dijous, 10 de novembre de 2016

Cal superar el desconcert


Hi ha moments curiosos a la vida. Gairebé a la vegada veus les dues cares d'una mateixa moneda i si més no et desconcerta i et replantejar les coses. Dimarts 8 de novembre per la tarda vaig assistir a la projecció del documental «Most likely to suceed» que explica el funcionament d'un institut nord-americà molt innovador, el High Tech High de San Diego. Era una activitat organitzada per Escola Nova 21 i hi assistia en representació de la meva escola, l'escola cooperativa Gravi. Va ser un bany d'idees noves, d'esperança en l'educació, de confiança en que podem construir una societat més justa i que respongui als reptes de futur. Al matí en canvi em llevava amb la certesa que el meu optimisme en el futur perdia pistonada. L'elecció de Donald Trump com a president dels EUA m'obre massa interrogants i cap d'ells agradable.

Estem obrint una etapa nova a la nostra societat, sens dubte, però encara no tinc clar cap a on va. Els motius que van portar al Brexit, els resultats del PP a Espanya, la crisi de persones refugiades a Europa, el resultat del referèndum sobre els acords de pau a Colòmbia, la manca de solucions a conflictes internacionals...no ens donen bons arguments per la confiança i certament són elements que alimenten les sortides racistes, feixistes o similars.

Davant de les incerteses actuals sembla que una majoria social opta per l'exigència de major seguretat, una falsa seguretat. Una majoria opta per trencar amb el sistema actual però des de la manca de confiança en un futur millor. I és cert que, tornant als moviments actuals que aposten per la innovació educativa, hi ha molta gent que vol construir un altre model. I no ho dic tan sols des del punt de vista ètic. Ho dic també des del punt de vista social, i econòmic. Hi ha gent que des de les incerteses que es genera el món d'avui dia busquem alternatives, acceptant que encara no tenim totes les respostes. Al documental, per exemple es diu que ens toca preparar als nostres alumnes per uns llocs de treball que encara no existeixen. I en gran part és cert. Per això cal innovar a l'escola, perquè estem preparant persones per a un futur molt proper però que no acabem de saber com serà. I en aquest sentit l'escola ha de jugar un paper fonamental.


Però no pot ser tan sols l'escola qui contribueixi a posar les bases d'una societat més justa i amb major equitat. Us asseguro que no és senzill mirar de posar aquests valors en la base de tota la nostra tasca quan les notícies que passen al nostre entorn ens impulsen cap enrere. Cal superar el desconcert.

dijous, 28 de juliol de 2016

Escola Nova 21, llums, ombres i reptes.



A casa nostra els debats sempre són molt vius. En el món de l'educació ara s'ha obert un de molt interessant a l'entorn del projecte Escola Nova 21. Aquesta idea promoguda per Unesco.Cat, Fundació Jaume Bofill, UOC i Educaixa ha comptat amb un grup impulsor d'escoles molt diverses però que comparteixen experiències innovadores. La idea que es planteja és compartir els reptes de l'escola d'avui dia i compartir propostes de com fer-hi front. A llarg dels seus documents apareix sovint el concepte de marc d'escola avançada. La idea és seleccionar 200 centres educatius que apostin per formar-ne part, i dins d'aquests 200 escollir-ne 30 que tinguin un procés de canvi més acompanyat.

La resposta de la comunitat educativa ha estat globalment positiva. 487 han demanat formar-ne part i això vol dir que ho han hagut de debatre en claustre i consell escolar i per tant molta gent del món educatiu ha decidit impulsar aquest projecte. A la meva escola, escola Gravi, també hi hem apostat i per tant al setembre sabrem si en formem part. Personalment tinc clar que és una bona oportunitat, però com és lògic també tinc els meus dubtes i puc entendre algunes de les crítiques que he pogut llegir. En tot cas les valoracions que faig aquí són com sempre a títol estríctament personal.

Hi ha articles diversos que posen en dubte alguns dels seus plantejaments, com per exemple de Xavier Díez, Xavier Besalú o Jaume Funes

Si bé és cert que algunes de les entitats que impulsen Escola Nova 21 tenen una gran implicació en el món educatiu, també és cert que algunes entitats molt compromeses i fonamentals a casa nostra al voltant de l'escola no en formen part. Molta gent haguéssim valorat més un gruix més significatiu d'entitats educatives, tant del moviment associatiu com de les universitats. Per altra banda la presència d'una entitat financera tan destacada entre les entitats impulsores és evident que ha d'aixecar recels. El meu model educatiu dubto que sigui el mateix que el de les entitats bancàries i per tant la por a la mercantilització de l'educació és lògica. Altres dubtes són si es pot plantejar un debat conjunt i un projecte de xarxa per un nou model educatiu sense entrar en política, sense parlar de model de finançament, sense parlar de situació laboral o sense parlar del model públic-concertat-privat. Per altra banda la presència de determinats centres a la llista d'escoles impulsores aixeca dubtes, tot i que aquí la gran diversitat entre aquestes escoles fa que sigui un debat complicat, però també és una voluntat d'expressar diversitat. La manera de treballar d'escoles com Escola Fluvià, Institut Quatre Cantons o escoles com Jesuïtes o col·legi Montserrat (per citar casos molt clars) són tan diferents que no ajuda a saber per on anirà tot el procés, i això pot ser un punt fort o feble, segons. També hi hagut una crítica clara a que moltes escoles difícilment poden posar en el centre de la seva tasca la innovació amb les condicions en les que han de treballar.

I també hi ha altres elements que poden despertar neguits. Per exemple a mi no m'agrada aquest procés llarg de presentar-se i esperar ser seleccionat per formar-ne part. O no m'acaba de convèncer la permanent idea de innovació i escola avançada. Miraré d'explicar-ho després. A totes les crítiques que he fet constar anteriorment, jo no sóc jo que he de respondre, ja ho fan els seus protagonistes. Però també és cert que hi ha aspectes molt positius que m'agradaria posar en valor d'Escola Nova 21.

Crec que si es fa una bona feina, serà una ocasió molt bona de crear una potent xarxa de centres educatius amb voluntat de trnasformar l'educació dia a dia. Hi ha moltes escoles que estan duent a terme experiències molt interessant, sovint poc cridaneres o mediàtiques, però de gran profunditat. Hi ha molta gent de l'educació que cada dia es planteja com pot fer avançar la seva escola, com pot aconseguir una millor atenció als nois i noies, com fer que es transformi la nostra societat en positiu, també a partir de les aules. I posar en valor aquesta tasca i posar aquestes experiències en xarxa és un bon repte. Potser hi havia altres eines que haguessin servit, però el que és cert és que la força que ha demostrat en el seu inici Escola Nova 21 és una garantia. I és important que aquest procés es faci partint dels centres. No sols d'entitats o institucions, no sols de mestres amb gran capacitat, sinó també dels claustres i de les escoles en general. Per tant espero que com a escola en formem part. Perquè vull tenir noves eines de debat i formació, perquè vull formar part de projectes que van més enllà de la meva escola, perquè tinc ganes d'aprofitar les energies d'altres claustres i perquè m'encanta debatre sobre educació. I també, perquè no dir-ho, perquè pot ser una bona ocasió per posar en valor allò que fan les escoles en positiu davant de la nostra societat.

Però tampoc serà senzill. Què vol dir ser escola innovadora o avançada? En algun article anterior ja vaig dir que el concepte innovació a mi no m'acaba de convèncer. Crec que posa massa el valor en fer coses noves i no tant en fer coses bones. Una bona escola no pot ser permanentment innovadora perquè voldria dir que els canvis són més valorats que la estabilitat. El que hem de demanar als centres és que permanentment valorin quina és la millor forma de fer front al repte d'educar, sabent trobar sortides flexibles que permetin combinar experiència i tradició amb voluntat de trobar noves respostes. I què vol dir ser escola de qualitat?


En fi, un bon repte, un debat complex i una gran oportunitat que ha de permetre posar sobre la taula la diversitat de les propostes de l'escola a casa nostra més que la unificació de receptes per fer front als reptes que tenim.

diumenge, 26 de juny de 2016

Resultats porra electoral

Aquesta és la graella de respostes a la porra (espero no haver-me equivocat). Dimarts ho comentem a les 19.00 a La Cervecita, carrer Llull 184. Aquesta nit qui guanyarà?

Nom
ECP
ERC
PSC
CIU
Cs
PP
Pere
14
9
7
6
6
5
Carles M
15
9
7
6
5
5
MA Manzano
16
9
7
5
6
4
Carme B
13
10
7
7
6
4
Dolors Cl
15
10
6
5
7
4
Petre
13
11
6
4
6
5
Cris
13
11
5
8
5
5
Eduard A.
14
9
8
6
5
5
Enric P
14
10
7
5
6
5
Dionisio
13
8
7
7
7
5
Agnès
15
11
6
6
4
5
Eva D
13
11
7
6
5
5
Guillem
14
12
6
5
5
4
Jordi U
14
12
4
6
7
4
Toni C
14
10
7
6
5
5
Antoni LL
13
10
8
6
6
4
Francisco G
14
10
6
7
5
5
Alfons
15
10
7
5
5
5
Albert C
14
10
6
7
5
5
Imma
10
12
8
6
6
5
Maria E
14
11
8
6
5
3
Xavi
13
10
7
9
5
4
Jordi D
13
11
8
5
6
4
Carles B
14
10
7
6
5
5
Antoni
13
10
7
7
6
4
Jordi Manils
14
10
7
6
6
4
Àlvar
13
12
7
7
5
3
César
13
10
7
6
6
5
Maria C
15
8
7
6
6
5
Fernando
12
9
8
6
7
5
Jaume
15
9
6
7
6
4
Víctor V
14
8
7
7
6
5
Jordi M
12
12
8
6
6
3


diumenge, 12 de juny de 2016

Porra electoral generals 26J

Un cop més, per no perdre les tradicions, publico una porra electoral al meu blog. Ja sabeu, es tracta de compartir un joc, pensar un moment en què pot passar el 26 de juny i després compartir una cervesa (apunteu-vos la revetlla del meu sant, dimarts 28 de juny). Que ningú s'espanti. Crec que mai ningú ha encertat del tot la porra, per tant proveu! Igual que el darrer cop ho faig sobre els 47 diputats de Catalunya. El darrer cop En Comú Podem va treure 12, ERC 9, PSC 8, CDC 8, Cs5, PP 5.

Sols cal penjar el resultat com a comentari. Com que alguna vegada hi ha gent que té problemes per publicar-ho si vol m'ho pot enviar per correu a perenietodiaz@gmail.com i mireu de penjar-ho aquí i no al facebook o twitter, que llavors ho he de copiar.

Res més, us deixo la meva porra.

En Comú Podem     14
ERC                        9
PSC                         7
Cs                           6
CDC                        6
PP                           5

diumenge, 24 d’abril de 2016

Algunes reflexions sobre ordenació singular Rambla



El Districte de Sant Martí ha presentat una proposta d'ordenació singular de les terrasses de la Rambla del Poblenou que ha suposat una campanya de rebuig frontal dels bars i restaurants. Com possiblement sabeu sóc membre actiu de Fem Rambla, el procés participatiu veïnal que va obrir els debats sobre aquest passeig tan important pel barri del Poblenou, però escric aquest article des de la meva única opinió personal. Els arguments de Fem Rambla ja els hem expressat en aquest comunicat.

D'entrada val a dir que tots els sectors implicats tenim un alt grau de coincidència en aspectes molt importants, si més no si escoltem els posicionaments públics. En primer lloc que cal regular el tema de les terrasses i reduir-ne el nombre. En segon lloc que cal aconseguir el màxim de consens en aquesta proposta. I en tercer lloc que la principal responsabilitat del problema és de l'anterior equip de govern. L'equip d'Eduard Freixedes no tan sols no va frenar el problema quan era evident i Fem Rambla ja ho demanava, sinó que va acabar-ho d'embolicar afavorint la proliferació de noves terrasses i no fent cap actuació de control damunt dels establiments. Per tant jo valoro molt positivament que l'actual equip de govern sí que hagi afrontat aquest tema, amb valentia i responsabilitat. Després podem valorar si és o no la millor proposta, però el primer que cal demanar a un equip de govern és que prengui decisions. També espero que els grups municipals que més suport van donar a Fem Rambla, i que jo agraeixo, segueixin fent costat a les reivindicacions de les veïnes i veïns que vam participar al procés.

Ho he dit sempre i ho reitero avui, enmig d'una situació més tensa. Les terrasses a la Rambla són un element positiu, una activitat que dóna vida al barri i que genera espais de trobada. Una part dels establiments acullen a gent del barri o de la ciutat que venen a passejar, d'altres (cada cop més s'adrecen a altres públics). La Rambla, però, ha de ser un espai per a tothom i on convisquin moltes activitats. La reducció de taules és absolutament necessària, la limitació horària que permeti el dret al descans ha de ser una norma a la ciutat i una inspecció eficaç és una eina imprescindible. I tot això ha de formar part de l'acord. No crec que sigui possible un acord ple sobre l'ordenació singular. No coincidirem en quin és el nombre de taules ideal o sobre quin és el límit de l'horari nocturn. Cal tenir a tothom present, però garantir el dret al descans de la gent i que la Rambla no sigui un espai massificat i privatiu són premises que no podem perdre. El ple consens no pot ser mai la forma de bloquejar les decisions, així ens ha anat a la Rambla quan no se'ns ha escoltat.

I evidentment no podem parlar sols de la Rambla. El barri està rebent de forma cada cop més important l'impacte d'un turisme que busca platja i diversió. Poblenou està de moda i això pot fer gràcia, però l'hostaleria al Poblenou pot viure una bombolla, i el que cal fer és desinflar-la abans que esclati. Sols cal veure la majoria dels nous negocis que s'estan obrint i la diferència amb els de tota la vida.


Fem Rambla ha estat un procés participatiu que ha aconseguit coses molt importants i que ha demostrat que es podien fer coses diferents des dels moviments veïnals. Ara, però, hi ha un moment decisiu. El districte ha de fer l'aprovació d'aquesta ordenació singular i garantir que es compleixi. Sols el temps dirà si anem pel bon camí en tots els aspectes que hi ha en joc a la Rambla del Poblenou.

diumenge, 17 d’abril de 2016

Escoltant cançons a 6è.


Una de les maneres que tinc de treballar la llengua castellana a 6è a l'escola Gravi és a partir de cançons. Sé que no és una fórmula del tot original i que altres mestres utilitzen aquest recurs, com es pot fer servir la poesia, el cinema, els anuncis...però tenia ganes de compartir una mica com ho treballo i també com ho plantejo. D'entrada he de dir que m'agrada molt la música i que sóc força seguidor de la música en llengua castellana, això evidentment ajuda. Espero que si sou mestres i feu servir altres recursos o voleu opinar sobre aquest no us talleu.

Les cançons de pop, rock, cantautor...són sovint poemes o texts que ens expliquen moltes coses. Comentar la lletra d'una cançó ens permet parlar d'expressions i frases fetes, ens permet parlar de temes diversos, ens permet parlar dels diferents nivells de llenguatge, ens permet aprendre vocabulari...però a més veure els videoclips d'aquestes cançons permet treballar una mica de cultura audiovisual, possiblement una de les assignatures pendents a les nostres escoles. Cada setmana un alumne porta una cançó, la veiem a classe i la comentem. A partir d'aquesta cançó jo acostumo a proposar-ne alguna que m'inspira la que hem vist i mirem de treballar algun aspecte d ela llengua castellana que sigui oportú. Intento que en la mesura del possible la cançó la comentin abans amb la família, no tan sols per garantir un filtre que la cançó ens explicarà alguna cosa, sinó perquè penso que és una bona manera de xerrar una estona amb la família sobre un tema que a vegades pot ser molt interessant. Hi ha pares i mares que tenen una relació estreta amb la música, que tenen una cançó que els va marcar o que encara recorden la cançó amb la que es van conèixer com a parella...i tot això pot ser interessant de comentar a casa.

Però m'agrada també molt la primera activitat que faig sobre aquest tema per presentar el tema de les cançons. Els hi poso un fragment de la pel·lícula “Tengo ganas de ti” de l'any 2012, on Clara Lago interpreta la cançó “Aunque tú no lo sepas”. Aquesta és una pel·lícula on apareix també Mario Casas, per tant dirigida a un públic molt adolescent. Els hi comento que la interpretació de Clara Lago no és original, que possiblement es van basar en una versió que va fer “El Canto del Loco” l'any 2009. Posem el vídeo i aquesta acostuma a ser una versió que els hi agrada força. Però no ens quedem aquí els hi parlem de que aquesta va ser una cançó que Quique González va escriure per Enrique Urquijo i que aquest va interpretar l'any 1998 al disc “Desde que no nos vemos”. Veiem la versió d'Enrique Urquijo i també com el propi autor, QuiqueGonzález la canta i la va incloure en un disc del 2002. I ja hem vist quatre cops la mateixa cançó. Parlem del que creuen que vol dir la lletra i llavors comentem que la cançó escrita per Quique González està basada en un magnífic poema d'un dels grans autors en llengua castellana dels nostres dies, Luís García Montero que el va publicar l'any 1994 dins del llibre “Habitaciones separadas. I posem per una banda el poema escrit perquè el puguin llegir i si volem podem escoltar-lo de la veu del mateix poeta, tot això a Youtube ho podem trobar. I encara podríem parlar de que el poema va inspirar un conte d'Almudena Grandes i aquest relat va donar lloc a una pel·lícula.


Es tracta de fer veure als alumnes que darrera d'una escena d'una pel·lícula adreçada al públic adolescent podem tirar del fil per trobar un poema extraordinari i que a partir del poema podem parlar dels amors platònics, d'allò que no ha arribat a succeir, dels silencis i que també podem parlar de si totes les versions ens transmeten la mateixa sensació...i a partir d'aquí els animem que quan escoltem cançons estiguem ben atents, que segur que ens poden explicar moltes coses.

divendres, 1 d’abril de 2016

Cartes amb Coyhaique, Xile.


Sóc professor de llengua castellana a cicle superior de l'Escola Gravi. Quan m'ho van proposar ara fa uns quants cursos em va sorprendre una mica, no havia donat mai classes de castellà, però ho vaig provar amb ganes i ara la veritat és que m'ho passo molt bé. Un dels avantatges de treballar a una escola on la llengua catalana es treballa molt bé, és que puc dedicar una part important del temps a treballar aspectes més vinculats a l'expressió oral, la creativitat o la comprensió. Aspectes que són comuns a les dues llengües i en canvi no dedicar tant esforç a aspectes gramaticals, per exemple.

Enguany a 5è de primària hem tirat endavant un intercanvi de correspondència amb una escola de Xile i de moment el resultat és molt positiu. L'activitat neix d'una casualitat. La Teresa Sans, una molt bona alumna de pràctiques que vam tenir el curs passat a l'escola, va anar a Xile a acabar les seves pràctiques, concretament a l'escola Pedro Quinatana Mansilla de Coyhaique a la zona austral del país. Vam decidir aprofitar l'ocasió per provar aquest intercanvi. Primer els alumnes de l'escola xilena ens van enviar les seves cartes, les vam repartir de forma individual i cada un dels nostres alumnes de Gravi va respondre a un dels seus nous amics i amigues.

Igualment vam aprofitar per llegir totes les cartes en veu alta i anar apuntant tot allò que ens explicaven del seu país, de la seva escola, de les seves tradicions. Per exemple vam anar apuntant que prenien mate, que ballaven la cueca, que cantaven l'himne de l'escola, que hi havia animals com el huemul o que menjaven empanades. També vam demanar a dues persones xilenes que estaven a Barcelona que vinguessin a l'escola a xerrar sobre Xile. Van venir Andrés Castellví i Eulogio Dávalos. L'Andrés és una persona nascuda a Coyhaique, vinculada a l'ensenyament i que ha estat uns anys vivint a Barcelona. L'Eulogio és una persona que es va exiliar pel cop d'estat a Xile, reconegut guitarrista internacional i president del Centro Salvador Allende. La xerrada va ser molt interessant. També ens va acompanyar la Teresa que ens va parlar de les moltes diferències entre les dues escoles i vam aprofitar per provar el mate, que com és evident no va agradar a la majoria d'alumnes, però sí que els hi va fer molta il·lusió provar-lo.

Ara estem pendents de rebre les seves respostes i fer una darrera carta abans d'acabar el curs. Com que la correspondència ha estat postal, també hem après algunes coses. Per exemple que no existeix la immediatesa a què estem tan acostumats i que les cartes triguen. Vam veure que la mida del paper que feien servir era diferent de la nostra. I hem vist que és curiós que les vacances d'estiu siguin en moments tan diferents.

L'experiència ha estat positiva sobretot perquè ens ha permès treballar la llengua castellana de forma molt viscuda. La motivació per escriure una bona carta a un noi o noia de Xile que de fet no coneixen personalment no es pot comparar amb cap altra text dels que fem. L'interès per conèixer una escola socialment molt diferent en un país de costums gens semblants al nostre és d'una gran riquesa. Sentir que la llengua ens serveix per comunicar-nos de veritat, per establir lligams és una lliçó que surt molt reforçada. I també està molt bé que vegin que a partir d'una “casualitat” es pot treballar tot allò que fem a l'escola. Ara ja sabem que els alumnes de Coyhaique estan responent a les nostres cartes !