dilluns, 13 d’abril de 2020

Mirant per la finestra. Impressions d'un confinament. 3


Un dels temes que també serà interessant de valorar és com canvia tot el tema de les relacions. Li he donat moltes voltes a això. El confinament ha trencat moltes rutines de relació, de parella per exemple. S’ha parlat molt d’un tema que realment és dramàtic, la convivència amb una parella maltractadora. L’infern que molts dones han de patir es torna més insuportable en una situació de confinament com aquesta. És un tema que em provoca molta angoixa. Però també posa a prova relacions estables de parella on la convivència permanent esdevé una prova de foc. O bé al revés, parelles que viuen el confinament separades. S’han fet enquestes i tot sobre què dificulta més la continuïtat d’una parella després del confinament, si haver estat convivint junts o per separat. No ho tinc clar, no són expert en parelles...I el que també canvia, i molt, són les relacions familiars.

Hi ha famílies que gairebé s’estan descobrint ara. Mares i pares han de fer un nou paper que fins ara sols havien tastat en moltes ocasions. Vivim en una societat molt especialitzada i hi ha personal i recursos per tot allò que necessitem. De cop i volta moltes persones han hagut de fer teletreball a casa, estar pendents de les criatures, fer de «mestres» a temps parcial, fer la feina de la casa, fer de parella...i fer-ho, a vegades amb situacions de pressió importants per aspectes econòmics, de salut o de relacions. És realment un repte. No m’agrada ser reduccionista. És cert que molta gent ha descobert el que és jugar més amb els seus fills i filles, fer un pastís junts o entendre com s’ho fan a l’escola amb les matemàtiques manipulatives. Però la part bona que té això no pot amagar la situació estressant per a molta gent. Les famílies es coneixeran molt més, és cert, hauran après fortaleses i debilitats, hauran compartit moltes més coses, però sovint a base d’unes tensions que possiblement ara intentem no fer aflorar perquè la situació no ho permet, però que després poden sortir.

I finalment han canviat les relacions d’amistat. Aquí potser és la part més positiva de totes. Crec, en primer lloc, que la situació actual ens permet veure més qui és per a nosaltres imprescindible. La gent ha preguntat molt més, s’ha acostat més a la gent tot i que la distància física hagi estat superior. Per a mi, les amistats són una peça clau de la meva vida, i aquests dies encara he estat més conscient. Hem buscat les maneres per sentir-nos a prop amb missatges, trucades, videotrucades...he compartit poemes, fotos, jocs, memes, cançons...he parlat amb calma. He estat més conscient que mai de la importància que tenen per a mi algunes persones. He recordat amb carinyo anècdotes i moments. He pensat què tinc ganes de fer quan acabi aquesta situació. I hem creat maneres d’estar a prop curioses. Per exemple seguint les sessions al Instagram Live de DJ Favàritx, bon amic. Sols el vèiem a ell però jo agafo una cervesa, em poso a ballar i vaig comentant i llegint els comentaris d’amigues i amics i em sento una mica més a prop. Que quedi clar, quan pugui recuperar la normalitat tornaré a abraçar, a emocionar-me al costat d’algú, a mirar de veritat als ulls, a brindar fent xocar les copes, a compartir cançons...saber que hi ha altres maneres de relacionar-te amb la gent que estimes no vol dir que no segueixi tenint clar que la millor manera de relacionar-me és en viu.

Sobretot enyoro sentir-me a prop de la gent que estimo i que ara tinc més lluny. Veure a la meva mare, poder estar amb els meus alumnes, compartir un concert, xerrar i xerrar al costat del mar, brindar amb vi i mirant-nos als ulls...perquè ara, més que mai, veig que sóc una persona molt afortunada amb molta gent amb la que m’estimo.


dilluns, 6 d’abril de 2020

Mirant per la finestra. Impressions d'un confinament. 2




Hi havia alguns temes que em preocupaven a nivell personal. Un era caure en el desànim, en l’ansietat d’haver de sortir, en la sensació d’avorriment, i això, de moment, no m’ha passat. La veritat és que estic fent força coses i no estic gaire estona sense «fer res», però a la vegada em sento més relaxat. Els que em coneixeu ja ho sabeu, anava excessivament accelerat. Crec que estic aprofitant aquests dies per trobar un ritme que em fa sentir bé (tot i que ja parlaré del que enyoro i penso recuperar...). Per altra banda em preocupava recuperar pes. He aconseguit baixar pes els darrers mesos i això, a nivell de salut, ha estat molt important. I ho he fet vigilant el menjar i sobretot caminant! De moment m’estic mantenint, però no és fàcil, és una de les meves clares i públiques debilitats.

Però el que de veritat em preocupa no és, evidentment si m’avorreixo o m’engreixo. També és cert que la situació econòmica veurem com evoluciona tenint en compte que treballo a una escola cooperativa. Però el que realment em preocupa és com sortirem d’aquesta situació. Segur que alguna cosa haurem après, però també segur que no haurem après prou. De cada crisi hem sortit més debilitats, de cada crisi hem sortit amb més diferències. I aquesta no serà tan sols una crisi econòmica, anirà més enllà. Se’ns gira molta feina.

Un dels aspectes que ha aparegut amb força aquests dies és la idea de vulnerabilitat. Una idea que ens afecta com a societat. Ens sentíem invencibles com a humanitat, amb la capacitat de controlar-ho tot. De fet els nostres grans riscos venien d’accions directament generades per nosaltres mateixos (la guerra, la fam, la contaminació...). Però la sensació era que hi havia el domini de tot, el poder omnipotent. I arriba un maleït virus i paralitza el món. No estava previst i ens demostra la incapacitat de controlar-ho tot. Això evidentment si no fem cas de cap d eles múltiples teories conspiranòiques que circulen per tot arreu. Som més febles del que ens havíem cregut i aquesta potser sí que ha de ser una bona lliçó. I també una vulnerabilitat a nivell individual, personal, que ara ens fa menys vergonya admetre. Quan preguntes a la gent la majoria ja no et contesta «molt bé». Tothom és capaç de plantejar que, en el millor dels casos, passa per moments complicats, tristos, de màxima passivitat. Tothom parla del que enyora, del que voldria, del que sent. I aquest és un canvi també interessant. Potser ens acostumarem a mostra-nos amb més transparència, acceptant les nostres limitacions, parlant, sense vergonya, de les nostres febleses, dels nostres moments, també necessaris, de tristesa.

divendres, 3 d’abril de 2020

Mirant per la finestra. Impressions d'un confinament. 1



Quan començo a escriure aquest text és 1 d’abril, dimecres. Teòricament ara estaria a punt d’entrar a classe de 4rt. Faria alguna broma amb la tutora i saludaria als nens i nenes. Començaríem classe i sortiria content, és un grup molt maco. I seguiria fent classe tot el dia, i acabaria cansat però amb ganes de seguir fent la meva feina. I tindria reunió de junta de l’AVV del Poblenou i parlaríem del pla comunitari Apropem-nos, i de Palo Alto i del 22@ i de les xerrades que estem organitzant. I m’escaparia ràpid per anar al Rocksound on veuria el concert de la Ben Miller Band. Però no faré res d’això. El dijous 12 de març ens van comunicar que l’escola havia de tancar el dia següent. Aquell vespre encara vaig sortir a sopar, una estona molt agradable, per cert. El dia següent, divendres 13 de març, ja em quedava a casa. Avui, per tant, és el 20è dia que estic a casa, sortint sols per allò que és imprescindible.

No penso fer un diari del meu confinament, però intentaré anar escrivint i publicant algunes reflexions. No tinc clar si és per ordenar les meves idees, si és per compartir amb vosaltres el que penso i sento o si és per poder-ho recordar d’aquí a uns anys, però és igual, aquí anireu trobant algunes de les meves idees.

De moment he de reconèixer que aquests dies els porto molt millor del que em pensava. En temps de «suposada normalitat» jo tinc «dues vides». Per una banda tinc molta feina com a Cap d’Estudis a l’Escola Gravi, president de l’AVV del Poblenou...i també m’agrada molt llegir, escoltar música, veure sèries de Netflix...per tant sóc una persona amb molts motius per passar hores fent coses sense haver de sortir. Però l’altra vida meva és totalment social. M’agrada molt sortir (anar al teatre, a sopar, a concerts...) i m’encanta cada cop més caminar. Per exemple durant el que portàvem de 2020 (uns 70 dies), havia vist 5 obres de teatre i havia anat a 15 concerts. O havia baixat de l’escola a casa caminant (més o menys una hora i mitja) una mitjana de tres dies a la setmana. I havia quedat amb molta gent. Havia fet sopars molt especials, copes de vi plenes de complicitat o passejades terapèutiques vora el mar. Molts riures, converses fantàstiques i a més a amb molta gent diferent que per a mi és imprescindible. Per tant preveia que em costaria molt més no trobar-me amb aquesta gent, quedar-me sense concerts, no anar al teatre, no poder fer abraçades, passejar...però és evident que tenim una gran capacitat d’adaptar-nos a les circumstàncies.

Què vaig fent? En primer lloc he marcat força rutines, seguint totes les recomanacions. Em llevo molt aviat, aquí sí que noto que m’he fet molt gran. Màxim a les 7 ja estic despert, sigui dia «feiner» o «festiu». És un plaer no tenir connectat el despertador, però no té conseqüències a nivell pràctic. Em llevo aviat. Llegeixo una bona estona, faig exercici, em dutxo i esmorzo. A les 9 em poso a treballar fins el migdia. Després de dinar descanso una mica i segueixo amb la feina fins que ja no em ve de gust i llavors passo a llegir una mica més, a endreçar coses, a escoltar música, fent vídeotrucades...després de sopar normalment alguna sèrie. Una cosa que sí que he fet és minimitzar al màxim les notícies i m’ha anat molt bé. Us confessaré una cosa, no tinc criteri sobre com s’està gestionant la crisi. Necessito distància, no deixar-me absorbir per l’actualitat, per la informació, perquè crec que això em portaria a una certa obsessió. D’aquest tema ja en parlaré més endavant.

També és cert que estic vivint el meu confinament de forma diferent quan està la meva filla amb mi o quan no hi és. Canvien moltes coses del ritme diari, de les sensacions que visc, de com funcionen les rutines a casa. Ho dic perquè durant aquest temps estic passant dies de «soledat» i dies ben acompanyat.

dilluns, 30 de desembre de 2019

Experiències culturals del 2019




Ha estat un any que he viscut molt plenament. He gaudit de molts moments irrepetibles. Molts d’ells sol, gaudint d’un bon llibre o un concert. Moltes altres vegades amb companyia, amb molt bona gent (però d’això no en parlo avui aquí). Us deixo aquí algunes recomanacions a partir del que jo he viscut, en l’àmbit cultural, aquest 2019.

7 LLIBRES DESTACATS

Aquest any he llegit uns quants llibres menys. Ha influït que he sortit més i també que no he acabat d’encertar alguns llibres. Igualment crec que 37 llibres és una bona xifra. No és senzill escollir-ne 7. I ho faig no com a crític literari sinó com a lector. No valoro tant la qualitat literària, que lògicament influeix molt, sinó allò que m’ha transmès o allò que m’ha fet sentir. Curiosament alguns dels que incloc aquí són dels darrers que he llegit. Aquí va la llista (no està ordenada).

- «FranKissStein» Jeanette Winterson. Un magnífic llibre, molt ben escrit i que afronta temes actuals com la identitat de gènere, la intel·ligència artificial, l’allargament de la vida...amb gosadia i provocació. Un llibre molt recomanable.

- «Les vides blaves (un pont al mar)» Alba Fernández Pous. Un llibre sorprenent. Breu però intens. Jo l’he llegit sense preocupar-me si seguia tota la història o no. Poètic, arriscat. Un llibre que mossega i que situa la tristesa com una vivència intensa i necessària.

- «Les formes del verb anar» Jenny Erpenbeck. Una història captivadora, compromesa i actual. La relació d’un professor universitari jubilat amb un grup de persones refugiades. Sensible i escrit de forma meravellosa.

- «La carretera» Cormac McCarthy. No és cap novetat però no l’havia llegit. Un llibre apocalíptic que ens parla de la mort o més aviat d’allò a que ens aferrem per seguir vius.

- «Las partículas elementales» Michel Houellebecq. Un altre llibre que tenia pendent de feia temps. Molt ben escrit i a més interessant pel que et planteja de dubte ètic. No et deixa indiferent.

- «Lectura fácil» Cristina Morales. Al contrari del que du el títol no és gens senzill de llegir. Original, provocador. A vegades no saps si és transgressió o presa de pèl. L’he posat més perquè m’ha impactat que com a llibre que m’hagi agradat.

- «La biblioteca en llamas» Susan Orlean. Un llibre magnífic que a partir de la notícia de l’incendi de la biblioteca de Los Ángeles construeix un homenatge a les biblioteques, els llibres i la lectura. Molt interessant.

7 CONCERTS DESTACATS

L’any passat vaig anar a 37 concerts i pensava que no ho superaria, però aquesta ha estat una de les meves passions d’aquest 2019, anar a veure música en directe i he vist 53 concerts. Sovint de petit format, però sobretot en viu. En aquest sentit destacar que la sala Rocksound s’ha convertit en un dels meus espais vitals preferits, o la sala Apolo, el MEAM, el Honky Tonk o el gimnàs de Montbau. Aquí van cronològicament els 7 concerts que he volgut destacar.

«Quique González» Palau de la Música. No falla mai. Aquesta gira interpreta poemes de Luis García Montero, per tant dues persones que admiro en un sol espectacle. Una gran banda, unes cançons molt diverses i un gran directe.

«El Kanka» Sant Jordi Club. És poesia i és espontaneïtat. Un artista autèntic que té unes lletres molt maques. D’aquells concerts, que a més, vius amb intensitat, passió i sorpreses.

- «Luke Winslow-King» Rocksound. Ja l’havia vist en viu i m’havia encantat. Aquest cop un acústic, ell sol, en el que va demostrar que és un gran músic i un artista molt proper.

- «Alex Zayas&Mike Wheeler» Nou Barris. En general destacar el Festival de Blues de Barcelona, una meravella de música en veu i gratuïta de la nostra ciutat. I destaco aquest concert perquè va ser dels millors i perquè a Alex Zayas l’he vist més cops aquest any.

- «Little Steven» Sala Apolo. Ser un guitarrista famós no fa que s’acomodi. Els seus concerts són espectacles vibrants, soul i rock amb energia, ganes i d’alta qualitat.

- «Levi Parham» Rocksound. Un altre dels grans músics que passen per aquesta sala. Concert autèntic, vivències plenes i músics amb ganes de compartir moment inoblidables. I descobrint cançons com «Kiss me in the morning».

- «Morgan» Sala Apolo. He vist uns quants cops aquesta banda de Madrid i no em decepcionen gens. És un dels casos més clars per entendre perquè val la pena viure la música en directe.

7 ESPECTACLES DESTACATS

Mai havia anat tant al teatre i estic molt content. La sala Beckket al costat de casa hi ajuda però també cada cop veig mes clar que allò que passa en viu m’emociona més.

- «Woyzeck» Farinera del Clot. Drama en el marc del pàrking Shakespeare d’hivern. Una obra dura, que incomoda i amb una interpretació principal magnífica.

- «El chico de l'última fila» Sala Beckket. Molt bona obra, intensa i molt completa. Grans intèrprets.

- «Suite TOC número 6». Sala Beckket. Les germanes Peya cada cop em captiven més. Una obra duríssima, de gran creativitat i molt valenta per parlar de la salut mental.

- «Ocaña, reina de las Ramblas» Sala Beckett. Una obra amb format cabaret tendra i nostàlgica. La copla i un monòleg molt bonic ens ajuden a fer un homenatge a l’Ocaña.

- «Cinco horas con Mario» Teatre Goya. Un clàssic que jo no havia vist mai. Lola Herrera fa un gran paper fent creïble un personatge que no és per la seva edat. Quina actriu!

- «360 grams» Sala Beckett. El festival escena Poblenou és un dels luxes del meu barri. La seva directora, Ada Vilaró, em va emocionar i em va incomodar. Com es pot parlar d’una manera tan màgica de la pèrdua del pit per una malaltia? Un nu total que em va sacsejar molt. Increïble.

- «Cosa cos» CCCB. Altre cop les germanes Peya. Increïble espectacle, màgic, creatiu, plàstic per parlar-nos del cos. Música, dansa, cos...

7 SÈRIES DESTACADES

No he anat al cinema gairebé mai. He optat per experiències més en viu, però aquest és un repte pel 2020, tornar al cinema. Algunes pelis que he vist m’han agradat «Els dies que vindran», «Dolor y castigo», «The green book»... He vist també unes quantes sèries, encara no sóc un addicte però vag pujant la dosi...

- «You». Ja estic veient la segona temporada i em sembla que acabaré decebut. La primera em va atrapar molt. Obsessions que a vegades veus a prop.

- «Derry Girls». Una manera esbojarrada d’acostar-se a Irlanda època del IRA. He rigut molt. Surrealisme.

- «Years and Years». Ciència ficció política, o potser no tant.

- «Chernóbil». Molt ben feta. Inquietant i enganxa molt. Sèrie breu, això també està bé.

- «La casa de papel». M’hi he enganxat, ho confesso. Crec que els personatges són molt interessants i que la sèrie sap evolucionar.

- «Big little lies». La segona temporada m’ha agradat molt. Crec que Meryl Streep permet crear una visió diferent a la mateixa trama.

- «The end of the fucking world». Una sèrie molt bona, segueix provocant, fent riure, emocionant. La trobo molt captivadora.


dimarts, 29 d’octubre de 2019

PORRA ELECTORAL GENERALS 2019

Hi ha tradicions que no sé perquè mantinc! Cada cop és més difícil preveure què passarà en política, cada dia em sento més desubicat i al final també costa trobar-nos per fer una cervesa i comentar-ho. Però què hi farem, sóc així. Us proposo una porra sobre els 48 diputats de Catalunya.

ERC                           16

PSC                            13

COMUNS                    7

JUNTSXcAT               5

CUP                             3

CS                                3

PP                                1

VOX                            0

dijous, 16 de maig de 2019

PORRA ELECTORAL MUNICIPALS BCN 2019

Ja hi tornem a ser. Una nova cita electoral i una nova porra. En aquest cas les eleccions municipals a Barcelona. Una convocatòria especial per a mi. En primer lloc per tots els meus records vinculats a la meva vida municipal, fa molts i molts anys com a conseller d'ICV a Sant Martí i uns quants anys després com a Conseller Tècnic a Horta-Guinardó. I a més unes llistes on conec encara força gent. Però especialment una convocatòria on tinc moltes ganes que en Pau González surti com a regidor dels Comuns. Hi ha gent que de forma especial representa com voldria jo que fos la política. Per tant reconec que la meva porra té aquesta influència, però què voleu que us digui, mai l'he encertat, espero que en això no m'equivoqui. I vosaltres quina aposta feu?

Comuns    11
ERC           9
PSC           7
Valls (Cs)  5
JxCat         5
PP             2
CUP          2

dilluns, 22 d’abril de 2019

Porra electoral 28A 2019

Ja queda poca campanya i per diferents motius que ara no cal explicar (personals, laborals, polítics, sentimentals, externs...) no havia fet encara la meva tradicional porra. Recordeu: poseu com a comentari la vostra aposta i a sota el nom. Si no surt m'ho passeu per correu electrònic o whatsapp i ja ho penjaré jo. He posat a la porra els 48 diputats que s'escullen a Catalunya. Com sempre ja buscarem una data per fer la cervesa de "celebració" dels resultats. Aquí va la meva aposta (com sempre dic aposta, no desig):

PSC                    13

ERC                    12

Junts x Cat          6

Comuns              6

Ciutadans           5

PP                       2

Front Republicà  2

Vox                     2