dilluns, 26 maig de 2008

Ricard Gomà, nou líder

Acabo d'arribar de la presentació pública del Ricard Gomà com a nou president del grup municipal d'ICV-EUiA a Barcelona. Reconec que m'ha agradat molt. Ja havia manifestat aquí en el meu blog quins eren els principals reptes que tenia per davant en Ricard Gomà per convertir-se en en el revulsiu necessari de la nostra coalició a Barcelona. Fins i tot he tingut el luxe de poder-li expressar personalment les meves idees (de fet aquest seria el primer punt fort que destacaria, la seva capacitat d'escoltar, la seva predisposició a saber el que pensa qualsevol persona). Avui Ricard Gomà ha fet una crida a la gent de Barcelona que sigui "rebel i creativa", bona falta ens fa. Volem compartir aquest projecte amb persones que tinguin la capacitat de criticar, d'autocriticar, d'estar en contra de la majoria si cal, gent que assumeixi que no ens agrada com és la nostra societat i gent que accepti que també nosaltres ens podem equivocar. Però alhora volem gent creativa, gent que proposi alternatives, gent il·lusionada. No ens adrecem als crítics conformistes, no ens adrecem als anarcofatxes que plantejava ja fa temps en aquest blog. Volem gent que estigui construint el futur que vol a les entitats, al sindicat, a la feina i a casa seva. "Gent rebel i creativa", m'agrada. I a més en Ricard Gomà quan ho diu un se'l creu. No és un discurs que li quedi bé, és un discurs que se'l creu de fons i així ho demostra en la seva gestió unicipal i en la seva llarga trajectòria. En Ricard cau bé a tothom que l'ha tractat, com a professor, com a estudiós, com a persona i com a polític. Ningú el pot acusar de tenir poses. El lema de la xerrada d'avui era "Ricard Gomà: tossudament dialogant" i crec que aquest concepte marcarà un canvi molt significatiu en la política d'ICV-EUiA a Barcelona, així espero. Poca gent té la capacitat i els recursos per ser tan convincent, però haurà de ser molt tossut. El moment no és senzill, el govern amb minoria ens obliga a un esforç de cohesió de govern, però cohesió no és que ICV ho accepti tot, cohesió és compromís des del debat amb els companys socialistes. Crec que el seu discurs d'avui ha entroncat directament amb els valors del PSUC de tota la vida i també crec que ha entroncat en moltes de les aportacions al discurs que va fer Nacionalistes d'Esquerra. He tingut bones sensacions avui. Sortint de l'acte ho he comentat amb gent. La Neus estava encantada amb el seu discurs, i us asseguro que no és senzill que la Neus faci aquesta valoració. Ara li ve el gran repte, convèncer no sols a la Neus, o al Josep Maria, a l'Anna o al Jordi. Cal que convenci a milers de persones de la nostra ciutat. Cal recuperar la il·lusió per fer veure què podem aportar a un govern d'esquerres a la ciutat. Dissabte va venir a la Mostra d'Entitats d'Horta-Guinardó, va compartir la passejada amb les entitats i la botifarrada (per cert moltes gràcies a tothom que m'ha expressat la seva felicitació per l'organització de la Mostra, tot i la pluja, s'agraeix molt). Ara d'anar molt als territoris, a les agrupacions i a les entitats. ICV de Barcelona ha iniciat una nova etapa. Brindem per la gent que l'ha de fer possible, el Ricard, l'Elsa, el Quim, la Isabel, el Pitus, el Xavier, el Jordi, la Laia ... (el Ricard avui ens ha citat a tot el grup municipal pel nom, un altre detall, però jo, permeteu-me que no ho faci) i brindem per la Imma, també té un repte, saber jugar el paper que vol fer la resta del mandat és una novetat en la nostra política i gestos com aquest s'agraeixen.

dijous, 22 maig de 2008

Futur del govern a BCN

Ahir vaig assistir a la roda de premsa de balanç del grup municipal d'ICV-EUiA del primer any de mandat municipal a Barcelona. Imma Mayol va destacar els principals reptes obtinguts per l'actual govern, en un marc de dificultat objectiva de treball com és governar en minoria. Avui no em centraré en el balanç del primer any de mandat sinó en les possibilitats de governar. Imma Mayol va deixar prou clara la nostra postura. La primera opció que tenim com a ICV-EUiA és la de consolidar un govern d'esquerres a la ciutat amb la presència d'ERC. Per fer aquesta opció ICV no serà cap obstacle ni impediment, al revés, seguim creient que és l'opció més coherent. La segona opció és la de garantir un pacte de governabilitat amb ERC. És a dir que sense incorporar-se al govern es puguin establir bases sòlides per tirar endavant alguns dels principals reptes de la ciutat. I la tercera opció és la de seguir governant en minoria. No és l'opció que volem però és una opció possible i democràtica. La nostra aposta és senzilla, sols contemplem acords estables amb ERC. Ara cal posar-hi fil a l'agulla i no posposar més enllà de l'estiu la decisió. La incertesa no ens ajuda, per tant la decisió ha de ser molt propera. En qualsevol cas seguirem treballant per avançar en la millora de la ciutat.

dimarts, 20 maig de 2008

Serveix l'associacionisme?

Aquest proper cap de setmana es celebra la Mostra d’Entitats d’Horta-Guinardó. A la web de la 8 Mostra que coordina el Jordi podeu trobar tota la informació necessària i us animo a participar. De totes maneres sols voldria fer una reflexió agafant com a excusa la Mostra d’Entitats i és la debilitat del moviment associatiu. És obvi que el moviment associatiu està vivint una crisi de participació, però aquesta crisi no és ni de bon tros tan greu com alguns ens volen fer creure sinó que més aviat està en la línia d’una manca de compromís més general. Hi ha gent de l’administració que en el fons es felicita davant de la debilitat del moviment associatiu. Entenen que un associacionisme dèbil permet fer la seva feina amb menys pressió, amb menys conflicte i s’equivoquen. Alguna gent planteja la vida associativa com una plataforma de suport al seus projectes i per tant acabant potenciant la menjadora. Un fort moviment associatiu, unes entitats potents i reivindicatives, una important massa de gent conscient i crítica organitzada és fonamental per fer avançar qualsevol projecte municipal. Quan no existeix una estructura potent de les entitats davant del conflicte apareixen moviments puntuals que no tenen la visió de conjunt, que no tenen un compromís més enllà del problema concret i que són fàcilment manipulables per interessos polítics, econòmics o d’altre mena. No vull posar exemples concrets, però he vist, tant a Sant Martí com a Horta-Guinardó, la diferència d’afrontar conflictes davant d’un moviment associatiu fort o de moviments basats en l’oposició puntual a un projecte. Un moviment associatiu potent dóna molta feina al llarg de l’any, confronta dia a dia amb l’administració, té una gran capacitat de fer oposició, però alhora té un compromís clar en la millora del territori, representa interessos col·lectius i té capacitat per arribar a acords globals. Hauríem de tenir com a repte aconseguir entre totes i tots enfortir els moviments associatius i veïnals. Cal que hi hagi gent que ens qüestioni dia a dia però que alhora ho faci amb un interès de millora col·lectiva. No em mereix la mateixa confiança qui s’associa per resoldre un problema concret que l’afecta particularment que la persona que s’associa per millorar el seu entorn. La Mostra d’Entitats d’aquest proper cap de setmana a la Rambla del Carmel (entre Dante i el mirador d’Horta) no resoldrà aquests problemes, però com a mínim serà un espai de trobada de molta gent que participa de la vida associativa d’Horta-Guinardó i en el sopar de les entitats volem agrair la feina que fa aquesta gent, moltes vegades qüestionant la feina del Districte, moltes altres vegades més col·laborant, però sobretot fent un compromís amb els nostres barris.

dijous, 15 maig de 2008

Agenda a Horta-Guinardó

Després d'uns quants articles més de fons i obrint temes de debat permeteu-me que faci un petit recordatori d'actes molt interessants que passaran aquest cap de setmana a Horta-Guianrdó. Per cert si ho preferiu al Poblenou aquest cap de setmana són les festes de maig.

Divendres 21.00 Pregó Festa Major Guinardó, sopar i ball cubà. A Teodor Llorente amb Passeig Maragall
Dissabte 17.00 Inauguració Casal Gent Gran Horta. Carrer Feliu i Codina 43
Diumenge 11.00 Inauguració Casal Gent Gran Vall d'Hebron. Arquitecte Moragas 5
Diumenge tot el dia Festa reivindicativa Masia Can Fargas (Frederic Rahola)
Diumenge tot el dia Matí Festa Major, dinar, havaneres i Correfoc al Parc del Guinardó
Dilluns a les 19.00 Descoberta de la placa en record de Pep Montanyès a la Biblioteca de Can Mariner, carrer del vent 1

A tots aquests actes em veureu i no us parlo d'altres actes als que no podré assistir, ja veieu, la vida a Horta-Guinardó és intensa, a vegades massa intensa, perquè el cap de setmana del 23, 24 i 25 de maig tindrem la Mostra d'Entitats a la Rambla del Carmel entre Dante i el Mirador d'Horta.

dimarts, 13 maig de 2008

Tothom es renova. I ICV?

Els partits polítics catalans viuen un autèntic i profund procés de renovació. Alguns d’ells (ERC i PP) ho estan fent de forma clara i amb la confrontació de diferents candidatures i altres ho estan fent d’una manera més subtil i sobretot posant la vista en una propera renovació (CIU i PSC). I ICV? És evident que ICV ha d’aprofitar la seva propera Assemblea Nacional per fer un procés de replantejament a fons en tots els seus aspectes. ICV no està en crisi, el seu projecte polític en la línia de l’ecosocialisme està plenament vigent i la seva direcció té una gran experiència i capacitat, però en el nostre món no hi ha prou amb això. La nostra presència al govern de la Generalitat ens ha fet replantejar moltes coses. No ha estat una presència plàcida, per errors propis i per una pressió absolutament exagerada en contra de la nostra presència al govern. Ens ha estat difícil saber exemplificar a la nostra gent que era possible allò que sempre havíem dit d’una pota a les institucions i una pota al carrer. En aquests moments aquesta pota al carrer ens costa de mantenir. Cal saber reorientar què vol dir tenir presència en els moviments socials, transformar la societat no tan sols des de les institucions. Caldrà plantejar quin ha de ser el nostre paper dins del complex univers polític català. Se’ns veu com la “marca blanca” del PSC? I a nivell de renovació és evident que ICV ha sabut posar en primer terme a persones joves amb una gran capacitat (els casos del Joan Herrera i el Raül Romeva són els més evidents) però possiblement ara cal anar més enllà. Cal fer una renovació que aposti per seguir confiant en les persones que han fet possible el projecte d’ICV i alhora permetre visualitzar un nou impuls. No demano girar, demano accelerar. No proposo trencar res, proposo fer-ho trontollar tot. Caldrà canvis a ICV, canvis de discurs, canvis d’acció i canvis de persones. En una societat canviant, amb nous reptes, amb un mapa polític català en efervescència la força que més s’ha de replantejar dia a dia cap a on ha d’anar és precisament ICV. Aquests processos són, però, difícils. Fer-los amb radicalitat i prudència alhora no és senzill, però cal valentia, ens hi juguem molt.

dissabte, 10 maig de 2008

El problema d'Horta-Guinardó (2)

He trobat molt interessant les aportacions al meu darrer article sobre el principal problema Horta-Guinardó. Tot i que és evident que és un Districte molt divers, algunes coses sí que es poden establir com a comunes. Petre no acabo d’entendre la teva queixa. Això no té a veure amb el PAD. El Pla d’Actuació del Districte està aprovat i 6 mesos després de la seva aprovació ja podem veure que el compliment serà altíssim. Volia fer un esforç per veure quin tema podria aglutinar la major part de problemes d’Horta-Guinardó i em sembla que la gerent, Montserrat Filomeno, va encertar. Vinculat a la mobilitat hi ha moltes de les aportacions, realment interessants, que he rebut, per exemple l’aparcament, el bicing o el transport públic. És cert que alguns dels barris del nostre districte, com comenta en joanb de la Teixonera o la Font d’en Fargues tenen greus dificultats de transport públic i cal assumir a més altres millores necessàries, tal com s’està fent amb el pla per fer accessibles totes les estacions de Metro. Hi ha barris en els que la circulació en cotxe és realment difícil, com al Guinardó i per tant caldrà afrontar, evidentment Agustí, un pla de mobilitat. Perquè per garantir també unes bones condicions per als vianants hem de garantir una circulació tranquil·la i possibilitats d’aparcament. També és cert que hem de treballar per millorar el manteniment dels carrers, és evident que Varsòvia ha acabat trinxat o que els barris de la zona nord tenen greus problemes de manteniment i cal afrontar-ho. També m’ha agradat la idea de treballar més la microcirurgia, entendre l’espai públic com un espai preciós i necessari que cal saber tractar de forma diferenciada en cada espai. És el primer cop, em sembla, que faig un escrit comentant els comentaris, però crec que valia la pena. Volia fer bullir l’olla una miqueta, posar damunt la taula aquest tema i veure què en pensàveu algunes de les persones que coneixeu a fons els vostres barris. De fet es tractava, com diu l’Agustí, després d’estar uns quants dies veient-nos potser val la pena que en parlem.

dilluns, 5 maig de 2008

El principal problema d'Horta-Guinardó?

No fa molt la Gerent del Districte d’Horta-Guinardó, Montserrat Filomeno, em feia la reflexió que després de començar a conèixer el Districte ara ja una mica més a fons arribava a la conclusió que el principal problema dels nostres barris estaven vinculats a la mobilitat. Crec que té raó. Les dificultats orogràfiques de molts dels barris es veuen accentuades per un transport públic deficient. La manca de Metro a bona part del nostre territori i les mancances en el servei d’autobusos fan que les dificultats de mobilitat siguin importants. Especialment al Carmel o a Font d’en Fargues. La construcció de la línia 9 i les ampliacions de la línia 5 han de permetre donar, a mig termini, solucions estructurals que permetin millorar la mobilitat de milers de veïns i veïnes. Però ara caldria poder resposta amb un millor servei de transport públic de superfície. La manca d’un nou contracte programa de transports fa difícil posar mesures per tal de millorar aquesta situació, però caldria fer un esforç important. Tampoc podem oblidar la mobilitat a peu, però en aquest sentit estem actuant més, amb l’obertura d’alguns carrers i sobretot amb la construcció d’escales mecàniques que ajuden a la mobilitat interna. Si hagués de trobar el segon problema del Districte seria el manteniment de l’espai públic. Tenim molt espai públic i en alguns casos amb molta degradació, aquest ha de ser un dels reptes d’aquest mandat. Estàs d’acord que aquests són els principals problemes del Districte? Quins afegiries?

diumenge, 4 maig de 2008

Carmel. S'ha negociat?

Com a prèvia m’agradaria dir que qualsevol procés participatiu és millorable i que en el fons si es valora si ha estat bé és pel resultat final i no pel propi procés. Per tant és obvi que el procés participatiu per la MPGM del Carmel no ha estat un èxit, però crec que val la pena fer constar alguns elements. Amb la creació de l’Agència del Carmel es va decidir crear una comissió de seguiment que treballés tots els temes derivats d’aquesta Agència. Aquesta comissió es va crear amb el suport de la majoria dels grups municipals i sense vots en contra. Està integrada per:

- tots els grups municipals
- l’Associació de Veïns
- Projecte comunitari de Carmel Amunt
- Entitat Sense Traves
- Parròquia del Carmel
- Comerciants Carmel Centre i Mercat
- Veïns a títol individual

Entre els veïns individuals cal destacar alguns amb una ampli currículum de treball al barri (Paco Rosales, Paco Rodríguez, Ferran Torrent ...) i d’altres que van ser afectats directes de l’esvoranc del Carmel i que van jugar un paper destacat (Salvador Rojas, Pedro Garcia ...).
La comissió ha pogut treballar i en cap moment va fer un sol questionament del mètode de treball, insisteixo, amb la presència de tots els grups municipals. I algú és capaç de dir que aquesta comissió no és representativa? El procés estava ben plantejat, la voluntat de treballar i escoltar era clara. De fet cal recordar que tots els posicionaments públics veïnals han demanat una aprovació ràpida del Pla. Cal refer ponts i des del Districte farem el que calgui, però a vegades cal recordar com s’han fet les coses i amb quina voluntat.

dijous, 1 maig de 2008

Todos estamos invitados

He anat a veure la pel·lícula “Todos estamos invitados” que retrata la vida d’un etarra després d’haver viscut un accident. La pel·lícula no dóna cap concessió al món abertzale, en cap cas planteja la història des del seu punt de vista. És una pel·lícula on la protagonista és la por, la incapacitat de fer front al terror, a l’amenaça. Crec que això està molt ben reflectit a la pel·lícula. Quan aquest estiu vaig estar a Euskadi amb la Feli vaig poder comprovar aquest ambient opressiu, aquesta manca de llibertat, tal com vaig reflectir en un escrit. Ahir veient la pel·lícula em refermo en allò que vaig explicar el passat mes d'agost. Podem veure l’ambient de les tasques, de les societats gastronòmiques, de les tradicions basques, dels magnífics paisatges. Però també podem veure una societat trencada, amb víctimes que es senten de diferents bàndols, amb silencis que maten, amb la por a flor de pell. En canvi la pel·lícula crec que no sap retratar la història principal, no l’he vist creïble, no m’ha convençut del tot. Aquest primer de maig en el que ETA ha reaparegut la pel·lícula “Todos estamos invitados” permet reflexionar un cop més sobre l’absurditat de la violència i la cruesa de les morts. I sobretot veure el que significa viure en un poble sotmès a la por, on la gent no té el dret a dir que s’està farta, que vol viure i que vol que deixin viure als seus amics.

El Carmel. Han de negociar els afectats?

Avui començo un seguit d’escrits al voltant del barri del Carmel i de la modificació dels PERIs que tanta polseguera està aixecant, i aprofito l’entrevista que li van fer a la Regidora, Elsa Blasco, com a punt de partida. Ho faré a partir de mirar de respondre a preguntes. La d’avui és prou clara. Per què no s’ha negociat amb els afectats. Hi ha diversos motius que crec que fan lògic entendre perquè no s’ha negociat fins ara amb els afectats. La primera raó és que no existien afectats. És a dir fins que no es produeix l’aprovació inicial no existeixen possibles afectats. Fins aquell moment tota la feina no deixa de ser intencions, estudis i propòsits de treball. En segon lloc perquè per poder articular mecanismes de participació efectius cal que s’estableixin referents amb qui parlar. És inviable negociar amb tots els veïns un a un, quan a més simplement són possibles afectats. L’articulació dels afectats en plataformes i en una coordinadora que aplegarà a les diferents plataformes és un element que permet començar a establir el diàleg, tal com ja s’ha fet. En tercer lloc, i per a mi fonamental, és que els grans processos de transformació de la ciutat i d’un barri no s’han de negociar amb els possibles afectats, sinó amb la realitat associativa del barri. Amb els afectats cal establir mecanismes de negociació i treball per garantir que les afectacions que es duguin a terme compleixin realment amb els objectius plantejats en el planejament urbanístic i sobretot establir mecanismes que garantir que les expropiacions es duguin a terme garantint absolutament tots els drets que tenen les persones afectades. Per a mi el principal objectiu que ha de tenir la relació de l’administració amb les entitats ha de ser garantir drets i fer el procés el més còmode possible per a tothom. En propers escrits miraré d’aclarir amb qui s’ha negociat, per què s’ha plantejat aquest important projecte urbanístic i quin paper han de jugar els diferents agents del Carmel.