dilluns, 30 de desembre de 2019

Experiències culturals del 2019




Ha estat un any que he viscut molt plenament. He gaudit de molts moments irrepetibles. Molts d’ells sol, gaudint d’un bon llibre o un concert. Moltes altres vegades amb companyia, amb molt bona gent (però d’això no en parlo avui aquí). Us deixo aquí algunes recomanacions a partir del que jo he viscut, en l’àmbit cultural, aquest 2019.

7 LLIBRES DESTACATS

Aquest any he llegit uns quants llibres menys. Ha influït que he sortit més i també que no he acabat d’encertar alguns llibres. Igualment crec que 37 llibres és una bona xifra. No és senzill escollir-ne 7. I ho faig no com a crític literari sinó com a lector. No valoro tant la qualitat literària, que lògicament influeix molt, sinó allò que m’ha transmès o allò que m’ha fet sentir. Curiosament alguns dels que incloc aquí són dels darrers que he llegit. Aquí va la llista (no està ordenada).

- «FranKissStein» Jeanette Winterson. Un magnífic llibre, molt ben escrit i que afronta temes actuals com la identitat de gènere, la intel·ligència artificial, l’allargament de la vida...amb gosadia i provocació. Un llibre molt recomanable.

- «Les vides blaves (un pont al mar)» Alba Fernández Pous. Un llibre sorprenent. Breu però intens. Jo l’he llegit sense preocupar-me si seguia tota la història o no. Poètic, arriscat. Un llibre que mossega i que situa la tristesa com una vivència intensa i necessària.

- «Les formes del verb anar» Jenny Erpenbeck. Una història captivadora, compromesa i actual. La relació d’un professor universitari jubilat amb un grup de persones refugiades. Sensible i escrit de forma meravellosa.

- «La carretera» Cormac McCarthy. No és cap novetat però no l’havia llegit. Un llibre apocalíptic que ens parla de la mort o més aviat d’allò a que ens aferrem per seguir vius.

- «Las partículas elementales» Michel Houellebecq. Un altre llibre que tenia pendent de feia temps. Molt ben escrit i a més interessant pel que et planteja de dubte ètic. No et deixa indiferent.

- «Lectura fácil» Cristina Morales. Al contrari del que du el títol no és gens senzill de llegir. Original, provocador. A vegades no saps si és transgressió o presa de pèl. L’he posat més perquè m’ha impactat que com a llibre que m’hagi agradat.

- «La biblioteca en llamas» Susan Orlean. Un llibre magnífic que a partir de la notícia de l’incendi de la biblioteca de Los Ángeles construeix un homenatge a les biblioteques, els llibres i la lectura. Molt interessant.

7 CONCERTS DESTACATS

L’any passat vaig anar a 37 concerts i pensava que no ho superaria, però aquesta ha estat una de les meves passions d’aquest 2019, anar a veure música en directe i he vist 53 concerts. Sovint de petit format, però sobretot en viu. En aquest sentit destacar que la sala Rocksound s’ha convertit en un dels meus espais vitals preferits, o la sala Apolo, el MEAM, el Honky Tonk o el gimnàs de Montbau. Aquí van cronològicament els 7 concerts que he volgut destacar.

«Quique González» Palau de la Música. No falla mai. Aquesta gira interpreta poemes de Luis García Montero, per tant dues persones que admiro en un sol espectacle. Una gran banda, unes cançons molt diverses i un gran directe.

«El Kanka» Sant Jordi Club. És poesia i és espontaneïtat. Un artista autèntic que té unes lletres molt maques. D’aquells concerts, que a més, vius amb intensitat, passió i sorpreses.

- «Luke Winslow-King» Rocksound. Ja l’havia vist en viu i m’havia encantat. Aquest cop un acústic, ell sol, en el que va demostrar que és un gran músic i un artista molt proper.

- «Alex Zayas&Mike Wheeler» Nou Barris. En general destacar el Festival de Blues de Barcelona, una meravella de música en veu i gratuïta de la nostra ciutat. I destaco aquest concert perquè va ser dels millors i perquè a Alex Zayas l’he vist més cops aquest any.

- «Little Steven» Sala Apolo. Ser un guitarrista famós no fa que s’acomodi. Els seus concerts són espectacles vibrants, soul i rock amb energia, ganes i d’alta qualitat.

- «Levi Parham» Rocksound. Un altre dels grans músics que passen per aquesta sala. Concert autèntic, vivències plenes i músics amb ganes de compartir moment inoblidables. I descobrint cançons com «Kiss me in the morning».

- «Morgan» Sala Apolo. He vist uns quants cops aquesta banda de Madrid i no em decepcionen gens. És un dels casos més clars per entendre perquè val la pena viure la música en directe.

7 ESPECTACLES DESTACATS

Mai havia anat tant al teatre i estic molt content. La sala Beckket al costat de casa hi ajuda però també cada cop veig mes clar que allò que passa en viu m’emociona més.

- «Woyzeck» Farinera del Clot. Drama en el marc del pàrking Shakespeare d’hivern. Una obra dura, que incomoda i amb una interpretació principal magnífica.

- «El chico de l'última fila» Sala Beckket. Molt bona obra, intensa i molt completa. Grans intèrprets.

- «Suite TOC número 6». Sala Beckket. Les germanes Peya cada cop em captiven més. Una obra duríssima, de gran creativitat i molt valenta per parlar de la salut mental.

- «Ocaña, reina de las Ramblas» Sala Beckett. Una obra amb format cabaret tendra i nostàlgica. La copla i un monòleg molt bonic ens ajuden a fer un homenatge a l’Ocaña.

- «Cinco horas con Mario» Teatre Goya. Un clàssic que jo no havia vist mai. Lola Herrera fa un gran paper fent creïble un personatge que no és per la seva edat. Quina actriu!

- «360 grams» Sala Beckett. El festival escena Poblenou és un dels luxes del meu barri. La seva directora, Ada Vilaró, em va emocionar i em va incomodar. Com es pot parlar d’una manera tan màgica de la pèrdua del pit per una malaltia? Un nu total que em va sacsejar molt. Increïble.

- «Cosa cos» CCCB. Altre cop les germanes Peya. Increïble espectacle, màgic, creatiu, plàstic per parlar-nos del cos. Música, dansa, cos...

7 SÈRIES DESTACADES

No he anat al cinema gairebé mai. He optat per experiències més en viu, però aquest és un repte pel 2020, tornar al cinema. Algunes pelis que he vist m’han agradat «Els dies que vindran», «Dolor y castigo», «The green book»... He vist també unes quantes sèries, encara no sóc un addicte però vag pujant la dosi...

- «You». Ja estic veient la segona temporada i em sembla que acabaré decebut. La primera em va atrapar molt. Obsessions que a vegades veus a prop.

- «Derry Girls». Una manera esbojarrada d’acostar-se a Irlanda època del IRA. He rigut molt. Surrealisme.

- «Years and Years». Ciència ficció política, o potser no tant.

- «Chernóbil». Molt ben feta. Inquietant i enganxa molt. Sèrie breu, això també està bé.

- «La casa de papel». M’hi he enganxat, ho confesso. Crec que els personatges són molt interessants i que la sèrie sap evolucionar.

- «Big little lies». La segona temporada m’ha agradat molt. Crec que Meryl Streep permet crear una visió diferent a la mateixa trama.

- «The end of the fucking world». Una sèrie molt bona, segueix provocant, fent riure, emocionant. La trobo molt captivadora.


dimarts, 29 d’octubre de 2019

PORRA ELECTORAL GENERALS 2019

Hi ha tradicions que no sé perquè mantinc! Cada cop és més difícil preveure què passarà en política, cada dia em sento més desubicat i al final també costa trobar-nos per fer una cervesa i comentar-ho. Però què hi farem, sóc així. Us proposo una porra sobre els 48 diputats de Catalunya.

ERC                           16

PSC                            13

COMUNS                    7

JUNTSXcAT               5

CUP                             3

CS                                3

PP                                1

VOX                            0

dijous, 16 de maig de 2019

PORRA ELECTORAL MUNICIPALS BCN 2019

Ja hi tornem a ser. Una nova cita electoral i una nova porra. En aquest cas les eleccions municipals a Barcelona. Una convocatòria especial per a mi. En primer lloc per tots els meus records vinculats a la meva vida municipal, fa molts i molts anys com a conseller d'ICV a Sant Martí i uns quants anys després com a Conseller Tècnic a Horta-Guinardó. I a més unes llistes on conec encara força gent. Però especialment una convocatòria on tinc moltes ganes que en Pau González surti com a regidor dels Comuns. Hi ha gent que de forma especial representa com voldria jo que fos la política. Per tant reconec que la meva porra té aquesta influència, però què voleu que us digui, mai l'he encertat, espero que en això no m'equivoqui. I vosaltres quina aposta feu?

Comuns    11
ERC           9
PSC           7
Valls (Cs)  5
JxCat         5
PP             2
CUP          2

dilluns, 22 d’abril de 2019

Porra electoral 28A 2019

Ja queda poca campanya i per diferents motius que ara no cal explicar (personals, laborals, polítics, sentimentals, externs...) no havia fet encara la meva tradicional porra. Recordeu: poseu com a comentari la vostra aposta i a sota el nom. Si no surt m'ho passeu per correu electrònic o whatsapp i ja ho penjaré jo. He posat a la porra els 48 diputats que s'escullen a Catalunya. Com sempre ja buscarem una data per fer la cervesa de "celebració" dels resultats. Aquí va la meva aposta (com sempre dic aposta, no desig):

PSC                    13

ERC                    12

Junts x Cat          6

Comuns              6

Ciutadans           5

PP                       2

Front Republicà  2

Vox                     2



diumenge, 13 de gener de 2019

SOLUCIÓ bon 2019



T
S

L

A
S
E
R
D
N
E
T


E
I

L

S
N
O
Ç
N
A
C



A
M

U
S
E
R
U
I
R
M
O
S


T
O

I










C
R
R

T
E
R
T
U
L
I
E
S


O
E
P

E



S
I
N
M
O
S
S
N

M

S







S
E
E
C

O


S

S




E
D
D
E
S
C
O
B
E
R
T
E
S


R
A
A
R
O



C

A

N


B
J
Ç
T
P



R

T

I
M

I
E
A
S
A



E

S

T

U
L
S
R

R



T

I

S


L
S
B

S



S

M





A
A
F
A
M
I
L
I
A
A





P

diumenge, 30 de desembre de 2018

Experiències del 2018.




Sempre és difícil valorar un any. Sempre és ple de moments bons i dolents. En el meu cas, perquè no dir-ho, són més els bons moments. Ha estat un any en el que he seguit fent de Cap d’Estudis de Primària a l’Escola Gravi, per tant intens a nivell laboral. M’agrada la meva feina, sobretot fer classes. Crec que em fa estar sempre més viu, sentir-me més jove, estar sempre atent. Per tant a nivell laboral, molta feina (les classes i la gestió de Cap d’Estudis) són un esforç considerable, però m’ho passo bé. A nivell associatiu aquest any vaig sumar la responsabilitat de ser president de l’AVV del Poblenou. Per sort no és una entitat presidencialista, però igualment he sumat hores al meu compromís amb el barri. I a nivell personal poques novetats. Molt bé amb la meva filla, moltes activitats amb amics i amigues...de fet en aquest àmbit és on he tingut algunes de les millors sorpreses de l’any. I de fet crec que he incrementat la meva vida cultural i social, si això era possible!

I d’això és del que volia parlar. De les meves experiències culturals. Recordo que no sóc crític, que sols parlo de la meva experiència i que a més, per exemple en els llibres no cal que parli de novetats, són llibres que jo he llegit aquest any. Començo pel teatre. He vist 14 espectacles, no està mal però espero veure’n més el 2019. Gairebé totes m’han agradat força, si coneixeu les que he seleccionat són obres dures, de textos que et sacsegen amb força. Aquestes són les 5 obres que més m’han agradat:

- «Blasted» de Sara Keane. Obra molt dura sobre la violència.

- «Alba o el jardí de les delícies» Marc Artigau. Gran reflexió de relacions humanes i futur.

- «Una gossa en un descampat» de Clàudia Cedó. Dura història sobre un embaràs.

- «El lugar donde rezan las putas» de Sanchis Sinisterra. Teatre i crítica social.

- "Blues" de Sergi Porpermayer. Un text molt bo i actual.

De llibres també he llegit força, però sempre en queden molts més a la llista de llibres pendents. He llegit 50 llibres, gairebé un per setmana. Per tant imagineu si és difícil escollir-ne 5, però aquí vaig ( i també durs!!!):

- «Permagel» de Eva Baltasar. Un llibre hipnòtic i cru sobre sexe, relacions, destrucció...

- «Istanbul, Istanbul» de Burhan Sönmez. Dur. Els contes com a evasió de la presó.

- « Taxi» de Carlos Zanón. Feia temps que no llegia una bona novel·la sobre Barcelona.

- «Ordesa» de Manuel Vilas. Una gran sorpresa. Llibre poètic i sense concessions.

- «La vegetariana» de Han Kang. Novel·la desconcertant, obsessiva però molt ben escrita.

Si hi ha una cosa que he augmentat aquest any ha estat la meva assistència als concerts. He anat a 37, no està gens malament i pel 2019 intentaré no baixar el ritme. Molts d’aquests concerts han estat de petit format i o bé gratuïts o abaix cost. És molt difícil d’escollir els concerts. Influeixen tantes coses...els artistes lògicament, però també l’espai, la companyia, el moment...Però hem vingut a jugar (ho sento Elefantes, Fito&Fitipaldis, Rozalen, Sidonie, Love of Lesbian...) i aquí estan els 5 més especials:

- «Luke Winslow-King» a Rocksound. Una descoberta. Gran rock i concert molt màgic.

- «Clara Peya» l’he vist dos cops aquest any en concert però a Apolo va ser brutal.

- «LP» va ser la meva gran descoberta al festival Cruïlla d’aquest any. Veu i caràcter.

- «Manolo García» quin plaer arribar a la seva edat donant-ho tot dalt d’un escenari.

- «Ben Harper i Charlie Musselwhite» gran nit de blues a Sala Barts.

I no poso cinema perquè gairebé no hi he anat. He vist pelis en DVD, algunes molt bones (3 anuncios en las afueras, la forma del agua, el hijo de Saúl, Handia, Boyhood, Tomboy...) però no és el mateix. O algunes sèries com Big little lies o Black Mirror.

Ja sabeu, compartir-ho és una forma d’animar-nos a seguir gaudint de la cultura. Bon any 2019 i seguim compartint la passió per llibres, cançons, paraules, imatges i sensacions.
Ex

19 coses que vull viure aquest 19.

Permeteu-me que per felicitar aquest 2019 hagi fet aquesta sopa de lletres. Deformació professional! He escrit 19 coses que jo vull viure aquest 19. Si ho resols, podràs llegir amb les lletres restants una felicitació. Espero que tu també puguis compartir amb mi alguns d'aquests desitjos i que els que tu podries fer a una sopa de lletres es compleixin. I d'aquí uns dies publicaré la solució !!!