dimarts, 1 d’abril de 2008

Premi dardo 2008

Sembla ser que existeixen els premis dardo 2008 en la que els bloggers premiem a 15 blogs que considerem interessants per qualsevol motiu. L'amic Jose Rodríguez m'ha honrat amb una de les seves nominacions i per tant primer li dono les gràcies per aquest motiu i accepto el repte de proposar 15 blogs que a mi m'interessa destacar. Opto a més per no repetir els del Jose ni donar-li a ell, o sigui que Joan o Jordi us quedeu sense nominació meva. Tampoc poso alguns blogs que m'agraden però que darrerament estan poc actius (Anna, Marc ... aveure si apreteu) De totes maneres he optat per posar blogs, alguns potser poc coneguts, però que m'interessen.

Carles Sampietro. Magnífic blog de caràcter medioambiental. Un ecosocialista molt interessant.
Ara mateix. Un blog hiperactiu, amb cultura, solidaritat, nacionalisme, feminisme... magnífic.
Jordi Ullate. Amb l'argument que feia servir el Jose pel Joan, suport als qui comencen.
Juan Antonio Domingo. Perquè hi ha pocs blogs que parlin d'Horta-Guinardó sols com a veïns.
Ecosocialistes Sant Martí. D'ICV i del meu barri, com no els de premiar?
Sant Gaudenci. Com és la combinació del barri d'Horta i de la Rumba?
Joan Vallvé. Política, música i refelxions diverses d'algú molt jove d'Horta-Guinardó.
Marylou. El bloc és interessant i ella és encantadora, què més es pot demanar?
Puja la cremallera. Blog de dones amb iniciativa, força nou però apunta bones maneres.
Raül Romeva. Per a mi el blog d'ICV més complet. A més és amic i un gran eurodiputat.
L'agulla. Publicació modesta però molt bona feta per cristians d'esquerres.
Papitu. Un clàssic dels blogs d'esquerres
Laura Marino. Cultura, cultura, cultura i a vegades alguna cosa més.
Lluís Pérez. Un bloc molt profund i independentista
Jordi Fornés. Conseller d'ICV a Horta-Guinardó i excantant de Huapachá Combo. Genial.

8 comentaris:

Carles Sampietro Lara ha dit...

Ei, moltes gràcies. És tot un honor.

Ara a seguir la cadena de recomanacions.

Que vagi bé la trobada de la porra de les eleccions.

MaryLou ha dit...

Moltes gràcies!! Em poso a la feina de nominar blogs..ufff quinze...

Una abraçada

Marc ha dit...

Prenc nota de que hauria d'apretar, però és que no em surt de mi parlar sense tenir rès a dir...
Una abraçada,
Marc

Lluís ha dit...

Aclarint que no tendeixo a seguir aquesta mena de cadenes, et dono no obstant les gràcies. Gràcies, doncs! :-)

Papitu ha dit...

Collons, moltes gràcies. Tot un honor!

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

ICV viu la seva pitjor etapa des de la fundació del partit. S'enten per partit, el conjunt dels seus homes i dones que formen part d'un col·lectiu de manera majoritàriament voluntària i cotitzant. Els episodis passats de crisi electoral o orgànica, derivats de la mateixa identitat política, eren una expressió normal d'un procés de canvi en un context de reformulació de les idees d'esquerres. Ara estem davant d'una altra cosa.
La participació d'ICV-EUiA al govern tripartit presenta problemes de relació amb la societat i amb la pròpia militància. Molts hem hagut de contemplar, estorats, com ICV-EUiA després d'un magnífic resultat electoral (12 diputats a les autonòmiques), era desprovist d'una vicepresidència d'un govern de "tres" pactat entre "dos" (PSC-ERC). Després vingué l'assumpció mai deliberada entre la militància del paquet d'Interior, en detriment d'àrees socials que mai es reclamen. Després la desaparició del sentit polític de la presidència del partit, desdibuixada en un hiperinstitucionalisme governamental lògic però gens operatiu en la projecció del projecte ecosocialista. Enmig queda la jugada de Maragall expulsant Salvador Milà del primer govern. Milà marcava perfil, explicava el sentit ideològic de la seva acció de govern (això no agradava a l'establishment i aquest va pressionar Maragall i, per extensió, a tots els factors sociovergents derivats).
L'arribada de Baltasar, poc sensible als gestos contraproduents (la foto amb el constructor Reyna, davant del pacte d'habitatge, com exemple del que dic), és de domini públic i ara, amb l'aigua, és massa evident: esquitxa ICV-EUiA amb una relació nefasta amb el territori, les institucions, els sectors productius, les plataformes ciutadanes, la comunitat científica.

Cal una dimissió? No pas. Una és poc: Dues! Una dimissió de govern per ser mal gestor. Una altra dimissió de partit, per haver provocat un divorci incalculable entre el que som i el que volem ser.

Voleu més: llegiu-vos l'article de l'amic Martí Rosselló al seu blog: http://www.lacoctelera.com/martirossello

zel ha dit...

Estava segura d'haver-te donat les gràcies, Pere, però veig que no surt...Escolta, és que visc en un mini poble i sovint estem despenjats de la xarxa...dir-te que estic estudiant a la UOC i que hi ha molts vespres que no em puc connectar més de 10 minuts sense que se'm talli... Prometo publicar-ho...quan em dsatavali una mica, altra vegada merci, maco, és un honor, i més, venint d'un dels meus!!!!!

Juan Antonio Domingo ha dit...

Moltes gràcies. A veure si s'anima més gent i engresquem una mica aquesta zona. Prometo llegir-los tots. Una abraçada!