Planejament a Horta-Guinardó

Comença un nou curs i cal plantejar-se a fons quins són els objectius a tots els àmbits. A nivell d'Horta-Guinardó també cal fer un repàs de quins són els principals temes a resoldre durant aquest curs al nostre territori. Hi ha un element important que tindrà una gran importància aquest mandat i que durant aquest curs caldrà impulsar, el planejament. Estic parlant de temes tan importants com el Carmel, els Tres Turons o el Pla Director de la Vall d'Hebron. Les tasques de planejament són complexes a un Districte com Horta-Guinardó en primer lloc perquè són temes que venen de lluny, en segon lloc perquè afecta a persones i en tercer lloc perquè estem parlant de disseny de ciutat, d'usos, de model de barri... temes d'una gran complexitat. I aquest és un tema que diferencia a Horta-Guinardó d'altres districtes que ja tenen gran part del seu territori sense planejament pendent. En el cas de la Vall d'Hebron estem en una fase de gestió del planejament sense que aixequi grans problemes socials (Taxonera 2, Font Baliarda, Ciutadella...). El tema de Tres Turons serà un dels grans reptes d'aquest curs. Fa temps que en parlem però ara cal l'impuls definitiu, tal com recollia l'acord amb ERC. En aquest tema les cartes estan sobre la taula. La proposta municipal implica convertir la zona central del Parc dels Tres Turons sense habitatge i una part important dels veïns i els grups municipals de CIU i PP s'hi oposen. En parlarem molt però comparteixo la necessitat d'impulsar uns Parc dins de la ciutat que sigui un espai de lleure familiar, amb elements culturals (Turó de la Rovira), espais de pràctica esportiva i propostes mediambientals. I aquesta proposta és, al meu entendre, incompatible amb l'habitatge. Finalment en relació al Carmel ara estem en la fase d’al·legacions fins a principis de desembre. Un cop finalitzi aquest procés caldrà estudiar-les, treballar-ho amb la resta de grups i avançar cap a l'aprovació provisional. Aquest procés de debat i la gestió és sens dubte un dels grans reptes per aquest curs. Molt possiblement les aigües comencen a baixar de nou pel seu curs i la tensió inicial i la gran desconfiança comença a baixar, en gran part gràcies a que ja s’està fent un procés d’informació individualitzat. Parlaré en propers articles d'alguns dels reptes per aquest curs però que no tenen una relació tan directa amb el planejament.

Salvador Allende

Un any més el Districte d’Horta-Guinardó i les entitats ASOPXI i Centro Salvador Allende organitzem l’acte d’homenatge a Salvador Allende. Aquest any a més compta amb la coincidència de que enguany es celebra el centenari del seu naixement (tal com ja vaig informar en aquest mateix blog). Crec que val la pena recordar la figura de personatges com Salvador Allende que per damunt de la seva importància a Xile han estat referents polítics de primer nivell per recordar-nos la necessària lluita per la llibertat i la democràcia. Enguany l’acte serà presentat per Josep Ribera, director del CIDOB. És per tot això que m’agradaria poder comptar amb el màxim d’assistència de gent, crec que l’homenatge s’ho mereix. I a més actuació musical del grup Cono Sur.

Turó Rovira endavant

El primer dia després de vacances i ja comencem amb activitats interessants. Avui es celebra el comiat dels participants en el darrer camp de treball del Turó de la Rovira. Primer un sopar de germanor i a les 22.00 una representació teatral sobre el que significava estar a les bateries al propi Turó de la Rovira. El Museu d’Història de la Ciutat s’ha pres molt seriosament la tasca de recuperació del Turó i per tant anirem veient com a poc a poc es dignifica aquest espai i se li dóna una important dimensió de ciutat per explicar fenòmens tan importants com la defensa de la ciutat durant la guerra civil o el posterior barraquisme. La feina feta pels voluntaris aquest estiu ha estat magnífica i per tant us convido si pot ser avui mateix a la nit i sinó qualsevol altre dia a pujar-hi. Qui conegui l’espai podrà comprovar com avancen els treballs de recuperació i qui no conegui l’espai podrà gaudir d’un dels llocs més espectaculars de la ciutat.

Màrius Serra a la Clota

Aquest cap de setmana s’ha celebrat la Festa Major del barri de la Clota. Aquest és un petit barri d’Horta-Guinardó que es troba entre Horta i la Vall d’Hebron i que aviat veurà com es transforma a partir de dos plans urbanístics que han estat aprovats amb un ampli consens social i polític. El pregó el va fer Màrius Serra, veí d’Horta que com ell mateix reconeix no coneixia la Clota per dins. Jo us animo a conèixer-la, a passejar pels seus carrers encara amb un aire rural, a veure com la gent ens mira com a forasters perquè encara no hi entra gent de Barcelona al barri, a fer una paella a Can Raurell i a deixar-se perdre entre una gran diversitat de realitats de cases molt diverses. El barri de la Clota compta a més amb una Associació de Veïns amb gent encantadora i que ha sabut mantenir un ambient únic aquests 10 anys de recuperació de la Festa Major. És per això que el pregó acaba aplegant a un públic no molt ampli però entranyable. Gent del barri de tota la vida, històrics del Districte (Desi, Dora Serra, Manuel Gausachs ...) i polítics. A més de l’Elsa Blasco (que no s’ha perdut cap d’aquestes 10 Festes Majors) hi era l’ester Capella (Regidora d’ERC que debutava a la Clota) i 9 dels 10 consellers de govern del Districte. Poder xerrar una estona amb Màrius Serra també és sempre un autèntic luxe. No sempre la intel·ligència i la capacitat de comunicació van unides a una gran capacitat de connectar amb la gent en la curta distància i ell ho aconsegueix. El seu sentit de l’humor i els seus “enigmàrius” van fer del pregó una estona fresca (malgrat la intensa calor) i distreta. Avui li dedico aquesta foto, on m’amenaçava (amb sentit de l’humor) perquè no publiqués una foto seva. Amb tot el meu carinyo per tota la seva gran capacitat, per la seva implicació a Horta i per la seva camisa autènticament hawaiana. I per cert Màrius si vols retiro la foto, però crec que ha quedat prou simpàtica.

Acord al Carmel

ERC ha anunciat el seu acord amb el govern municipal de l'Ajuntament de Barcelona (PSC i ICV-EUiA), per tal d'aprovar inicialment el pla especial del Carmel que estava congelada. La versió d'ERC tractada àmpliament la podeu trobar a l'article del Jordi Coronas al seu blog. L'aprovació inicial de la MPGM del Carmel significarà acabar amb les incerteses i començar a treballar pel barri, és una magnífica notícia. L'acord estableix també de forma clara una voluntat d'ERC d'arribar a acords estables en temes fonamentals del futur de la ciutat com per exemple en el cas dels Tres Turons. Ara queda un treball dur de negociació i debat, un intens procés participatiu que s'estava duent a terme i una necessitat d'afinar molt bé les actuacions al barri. Però això es farà des de l'aprovació inicial que permetrà al govern de la ciutat establir el calendari de treball i marcar el ritme. Caldrà parlar-ne molt del Carmel, però avui sols em vull felicitar de l'acord que recull l'interessant treballa dut a terme per elaborar la proposta inicial de MPGM del Carmel, el bon treball previ amb el moviment associatiu del barri i la voluntat d'ERC i del govern de desbloquejar el tema.

Homenatge a Salvador Allende

El concertista de guitarra Eulogio Dávalos ofereix un concert en memòria del president de Xile, Salvador Allende, en el centenari del seu naixement. El recital tindrà lloc el 26 de juny a les 20.15 h. a la Biblioteca Carmel-Juan Marsé, Murtra, 135. (Bus 28, 86, 92 i 119).
A les 19.30 h es farà una ofrena floral al bust de Salvador Allende, a la plaça que porta el seu nom al barri del Carmel.

I Part
Preludio Nº 1 Héctor Villalobos.
Tonada sin Retorno (a Héctor Duvauchelle) Eulogio Dávalos.
Alfonsina y el Mar Ariel Ramírez
Relato-Milonga para Mimita Eulogio Dávalos.
Danza Española Nº 5 Enric Granados. M. Llobet)
El Testament d´Amelia Anónimo (M. Llobet)
El Cant dels Ocells Anónimo.
Cueca a Pablo Neruda Eulogio Dávalos
Te Recuerdo Amanda Víctor Jara
Run Run se fue p´al Norte Violeta Parra
Pascual Lama (Manantial) Eulogio Dávalos (Estreno 1a Audición)

II Part
El Amor es un Camino Isabel Parra/ Tito Rojas.
Che Salvador Eduardo Mazo / J.R. Roldán
El Arriero Atahualpa Yupanqui.
Los Hermanos Atahualpa Yupanqui.
Corazón Maldito Violeta Parra.
Todo Cambia Julio Numhauser.
Plegaria a un Labrador. Víctor Jara.
Gracias a la Vida Violeta Parra.
Artistes convidats, (Components del Grupo Cono Sur)
Juan Ramón Roldán. (Voz y Guitarra)
Juan Ramón Gracieta. (Voz, Guitarra, Percusión)
Rafael Baena.( Instrumentos Andinos)

Mas Guinardó

El Mas Guinardó iniciarà en breu les obres de remodelació per convertir-se en un casal d'entitats per a tothom que ho desitgi. Aquest magnífic edifici de titularitat municipal estava ocupat actualment per una entitat, l'Associació de Veïns i Propietaris del Mas Guinardó que el tenis en ús gairebé exclusiu. La necessària remodelació d'aquest edifici tan singular i de tanta importància històrica pel barri ha permès afrontar de forma decidida també la seva gestió i els seus usos. És per això que l'entitat actualment ocupant hi mantindrà espais i activitats, però també és cert, i això és el més important, que qualsevol entitat del barri hi podrà tenir la seu i que això permetrà la creació de noves entitats. Bucs d'assaig per grups musicals, magatzems, sales de reunions, una magnífica sala d'actes ... Tot això estarà a disposició de la gent del barri. Hi ha entitats que no ho volen veure així i s'equivoquen. Cal plantejar-se com omplir d'activitats el Mas Guinardó, com aconseguir que tothom s'ho senti com a propi i preocupar-se menys dels altres. El Mas Guinardó serà el que vulguin les entitats i això encara que sembli mentida, no acaba de convèncer a segons quina gent. La inversió serà molt gran perquè l'edifici ho requereix. En mans de tots està garantir que ha estat una magnífica inversió.

Passatge Garcini

Avui reprenc la proposta que vaig fer de comentar racons amb encant del Districte d'Horta-Guinardó. Avui us parlaré del passatge Garcini. Aquest és un petit carrer molt a prop de l'antic Mercat del Guinardó. És un carrer que gràcies al seu caràcter semipeatonal i a l'estructura de casetes baixetes ha pogut perviure amb un sabor especial, molt de poble. La gent es coneix i cada any organitzen un sopar al carrer que és un exemple de bona convivència i de bones receptes culinàries. Aquest any me'l vaig perdre perquè tenia altres obligacions. L'encant del passatge es completa amb la Torre Garcini un interessant edifici a un dels extrems del carrer enmig d'uns jardins molt macos. La torre és una propietat privada i no està prou catalogada tot i la voluntat municipal. Això fa que els interessos econòmics dels actuals propietaris de la Torre puguin convertir aquest espai en un bloc de pisos. Des de l'Ajuntament s'està mirant de veure si hi ha alguna alternativa, però no és senzill i sobretot no és barat. Un cop més igual que va passar a Can Mariner o a altres espais edificis amb interès poden deixar de ser-ho si no hi intervé l'administració municipal amb inversions realment importants. Seria tot un èxit pel Guinardó que l'actual configuració de la Torre i dels jardins es mantingués i que aquest petit racó del Guinardó seguís mantenint el seu caràcter.

Serveix l'associacionisme?

Aquest proper cap de setmana es celebra la Mostra d’Entitats d’Horta-Guinardó. A la web de la 8 Mostra que coordina el Jordi podeu trobar tota la informació necessària i us animo a participar. De totes maneres sols voldria fer una reflexió agafant com a excusa la Mostra d’Entitats i és la debilitat del moviment associatiu. És obvi que el moviment associatiu està vivint una crisi de participació, però aquesta crisi no és ni de bon tros tan greu com alguns ens volen fer creure sinó que més aviat està en la línia d’una manca de compromís més general. Hi ha gent de l’administració que en el fons es felicita davant de la debilitat del moviment associatiu. Entenen que un associacionisme dèbil permet fer la seva feina amb menys pressió, amb menys conflicte i s’equivoquen. Alguna gent planteja la vida associativa com una plataforma de suport al seus projectes i per tant acabant potenciant la menjadora. Un fort moviment associatiu, unes entitats potents i reivindicatives, una important massa de gent conscient i crítica organitzada és fonamental per fer avançar qualsevol projecte municipal. Quan no existeix una estructura potent de les entitats davant del conflicte apareixen moviments puntuals que no tenen la visió de conjunt, que no tenen un compromís més enllà del problema concret i que són fàcilment manipulables per interessos polítics, econòmics o d’altre mena. No vull posar exemples concrets, però he vist, tant a Sant Martí com a Horta-Guinardó, la diferència d’afrontar conflictes davant d’un moviment associatiu fort o de moviments basats en l’oposició puntual a un projecte. Un moviment associatiu potent dóna molta feina al llarg de l’any, confronta dia a dia amb l’administració, té una gran capacitat de fer oposició, però alhora té un compromís clar en la millora del territori, representa interessos col·lectius i té capacitat per arribar a acords globals. Hauríem de tenir com a repte aconseguir entre totes i tots enfortir els moviments associatius i veïnals. Cal que hi hagi gent que ens qüestioni dia a dia però que alhora ho faci amb un interès de millora col·lectiva. No em mereix la mateixa confiança qui s’associa per resoldre un problema concret que l’afecta particularment que la persona que s’associa per millorar el seu entorn. La Mostra d’Entitats d’aquest proper cap de setmana a la Rambla del Carmel (entre Dante i el mirador d’Horta) no resoldrà aquests problemes, però com a mínim serà un espai de trobada de molta gent que participa de la vida associativa d’Horta-Guinardó i en el sopar de les entitats volem agrair la feina que fa aquesta gent, moltes vegades qüestionant la feina del Districte, moltes altres vegades més col·laborant, però sobretot fent un compromís amb els nostres barris.

Agenda a Horta-Guinardó

Després d'uns quants articles més de fons i obrint temes de debat permeteu-me que faci un petit recordatori d'actes molt interessants que passaran aquest cap de setmana a Horta-Guianrdó. Per cert si ho preferiu al Poblenou aquest cap de setmana són les festes de maig.

Divendres 21.00 Pregó Festa Major Guinardó, sopar i ball cubà. A Teodor Llorente amb Passeig Maragall
Dissabte 17.00 Inauguració Casal Gent Gran Horta. Carrer Feliu i Codina 43
Diumenge 11.00 Inauguració Casal Gent Gran Vall d'Hebron. Arquitecte Moragas 5
Diumenge tot el dia Festa reivindicativa Masia Can Fargas (Frederic Rahola)
Diumenge tot el dia Matí Festa Major, dinar, havaneres i Correfoc al Parc del Guinardó
Dilluns a les 19.00 Descoberta de la placa en record de Pep Montanyès a la Biblioteca de Can Mariner, carrer del vent 1

A tots aquests actes em veureu i no us parlo d'altres actes als que no podré assistir, ja veieu, la vida a Horta-Guinardó és intensa, a vegades massa intensa, perquè el cap de setmana del 23, 24 i 25 de maig tindrem la Mostra d'Entitats a la Rambla del Carmel entre Dante i el Mirador d'Horta.

El problema d'Horta-Guinardó (2)

He trobat molt interessant les aportacions al meu darrer article sobre el principal problema Horta-Guinardó. Tot i que és evident que és un Districte molt divers, algunes coses sí que es poden establir com a comunes. Petre no acabo d’entendre la teva queixa. Això no té a veure amb el PAD. El Pla d’Actuació del Districte està aprovat i 6 mesos després de la seva aprovació ja podem veure que el compliment serà altíssim. Volia fer un esforç per veure quin tema podria aglutinar la major part de problemes d’Horta-Guinardó i em sembla que la gerent, Montserrat Filomeno, va encertar. Vinculat a la mobilitat hi ha moltes de les aportacions, realment interessants, que he rebut, per exemple l’aparcament, el bicing o el transport públic. És cert que alguns dels barris del nostre districte, com comenta en joanb de la Teixonera o la Font d’en Fargues tenen greus dificultats de transport públic i cal assumir a més altres millores necessàries, tal com s’està fent amb el pla per fer accessibles totes les estacions de Metro. Hi ha barris en els que la circulació en cotxe és realment difícil, com al Guinardó i per tant caldrà afrontar, evidentment Agustí, un pla de mobilitat. Perquè per garantir també unes bones condicions per als vianants hem de garantir una circulació tranquil·la i possibilitats d’aparcament. També és cert que hem de treballar per millorar el manteniment dels carrers, és evident que Varsòvia ha acabat trinxat o que els barris de la zona nord tenen greus problemes de manteniment i cal afrontar-ho. També m’ha agradat la idea de treballar més la microcirurgia, entendre l’espai públic com un espai preciós i necessari que cal saber tractar de forma diferenciada en cada espai. És el primer cop, em sembla, que faig un escrit comentant els comentaris, però crec que valia la pena. Volia fer bullir l’olla una miqueta, posar damunt la taula aquest tema i veure què en pensàveu algunes de les persones que coneixeu a fons els vostres barris. De fet es tractava, com diu l’Agustí, després d’estar uns quants dies veient-nos potser val la pena que en parlem.

El principal problema d'Horta-Guinardó?

No fa molt la Gerent del Districte d’Horta-Guinardó, Montserrat Filomeno, em feia la reflexió que després de començar a conèixer el Districte ara ja una mica més a fons arribava a la conclusió que el principal problema dels nostres barris estaven vinculats a la mobilitat. Crec que té raó. Les dificultats orogràfiques de molts dels barris es veuen accentuades per un transport públic deficient. La manca de Metro a bona part del nostre territori i les mancances en el servei d’autobusos fan que les dificultats de mobilitat siguin importants. Especialment al Carmel o a Font d’en Fargues. La construcció de la línia 9 i les ampliacions de la línia 5 han de permetre donar, a mig termini, solucions estructurals que permetin millorar la mobilitat de milers de veïns i veïnes. Però ara caldria poder resposta amb un millor servei de transport públic de superfície. La manca d’un nou contracte programa de transports fa difícil posar mesures per tal de millorar aquesta situació, però caldria fer un esforç important. Tampoc podem oblidar la mobilitat a peu, però en aquest sentit estem actuant més, amb l’obertura d’alguns carrers i sobretot amb la construcció d’escales mecàniques que ajuden a la mobilitat interna. Si hagués de trobar el segon problema del Districte seria el manteniment de l’espai públic. Tenim molt espai públic i en alguns casos amb molta degradació, aquest ha de ser un dels reptes d’aquest mandat. Estàs d’acord que aquests són els principals problemes del Districte? Quins afegiries?

Carmel. S'ha negociat?

Com a prèvia m’agradaria dir que qualsevol procés participatiu és millorable i que en el fons si es valora si ha estat bé és pel resultat final i no pel propi procés. Per tant és obvi que el procés participatiu per la MPGM del Carmel no ha estat un èxit, però crec que val la pena fer constar alguns elements. Amb la creació de l’Agència del Carmel es va decidir crear una comissió de seguiment que treballés tots els temes derivats d’aquesta Agència. Aquesta comissió es va crear amb el suport de la majoria dels grups municipals i sense vots en contra. Està integrada per:

- tots els grups municipals
- l’Associació de Veïns
- Projecte comunitari de Carmel Amunt
- Entitat Sense Traves
- Parròquia del Carmel
- Comerciants Carmel Centre i Mercat
- Veïns a títol individual

Entre els veïns individuals cal destacar alguns amb una ampli currículum de treball al barri (Paco Rosales, Paco Rodríguez, Ferran Torrent ...) i d’altres que van ser afectats directes de l’esvoranc del Carmel i que van jugar un paper destacat (Salvador Rojas, Pedro Garcia ...).
La comissió ha pogut treballar i en cap moment va fer un sol questionament del mètode de treball, insisteixo, amb la presència de tots els grups municipals. I algú és capaç de dir que aquesta comissió no és representativa? El procés estava ben plantejat, la voluntat de treballar i escoltar era clara. De fet cal recordar que tots els posicionaments públics veïnals han demanat una aprovació ràpida del Pla. Cal refer ponts i des del Districte farem el que calgui, però a vegades cal recordar com s’han fet les coses i amb quina voluntat.

El Carmel. Han de negociar els afectats?

Avui començo un seguit d’escrits al voltant del barri del Carmel i de la modificació dels PERIs que tanta polseguera està aixecant, i aprofito l’entrevista que li van fer a la Regidora, Elsa Blasco, com a punt de partida. Ho faré a partir de mirar de respondre a preguntes. La d’avui és prou clara. Per què no s’ha negociat amb els afectats. Hi ha diversos motius que crec que fan lògic entendre perquè no s’ha negociat fins ara amb els afectats. La primera raó és que no existien afectats. És a dir fins que no es produeix l’aprovació inicial no existeixen possibles afectats. Fins aquell moment tota la feina no deixa de ser intencions, estudis i propòsits de treball. En segon lloc perquè per poder articular mecanismes de participació efectius cal que s’estableixin referents amb qui parlar. És inviable negociar amb tots els veïns un a un, quan a més simplement són possibles afectats. L’articulació dels afectats en plataformes i en una coordinadora que aplegarà a les diferents plataformes és un element que permet començar a establir el diàleg, tal com ja s’ha fet. En tercer lloc, i per a mi fonamental, és que els grans processos de transformació de la ciutat i d’un barri no s’han de negociar amb els possibles afectats, sinó amb la realitat associativa del barri. Amb els afectats cal establir mecanismes de negociació i treball per garantir que les afectacions que es duguin a terme compleixin realment amb els objectius plantejats en el planejament urbanístic i sobretot establir mecanismes que garantir que les expropiacions es duguin a terme garantint absolutament tots els drets que tenen les persones afectades. Per a mi el principal objectiu que ha de tenir la relació de l’administració amb les entitats ha de ser garantir drets i fer el procés el més còmode possible per a tothom. En propers escrits miraré d’aclarir amb qui s’ha negociat, per què s’ha plantejat aquest important projecte urbanístic i quin paper han de jugar els diferents agents del Carmel.

Casal Baix Guinardó

El passat divendres es va inaugurar el nou casal de Gent Gran del Baix Guinardó. Va ser un èxit total. Centenars de persones van voler conèixer aquest nou equipament que donarà servei a un barri que té molta gent gran i molta activitat de gent gran al seu entorn. El casal del Baix Guinardó ha funcionat fins ara amb una gran capacitat de mobilització amb l’Estrella i l’Eduard al capdavant i ara, amb instal·lacions molt més adients, podrà desenvolupar encara una tasca millor. A més aquest casal es complementarà amb un espai exterior molt acurat. Els jardins han quedat molt bé, s’han instal·lat aparells de gimnàstica per a la gent gran a l’exterior i la nova remodelació inclourà unes pistes de petanca i bitlles que permetrà complementar l’activitat interior del Casal amb activitat a l’aire lliure. Aviat podran entrar en funcionament dos nous casals de gent gran al Districte, el 1issabte 17 de maig per la tarda el d’Horta i el diumenge 18 de maig pel matí el de la Vall d’Hebron.

Elsa i el Carmel

El diari El Punt va publicar ahir diumenge una entrevista a Elsa Blasco com a Regidora d’Horta-Guinardó. Lògicament el tema principal ha estat la proposta de remodelació del Carmel aturada pel vot negatiu de l’oposició municipal. En propers escrits miraré d’explicar alguns aspectes que considero importants d’aquest procés i d’aquest projecte. De totes maneres avui voldria valorar el que significa l’absoluta manca de prepotència de les seves paraules. Ja sé que això hauria de ser una actitud lògica en qualsevol representant públic, però acceptem-ho, no sempre es produeix això. L’entrevista permet entendre perquè és important dur a terme aquesta reforma, perquè s’ha fet el procés participatiu com s’ha fet i alhora quins han estat els errors que hem comès l’equip de govern. Possiblement no són tots els errors i hi haurà gent que ho veurà diferent, però estaria bé escoltar també algun element d’autocrítica per part d’altres grups municipals. El compromís de treball a fons per tal de garantir la informació i els drets dels afectats és, de totes maneres, la millor notícia pel barri, que comença a veure com els riscos d’haver aixecat la suspensió de llicències i no haver aconseguit l’aprovació es poden materialitzar.

Turó de la Rovira

El Turó de la Rovira veurà molt aviat com es recuperen les bateries antiaèries i es converteix l’entorn en un espai museístic. CIU, amb un oportunisme curiós, ha volgut presentar públicament la demanda de que es recuperi aquest espai. Fer aquesta demanda és oportunista o vol dir que no saben que està passant al Districte. Ara fa més de tres anys l’AVV de Can Baró i la Fundació Josep Carol ens van presentar un projecte per tal de començar a recuperar aquestes bateries mitjançant camps de treball. Vam decidir tirar endavant i aprofitar l’ocasió per començar a recuperar les bateries. Per fer-ho vam treballar conjuntament amb el Museu d’Història de la Ciutat i vam contractar els serveis d’una entitat arqueològica per tal que les actuacions no malmetessin l’espai. Les dues edicions del camp de treball i les actuacions paral·leles dutes a terme han permès un gran avanç en la recuperació d’aquest espai. S’han identificat els diferents espais de les bateries, s’ha buidat de runes una de les bateries i habitacles, s’ha netejat un dels túnels que comunicaven els diferents espais, s’ha desbrossat l’entorn ... i és cert que queda molt per fer, però qui ha vist l’evolució dels darrers anys sols pot que felicitar-se. I si les bateries antiaèries en recuperen no serà gràcies a una nota de premsa de l’oposició, sinó sobretot a dues coses. La primera i més important ha estat la reivindicació i implicació veïnal de la gent de Can Baró, amb el Quim al davant. La segona és la complicitat amb la que el Districte ha rebut la proposta. Ara ja hem coordinat amb el Museu d’Història de la Ciutat un projecte que servirà per recuperar les bateries i fer un centre d’interpretació del barraquisme (va ser emocionat l’altre dia dalt del Turó amb la Custodia Moreno explicant-nos com vivien allà i com es van enterrar de runa les bateries perquè no hi tornés a viure gent), i més endavant es recuperaran les restes iberes. Les bateries es recuperaran, la ciutat tindrà un espai on gaudir de les millors vistes de la ciutat i on poder interpretar el que va significar l’habitatge per a milers de ciutadans que van arribar a la nostra ciutat als anys 50 i 60 i el Turó de la Rovira esdevindrà un espai de gran interès. I això gràcies a qui? No siguem demagògics, no ho serà gràcies a cap nota de premsa.

Futur del Guinardó

El barri del Guinardó va celebrar aquest darrer dissabte la festa del futur del Guinardó. Així es com les entitats van voler celebrar el tancament de l’antic Mercat i el trasllat a la nova carpa que entrarà en funcionament aquest proper dimarts 15 d’abril. Les entitats del Guinardó entenen que aquesta és la primera passa decisiva en el procés de necessària renovació d’aquest barri que s’havia quedat enrera. L’illa del Mercat del Guinardó suposarà que el nou Mercat tindrà un major potencial amb el suport d’un supermercat, s’hi construirà una residència de gent gran, una escola bressol, un CAP, un aparcament i un Casal de Joves. Això haurà de connectar amb els nous espais públics de Renaixença i amb el Mas Guinardó que aviat començarà la seva remodelació per convertir-se en un Casal d’Entitats. Des dels Jardins de Frederica Montseny a Teodor Llorente aquest serà un nou eix cívic del barri que permetrà consolidar una estructura urbana que afavoreixi les relacions. L’urbanisme també ha d’ajudar a teixir espais cívics que permetin consolidar la vida d’un barri, i ara al Guinardó ens toca cosir allò que es va estripar fa anys. Dissabte l’ambient que es va viure a l’entorn de l’antic mercat no era ni de tristesa ni d’enyorança, sinó de convicció en que, amb moltes dificultats, estem aconseguint avançar en la transformació del barri. Per cert no us perdeu el video que gent dels geganters va filmar.

Infra-habitatge?

Jordi Coronas ha publicat un article al seu blog on planteja què vol dir per al govern l’infra-habitatge del Carmel. És evident que jo no contestaré com a govern municipal, però sí que aprofito el repte que llença per dir algunes de les meves opinions, que no tenen res a veure amb la filologia. En primer lloc el seu article sembla que plantegi que el principal objectiu del pla sigui resoldre aquest tema. La memòria planteja aquests objectius:
- Millorar l'accessibilitat general respecte a la ciutat i els barris veïns, així com dintre del propi barri;
- Incrementar l'equipament urbà, els espais lliures públics i els espais d'aparcament;
- Reduir la quantitat d’infra-vivenda i d'allotjaments de baixes qualitats urbanes, així com les altes densitats zonals en la mesura del possible;
- Millorar la qualitat del espai públic i del paisatge, enriquint la dotació dels carrers i minorant progressivament alguns impactes negatius o accentuant nous efectes favorables.
- Obrir el barri a les operacions urbanes que es desenvolupen en zones adjacents, especialment al Parc dels Tres Turons i a la renovació del barri de la Clota.
Però ara entraré en la definició del que per a mi representa l’infra-habitatge o l’habitatge de baixa qualitat. I ho faré partint de tres elements que el Jordi Coronas no ha escrit en el seu article:
1. L’accessibilitat. Un bon nombre dels habitatges que es plantegen afectar no disposen d’accessibilitat ni fins l’edifici ni interior. I mai podran tenir-la en les condicions actuals perquè en molts casos no es pot posar ascensor. Condemnar a persones amb mobilitat reduïda i a persones grans a no poder sortir gairebé al carrer, no és condemnar-les a habitatge de baixa qualitat?
2. Llum i ventilació. Molts dels habitatges dels que parlem tenen greus mancances d’accés a l’exterior. Les finestres són poques i en alguns casos sols donen a patis interiors o bé a talussos, ja que parlem a vegades de segons i tercers soterranis. No és una bona condició de vida poder veure l’exterior i tenir una bona ventilació?
3. Espai exterior. Disposar d’espais lliures i ben urbanitzats és també una bona condició d’habitatge. En molts casos generar aquests espais públics de qualitat sols es pot garantir rehabilitant algunes zones.
I acabaré fent una reflexió. Crec que la gent d’esquerres hem de saber ser exigents en allò que és qualitat de vida i qualitat d’habitatge. Puc entendre que segons qui plantegi que tot s’hi val. Però hi ha habitatges en que els graons de les escales no arriben als 15 cm, que mai podran tenir ascensor, que la seva vista és una paret, que no tenen espai públic al voltant de la seva illa. I amb el que he dit no poso en dubte que hi ha gent que no vol marxar de casa seva o que per fer-ho vol tenir garantits tos els seus drets.. I això passarà a Tres Turons, on l’habitatge té millors condicions en molts casos, però on també hi ha casos d’habitatge de baixa qualitat i infra-habitatge. Llavors què passarà?

Can Llupià

Dijous passat vaig tenir la sort de visitar el Centre Educatiu de Justícia Juvenil de Can Llupià. Aquest és un dels 3 centres que van crear una gran oposició veïnal fins l'any passat. Era l'anomenada "presó de joves", un dels equipaments que havien de degradar els barris de la Vall d'Hebron. Un any després de l'entrada en funcionament del centre vam voler-lo visitar, acompanyats per les Associacions de Veïns dels barris de l'entorn. Algunes d'aquestes AVV s'havien manifestat en contra dels equipaments, d'altres no. La trobada va permetre confirmar que l'equipament no ha tingut cap conseqüència negativa per l'entorn i que es té molta cura per evitar problemes amb els barris propers. La visita també té la part d'impacte personal. El centre és auster però cuidat i la sensació és que hi ha una voluntat molt clara de garantir unes mesures que permetin la tasca educativa del centre. Saludar aquests nois i veure com viuen ens va impactar a tot el grup i va ajudar a treure els recels fins i tot a la gent més reàcia. I personalment després d'haver visitat els tres centres ja en funcionament, tinc la sensació de satisfacció. Haver aguantat la pressió i no tancar cap dels centres ha permès millorar les condicions de vida de les persones que utilitzen aquests equipaments i a més sense perjudicar a la gent de l'entorn. L'actitud de l'Elsa, dura i inflexible, no era prepotència, sinó la convicció de lluitar per qui més ho necessita. I el temps li ha donat la raó, tota la raó.