dissabte, 22 d’abril de 2017

Neurociència per educadors


He llegit el llibre «Neurociència per educadors», de David Bueno, editat per Rosa Sensat. Un llibre molt interessant per a docents, però en el fons per a qualsevol persona interessada en el món de l’educació en general. Avui no parlaré del seu contingut, alguna referència hi faré en algun nou article. Avui sols volia comentar com el llibre és un exemple en si mateix de didàctica. Hi ha un esforç, a vegades que pot semblar excessiu, per fer un llibre clar, fent servir molts dels principis que dins de l’aula ens ajuden a fer una bona tasca. Llegir el llibre m’ha permès (a part de la riquesa de continguts) reflexionar sobre com explicar bé alguna cosa.

En principi ha estructurat molt bé el llibre. A partir de dedicar cada capítol a algun aspecte, amb preguntes com a excusa per començar a parlar. Sempre comença dient de què parlarem. Això és un dels aspectes intento anar millorant cada dia a les meves classes. Sovint començava dient quina activitat anàvem a fer, però no ho emmarcava dient què faríem ni que volia aconseguir. És fonamental per fomentar una bona predisposició i motivació saber què fem i què s’espera de nosaltres. David Bueno situa cada cop que comença un capítol això.

Un altre aspecte important és anar relacionant tots els nous conceptes amb allò que ja hem treballat o que coneixem. No es tracta de donar continguts aïllats que no sabrem on emmagatzemar, sinó que hem de donar els nous conceptes afavorint connexions amb tot allò que hi té relació i que ja coneixem. Un altre dels reptes que tinc sovint a l’hora de fer classes, quan explico algun tema nou no sempre ho relaciono prou amb altres continguts.

Un aspecte fonamental, acabar els capítols (en el meu cas les classes), repassant allò que hem treballat, destacar de nou alguna frase que ens permeti fixar a la memòria el que hem estudiat, assegurar-nos que s’ha entès el que volíem dir. I també un resum final, que pren sentit si has anat seguint tot el que s’ha treballat. Un bon resum ha de permetre fixar millor allò que hem seguit. Si el resum d’un tema i d’un llibre permet entendre perfectament tot el que és significatiu vol dir que hi havia massa coses sobreres.

I el llibre també està ple de comparacions, d’anècdotes, de petits detalls que ens fan seguir amb interès un tema que podria semblar molt més eixut. Crec que el David Bueno aconsegueix una cosa que no és fàcil. Des d’un gran respecte al professorat explica temes molt interessants, no sempre senzills d’entendre i alhora sense prepotència. Un llibre que ens ajuda més que a aprendre coses noves a donar sentit a allò que estem fent a la majoria d’escoles.


Aviat trobaré un moment per comentar temes dels que planteja al llibre, però és una bona opció per llegir, ara que demà celebrem Sant Jordi o si no us veieu amb forces, esperar a acabar el curs, que aquest tercer trimestre serà molt accelerat.

dilluns, 17 d’abril de 2017

Gravi, escola del CEPEC


Com deia a l’escola Gravi estem celebrant els 50 anys de l’escola. Amb aquest motiu hem anat convidant a persones que han format part de Gravi i això m’ha permès fer-me una idea més clara de la història de la nostra escola. Un passat farcit, perquè no dir-ho, de moments complicats. Els primers anys mirant de donar coherència a un projecte que tenia dues ànimes diferents com molt bé ens explicava la Sol Gasch, la primera directora de l’escola i una persona que m’ha sorprès molt en positiu per la seva vivacitat, el seu compromís i el seu bon criteri (Fa gràcia veure que et sents hereu de gent que fa prop de 50 anys va treballar a l’escola i que fins ara no havies conegut).

L’escola va seguir però també va viure dificultats, i molt significatives, quan les escoles del CEPEC es van incorporar de forma massiva a la xarxa d’escola pública el claustre de l’escola Gravi va decidir que no. No ha de ser senzill administrar un moment com aquell. Les escoles del CEPEC tenien com a objectiu incorporar-se a la xarxa pública aquest era l’objectiu de la cooperativa de pares que administrava l’escola, però finalment el pas no es va fer. He trobat molt poca informació de les escoles del CEPEC però de les prop de 80 escoles que hi havia sembla que sols 6 no vam passar a la pública.

Molts anys després, la celebració dels 50 anys, ha permès que aquella gent que va marxar dolguda amb l’escola hagi tornat a venir i haguem pogut parlar, sense retrets, d’aquell moment. Un col·lectiu tan gran i viu com una escola no pot pensar que tirarà endavant 50 anys sense moments de crisi i sense discrepàncies. Aquell va ser un moment difícil, i en van venir d’altres després, i mai sabrem que hagués passat si s’haguessin pres decisions diferents. En el fons ens queda a l’aire aquesta pregunta, que hagués passat si Gravi hagués entrat a la xarxa d’escola pública? Però també obre una nova pregunta que deixo a l’aire. Què passaria si es tornés a produir un nou procés en que determinades escoles concertades poguessin passar a la xarxa pública? Què diríem ara?

Però torno a Gravi. Potser la suma dels nostres orígens del CEPEC i del model de cooperativa (en les seves diferents vessants) ha fet de Gravi una escola especial.I en aquest sentit un element que sí que ha anat apareixent al llarg de totes les converses i activitats és que l’escola ha sabut tenir un ambient especial. Els alumnes s’han sentit a gust al llarg de tots els temps. Amb molta gràcia ho explicava el Sergi Vicente, exalumne de l’escola i actual director de betevé. Recordant que ell no va ser un «alumne exemplar» posava en valor tot el que va viure a l’escola. Segur que hi ha gent que en té un mal record, però crec que globalment allò que ha caracteritzat l’escola Gravi ha estat un bon clima.



dissabte, 15 d’abril de 2017

La meva escola fa 50 anys i és una cooperativa.



La meva escola, l’escola Gravi, celebra els seus 50 anys aquest curs. Curiosament igual que jo i ja sé que queda personalista dir-ho, però que voleu que us digui, em fa il·lusió. Vull dedicar algun escrit a parlar de l’escola, sobretot de la meva visió personal, de les meves sensacions. Ja hi ha altres espais per veure què fa l’escola o com celebra l’aniversari i per això us convido a visitar la web. 50 anys ens sembla molt però moltes escoles a Catalunya són igual o més antigues. Sens dubte un bon senyal.

Gravi és una escola que té algunes particularitats interessants. D’entrada el fet de ser una escola cooperativa ja marca un caràcter especial. A Catalunya deu haver-hi al voltant de 4.000 escoles, les cooperatives (si més no les que estem agrupades a l’entorn de la Federació de Cooperatives d’Ensenyament de Catalunya), no arribem a les 40. Però a més Gravi va néixer arrel d’una cooperativa d’habitatges, la Cooperativa Graciense de Viviendas, va passar després a ser cooperativa de pares i mares i posteriorment a cooperativa de treball associat.

Actualment manté aquesta estructura de cooperativa de treball associat, és a dir una immensa majoria dels treballadors i treballadores de l’escola en som els propietaris, no tan sols el personal docent. En aquest article no parlo de quin ha de ser el model d’escola pública, concertada, privada. Sols vull destacar que el model cooperatiu a mi m’ha agradat per una escola com la meva. Sens dubte és un model que aporta caràcter. El grau de compromís i estabilitat de la plantilla, el desenvolupament de pràctiques participatives o la proximitat entre la presa de les decisions i com es duen a terme són aspectes que en una escola cooperativa prenen molta força. Insisteixo que no estic donant per suposat que moltes altres escoles no ho tinguin, però en aquest cas vull posar en valor la força del cooperativisme. Crec que acaba repercutint de forma directa en la gestió (òbviament), però també en el dia a dia educatiu de l’escola.

També és cert que el model cooperatiu per a una escola té riscos destacats. La dificultat de gestió en mans d’un equip bàsicament docent, el fet de ser més vulnerables que altres models de concertada a les situacions de crisi o el risc que suposa haver d’assumir la responsabilitat econòmica d’un projecte tan gran pesen de forma clara. Però igualment crec que és una aposta que val la pena. Fa 23 anys vaig entrar a l’escola Gravi, llavors era encara cooperativa de famílies. Vaig poder viure els inicis de la cooperativa de treball i totes les dificultats per tirar-la endavant. Vaig assumir durant un temps la presidència de la cooperativa on vaig aprendre moltes coses. Vaig estar 8 anys d’excedència i vaig tornar a l’escola i avui segueixo defensant el model cooperatiu. Per cert, igual que ho faig en altres àmbits formant part de projectes com Som Energia, Fiare o la cooperativa de consum Estèvia.


Avui ho deixo aquí, perquè a part de parlar de perquè m’agrada el model de titularitat de la meva escola també em vindrà de gust parlar d’altres coses de Gravi.

dijous, 10 de novembre de 2016

Cal superar el desconcert


Hi ha moments curiosos a la vida. Gairebé a la vegada veus les dues cares d'una mateixa moneda i si més no et desconcerta i et replantejar les coses. Dimarts 8 de novembre per la tarda vaig assistir a la projecció del documental «Most likely to suceed» que explica el funcionament d'un institut nord-americà molt innovador, el High Tech High de San Diego. Era una activitat organitzada per Escola Nova 21 i hi assistia en representació de la meva escola, l'escola cooperativa Gravi. Va ser un bany d'idees noves, d'esperança en l'educació, de confiança en que podem construir una societat més justa i que respongui als reptes de futur. Al matí en canvi em llevava amb la certesa que el meu optimisme en el futur perdia pistonada. L'elecció de Donald Trump com a president dels EUA m'obre massa interrogants i cap d'ells agradable.

Estem obrint una etapa nova a la nostra societat, sens dubte, però encara no tinc clar cap a on va. Els motius que van portar al Brexit, els resultats del PP a Espanya, la crisi de persones refugiades a Europa, el resultat del referèndum sobre els acords de pau a Colòmbia, la manca de solucions a conflictes internacionals...no ens donen bons arguments per la confiança i certament són elements que alimenten les sortides racistes, feixistes o similars.

Davant de les incerteses actuals sembla que una majoria social opta per l'exigència de major seguretat, una falsa seguretat. Una majoria opta per trencar amb el sistema actual però des de la manca de confiança en un futur millor. I és cert que, tornant als moviments actuals que aposten per la innovació educativa, hi ha molta gent que vol construir un altre model. I no ho dic tan sols des del punt de vista ètic. Ho dic també des del punt de vista social, i econòmic. Hi ha gent que des de les incerteses que es genera el món d'avui dia busquem alternatives, acceptant que encara no tenim totes les respostes. Al documental, per exemple es diu que ens toca preparar als nostres alumnes per uns llocs de treball que encara no existeixen. I en gran part és cert. Per això cal innovar a l'escola, perquè estem preparant persones per a un futur molt proper però que no acabem de saber com serà. I en aquest sentit l'escola ha de jugar un paper fonamental.


Però no pot ser tan sols l'escola qui contribueixi a posar les bases d'una societat més justa i amb major equitat. Us asseguro que no és senzill mirar de posar aquests valors en la base de tota la nostra tasca quan les notícies que passen al nostre entorn ens impulsen cap enrere. Cal superar el desconcert.

dijous, 28 de juliol de 2016

Escola Nova 21, llums, ombres i reptes.



A casa nostra els debats sempre són molt vius. En el món de l'educació ara s'ha obert un de molt interessant a l'entorn del projecte Escola Nova 21. Aquesta idea promoguda per Unesco.Cat, Fundació Jaume Bofill, UOC i Educaixa ha comptat amb un grup impulsor d'escoles molt diverses però que comparteixen experiències innovadores. La idea que es planteja és compartir els reptes de l'escola d'avui dia i compartir propostes de com fer-hi front. A llarg dels seus documents apareix sovint el concepte de marc d'escola avançada. La idea és seleccionar 200 centres educatius que apostin per formar-ne part, i dins d'aquests 200 escollir-ne 30 que tinguin un procés de canvi més acompanyat.

La resposta de la comunitat educativa ha estat globalment positiva. 487 han demanat formar-ne part i això vol dir que ho han hagut de debatre en claustre i consell escolar i per tant molta gent del món educatiu ha decidit impulsar aquest projecte. A la meva escola, escola Gravi, també hi hem apostat i per tant al setembre sabrem si en formem part. Personalment tinc clar que és una bona oportunitat, però com és lògic també tinc els meus dubtes i puc entendre algunes de les crítiques que he pogut llegir. En tot cas les valoracions que faig aquí són com sempre a títol estríctament personal.

Hi ha articles diversos que posen en dubte alguns dels seus plantejaments, com per exemple de Xavier Díez, Xavier Besalú o Jaume Funes

Si bé és cert que algunes de les entitats que impulsen Escola Nova 21 tenen una gran implicació en el món educatiu, també és cert que algunes entitats molt compromeses i fonamentals a casa nostra al voltant de l'escola no en formen part. Molta gent haguéssim valorat més un gruix més significatiu d'entitats educatives, tant del moviment associatiu com de les universitats. Per altra banda la presència d'una entitat financera tan destacada entre les entitats impulsores és evident que ha d'aixecar recels. El meu model educatiu dubto que sigui el mateix que el de les entitats bancàries i per tant la por a la mercantilització de l'educació és lògica. Altres dubtes són si es pot plantejar un debat conjunt i un projecte de xarxa per un nou model educatiu sense entrar en política, sense parlar de model de finançament, sense parlar de situació laboral o sense parlar del model públic-concertat-privat. Per altra banda la presència de determinats centres a la llista d'escoles impulsores aixeca dubtes, tot i que aquí la gran diversitat entre aquestes escoles fa que sigui un debat complicat, però també és una voluntat d'expressar diversitat. La manera de treballar d'escoles com Escola Fluvià, Institut Quatre Cantons o escoles com Jesuïtes o col·legi Montserrat (per citar casos molt clars) són tan diferents que no ajuda a saber per on anirà tot el procés, i això pot ser un punt fort o feble, segons. També hi hagut una crítica clara a que moltes escoles difícilment poden posar en el centre de la seva tasca la innovació amb les condicions en les que han de treballar.

I també hi ha altres elements que poden despertar neguits. Per exemple a mi no m'agrada aquest procés llarg de presentar-se i esperar ser seleccionat per formar-ne part. O no m'acaba de convèncer la permanent idea de innovació i escola avançada. Miraré d'explicar-ho després. A totes les crítiques que he fet constar anteriorment, jo no sóc jo que he de respondre, ja ho fan els seus protagonistes. Però també és cert que hi ha aspectes molt positius que m'agradaria posar en valor d'Escola Nova 21.

Crec que si es fa una bona feina, serà una ocasió molt bona de crear una potent xarxa de centres educatius amb voluntat de trnasformar l'educació dia a dia. Hi ha moltes escoles que estan duent a terme experiències molt interessant, sovint poc cridaneres o mediàtiques, però de gran profunditat. Hi ha molta gent de l'educació que cada dia es planteja com pot fer avançar la seva escola, com pot aconseguir una millor atenció als nois i noies, com fer que es transformi la nostra societat en positiu, també a partir de les aules. I posar en valor aquesta tasca i posar aquestes experiències en xarxa és un bon repte. Potser hi havia altres eines que haguessin servit, però el que és cert és que la força que ha demostrat en el seu inici Escola Nova 21 és una garantia. I és important que aquest procés es faci partint dels centres. No sols d'entitats o institucions, no sols de mestres amb gran capacitat, sinó també dels claustres i de les escoles en general. Per tant espero que com a escola en formem part. Perquè vull tenir noves eines de debat i formació, perquè vull formar part de projectes que van més enllà de la meva escola, perquè tinc ganes d'aprofitar les energies d'altres claustres i perquè m'encanta debatre sobre educació. I també, perquè no dir-ho, perquè pot ser una bona ocasió per posar en valor allò que fan les escoles en positiu davant de la nostra societat.

Però tampoc serà senzill. Què vol dir ser escola innovadora o avançada? En algun article anterior ja vaig dir que el concepte innovació a mi no m'acaba de convèncer. Crec que posa massa el valor en fer coses noves i no tant en fer coses bones. Una bona escola no pot ser permanentment innovadora perquè voldria dir que els canvis són més valorats que la estabilitat. El que hem de demanar als centres és que permanentment valorin quina és la millor forma de fer front al repte d'educar, sabent trobar sortides flexibles que permetin combinar experiència i tradició amb voluntat de trobar noves respostes. I què vol dir ser escola de qualitat?


En fi, un bon repte, un debat complex i una gran oportunitat que ha de permetre posar sobre la taula la diversitat de les propostes de l'escola a casa nostra més que la unificació de receptes per fer front als reptes que tenim.

diumenge, 26 de juny de 2016

Resultats porra electoral

Aquesta és la graella de respostes a la porra (espero no haver-me equivocat). Dimarts ho comentem a les 19.00 a La Cervecita, carrer Llull 184. Aquesta nit qui guanyarà?

Nom
ECP
ERC
PSC
CIU
Cs
PP
Pere
14
9
7
6
6
5
Carles M
15
9
7
6
5
5
MA Manzano
16
9
7
5
6
4
Carme B
13
10
7
7
6
4
Dolors Cl
15
10
6
5
7
4
Petre
13
11
6
4
6
5
Cris
13
11
5
8
5
5
Eduard A.
14
9
8
6
5
5
Enric P
14
10
7
5
6
5
Dionisio
13
8
7
7
7
5
Agnès
15
11
6
6
4
5
Eva D
13
11
7
6
5
5
Guillem
14
12
6
5
5
4
Jordi U
14
12
4
6
7
4
Toni C
14
10
7
6
5
5
Antoni LL
13
10
8
6
6
4
Francisco G
14
10
6
7
5
5
Alfons
15
10
7
5
5
5
Albert C
14
10
6
7
5
5
Imma
10
12
8
6
6
5
Maria E
14
11
8
6
5
3
Xavi
13
10
7
9
5
4
Jordi D
13
11
8
5
6
4
Carles B
14
10
7
6
5
5
Antoni
13
10
7
7
6
4
Jordi Manils
14
10
7
6
6
4
Àlvar
13
12
7
7
5
3
César
13
10
7
6
6
5
Maria C
15
8
7
6
6
5
Fernando
12
9
8
6
7
5
Jaume
15
9
6
7
6
4
Víctor V
14
8
7
7
6
5
Jordi M
12
12
8
6
6
3


diumenge, 12 de juny de 2016

Porra electoral generals 26J

Un cop més, per no perdre les tradicions, publico una porra electoral al meu blog. Ja sabeu, es tracta de compartir un joc, pensar un moment en què pot passar el 26 de juny i després compartir una cervesa (apunteu-vos la revetlla del meu sant, dimarts 28 de juny). Que ningú s'espanti. Crec que mai ningú ha encertat del tot la porra, per tant proveu! Igual que el darrer cop ho faig sobre els 47 diputats de Catalunya. El darrer cop En Comú Podem va treure 12, ERC 9, PSC 8, CDC 8, Cs5, PP 5.

Sols cal penjar el resultat com a comentari. Com que alguna vegada hi ha gent que té problemes per publicar-ho si vol m'ho pot enviar per correu a perenietodiaz@gmail.com i mireu de penjar-ho aquí i no al facebook o twitter, que llavors ho he de copiar.

Res més, us deixo la meva porra.

En Comú Podem     14
ERC                        9
PSC                         7
Cs                           6
CDC                        6
PP                           5