dimarts, 8 d’abril de 2008

Pinça

Potser té raó Carod Rovira quan parla de que CIU i PSOE fan la pinça al tripartit. A vegades dóna la sensació que al PSOE no li fa cap gràcia que ERC i ICV estiguin governant amb el PSC. El resultat del PSC a les darreres elecciond permetia aventurar que el PSC tindria més poder i autoritat, però aquesta no és la lectura del PSOE. Sembla ser que ZP interpreta que el govern tripartit, l'Estatut i el debat sobre les infrastructures a Catalunya li dóna un bon resultat a casa nostra però que li condiciona el resultat a altres llocs de l'Estat. Per això el PSOE no ho posarà fàcil. En aquesta situació la sociovergència seria possiblement la millor solució pel PSOE. Davant d'això el tripartit ho ha de fer molt millor, ha de mirar d'estar cohesionat i ha d'assolir més fites en tots els àmbits. Reconec que de moment Montilla està garantint la independència respecte al govern central, però l'evolució de la legislatura pot posar les coses més difícils. El tripartit té moltes pressions externes i internes, no serà senzill superar-ho amb bona nota.

5 comentaris:

Jose R. ha dit...

Buf...

Cómo os gusta darle al perolo... y transformarse todo hijo de vecino en PSC-ólogo y PSOE-ólogo... La de especulaciones que se levantan.. Si el tripartito ahora tiembla es por la interinidad de ERC, hasta que en Junio no arreglen el Congreso y se dirima quien digirá el partido, la cosa estará un poco ñigui-ñogui... El tripartito v 2.0 es un barco a casi su inicio de mitad de legislatura y saltar ahora a una sociovergencia es el suicidio político del PSC.

No sé, comenzamos a ver fantasmas donde no los hay...

JUG ha dit...

Doncs jo estic molt d’acord amb el Pere. Al PSOE li seria molt més fàcil i còmode arribar a un pacte amb CIU que li donés estabilitat a nivell estatal però, no pot fer-ho per no posar en problemes el tripartit. Això es el que ha quedat després de la campanya que van fer els socialistes que es va fonamentar en dir que “Si tu no hi vas (a votar) ells (PP) tornen)”. Molta gent (i en conec uns quants) que havia votat ERC i ICV va canviar el seu vot per PSC i ara es troben amb això. Que han donat un poder a Zapatero que no utilitzarà en favor de Catalunya (com ells creien) donat que ja no ha de pactar amb els partits de l’esquerra catalana. Ara si han de pactar ho hauran de fer amb la dreta catalana, que lògicament, presentaria qualsevol avenç com un triomf de CIU, ja que el PSC es troba diluït en la immensitat del PSOE, i això lògicament no l’interessa per als seus vots a Catalunya. Primer assalt la sequera però, també arriba la “negociació” del nou finançament.

Jose R. ha dit...

"a no ha de pactar amb els partits de l’esquerra catalana"

Menudo silogismo... Els "partits de l'esquerra catalana" son: PSC, ICV y ERC... ¿o acaso los 25 diputados dejan de existir así de pronto?... Sin esos 25 diputados, si estuvieran distribuiditos entre ERC y ICV, Zapatero no sería Presidente.

Es que de golpe olvidamos que precisamente los votos al PSC era para hacer a ZP Presidente y sin ellos ZP no lo sería... olvidamos (y creemos) que la gente es tonta del capirote... y asumimos que si ERC o ICV no tienen buen resultado es malo para Catalunya obviando que los diputados del PSC siguen existiendo dentro del grupo socialistas y eso lo sabían los votantes antes de hacer su elección. Sería malo que el PSC no hubiera ganado las elecciones en Catalunya por un amplio margen porqué hoy en día no hablaríamos de con quien pacta ZP sinó con quien pacta Rajoy... y eso es lo que los electores querían: que al menos no tuvieran a Rajoy de Presidente.

Si no, hubieran votado ICV o ERC u otra cosa. No queramos, antes de que se hagan o deshagan ningún pacto inventos para justificaciones a los apriorismos ideológicos. ¿Se ha roto el tripartito?, que yo sepa no.. y a los únicos que estoy viendo hablar de ello son a los de CiU y a los de ICV. Ni siquiera los de ERC que son los que están en una situación más precaria lo hablan.

Cuando se desmonte el tripartito porqué dé una orden Ferraz, comenzamos a hablar de "diputados catalanes" "influencia de la izquierda catalana" y la utilidad de los votos en clave catalana. Mientras, no dejan de ser elucubraciones divertidas y entretenidas, pero basadas en una premisa que por el momento no es cierta, y todos sabemos que de una hipótesis falsa no se puede llegar a conclusiones correctas.

Pere Nieto ha dit...

Jose,

Jo no crec que en el meu article parli ni de trencaments de tripartits ni de res similar. Dic que la pressió que el PSOE està fent al PSC no és la que jo pensava. Dius que ni tan sols ho diu ERC, home les declaracions són les del seu actual president, com a mínim fins el congrés. He reconegut a l'article que precissament Montilla està fent un paper molt interessant en aquest sentit. De veritat Jose no creus que entre el PSC i el PSOE està existint un cert joc de situar-se a veure qui és més fort i com s'influeix? de veritat no creus que hi ha sectors del PSOE que estarien contents si es trenqués el tripartit?

JUG ha dit...

Està clar que el Jose i jo estem condemnats a no estar d’acord en moltes coses, ja que crec que ell parla del meu escrit i no del teu article Pere. Jo estic d’acord amb el que dius que el Montilla està fent un gran paper. Igual que estic d’acord amb el Jose que 25 diputats CATALANS son del PSC (ja ho comentava al meu blog). El que no tinc tan clar, son els motius que al•ludeix el Jose per els quals el PSC ha tingut tant bon resultat a Catalunya. Jo si que estic convençut que molts votants d’ICV i d’ERC van votar PSC per la campanya feta. Però això que sense la majoria obtinguda no ara estaríem amb Rajoy de president ho lamento però no hi puc estar d’acord. El que hauria passat es que els diputats els tindrien aquestes dos forces polítiques enlloc del PSC, i que Zapatero hauria de pactar amb ells per nassos (i de retruc donar més importància Catalunya) com ja va haver de fer la passada legislatura. El problema es que es va posar tot sol la corda al coll en dir que només governaria si era la força més votada (tot i que no va aclarir si en escons o vots reals) però, sense aquest “lastre” que es va posar tot sol, hauria tingut el camí pla per poder fer igual que Montilla a Catalunya. Si ben es cert com he dit abans que 25 dels diputats son del PSC i per tant catalans, caldrà veure la força real que poden fer dins el grup parlamentari del PSOE, ja que com el Pere diu, molts estarien contents que el propi tripartit volés per l’aire. De moment, Zapatero ja ha dit que públicament que aquests 25 diputats eren seus, no de Montilla, i tot i que les balances fiscals també el PSC les reclamava, i de ben segur “els 25” tenen molt a veure en la seva publicació, ara la medalla se la estan penjant els de CIU, sense reacció de Zapatero, que també podria dir alguna cosa i no només que el senyor Duran les havia demanat. Son aquests tipus de gestos, els que em fan dir que “els 25” queden diluïts en el grup socialista, perquè es el mateix grup a qui l’interessa que no parlin per els seus jocs de pactes.