dilluns, 28 de maig de 2007

Decepció

Siguem clars. Estic decepcionat pels resultats d’aquest diumenge a les eleccions municipals de Barcelona. L’abstenció ha estat espectacular i els resultats d’ICV-EUiA no són gens bons. Ara encara no he analitzat cap dada, necessitava descansar una mica, de fet ja havia previst avui començar més tard, al marge del resultat. Com a ICV hem de reflexionar molt, de fet ja ho deia en un dels meus darrers escrits. La pèrdua de vots a la nostra ciutat és molt gran i no sols es pot atribuir a l’abstenció general. No ens podem confirmar dient que tots hem perdut vots o fins i tot que hem superat a ERC a Barcelona. Això no serveix, el fet fonamental és que ICV ha estat incapaç de transmetre les seves idees i la necessitat de la seva força a la ciutat i a Catalunya. El perquè del nostre resultat ha de ser motiu de profunda reflexió. Jo hi penso reflexionar i intentaré aportar algunes idees. Espero comptar amb les vostres opinions. En aquests moments us demano que em feu arribar els vostres comentaris, són més importants que mai.

9 comentaris:

Marc ha dit...

Ahir a la nit ja et vaig dir que seria un dels primers a comentar el blog avui...
Bé, no em faré massa extens perquè avui això no toca, almenys per el que fa a mí. Altre gent potser sí que ho té que fer, però jo no.
En tot cas el que vull transmetre és que ara més que mai és quan necessitem el suport de la gent. Tothom es puja al carro quan les coses van bé i són engrescadores, és normal. Però quan més necessitem el suport de la gent és en moments com ara, quan van maldades, o més ben dit, quan no van tant bé com hauríem volgut; perquè 4 regidors no és tan catastròfic... com diría un conegut meu, i espero que ningú se senti ofès... potser volíem cagar més alt del que teníem el cul...
Ara tenim 4 anys més de feina per davant i ens toca canviar moltes coses. Potser, i només potser, tindriem que aprendre, tots plegats, a fer menys soroll amb certes coses, i més amb d'altres.

jordi SP ha dit...

Jo us voldria dir que, per primera vegada en totes les eleccions ocorregudes en 21 anys, ahir em vaig negar a votar.
Els motius són:
-Tot em sona igual, vingui del partit que vingui.
-A Barcelona s'està duent una política d'etiqueta blanca, és a dir votis a qui votis del tripartit tothom diu el mateix. No es nota una diferència de partit.
-Aquest últim any he assistit a diversos actes (sempre he estat molt ben tractat) i m'ha tocat moderar 2 debats i haurieu d'analitzar les afirmacions categòriques que s'arriben a dir i, tot i ser les menys importants, són les que més se senten i que acostumen a ser les coses impossibles de realitzar. No es salva cap partit: des de l'ave al jardiner.
-Crec que l'anàlisi solament amb visió de partit no serveix. Solament escolteu allò que voleu sentir. Cal un advocat del diable, del carrer, que us faci arribar, realment, la veu del carrer.
-El descontentament augmenta quan veus que tot i no arribar al 50% de participació hi ha alcalde i regidors, per tant encara que votessin 10 persones sortiria la crporació. No creieu que s'hauria de començar a bellugar la cosa per aquí?

Jordi ha dit...

Els resultats mirats molt per sobre, encara no hi ha hagut temps de mirarho, pero més endavant penso ferho.

La participació tant baixa me la veia venir, molta gent pasava de les eleccions per diverses raons, curiosament de les més baixes la tenim a Barcelona Ciutat, cosa de dificil explicació. El resultat general de IC esta amb la linia de IU a nivell nacional, poder IC salva millor els mobles que IU, crec que la campanya de IC va ser prou bona, pero segurament no es va arrivar a la gent, els resultats donen que els menys pasotes han estat els partits de la dreta a BCN. Esta clar que alguna cosa no ha funcionat pero no es facil adivinar que pot ser encara amb les eleccions molt calentes....

Víctor ha dit...

Alguna cosa falla a Barcelona i.... a tot Espanya.

Ha d'haver-hi una profunda reflexió en el si de les tres forces del tripartit. S'ha perdut tres regidors. I el que és pitjor de tot és que els ha guanyat CiU amb un candidat que teoricament estava esgotat. Suposo que tot està relacionat amb la baixa participació, i és que estic convençut que la gent dels barris obrers (Nou Barris, St. Martí...) s'ha quedat a casa. Preocupant també els resultats globals de tot Catalunya. Plataforma segona força a Vic, tercera a Cervera i el Vendrell. PP segona a Badalona gràcies al famòs DVD... Avancem cap a una Marsella catalana?

Pel que fa a la resta d'Espanya sembla que en els mesos que falten per les generals hi ha molta feina a fer. El PP supera en vots al PSOE. IU perd a Cordoba, el PP avança a Sevilla i Saragossa, València resulta inamovible i ni el "Compromís" ni l'admirada (per mi) Carmen Alborch han sigut suficients.

Una cosa vull dir Pere... ara em sembla més necessari que mai una profunda relfexió i alhora regeneració (No a l'estil C's!!!!) de la política catalana i espanyola. No estaria de més recordar que l'any 79 els mítics alcaldes ho van ser amb 25 anys (més o menys): Baltasar, Montilla, Nadal, Tejedor, Manuela (va ser regidora del Lluis Hernandez amb tan sols 22-23 anys...) i una llarga llista. Ara quants anys tenen els candidats? Ni PSC ni vosaltres heu posat els candidats joves en un bon lloc de sortida....

Hi ha moltes coses a comentar... i m'extendria massa, el pròxim dimarts amb la cervesa davant ja discutirem amb profunditat jeje.

Salut!
Víctor

Anònim ha dit...

Es cert que trobar-se a la cara uns resultats electorals com els que la ciutadania ens a fet arribar, es tornar a la realitat, es deixar de lluitar per seure i intentar veure ara de molt a prop el que ens volen dir, el que fa temps que molts diuen.
Fer-nos respectar com una nació ?
El respecte un se’l guanya , li tenen que donar i això no es tant fàcil.
No tenim una democràcia participativa, la nostra es representativa i en molts casos els nostres representants son unes grans orelles que ens escolten però que no tenen mans per fer la feina , som lents molt lents donant respostes; intentant crear una Barcelona de luxe, amb uns barcelonins/es bocabadats, volent fer a cada casa un jardí i en realitat tenim petits rebost on guardem deutes, hipoteques, sol•licituds, denúncies, indiferències, un rebost on l’immigració ens es estranya, on els projectes d’integració tenen el nom mes llarc que els resultats, un rebost amb els armaris plens de okupació bruta i violenta posada a la part mes alta on ningú gosa arribar-hi ni tocar-la, amb uns índex de toxicomania altíssims i hem de lluitar de manera aferrissada per poder crear uns centres on poder atendre les seves malalties.
La ciutadania està tant cansada que fins i tot els vots en blanc van ser pocs.
Però també es cert que dins el nostre rebost i a un petit saquet amb esperança, mig ple, que no mig vuit, que creu que la veu del poble pot i ha d’arribar als seus representants, que creu que alguns tenen les coses clares i sobre tot sostenibles en si mateixes.
Gent que ha de seguir lluitant per agafar el tren i no fer 50 Kms de caravanes per anar a una feina mal pagada, gent que fa anys va lluitar contra la censura i ara a censurat amb molta duresa.
Ara mes que mai els partits polítics tenen importància, ara es quan la feina a fer te un pes molt mes gran que la credibilitat.
A partir d’ara potser ens respectaran mes com a nació doncs han vist que el poble si es lliure i fort i no vota animalades.
Representes un partit que sap per on a de passar el tren, que te dret a alçar el cap i parlar amb orgull, que te l’obligació de portar molt amunt la veu dels que tenen el saquet mig ple, però amb esperança.

Força i orgull

Agustí Xifre Navarro

Jordi SP ha dit...

Us passo un article d'opinió de El Periodico on es marquen uns punts que, potser, reflecteixen part de l'opinió de la gent

http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=410110&idseccio_PK=1006&h=070528

Salva ha dit...

Pere,

Evidentment que els resultats han de fer reflexionar, però la reflexió s’havia d’haver començat a fer abans perquè ja hi havia signes suficients per fer-ho. La pregunta és: per què no s’ha fet?
El problema que reflecteixen les urnes és un desencontre entre la ciutadania i els partits del govern municipal, com bé ha dit la Imma. ICV hauria d’haver llegit abans el canvi de paradigma. La gent necessita sentir-se implicada i tenir un paper que justifiqui plenament recolzar un projecte polític col•lectiu. Mentre la política dels partits se situï en un plànol diferent al dels ciutadans, i respongui a compromisos incomprensibles per la gent, com ara la famosa llei de divisió de barris que va ser imposada pel PSC als seus dos socis de govern i aquests la van acatar sense esperit crític i en contra de les seves bases, no serà possible avançar. És una qüestió no menor. És de concepte. Qui està al servei de qui?
Crec que ICV no ha de fer cap pacte de govern amb el PSC en aquesta legislatura que ara comença. Es pot governar la ciutat de Barcelona amb acords consensuats en la mesura en que aquests siguin possibles, però sense xecs en blanc. És una manera d’entendre la política que potser prioritza el ciutadà abans que la regidoria o qualsevol altra cadira consistorial.

Salva

JUG ha dit...

Doncs lamentablement ha passat el que ja avançava a un altre post teu. No crec que CIU hagi tingut més vots que altres anys, pero si que el tripartit ha baixat, i aixó segur que ha estat per el desencís de la gent, vers la politica en general.

Si la gent de les esquerres votés, les dretes no tindrien res a fer, pero sempre son els d'esquerres els que es queden a casa o van a la platja en comptes de votar. I tot per que no estan contents amb les opcions. No s'adonen que l'unica manera de no donar opció a la dreta es votant, pero després son els primers de "rajar" en contra el que no han sapigut "lluitar".

Jordi SP ha dit...

No creieu que els problemes de la gent estan per sobre del debat DRETA-ESQUERRA que els partits us entesteu en mantenir?

Escoles, escoles bressol, feina, hipoteques...senzillament la gent vol viure amb un mínim de tranquil·litat tot sabent que ha de compartir espai amb altra gent. La cançó del Pere Tapies "moreno de la fe" és prou vigent.

I,en el fons, l'esquinçada de vestits solament dura dos segons. La frase següent és: "Bé, passi el que passi continuarem manant i, en conseqüència els que tenim més regidors direm i els altres callaran i acceptaran (això és aplicable a TOTS els ajuntaments on continuen els mateixos sense canvis o amb canvis petits)" per tant, tot segueix igual i, a sobre la culpa és de la gent... ai!