dimarts, 20 de maig de 2008

Serveix l'associacionisme?

Aquest proper cap de setmana es celebra la Mostra d’Entitats d’Horta-Guinardó. A la web de la 8 Mostra que coordina el Jordi podeu trobar tota la informació necessària i us animo a participar. De totes maneres sols voldria fer una reflexió agafant com a excusa la Mostra d’Entitats i és la debilitat del moviment associatiu. És obvi que el moviment associatiu està vivint una crisi de participació, però aquesta crisi no és ni de bon tros tan greu com alguns ens volen fer creure sinó que més aviat està en la línia d’una manca de compromís més general. Hi ha gent de l’administració que en el fons es felicita davant de la debilitat del moviment associatiu. Entenen que un associacionisme dèbil permet fer la seva feina amb menys pressió, amb menys conflicte i s’equivoquen. Alguna gent planteja la vida associativa com una plataforma de suport al seus projectes i per tant acabant potenciant la menjadora. Un fort moviment associatiu, unes entitats potents i reivindicatives, una important massa de gent conscient i crítica organitzada és fonamental per fer avançar qualsevol projecte municipal. Quan no existeix una estructura potent de les entitats davant del conflicte apareixen moviments puntuals que no tenen la visió de conjunt, que no tenen un compromís més enllà del problema concret i que són fàcilment manipulables per interessos polítics, econòmics o d’altre mena. No vull posar exemples concrets, però he vist, tant a Sant Martí com a Horta-Guinardó, la diferència d’afrontar conflictes davant d’un moviment associatiu fort o de moviments basats en l’oposició puntual a un projecte. Un moviment associatiu potent dóna molta feina al llarg de l’any, confronta dia a dia amb l’administració, té una gran capacitat de fer oposició, però alhora té un compromís clar en la millora del territori, representa interessos col·lectius i té capacitat per arribar a acords globals. Hauríem de tenir com a repte aconseguir entre totes i tots enfortir els moviments associatius i veïnals. Cal que hi hagi gent que ens qüestioni dia a dia però que alhora ho faci amb un interès de millora col·lectiva. No em mereix la mateixa confiança qui s’associa per resoldre un problema concret que l’afecta particularment que la persona que s’associa per millorar el seu entorn. La Mostra d’Entitats d’aquest proper cap de setmana a la Rambla del Carmel (entre Dante i el mirador d’Horta) no resoldrà aquests problemes, però com a mínim serà un espai de trobada de molta gent que participa de la vida associativa d’Horta-Guinardó i en el sopar de les entitats volem agrair la feina que fa aquesta gent, moltes vegades qüestionant la feina del Districte, moltes altres vegades més col·laborant, però sobretot fent un compromís amb els nostres barris.

6 comentaris:

JUG ha dit...

Estic completament d’acord amb el que dius. Jo si que estic convençut, des de la meva pròpia experiència a associacions de caire cultural i veïnal, que existeix una “crisi” a nivell associatiu. Poso entre cometes la paraula crisi, per què la participació al món associatiu actualment s’ha de mesurar en dos vessants divergents. Per un costat, vivim un moment potser històric, on tenim un gran nombre d’associacions de tot tipus (culturals, veïnals, ongs, etc.) que tenen un gran nombre d’associats i que juntes mouen un percentatge altíssim de la població a tot Catalunya. Per tant, des d’aquest punt de vista, no existeix cap tipus de crisi, al contrari, està més viu que mai.

Per contra, existeix un altre vessant. Es tracta de les persones que formen la direcció d’aquests moviments, els que ocupen els llocs a les juntes i que han de portar endavant el dia a dia, organitzar els socis, etc. Això si que es el que escasseja. Per algun motiu que s’hauria d’analitzar, la gent actualment vol trobar-s’ho tot fet, que només algú li digui que ha de fer i no haver de seure a pensar com fer les coses i com organitzar. A gairebé tots els consells que hi vaig, a moltes coordinadores i comissions de feina tant a districte com a ajuntament central, la majoria dels que en formen part son gent que ronden la 50 o més anys d’edat i que porten ja molts anys tirant endavant les seves entitats i que ho troben relleu generacional, no per tenir membres, si no que l’agafin el relleu de la responsabilitat. En definitiva, que quan no surt ningú que “tiri del carro”, la gent prefereix canviar d’entitat i deixar que a la que era desaparegui, que no pas agafar el testimoni de la responsabilitat.

Solidaris, cívics i amants de la cultura sí però, responsables no.

JUG ha dit...

Per cert, que amb tota la parrafada d'abans no he caigut d'afegir, que realment les associacions son molt necessaries per tal de fer arribar a les institucions públiques les inquietuds, necessitats, peticions, etc de la gent, ja que moltes vegades, desde el "poder" no es veuen clares aquestes coses.

Només falta que les institucions facin més cas el molts casos de les associacions que s'hi adrecen, per que moltes vegades es com topar amb un mur.

secretari ha dit...

Com a president d'una associació esportiva molt petita,estic amb la línia que el compromís és un dels valors més preuats a la nostra societat, i els que intentem estar al capdavant d'algunes associacions sobretot a Barcelona, ens trobem moltes dificultats per tirar endavant projectes per manca de suport institucional i evidentment per manca de diners

Adrián Pérez Domínguez ha dit...

Creo que mas que una crisis, es un "no saver como dejar paso", es decir que la gente que lleva muchos años en una entidad le cuesta o no quiere, dejar que la gente joven o gente activa participe y se comprometa, por que esta gente les invade un espacio que creen que es de ellos.
Yo puedo decir por experiencia que la entitad a la que pertenzco (A.VV. Can Baró), siempre a sido abierta, plural y dialogante, siempre que ha entrado gente a ayudar, organizar, etc.. a sido bien recibido. La prueva de ello son todas las actividades, proyectos, reehivindicaciones, etc.. que se llevan a cabo.

jordi sp ha dit...

Jo no pertanyo a cap associació, de fet sí però no en faig ús, perbé que soc de la Coordinadora d'Entitats del Guinardó.

Sí que el teixit associatiu és ric i diver, però per a mi el problema que hi ha davant les associacions és:
-Associacions com a lloc de trobada i, si s'escau, arreglem els nostres voltants.
-Associacions com a empreses prestadores de serveis, manera d'obtenir ingressos sobretot si és gent de fora. Millorem els diners però la implicació de la gent és nul·la.

En el cas dels primers cal afegir que les associacions pequem, moltes vegades, de ser un lloc de continuació, és a dir, els nous es van afegint a la cua i han de ser garants d'una tradició i d'unes formes ja organitzades. Per a sobreviure en aquests llocs has de tenir "molt de mooro" i lluitar per a arribar a dalt. En la majoria de casos ja està bé els que manen, total ells ho saben tot i potser tu fiques la pota.

En el segon cas s'hauria de plantejar temes molt profunds: és lícit que una associació tingui activitats empresarials?
Com pot servir la realització d'activitats com a captació de persones i que s'integrin en el projecte?

Finalment, com utilitzem els nous associats per a saber què passa el carrer o, senzillament passem d'ells perque el que interessa és el de sempre...

Per cert, últimament ni donant pastes la gent participa massa

Joan B ha dit...

Ja que tinc insomni, comentaré el darrer comentari i, de pas, la xerrada d'en Pere. Jo responc: si, és totalment lícit que una associació tingui activitats empresarials però quan ho fa correctament. És a dir, quan ho fa per promoure els seus valors o dotar-se de finançament propi sense passar per les arques públiques i, tot plegat amb transparència i bones pràctiques. Això la fa més independents i fortes. Avui en dia però, malauradament, és massa fàcil crear empreses disfressades d'associacions. És possible legalment i fàcil a nivell comptable. Depenent del rostre que hi posis pots inclús aconseguir que et declarin d'utilitat pública i no facturar IVA, pots instrumentalitzar voluntaris per fer tasques de professionals i demanar subvencions. En general ningú distingeix les associacions de base participativa (on manen els voluntaris) de les que no canvien mai de junta perquè en realitat el president o el gerent són els amos. Entenc que en Pere parla de les primeres. És cert que al voluntariat li costa comprometre's i que això s'ha de dignificar i promoure. Sortiu però a l'estranger i veureu com en som de rics. És cert que poden ser vistes com un destorb, el voluntari no té sempre tot el temps que voldria. El que cal però és ajudar-les.

Finalment, pel que fa a mi, el Nimbys són lícits però no estan, ni de bon tros al nivell de les associacions ja que, la superació del problema que les crea, les buida de contingut. La implicació dels membres que la formen és més una reacció a una situació que els afecta que una actitud de millora del seu espai social.

M'ha agradat l'article Pere sàpigues però que el teu desig de que les associacions siguin crítiques implica moltissima responsabilitat per part dels polítics ja que, de vegades, la subvenció genera por a parlar.