Gestionant la crisi

Un dels grans reptes que tenim com a societat és la resolució dels conflictes. Els problemes derivats de la sequera han posat damunt la taula tot un seguit de problemes que no són d’un govern o d’un partit, sinó que són molt més globals. La possibilitat de restriccions d’aigua a l’àrea de Barcelona és deguda sens dubte a una sequera important i extraordinària (com a mínim fins ara). Però és evident també que la manca d’infraestructures adequades i suficients, l’acumulació durant molt anys de polítiques poc sostenibles, la incapacitat per entendre que hi ha projectes que no són compatibles amb un consum racional d’aigua i la manca de manteniment de la xarxa, són elements que influeixen decisivament en que aquesta sequera tingui conseqüències importants. Segur que em deixo molts elements, no sóc gens expert, ni aquest és l’objectiu del meu escrit. La gestió de la crisi és on apareixen els greus problemes. Algú és capaç de dir-me com és possible que no s’arribi a un posicionament pràcticament unànime a nivell tècnic? I si hi haguessin diferents apostes tècniques com a mínim estaria bé que coneguéssim les posicions diferenciades d’enginyers, ecòlegs o altres professionals. Però al final acabem coneixen les postures dels partits, de les plataformes, de les agrupacions de regants o de qualsevol altre col·lectiu, menys dels professionals. Ningú pot posar en dubte que estem posant les bases per una nova cultura de l’aigua, tampoc podem negar que la situació actual ha ajudat a conscienciar a la població i que suposarà la presa de mesures importants per evitar nous episodis de manca d’aigua per part de les administracions. Però no hem sabut transmetre allò que s’està fent. No hem sabut diferenciar els debats polítics dels tècnics. No hem sabut transmetre confiança a la ciutadania. No hem sabut evitar la lluita partidista en un cas com aquest. La situació m’ha recordat una mica la crisi del Carmel que vaig viure molt des de dins. No vam saber transmetre que l’actuació de resposta a la ciutadania havia estat molt bona. No vam saber diferenciar allò que era polític d’allò que era tècnic. I aquestes crisi acaben creant desconfiança. Hem d’aprendre a gestionar conflictes. En primer lloc el govern, sens dubte, però alhora la resta de la societat. No sé quina és la millor solució per garantir el consum d’aigua, però el que tinc clar és que en aquest procés ens haurem afeblit tots plegats una miqueta més.