dimarts, 13 de maig de 2008

Tothom es renova. I ICV?

Els partits polítics catalans viuen un autèntic i profund procés de renovació. Alguns d’ells (ERC i PP) ho estan fent de forma clara i amb la confrontació de diferents candidatures i altres ho estan fent d’una manera més subtil i sobretot posant la vista en una propera renovació (CIU i PSC). I ICV? És evident que ICV ha d’aprofitar la seva propera Assemblea Nacional per fer un procés de replantejament a fons en tots els seus aspectes. ICV no està en crisi, el seu projecte polític en la línia de l’ecosocialisme està plenament vigent i la seva direcció té una gran experiència i capacitat, però en el nostre món no hi ha prou amb això. La nostra presència al govern de la Generalitat ens ha fet replantejar moltes coses. No ha estat una presència plàcida, per errors propis i per una pressió absolutament exagerada en contra de la nostra presència al govern. Ens ha estat difícil saber exemplificar a la nostra gent que era possible allò que sempre havíem dit d’una pota a les institucions i una pota al carrer. En aquests moments aquesta pota al carrer ens costa de mantenir. Cal saber reorientar què vol dir tenir presència en els moviments socials, transformar la societat no tan sols des de les institucions. Caldrà plantejar quin ha de ser el nostre paper dins del complex univers polític català. Se’ns veu com la “marca blanca” del PSC? I a nivell de renovació és evident que ICV ha sabut posar en primer terme a persones joves amb una gran capacitat (els casos del Joan Herrera i el Raül Romeva són els més evidents) però possiblement ara cal anar més enllà. Cal fer una renovació que aposti per seguir confiant en les persones que han fet possible el projecte d’ICV i alhora permetre visualitzar un nou impuls. No demano girar, demano accelerar. No proposo trencar res, proposo fer-ho trontollar tot. Caldrà canvis a ICV, canvis de discurs, canvis d’acció i canvis de persones. En una societat canviant, amb nous reptes, amb un mapa polític català en efervescència la força que més s’ha de replantejar dia a dia cap a on ha d’anar és precisament ICV. Aquests processos són, però, difícils. Fer-los amb radicalitat i prudència alhora no és senzill, però cal valentia, ens hi juguem molt.

13 comentaris:

gallo rojo ha dit...

Me parece que eres excesivamente optimista al decir que “el proyecto ecosocialista” está totalmente vigente. He buscado por todas partes y no he encontrado en ningún otro lugar un partido con cierta incidencia social que reivindique este proyecto. En cambio, prosperan propuestas de izquierda en América Latina y en otras partes, que nosotros no somos capaces de analizar. Ni tan sólo las apoyamos, lo cual aún es más grave. Ni una palabra de apoyo a Evo Morales y a Chávez. Hubo un momento en el que intentamos imitar de manera acrítica algunos aspectos de la política del PT del Brasil, pero fue una operación de marketing de las de copiar y pegar y como ocurre en estos casos el resultado fue desastroso.

En Europa, las cosas, ciertamente, son algo diferentes de América Latina. Sin embargo en Alemania avanza con fuerza el nuevo partido de Izquierdas, que se reivindica marxista y que ya supera electoralmente a los Verdes. Pero ICV esto tampoco lo analiza.

Con relación a los movimientos sociales también debemos ser más cuidadosos. ¿A cuáles de ellos nos estamos refiriendo?. En muchos casos se habla de sujetos inexistentes. El único movimiento social que actualmente cuenta con cierta fuerza es el movimiento sindical y ICV cada día se aleja más de los sindicatos. Durane la campaña electoral, por ejemplo, no fuimos capaces de apoyar la huelga en la enseñanza pública. Hicimos todo lo contrario: la etiquetamos de “huelga preventiva” y dijimos que no creímos en este tipo de huelgas.


Sobre la renovación también se debería hablar con más tranquilidad. Para algunos renovar es arrinconar a la gente de cierta edad para suplantarla por personas más jóvenes con un nuevo “luc”. Esto no es renovar. Es marginar.

Lo que deberíamos empezar a tener claro es quién es el sujeto revolucionario (en el caso de que aún nos consideremos revolucionarios), quiénes son los sujetos transformadores, contra que adversarios luchamos, cuáles son nuestras reivindicaciones a corto plazo y que objetivos estratégicos perseguimos, cuál es nuestra ideología….. Un abrazo y ya seguiremos debatiendo.

Blixa ha dit...

Imagino que gallo rojo és militant d'ICV. Pel que diu ja no encaixa dins aquesta formació del bon rotllo i que ja ha abandonat tota lluita que el càlcul polític no vegi com a rendible.

Defensar Chavez, Cuba, Morales? Impossible, tot el contrari. Fan pudor d'"assufre"!

La meva esperança és el que surtirà de la debacle d'EUiA i IU: una nova formació per tornar a la lluita.

ex-anònim ha dit...

Defensar Chavez, Cuba, Morales? Doncs no, si es fa acríticament. Fins quan aquesta mania de part de l'esquerra en defensar a "capa i espasa" règims com a mínim qüestionables, com el cubà? O és que la violació dels drets humans a Cuba no compten per a res?

És clar les crítiques que es fan de Castro, Chavez i Morales en part de la premsa i grups polítics estan prenyades de difamacions, i interessos bastards i en contra dels pobles respectius. Però negar part de la realitat d'aquests països (es faci des de la dreta o des de l'esquerra), i especialment en el cas de Cuba, treu credibilitat a qui la nega.

gallo rojo ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
gallo rojo ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
gallo rojo ha dit...

No he propuesto defender de manera acrítica a Chavez y Morles o a Cuba. Ahora bien, lo lamentable es que las críticas que se formulan a estos proyectos se fundamentan en las campañas mediáticas impulsadas por la prensa bajo el control de las multinacionales. En todo caso, de lo que se trata es de analizar las contradicciones internacionales y tomar posición. Pero en lugar de hacer esto, los “críticos” actúan como “tiquismiquis”, que sólo son capaces de observar aquellos aspectos que no coinciden con el modelo perfecto que exigen a los demás, mientras piden comprensión ante sus propias dificultades e incoherencias. El anónimo, no nos aclara de que lado está: ¿ está con Morales o con los prefectos croatas de Santa Cruz apoyados por los EE.UU.?,¿combate el bloqueo o quiere que Cuba se arrodille ante los EE.UU?, ¿apoya las maniobras belicosas de Uribe o defiende a Chávez frente a la campaña de difamación orquestada entre otros por El Pais?. Algunos han decidido callar ante las agresiones imperialistas (porque el imperialismo existe, aunque los “progrues-guay” no consideren adecuado este concepto) y apuestan por la “neutralidad”. En cambio, suben el listón de exigencias, cuando se trata de analizar la conducta de aquellos que luchan consecuentemente por la soberanía de sus propios pueblos.

anarresti ha dit...

El tema renovació de persones a mi em deixa una mica el "corason partio". M'explico. Per una banda està clar q s'han comès errors greus de gestió i (sobretot) de comunicació en la nostra acció de govern a la Generalitat. I és evident que això ha de tenir conseqüències. Primer perquè així és com funcionen les organitzacions realment democràtiques arreu. Segon perquè aquests errors cremen la imatge pública de les persones en qüestió. A l'altre costat de la balança, l'argument de sempre: són les nostres cares visibles i els possibles relleus tampoc semblen evidents. De moment, em quedo en el dubte.

Ara bé, el que sí q em sembla q ha de canviar profundament són els mecanismes de presa de decisions en aquesta organització. No pot ser que decisions de la tascendència d'assumir la Conselleria d'Interior es prenguin en grups molt reduïts i només es "beneeixin a posteriori" en Consells Nacionals amb tuf de "moció de confiança" Està bé predicar de cara fora allò de la radicalitat democràtica. Però potser també ho haurem d'aplicar internament.

Anònim ha dit...

Tema renovació discurs:
No podem aparèixer com els Srs. del no a tot. Es cert que alguns mitjans (Grup Godó, p.e.) ens crucifiquen a diari, però és que els hi donem motius !!!
Tema marca banca del PSC:
Es cert. Ho som. Encara no hem estat capaços de fer veure que el PSC governa gràcies als vots d`ICV. En canvi tothom accepta que som als govern (locals i generalitat) gràcies a la "generositat" socialista.
Tema renovació persones:
Es obvi que Baltasar hauria de plegar. Accepto que ens esperem a una remodelació més ampla de tot el govern, però ha de plegar.
Saura:
Ha fet una bona feina, però ha de deixar pas a gent més preparada i que no siguin politics professionals: jo aposto pel Raül Romeva com a revulsiu per les properes eleccions autonòmiques, i sobretot ha de prendre el relleu als Saura-Boada-Baltasar-Guillot gent com ara Gomà, Forcadell, Postigo, Camats, Laia Ortiz, Luis Pérez, Herrera i Raül Romeva.
Renovar-se o morir.

Desde el Monsiá ha dit...

Gallo Rojo está diciendo, verdades como puños. Aunque se que alguno/a se sienta molesto. Gallo rojo, suscribo tus palabras desde les TERRES DEL EBRE, a ver como motivo a la gente para que vote a ICV. lo hago con las palabras de nuestro conseller el Francesc Baltasar? "el que no este de acuerdo sabe donde esta la puerta"
Sinceramente siento coraje de defender el proyecto de ICV en el Monsià les Terres del Ebre, sobre todo por el tema del PHN. así como lo del tema de la HUELGA EN LA ESCOLA PÚBLICA. QUE mi Partido NO APOYÓ.

Josep Antoni Moreno ha dit...

Excel·lent reflexió. Estic totalment d'acord amb tú. El nostre projecte està totalment vigent i, potser ara, encara més. No tenim cap referent similar a Catalunya i això és el que hem de defensar, sobre el que hem de debatre... Amb un sotrac que serveixi per encaixar bé totes les peces i recanviar les que no aguantin.
Cal tenir-ho molt clar i defensar-ho tots plegats.
Endavant!

Pere Nieto ha dit...

Crec que el debat evidencia alguna de les coses que volia plantejar de forma molt superficial. En primer lloc ICV és un projecte necessari que ha aportat molt a la nostra situació política. Segon, la manca de referents d'esquerra transormadora és un greu problema (avui no entraré en la situació a llatinoamèrica, interessant, però no equiparable). Tercer, actualment ICV ha patit problemes de gestió i de comunicació. Quart, la renovació ha de ser una oportunitat, no la visualització d'una crisi. Cinquè, entenc que ha de ser molt dur defensar ICV a les terres de l'Ebre, però també és cert que les coses s'han de mirar amb un context més ampli. En seguirem parlant i jo, sens dubte, amb l'objectiu d'enfortir ICV.

Joan Miquel ha dit...

Crec que els canvs a ICV, vindran sols. Falten uns mesos per a l' Assemblea Nacional, i això tot just comença. Gent n'hi ha, i molt preparada que ja anirà sortint. Hem d'evitar que la caiguda d'en Baltasar arrastri a tota l’Organització. El Partit ha de ser molt fort, i ha d’estar sempre al marge del Govern, per tal que no ens passi el que ara ens està passant, que sen's fa molt difícil tindre veu fora de la del Govern, doncs és on hi tenim totes les millors energies i no es visualitza gens una veu pròpia que com a Organització hem de tenir. Necessitem cares noves i càrrecs nous al Partit, i que siguin independents totalment del Govern.
Un cop fet això, tots a la feina i tornar a començar gairebé de zero, apropant-nos a les organitzacions socials, sindicals i especialment tornant al treball de carrer, feina que mai tindríem que haver deixat. De noms ja en parlarem més tard, però en la nova direcció seria important donar veu als territoris, en concret tant de les Terres de Lleida, com de les altres Organitzacions, ens agradaria poder participar en la nova etapa que vindrà del Partit.
Paper important han de tenir dues de les organitzacions més fortes i organitzades que tenim, com són els Joves i les Dones amb Iniciativa. Participeu-hi, us necessitem.

Anònim ha dit...

Me preocupa que algunas personas planateen la renovación unicamente como un cambio de figurinis y que pongan nombres concretos escogiendo unicamente entre aquellos que actualmente se encuentran en la pasarela de la dirección. De esta manera se desprecia al resto de la organización y se considera la renovación como un cambio elitista. Por otra parte, algunos "de los escogidos", para "encabezar la renovación" han sido los principales reponsables del vacío ideológico de ICV. Sólo nos faltaría que ahora se los premiara poniendo la totalidad de la organización en sus manos.