembla haver envellit molt el darrer any. Jordi Portabella va estar despistat, no tenia clar a qui havia d’atacar i va intentar un enfrontament amb ICV que dubto que li sigui beneficiós. Em sorprèn l’obsessió que està demostrant ERC en contra de la Imma Mayol, i això es pot comprovar als seus blocs. Cal destacar que va fer un esforç per situar-se com a candidat a nivell nacional i no tan sols local, això és difícil de fer però s’ha de valorar. Finalment Alberto Fernández Díaz no va tenir la seva millor nit. No es creu ni ell mateix moltes de les coses que diu, però de tant en tant ens regala amb perles dialèctiques que animen el debat.
Reconec que el debat em va interessar més del que m’esperava i fons i tot he de reconèixer que em va agradar el Josep Cuní.