Intervenció Ricard Gomà

Isabel Ribas d'Esquerra Unida i Alternativa de Barcelona ha obert el torn d'intervencions de cloenda, amb un discurs de plena sintonia com a coalició, de fet anant més enllà en la relació actual.Ricard Gomà puja a l'escenari. Sols sortir ja es veu que està guanyant taules en la seva relació amb els escenaris. Fa una intervenció partint de la conferència de la Barcelona en minúscules. Després del Fòrum del 2004 vam saber oferir una alternativa a la ciutat. Un discurs de major proximitat, de fugida de la transformació a cop de gran esdeveniment, una opció per a les persones amb major risc d'exclusió social. El nou govern municipal del 2007 ha assumit de forma més clara aquests compromisos. Drets Socials, sostenibilitat, bon govern, mobilitat sostenible ... Han pres major força. Jo també ho crec, el govern actual respon millor als criteris de la nostra coalició, però en canvi tenim altres mancances. Referència a la gestió a Horta-Guinardó i a la forma de governar d'Elsa Blasco i exemples concrets com la Masia de Can Fargues, l'enderroc del viaducte o l'impuls d'equipaments socials difícils d'acceptar. Ricard Gomà ha fet una intervenció sobre el paper clau de la nostra coalició en temes que gestionem però també en altres aspectes que no gestionem directament com per exemple en habitatge, mobilitat, educació o immigració.Referència també a algunes de les discrepàncies de govern municipal sota l'atenta mirada de Carles Martí, primer secretari del PSC de Barcelona. No estem d'acord amb la presència del Ministeri de Defensa al Castell, discrepància amb com s'està orientant la requalificació del Miniestadi del Barça, alguns aspectes d'infraestructures de mobilitat vinculades a l'ús del cotxe. Referències a la greu afectació de la crisi i a la situació econòmica. Una crisi "rabiosament injusta" creada per un model econòmic neolliberal però que castiga als sectors més febles. La capacitat de transformació no està a CIU, està a ICV. Una intervenció molt bona, potser massa extensa, però realment en Ricard és brillant.

Secretariat ICV BCN

Aquesta és la composició del Secretariat escollit a l’Assemblea de Barcelona amb un 84% dels vots emesos. Val a dir que m’hagués agradat un secretariat una mica més renovat i menys tècnic, però és evident que és el President qui ha de fer la proposta. Curiosament l’esmena que s va aprovar el primer dia dient que el secretariat el votava l’Assemblea i no l’Executiva ha fet que no es parlés de la possible composició i per tant hem perdut l’oportunitat de definir quin model de Secretaria volíem. Igualment, però tenen tota la confiança per tirar endavant la feina que se’ls hi gira.

Quim Mestre
Ricard Gomà
Nou Ayguasenosa
Josep Maria Camós
Francesc Carmona
Imma Clarà
Jordi Clausell
Ruben Costa
Jordi Farriol
Xavier Fernández
Mar Garcia
Xavier Godas
Fina Gómez
Gabi Losada
Anna Mir
Mònica Palet
Albert Pérez
Josep Rosell
Núria Tuset
I com a Joves d’Esquerra Verda
Júlia Brosa
Agustí Rossi

2a jornada ICV BCN

Comença la segona sessió de l’Assemblea d’ICV Barcelona. Costa començar un dissabte a les 10 del matí i això es nota en el retard en començar la sessió i en que encara no està plena la sala. Es diuen els resultats de l’elecció de l’Executiva, més del 90% de vots a favor. L’Executiva està composada per 54 persones, excessiva pel meu gust, però què hi farem. Hi seré en aquesta nova Executiva, igual que altres persones de la meva agrupació de Sant Martí, com l’Aina Pascual, l’Antonio Centeno, el Gabi Losada o la Carlota Falguera, a més del President de l’agrupació Francesc Carmona. Del Districte d’Horta-Guinardó hi seran a més de l’Elsa Blasco, el Jordi Fornés i l’Anna Mir com a membres nats el Xavier Fernández, l’Eugeni Forradellas i la Tina Sainz.
Es discuteix el document polític de l’Assemblea. Sols sis esmenes arriben a plenari, la comissió ja ha treballat a fons. La veritat és que no s’aporta molt, les esmenes no representen un canvi radical en el document ni són els eixos principals del debat, això ja ha estat tractat a la comissió. És una oportunitat, això sí, per vehicular intervencions crítiques i donar veu a la gent que vol remarcar algunes prioritats. De fet 5 de les 6 esmenes eren de la mateixa agrupació. Cap de les esmenes s’ha acceptat. S’aprova el document sense cap vot en contra i amb una sola abstenció.
El document organitzatiu encara va generar menys debat en plenari. Sols 3 propostes noves de transaccional pactades a la comissió de síntesi de la nit anterior. Per tant es porta a votació directament els dos documents tractats conjuntament. L’informe de gestió organitzatiu i el d’organització i finances també s’aproven amb els mateixos paràmetres gairebé albanesos, quan Albània era Albània.
Després es procedeix a la presentació de la comissió de resolucions de la que en formava part. Són 11 resolucions, massa per fer un debat a fons en cada cas. Algunes de les resolucions les comentaré en escrits posteriors al blog, ja que he tingut la sort de poder-les discutir a fons i per tant podré donar més opinió. Els temes presentat han estat: crisi econòmica, educació, salut pública, reforma de la Diagonal, Serra de Collserola com a Parc Natural, Parc Lineal de Sant Andreu-Sagrera, per l’autonomia personal de les persones amb diversitat funcional, per la inclusió social i l’autonomia de la gent gran, pel dret de les dones a decidir sobre el seu propi cos, suport al II Congrés de les dones de Barcelona i reinventem Barcelona: ser jove no és cap delicte.

ICV Barcelona, assemblea, primera jornada

Joan Saura intervé a la inauguració de l’assemblea d’ICV BCN. Primer de tot, després de les salutacions protocol·làries, comença destacant que Barcelona és una ciutat que ha canviat molt, de fet considera que Barcelona és la ciutat que possiblement ha canviat més en els darrers 30 anys a l’estat. En segon lloc fa referència a la importància d’assumir les politiques de seguretat com a exemple de capacitat de govern. Referències també a la política de la Pau que des d ela Generalitat estem impulsant. Després insisteix en un dels elements més destacats en el discurs d’ICV de Barcelona, el canvi de model polític del govern a Barcelona, deixant enrere l’època Clos i afavorint uns nous valors de govern que de forma clara representa Ricard Gomà. Reflexiona també sobre si hem d’estar en el govern. La resposta és clara, cal mirar d’estar als governs però no a qualsevol preu ni acceptant-ho tot. Aquesta setmana hem tingut un exemple clar amb el nostre posicionament a la Llei d’Educació. Joan Saura afirma que hi ha trencat l’acord són el PSC i ERC que no han respectat els criteris del Pacte Nacional. Referència a la magnífica intervenció de Dolors Camats. O discrepància amb la ILP dels transgènics. Darrera reflexió per fer referència a la gosadia de les nostres propostes, pe`ro alhora tenir més complicitat amb la gent. Volem deixar petjada a Barcelona i a Catalunya. Quim Mestre comença la seva intervenció recordant a totes les persones que ens han deixat des de la darrera assemblea fa cinc anys. Són uns quants, massa. Entre ells ha destacat a dues persones importants, la Teresa Aubets, dirigent històrica en els moments més difícils de l’organització i Marc Reñé, persona de la que ja he parlat en el meu blog. Va morir massa jove, avui encara em costa creure que va morir. Jo em permeto citar a un dels altres mestres meus que va morir, Josep Corachan, històric de Sant Martí. Posteriorment cita al paper jugat per Imma Mayol, en el seu paper com a líder municipal del grup durant bona part d’aquest darrer període. Quim Mestre fa referència als documents, que ja s’han treballat i per tant no insisteix més i convida a començar el debat. Ara venen les intervencions de totes les delegacions, les 10 agrupacions de Districte, Dones amb Iniciativa i Joves d’Esquerra Verda. Està bé començar amb Ciutat Vella, en Carles és una persona tradicionalment inconformista i això fa que el seu plantejament sigui de tot, menys oficialista pur. Una de les primeres queixes que planteja és que els documents són excessivament interns i plantejats dins de les institucions, demana més referències a allò que hem de fer al carrer. Sé que no podré escoltar totes les intervencions, entre d’altres coses perquè estic a la comissió de resolucions. Fins i tot ens anuncia una proposta estrella pel dia següent. Eixample canvia el to de la seva intervenció però manté l’interès. Enric Vilalta sap construir un discurs. I ho fa a més amb una dosi de crítica constructiva força interessant. Després intervenció de Sants-Montjuic, el discurs del Lluís molt més polític i en positiu, molt centrat en la gestió municipal, un discurs ben treballat però més tradicional. Les Corts comença saludant com a amfitriona, pe`ro ja és el moment que marxi a per les resolucions.

Arribada a l'Assemblea d'ICV BCN

Arribo a l’Hotel Rallye on es celebra l’Assemblea d’ICV de Barcelona. No és el millor, però què hi farem són èpoques difícils per trobar espais públics en condicions. Fa mandra, molta mandra, és divendres tarda, fa calor i la veritat és que venen ganes de fer altres coses. Quan arribo començo a trobar-me gent. Algunes persones feia temps que no les veia i me les estimo molt com a la Mirnaya i per tant comença a passar la mandra. Altres persones les veig cada dia, però ja m’està bé. Hi ha una participació molt alta, la sala és plena. Aprofito per parlar amb l’Antonio Centeno sobre la seva resolució de Vida Independent, comentem amb el Joan Vallbé la darrera reunió surrealista amb el CJD7, fem un petit comentari sobre el darrer sopar tertúlia al Poblenou ... ens fan seure i comencem. Gabi Losada presenta la proposta de reglament. Sols queda viva una esmena per votar, si es tria el secretariat per part de l’Executiva o per part de l’Assemblea. Guanya de carrer l’opció de triar el secretariat a l’Assemblea, això s’anima. Crec que molta gent té ganes d’aprofitar l’Assemblea per donar-li vidilla a l’organització. Mesa de l’Assemblea presidida per Jordi Farriol. La proposta és escollida per unanimitat. La companya Tina d’Horta-Guinardó i la Montserrat de Sant Martí també hi són a la mesa. Presenten la proposta de comissió de resolucions i aquí ja hi formo part. Em tocarà valorar moltes reflexions profundes, a veure si no acabem massa tard. Es comunica el resultat de l’elecció de Presidència d’ICV Barcelona, Quim Mestre revalida el seu càrrec i ha obtingut el 86% en el procés de primàries. Jordi Farriol presenta la nombrosa presència de la direcció d’ICV a nivell nacional. Es saluda també a la delegació d’EUiA. Miraré de veure si puc penjar els articles el més aviat possible.

Castiguem als mals polítics?

Es valora als bons polítics i es castiga als mals polítics? En l’àmbit local segur que no. Els partits polítics obtenen uns resultats electorals en funció de dinàmiques nacionals, moviments dels mitjans de comunicació o anècdotes de darrera hora, no pas de la feina que es fa des de la política de base. Això és molt més evident a una ciutat com Barcelona, on les dinàmiques de barri o Districte tenen un impacte molt baix en els resultats electorals, fins i tot en el cas de les eleccions municipals. És a dir la gent votarà a un partit sense tenir en compte quin és el paper i l’actitud dels Regidors municipals i molt menys encara dels consellers o conselleres de Districte. A qualsevol Districte hi ha consellers i conselleres que fan una bona feina, que es preocupen dels temes, que tenen capacitat d’aplicar a l’àmbit més local polítiques de molt major abast. En canvi també hi ha persones de molt baix nivell, incapacitat d’entendre que estan fent una activitat pública i que posen tota la seva capacitat (escassa, d’acord) en fer una feina partidista i clientelar. Quin és el problema? Que és igual com ho facin, això no repercuteix en els resultats electorals i per tant a ningú li importa si els consellers de Districte fan una bona feina local o no la fan per potenciar-los i que ocupin altres càrrecs de major responsabilitat dins de la seva organització política. I com es pot aturar això? Caldria fer un pacte social per tal de valorar la feina política a nivell dels Districtes per tal de denunciar les actituds més miserables de determinades persones, caldria fomentar més eines per tal de donar a conèixer la tasca dels consellers i conselleres, caldria fer un esforç des dels partits polítics per entendre que determinades actituds no perjudiquen electoralment però dinamiten la confiança en la política i en el moment que estem vivint això és molt greu. Les noves responsabilitats de conselleries de barri la participació als Consells de Barri que s’impulsaran el proper curs hi poden ajudar. Com veureu no he fet cap referència a cap formació política, tenia ganes de reflexionar sobre això pe`ro no de barallar-me.

Assemblea ICV a Barcelona

Aquest cap de setmana celebrarem l’Assemblea d’ICV de Barcelona. Després de cinc anys farem una reflexió de quina és la valoració d’aquest període tan a nivell intern com institucional. Dedicarem unes quantes hores a tractar diferents temes organitzatius i municipals. Si algú té ganes de compartir-ho li recomano que assisteixi als actes d’obertura o cloenda. La meva participació a l’Assemblea espero que sigui prou activa. He presentat esmenes als diferents documents, discrepo d’alguns aspectes del model organitzatiu sobretot pel que fa referència a l’organització de la direcció i alhora valoro molt positivament bona part de les aportacions que fan els diferents documents. Per tant m’interessa assistir, participar i debatre. També formaré part de la comissió de resolucions, una bona oportunitat per aprofundir en alguns debats sectorials que tenen una gran repercussió interna.

Però hi ha una cosa que encara em preocupa: Quin és el titular de l’assemblea? No m’estic referint a l’slògan o com li vulguem dir. És a dir no parlo d’allò que estarà escrit al fons a la sala (que per cert tampoc sé que serà) sinó de quina serà la idea força amb la que sortirem els delegats i delegades de l’Assemblea. Fa cinc anys de la darrera assemblea. Hem tingut un resultat electoral a Barcelona no prou bo, hem influït en canvi de forma decisiva en moltes àrees de govern municipal i hem tingut un paper decisiu en el canvi de prioritats del govern municipal. A nivell organitzatiu hem crescut com a organització però en canvi no hem sabut guanyar pes social de forma prou decisiva. Però el que espero resoldre és saber quina és la idea força que justificarà que ens passem unes hores tancats i que alhora ens ha de permetre sortir enfortits i amb una major capacitat d’influència.