Casal Baix Guinardó

El passat divendres es va inaugurar el nou casal de Gent Gran del Baix Guinardó. Va ser un èxit total. Centenars de persones van voler conèixer aquest nou equipament que donarà servei a un barri que té molta gent gran i molta activitat de gent gran al seu entorn. El casal del Baix Guinardó ha funcionat fins ara amb una gran capacitat de mobilització amb l’Estrella i l’Eduard al capdavant i ara, amb instal·lacions molt més adients, podrà desenvolupar encara una tasca millor. A més aquest casal es complementarà amb un espai exterior molt acurat. Els jardins han quedat molt bé, s’han instal·lat aparells de gimnàstica per a la gent gran a l’exterior i la nova remodelació inclourà unes pistes de petanca i bitlles que permetrà complementar l’activitat interior del Casal amb activitat a l’aire lliure. Aviat podran entrar en funcionament dos nous casals de gent gran al Districte, el 1issabte 17 de maig per la tarda el d’Horta i el diumenge 18 de maig pel matí el de la Vall d’Hebron.

Elegy

He tingut el plaer de poder veure la darrera pel·lícula d’Isabel Coixet, “Elegy”. És magnífica, intensa, plena d’emocions. Discrepo amb la meva amiga Laura aquest cop, acostumo a seguir les seves recomanacions culturals i a compartir-les però aquest cop em toca discrepar. Destaco la magnífica interpretació de Ben Kingsley, un personatge ple de matisos interpretat de forma molt creïble. El guió, escrit per Nicholas Meyer a partir de l’obra de Philip Roth, és ple d’històries de gran complexitat i que constantment et provoquen preguntes i dubtes. Em fa gràcia com Isabel Coixet posa el punt de vista de la seva pel·lícula en la visió de l'home. El punt inicial et situa en un possible espai ja conegut, professor madur que sedueix a les seves alumnes. La història però es trenca aviat i la pel·lícula retrata amb precisió les nostres vides; el sexe, l’amor, les absències, les pors, els desitjos, la bellesa, la nuesa, la mort ... Fins on podem estimar? arribem al sexe a partir d’estimar o arribem a estimar a partir del sexe? Per què molts homes ens torbem per la bellesa i la joventut? Veient la pel·lícula m’agradaria poder escriure de tot això, dedicar el meu blog a parlar de com les casualitats ens poden canviar la vida, de com ens movem per trobar allò que ens ompli, de quina importància té per a nosaltres seduir. M’agradaria poder parlar de la bellesa, dels moments màgics que he viscut a la meva vida, de les meves angoixes i alhora de les passions. Explicar com veig la meva maduresa i mirar d’entendre quins moments han marcat la meva vida. Però no ho sé fer, puc dedicar-me, això sí, a descobrir la bellesa en una fotografia, en un poema, en la xerrada íntima amb algú que estimo, amb una magnífica pel·lícula com la d’Isabel Coixet. I jo seguiré parlant del Districte, del meu barri o de la política municipal.

Elsa i el Carmel

El diari El Punt va publicar ahir diumenge una entrevista a Elsa Blasco com a Regidora d’Horta-Guinardó. Lògicament el tema principal ha estat la proposta de remodelació del Carmel aturada pel vot negatiu de l’oposició municipal. En propers escrits miraré d’explicar alguns aspectes que considero importants d’aquest procés i d’aquest projecte. De totes maneres avui voldria valorar el que significa l’absoluta manca de prepotència de les seves paraules. Ja sé que això hauria de ser una actitud lògica en qualsevol representant públic, però acceptem-ho, no sempre es produeix això. L’entrevista permet entendre perquè és important dur a terme aquesta reforma, perquè s’ha fet el procés participatiu com s’ha fet i alhora quins han estat els errors que hem comès l’equip de govern. Possiblement no són tots els errors i hi haurà gent que ho veurà diferent, però estaria bé escoltar també algun element d’autocrítica per part d’altres grups municipals. El compromís de treball a fons per tal de garantir la informació i els drets dels afectats és, de totes maneres, la millor notícia pel barri, que comença a veure com els riscos d’haver aixecat la suspensió de llicències i no haver aconseguit l’aprovació es poden materialitzar.

Turó de la Rovira

El Turó de la Rovira veurà molt aviat com es recuperen les bateries antiaèries i es converteix l’entorn en un espai museístic. CIU, amb un oportunisme curiós, ha volgut presentar públicament la demanda de que es recuperi aquest espai. Fer aquesta demanda és oportunista o vol dir que no saben que està passant al Districte. Ara fa més de tres anys l’AVV de Can Baró i la Fundació Josep Carol ens van presentar un projecte per tal de començar a recuperar aquestes bateries mitjançant camps de treball. Vam decidir tirar endavant i aprofitar l’ocasió per començar a recuperar les bateries. Per fer-ho vam treballar conjuntament amb el Museu d’Història de la Ciutat i vam contractar els serveis d’una entitat arqueològica per tal que les actuacions no malmetessin l’espai. Les dues edicions del camp de treball i les actuacions paral·leles dutes a terme han permès un gran avanç en la recuperació d’aquest espai. S’han identificat els diferents espais de les bateries, s’ha buidat de runes una de les bateries i habitacles, s’ha netejat un dels túnels que comunicaven els diferents espais, s’ha desbrossat l’entorn ... i és cert que queda molt per fer, però qui ha vist l’evolució dels darrers anys sols pot que felicitar-se. I si les bateries antiaèries en recuperen no serà gràcies a una nota de premsa de l’oposició, sinó sobretot a dues coses. La primera i més important ha estat la reivindicació i implicació veïnal de la gent de Can Baró, amb el Quim al davant. La segona és la complicitat amb la que el Districte ha rebut la proposta. Ara ja hem coordinat amb el Museu d’Història de la Ciutat un projecte que servirà per recuperar les bateries i fer un centre d’interpretació del barraquisme (va ser emocionat l’altre dia dalt del Turó amb la Custodia Moreno explicant-nos com vivien allà i com es van enterrar de runa les bateries perquè no hi tornés a viure gent), i més endavant es recuperaran les restes iberes. Les bateries es recuperaran, la ciutat tindrà un espai on gaudir de les millors vistes de la ciutat i on poder interpretar el que va significar l’habitatge per a milers de ciutadans que van arribar a la nostra ciutat als anys 50 i 60 i el Turó de la Rovira esdevindrà un espai de gran interès. I això gràcies a qui? No siguem demagògics, no ho serà gràcies a cap nota de premsa.

Gestionant la crisi

Un dels grans reptes que tenim com a societat és la resolució dels conflictes. Els problemes derivats de la sequera han posat damunt la taula tot un seguit de problemes que no són d’un govern o d’un partit, sinó que són molt més globals. La possibilitat de restriccions d’aigua a l’àrea de Barcelona és deguda sens dubte a una sequera important i extraordinària (com a mínim fins ara). Però és evident també que la manca d’infraestructures adequades i suficients, l’acumulació durant molt anys de polítiques poc sostenibles, la incapacitat per entendre que hi ha projectes que no són compatibles amb un consum racional d’aigua i la manca de manteniment de la xarxa, són elements que influeixen decisivament en que aquesta sequera tingui conseqüències importants. Segur que em deixo molts elements, no sóc gens expert, ni aquest és l’objectiu del meu escrit. La gestió de la crisi és on apareixen els greus problemes. Algú és capaç de dir-me com és possible que no s’arribi a un posicionament pràcticament unànime a nivell tècnic? I si hi haguessin diferents apostes tècniques com a mínim estaria bé que coneguéssim les posicions diferenciades d’enginyers, ecòlegs o altres professionals. Però al final acabem coneixen les postures dels partits, de les plataformes, de les agrupacions de regants o de qualsevol altre col·lectiu, menys dels professionals. Ningú pot posar en dubte que estem posant les bases per una nova cultura de l’aigua, tampoc podem negar que la situació actual ha ajudat a conscienciar a la població i que suposarà la presa de mesures importants per evitar nous episodis de manca d’aigua per part de les administracions. Però no hem sabut transmetre allò que s’està fent. No hem sabut diferenciar els debats polítics dels tècnics. No hem sabut transmetre confiança a la ciutadania. No hem sabut evitar la lluita partidista en un cas com aquest. La situació m’ha recordat una mica la crisi del Carmel que vaig viure molt des de dins. No vam saber transmetre que l’actuació de resposta a la ciutadania havia estat molt bona. No vam saber diferenciar allò que era polític d’allò que era tècnic. I aquestes crisi acaben creant desconfiança. Hem d’aprendre a gestionar conflictes. En primer lloc el govern, sens dubte, però alhora la resta de la societat. No sé quina és la millor solució per garantir el consum d’aigua, però el que tinc clar és que en aquest procés ens haurem afeblit tots plegats una miqueta més.

Futur del Guinardó

El barri del Guinardó va celebrar aquest darrer dissabte la festa del futur del Guinardó. Així es com les entitats van voler celebrar el tancament de l’antic Mercat i el trasllat a la nova carpa que entrarà en funcionament aquest proper dimarts 15 d’abril. Les entitats del Guinardó entenen que aquesta és la primera passa decisiva en el procés de necessària renovació d’aquest barri que s’havia quedat enrera. L’illa del Mercat del Guinardó suposarà que el nou Mercat tindrà un major potencial amb el suport d’un supermercat, s’hi construirà una residència de gent gran, una escola bressol, un CAP, un aparcament i un Casal de Joves. Això haurà de connectar amb els nous espais públics de Renaixença i amb el Mas Guinardó que aviat començarà la seva remodelació per convertir-se en un Casal d’Entitats. Des dels Jardins de Frederica Montseny a Teodor Llorente aquest serà un nou eix cívic del barri que permetrà consolidar una estructura urbana que afavoreixi les relacions. L’urbanisme també ha d’ajudar a teixir espais cívics que permetin consolidar la vida d’un barri, i ara al Guinardó ens toca cosir allò que es va estripar fa anys. Dissabte l’ambient que es va viure a l’entorn de l’antic mercat no era ni de tristesa ni d’enyorança, sinó de convicció en que, amb moltes dificultats, estem aconseguint avançar en la transformació del barri. Per cert no us perdeu el video que gent dels geganters va filmar.

Infra-habitatge?

Jordi Coronas ha publicat un article al seu blog on planteja què vol dir per al govern l’infra-habitatge del Carmel. És evident que jo no contestaré com a govern municipal, però sí que aprofito el repte que llença per dir algunes de les meves opinions, que no tenen res a veure amb la filologia. En primer lloc el seu article sembla que plantegi que el principal objectiu del pla sigui resoldre aquest tema. La memòria planteja aquests objectius:
- Millorar l'accessibilitat general respecte a la ciutat i els barris veïns, així com dintre del propi barri;
- Incrementar l'equipament urbà, els espais lliures públics i els espais d'aparcament;
- Reduir la quantitat d’infra-vivenda i d'allotjaments de baixes qualitats urbanes, així com les altes densitats zonals en la mesura del possible;
- Millorar la qualitat del espai públic i del paisatge, enriquint la dotació dels carrers i minorant progressivament alguns impactes negatius o accentuant nous efectes favorables.
- Obrir el barri a les operacions urbanes que es desenvolupen en zones adjacents, especialment al Parc dels Tres Turons i a la renovació del barri de la Clota.
Però ara entraré en la definició del que per a mi representa l’infra-habitatge o l’habitatge de baixa qualitat. I ho faré partint de tres elements que el Jordi Coronas no ha escrit en el seu article:
1. L’accessibilitat. Un bon nombre dels habitatges que es plantegen afectar no disposen d’accessibilitat ni fins l’edifici ni interior. I mai podran tenir-la en les condicions actuals perquè en molts casos no es pot posar ascensor. Condemnar a persones amb mobilitat reduïda i a persones grans a no poder sortir gairebé al carrer, no és condemnar-les a habitatge de baixa qualitat?
2. Llum i ventilació. Molts dels habitatges dels que parlem tenen greus mancances d’accés a l’exterior. Les finestres són poques i en alguns casos sols donen a patis interiors o bé a talussos, ja que parlem a vegades de segons i tercers soterranis. No és una bona condició de vida poder veure l’exterior i tenir una bona ventilació?
3. Espai exterior. Disposar d’espais lliures i ben urbanitzats és també una bona condició d’habitatge. En molts casos generar aquests espais públics de qualitat sols es pot garantir rehabilitant algunes zones.
I acabaré fent una reflexió. Crec que la gent d’esquerres hem de saber ser exigents en allò que és qualitat de vida i qualitat d’habitatge. Puc entendre que segons qui plantegi que tot s’hi val. Però hi ha habitatges en que els graons de les escales no arriben als 15 cm, que mai podran tenir ascensor, que la seva vista és una paret, que no tenen espai públic al voltant de la seva illa. I amb el que he dit no poso en dubte que hi ha gent que no vol marxar de casa seva o que per fer-ho vol tenir garantits tos els seus drets.. I això passarà a Tres Turons, on l’habitatge té millors condicions en molts casos, però on també hi ha casos d’habitatge de baixa qualitat i infra-habitatge. Llavors què passarà?

Can Llupià

Dijous passat vaig tenir la sort de visitar el Centre Educatiu de Justícia Juvenil de Can Llupià. Aquest és un dels 3 centres que van crear una gran oposició veïnal fins l'any passat. Era l'anomenada "presó de joves", un dels equipaments que havien de degradar els barris de la Vall d'Hebron. Un any després de l'entrada en funcionament del centre vam voler-lo visitar, acompanyats per les Associacions de Veïns dels barris de l'entorn. Algunes d'aquestes AVV s'havien manifestat en contra dels equipaments, d'altres no. La trobada va permetre confirmar que l'equipament no ha tingut cap conseqüència negativa per l'entorn i que es té molta cura per evitar problemes amb els barris propers. La visita també té la part d'impacte personal. El centre és auster però cuidat i la sensació és que hi ha una voluntat molt clara de garantir unes mesures que permetin la tasca educativa del centre. Saludar aquests nois i veure com viuen ens va impactar a tot el grup i va ajudar a treure els recels fins i tot a la gent més reàcia. I personalment després d'haver visitat els tres centres ja en funcionament, tinc la sensació de satisfacció. Haver aguantat la pressió i no tancar cap dels centres ha permès millorar les condicions de vida de les persones que utilitzen aquests equipaments i a més sense perjudicar a la gent de l'entorn. L'actitud de l'Elsa, dura i inflexible, no era prepotència, sinó la convicció de lluitar per qui més ho necessita. I el temps li ha donat la raó, tota la raó.

Pinça

Potser té raó Carod Rovira quan parla de que CIU i PSOE fan la pinça al tripartit. A vegades dóna la sensació que al PSOE no li fa cap gràcia que ERC i ICV estiguin governant amb el PSC. El resultat del PSC a les darreres elecciond permetia aventurar que el PSC tindria més poder i autoritat, però aquesta no és la lectura del PSOE. Sembla ser que ZP interpreta que el govern tripartit, l'Estatut i el debat sobre les infrastructures a Catalunya li dóna un bon resultat a casa nostra però que li condiciona el resultat a altres llocs de l'Estat. Per això el PSOE no ho posarà fàcil. En aquesta situació la sociovergència seria possiblement la millor solució pel PSOE. Davant d'això el tripartit ho ha de fer molt millor, ha de mirar d'estar cohesionat i ha d'assolir més fites en tots els àmbits. Reconec que de moment Montilla està garantint la independència respecte al govern central, però l'evolució de la legislatura pot posar les coses més difícils. El tripartit té moltes pressions externes i internes, no serà senzill superar-ho amb bona nota.

Medalles d'Honor

El Districte d'Horta-Guinardó ha decidit concedir les medalles d'honor de Barcelona 2008 a dues de les entitats a les que tinc més carinyo del Districte, Els Lluïsos d'Horta i el Consell de la Joventut. Els Lluïsos són una de les entitats que ha sabut combinar millor tradició i modernitat. La seva llarga trajectòria no li ha impedit ser en aquests moments una entitat oberta, dinàmica, compromesa i on pots trobar gent de totes les edats. La seva activitat cultural és oberta i a més acull a seccions i entitats amb molt dinamisme. El Consell de la Joventut d'Horta-Guinardó (CJD7) compleix 20 anysn un fet absolutament inusual a la nostra ciutat. Aglutina una trentena d'entitats i participa activament a tots els consells i processos del Districte. Les medalles d'honor d'enguany han premiat entitats que fan feina dia a dia als nostres barris. Gent divertida. I a més en tots dos casos amb dues magnífiques presidentes, la Núria i l'Alba.

Baix Guinardó

El barri del Baix Guinardó pot veure aconseguit al llarg d’aquest mandat dues actuacions de gran abast. La primera és la remodelació del Parc del Príncep de Girona. Aquest és un parc que està desaprofitat, possiblement el seu disseny tècnicament és bo, però en canvi no és funcional. La gran superfície d’aigua crec que no ajuda a donar cohesió a l’espai. El plantejament és fer un parc més orientat a l’ús públic intensiu, guanyant protagonisme l’espai infantil, reorientant l’espai per a gossos i incrementant l’ús del parc orientat a la salut. La propera posada en funcionament del nou Casal de Gent Gran del Baix Guinardó, la proximitat del EAP Sardenya amb projectes de salut molt interessants i l’activitat esportiva, especialment en gent gran, amb bitlles i petanca, han de permetre plantejar un parc on sigui possible combinar pistes per aquests esports, aparells de gimnàstica per a gent gran ... un parc que es faci servir molt més. La remodelació que durà a terme Parcs i Jardins ha de contemplar tot això. I a més cal tenir en compte que a l’edifici de Lepant s’hi trasllada l’Oficina d’Atenció al Ciutadà i l’Arxiu del Districte i per tant serà un espai públic de gran intensitat.
L’altra gran actuació és d’aquelles que marquen el futur d’un barri. L’enderroc del viaducte de la Ronda del Guinardó suposarà un canvi radical en el barri. Es modificarà la mobilitat, el soroll, els itineraris de la gent. L’enderroc permetrà vertebrar millor el barri, guanyar espais públics per a la gent, fer perdre espai als cotxes. L’actuació ha d’anar vinculada necessàriament al nou aparcament que es construirà aviat al carrer Thous i més endavant també es podrà replantejar el sentit actual de l’avinguda Pi i Margall, fomentant també la seva pacificació.

Premi dardo 2008

Sembla ser que existeixen els premis dardo 2008 en la que els bloggers premiem a 15 blogs que considerem interessants per qualsevol motiu. L'amic Jose Rodríguez m'ha honrat amb una de les seves nominacions i per tant primer li dono les gràcies per aquest motiu i accepto el repte de proposar 15 blogs que a mi m'interessa destacar. Opto a més per no repetir els del Jose ni donar-li a ell, o sigui que Joan o Jordi us quedeu sense nominació meva. Tampoc poso alguns blogs que m'agraden però que darrerament estan poc actius (Anna, Marc ... aveure si apreteu) De totes maneres he optat per posar blogs, alguns potser poc coneguts, però que m'interessen.

Carles Sampietro. Magnífic blog de caràcter medioambiental. Un ecosocialista molt interessant.
Ara mateix. Un blog hiperactiu, amb cultura, solidaritat, nacionalisme, feminisme... magnífic.
Jordi Ullate. Amb l'argument que feia servir el Jose pel Joan, suport als qui comencen.
Juan Antonio Domingo. Perquè hi ha pocs blogs que parlin d'Horta-Guinardó sols com a veïns.
Ecosocialistes Sant Martí. D'ICV i del meu barri, com no els de premiar?
Sant Gaudenci. Com és la combinació del barri d'Horta i de la Rumba?
Joan Vallvé. Política, música i refelxions diverses d'algú molt jove d'Horta-Guinardó.
Marylou. El bloc és interessant i ella és encantadora, què més es pot demanar?
Puja la cremallera. Blog de dones amb iniciativa, força nou però apunta bones maneres.
Raül Romeva. Per a mi el blog d'ICV més complet. A més és amic i un gran eurodiputat.
L'agulla. Publicació modesta però molt bona feta per cristians d'esquerres.
Papitu. Un clàssic dels blogs d'esquerres
Laura Marino. Cultura, cultura, cultura i a vegades alguna cosa més.
Lluís Pérez. Un bloc molt profund i independentista
Jordi Fornés. Conseller d'ICV a Horta-Guinardó i excantant de Huapachá Combo. Genial.