Sindicats i mani

Em molesta molt que els sindicats majoritaris no estiguin al davant de la manifestació de demà. Els treballadors i treballadores són els principals afectats pel caos ferroviari. Però el més important és que la seva presència ajudaria a donar-li trsnsversalitat a la protesta i això seria important. Les organizacions sobiranistes han tingut l'encert de recollir un malestar social, però la resta del món social de Catalunya no ha sabut respondre. El PSC s'equivoca no anant però puc entendre que no s'atreveixin, però la presència dels sindicats ajudaria a fer més massiva la manifestació i sobretot permetrien entendre que dissabte no anem a sumar quanta gent és independentista. Dissabte molta gent anirem a expressar que això està arribant al límit. Que les infrastructures a Catalunya són obsoletes, que se'ns riuen a la cara i que hem de plantejar quin és el futur que volem com a nació. I en aquest darrer punt possiblement anem una mica perduts.

Mani

Encara no he decidit si aniré o no la manifestació de dissabte. No ho faré en funció del que ha dit ICV, de fet possiblement aniria per lliure i no amb el meu partit. No per res, perquè a més crec que precissament ara ICV està reaccionant, gràcies en gran part al major protagonisme de Joan Herrera. La manifestació de dissabte em sembla oportuna perquè la situació és insostenible. I em sembla que davant de promeses buides de ZP i actituds arrogants de la ministra cal reaccionar. Cada declaració de la Ministra és un argument per sortir al carrer. Però també tinc dubtes. Tinc una mica la sensació que l'slògan de la mani podria ser "estem fotuts i no sabem cap a on anar", o no m'agradaria que es donés per sentat que l'assistència de la gent va vinculat a altres temes que no són estríctament pels que ens convoquen. Un exemple clar és que tot i ser una iniciativa dels moviments socials ara ja sols es parla de quins partits hi van i quins no. Això no és un bon senyal. Per sort aquests dies la blogosfera en va plena i he trobat uns quants arguments de pes per anar-hi.

Circ Cric

Ahir diumenge vaig anar al Circ. Tenia ganes de veure el nou espectacle del Tortell Poltrona i el se Circ Cric, i també en tenia ganes la meva filla. Intento no perdre'm alguns dels circs de qualitat que passen per casa nostra. El Circ Raluy, el Circ de Sara de l'Ateneu Nou Barris, el Circ del Monti i Cia o el mateix Circ Cric. És un espectacle magnífic, per a totes les edats. Té emoció, qualitat tècnica, bellesa estètica, bona música en directe, humor, solidaritat ... Una ciutat com Barcelona no s'ho pot perdre. Sembla ser que l'Ajuntament a començat a canviar i donarà més suport al món del circ. Em sembla bé. El mon del Circ no s'acaba al Cirque du Soleil. Ahir, disfrutant de l'especatcle, vaig tenir més clar la necessitat del Circ.

Secundària

L'informe sobre secundària elaborat per la fundació Jaume Bofill és preocupant. Les reaccions per l'informe encara més. És evident que hi ha problemes seriosos a l'escola, però no podem fer veure que l'ensenyament avui està molt pitjor que fa per exemple 20 anys. Crec que això és fals. Avui hi ha més gent jove que té més recursos que fa 20 anys per tirar endavant. De totes maneres no em vull posar la bena als ulls. No crec que es pugui dir alegrement que un dels problemes és la manca d'exigència a primària. Segons quins resultats a primària ens podrien deixar molt més tranquils però també podrien excloure a més nens i nenes d'una formació adeuada molt abans. Permeteu-me que faci 10 reflexions en veu alta sense haver-les elaborat gaire, sols és allò que em surt espontàniament. Primer, hi ha un problema greu d'inversió a Catalunya. Segon, hi ha una manca de model de cap a on volem anar. Tercer, hi ha mancances greus de capacitat i formació del professorat. Quatre, el suport familiar a l'adolescència és mínim, molts pares han dimitit. Cinquè, la distribució d'alumnes nouvinguts no és equitativa. Sisè, com totes les generacions ens costa entendre el que necessita la gent jove. Setè, tenim amnèsia, jo em nego a creure que vaig tenir una bona formació, no vaig aprendre com estudiar, ni idiomes, ni música. Vuitè, no existeix promoció, un bon mestre sempre serà un bon mestre, no té altres sortides. Novè, tenim una sensació de crisi global a Catalunya i esperem que l'escola funcioni bé. Desè, els resultats de l'educació d'un jove no es pot avaluar sols quan acaben els estudis. Cal tenir una mica més d'amplitud de mires. Perdoneu-me la referència personal. Vaig repetir 2n de BUP, vaig arribar a suspendre-ho tot menys religió i educació física i vaig estar a punt de deixar els estudis. I ara ja ho veieu tinc 40 anys. Sóc mestre en excedència i em dedico a la política. No és senzill trobar dos móns més desprestigiats, però jo segueixo creient en l'educació i en la política.

Sentències reials

Ja coneixem les sentències per la portada del Jueves per caricaturitzar a Felipe i Letizia, i per cremar les fotos del Rei. Com ja he anat dient estic totalment en contra. De totes maneres hi ha una cosa que m'ha sorprès. Surt més econòmic cremar una foto de la família reial que que fer una caricatura. Això és impresentable. Caldria potenciar la creativitat. Qui s'ho ha currat més acaba més penalitzat i això no pot ser. Per tant calculo que si sols estripem la foto ens pot costar uns 1 800 € i en canvi si la portada hagués tingut gràcia potser arribaria a 4 000 €. Cal que totes les institucions recolzin la creativitat i amb aquestes sentències es premia treballar-s'ho poc. Per cert a quan s'ha posat ara la crema de fotos del Marichalar?

El derecho de vivir en paz

El programa 30 minuts d'ahir va emetre un interessant reportatge sobre la funa a l'assassí de Victor Jara. La funa és l'acció de denunciar públicament a assassins de la dictadura de Pinochet, que avui viuen amb total impunitat. En aquest cas el principal instigador de les tortures i assassinats a l'estadi de Xile és un funcionari del ministeri de treball. La funa consisteix en anar al seu lloc de treball i fer públic que aquell "respectable" ciutadà i funcionari és un assassí. Veure cara a cara aquestes persones amb un repressor que es considera impune és d'una gran força. La reacció del militar és d'una agressivitat tremenda fruit de la impotència. La societat civil l'ha descobert i el condemna. Com diuen ells mateixos, on no arriba la justícia arriba la funa. El reportatge és d'una gran força narrativa, i deixa al descobert la necessitat de no tancar les ferides sense curar-les. Les víctimes de qualsevol repressió necessiten saber que es vol fer justícia i que s'assumeix el passat, no que es borra. Ahir Amanda Jara, filla del cantautor assassinat, ens feia entendre aquesta necessitat. El reportatge acabava amb unes emotives imatges amb la cançó de Víctor Jara que diu "el derecho de vivir en paz".

Gregori López Raimundo

Ha mort Gregori López Raimundo. Un dels grans lluitadors contra la dictadura. Algú que passarà a la Història. Algú molt ben retratat pel Raimon. Quan vaig conèixer al Gregori López Raimundo vaig quedar impressionat. Deu fer 20 anys i recordo converses entranyables. Transmetia sempre la seva passió per uns ideals que mai va abandonar i alhora ho feia amb aquella veu i aquella imatge de bona persona. Ens faltaran homes i dones com ell. T'enyorarem.

Chávez, maleducat o valent?

L'incident d'aquest cap de setmana a la cimera iberoamericana és digne d'un guió del Polònia, però tampoc se'm fa fàcil analitzar-ho a fons. La primera reacció va ser pensar que no es pot tolerar el que va dir Chavez sobre Aznar, tot i ser l'Aznar. La diplomàcia i la política exterior requereixen majors dosis de prudència i bona educació. No m'agraden els excessos d'Hugo Chávez. El trobo exageradament messíes, tot i reconèixer alguns dels seus avenços socials i polítics, però també veig les seves actituds amb determinats sectors de la premsa i l'oposició. Recordo per exemple una interessant conversa que vaig poder tenir amb Luis Eduardo Aute al voltant d'Hugo Chávez. Ell el defensava de forma molt més clara. Tornant a l'incident de la cimera però, poc a poc he anat canviant de criteri. Pel que he vist Chavez s'ha referit a Aznar com a feixista. Tan greu és? Podem compartir aquesta i altres cimeres amb presidents que mantenen la pena de mort, que han ordenat repressions o que van inventar-se guerres terribles i en canvi ens aixequem i marxem si li diuen feixista a Aznar? I per acabar a lo bruto no barregem les coses. Que Aznar fos escollit democràticament no vol dir que la seva actuació ho fos. Ara no ho valoraré. Però si per exemple Le Pen fos escollit president de França en unes eleccions democràtiques dixaria de ser feixista. I per no parlar de Putin o Bush. I per cert el Rei que es calmi, aquesta no pot ser la imatge d'un cap d'estat.

Escolta Espanya

Les declaracions de Montilla a Madrid reclamant un millor tracte per Catalunya, avisant del distanciament entre la ciutadania de Catalunya i fins i tot deixant anar la possibilitat d'un hipotètic trencament han aixecat molts més pols a Catalunya que a Madrid. Potser és el que buscava. A Madrid no li han donat gaire importància, potser perquè tothom sap que Montilla no impulsarà cap procés independentista ni creuen que la societat civil catalana pugui impulsar un autèntic procés de canvi en les relacions Catalunya - Espanya. En canvi les declaracions de Montilla tenen repercussions més directes a Catalunya. En primer lloc Montilla fa un pas per allunyar-se de la seva imatge de pur gestor i es presenta com a portaveu d'un sentiment majoritari a Catalunya. En segon lloc consolida les posicions sobiranistes. Si Montilla diu això què no hem de dir els nacionalistes? En tercer lloc Montilla ha situat al PSC en una bona posició de cara a un possible mal resultat a les properes eleccions generals. Si es confirma un alt índex d'abstenció i els socialistes catalans surten esquitxats Montilla i el PSC podran fer recaure la responsabilitat en el PSOE i no veure molt perjudicada la seva imatge. Potser el discurs de Montilla ha estat prou eficaç a Catalunya i ignorat a Espanya. Si fos així Montilla ho ha fet molt bé.

Cap a on hem d'anar?

El tema de la crispació política guanya dia a dia protagonisme. Les infrastructures estan al límit. Les relacions Catalunya - Espanya s'han de replantejar. La sentència del 11 M no ha permès tancar les irresponsables teories de conspiració. Tenim super ministra d'habitatge i mini polítiques d'habitatge. El distanciament entre la política i la ciutadania és espectacular. Encara no sabem què passarà amb una institució tan decisiva com el Tribunal Constitucional. La premsa es mira la rigorositat de lluny ... Els polítics esperen a les eleccions de març. La societat civil opta pel desencantament. Ni les eleccions ens permetran afrontar el futur amb més garanties ni el conformisme ens portarà les solucions. I llavors què fem? Crec que tothom ha de defensar els seus interessos electorals i els seus objectius polítics. Però millorant resultats electorals o enfortint plataformes sobiranistes no en tindrem prou. Necessitem enfortir la societat civil. Hem de crear xarxes socials que permetin ser un poder real. Hem d'aconseguir mitjans de comunicació que generin debat i idees. Hem de tenir polítics que liderin. I qui en parla d'això? Cap a on hem d'anar?

Premis Horta-Guinardó

Ahir es va reunir el Jurat dels Premis Horta-Guinardó per decidir els tres premiats d'enguany. Aquests premis reconeixen la tasca de persones o entitats que per la seva trajectòria o per algun fet concret són mereixedores del reconeixement del Districte. El jurat està composat pels diferents grups municipals, per representants de la vida social dels barris i representants de mitjans de comunicació. Els tres premiats d'enguany són el Manuel Gausachs (persona vinculada a la cultura al barri d'Horta i la Clota), Dolors Hernández i Rosa Galobardes (gran vinculació al Guinardó, en especial al moviment de dones) i Manuel Vázquez, a la fotografia, (soci 1 del CD Carmel i reivindicador de l'esport com a eina de treball social). El sopar de lliurament dels premis es farà el dia 23 de novembre. El meu reconeixement als premiats, però també a la resta de candidatures, totes elles mereixedores dels premis.

Patrimoni Horta-Guinardó

Un dels aspectes més importants que hem de plantejar de cara a aquest mandat a Horta-Guinardó és el del patrimoni històric. És necessari plantejar de forma molt clara que vetllar pel manteniment dels elements que identifiquen un barri és fonamental. I per fi comencem a ser conscients que el patrimoni no és tan sols restes medievals o romanes. El patrimoni és tot allò que genera identitat i permet lligar a la gent amb el seu entorn. Sóc del Poblenou i és cert que el nostre patrimoni són les fàbriques. Poc a poc i gràcies al treball del moviment associatiu, s'ha anat incorporant aquest tema al paisatge del barri. No entraré més a fons en aquest tema, però crec que podeu trobar molta més informació a aquest enllaç. A Horta-Guinardó tenim un patrimoni ric i que caldrà preservar i treballar. Històricament no ha estat una prioritat. El darrer mandat ha començat a canviar la tendència, però ara tenim el repte per davant de posar en primer terme el patrimoni històric i cultural. A Horta-Guinardó tenim elements patrimonials tan importants com les Masies d'Horta, Can Fargas, les restes romanes de Can Cortada, el poblat iber de la Rovira, els safareigos del carrer Aiguafreda, els antiaeris del Turó de la Rovira ... Sense comptar amb elements més reconeguts com l'Hospital de Sant Pau o el Laberint d'Horta. Ara ve un moment difícil, veure com articulem aquest treball i donem resposta a aquest repte.

Jordi Hereu a Horta-Guinardó

Ahir vam celebrar una reunió a Horta-Guinardó del procés participatiu per l’elaboració del Pla d’Actuació del Districte (PAD 2007-2011), on estaven convocades les 12 Associacions de Veïns i Veïnes del Districte, les 2 coordinadores d’Entitats i el Consell de la Joventut. La reunió va comptar també amb la presència de l’alcalde Jordi Hereu, a més de la Regidora Elsa Blasco. Va ser una reunió molt interessant, on les entitats van poder expressar a l’Alcalde algunes de les principals demandes que tenen en relació a aquest mandat i també algunes de les mancances que consideren que té l’Ajuntament de Barcelona. Crec que va ser una reunió interessant.
La reunió va evidenciar, al meu entendre, alguns aspectes positius:
Les entitats van ser molt conscients de la importància de poder transmetre directament a l’Alcalde les seves inquietuds.
Es va evidenciar que el Districte d’Horta-Guinardó és permeable, escolta i fa el possible per donar resposta als problemes de la ciutadania.
Estem duent a terme un procés participatiu de PAD realment intents i interessant.
De totes maneres també és cert que les entitats es queixen de la manca de resposta municipal a moltes coses. Dóna la sensació que l’Ajuntament és un elefant incapaç de donar respostes àgils als problemes més immediats de la ciutadania (neteja, sorolls, manteniment, parcs i jardins ...) En aquest tema haurem de treballar molt. Hi ha motius objectius per entendre el malestar de les entitats amb alguns serveis municipals, però tampoc es poden generalitzar les crítiques. Ahir un dels assistents, Agustí Xifre, va dir "no us acusem de falta de paraula, us acusem de falta de fets". Aquesta frase té una part irònica, com totes les intervencions de l’Agustí. No la comparteixo ni molt menys del tot, no crec que al Guinardó se’ns pugui acusar de falta de fets, precisament. De totes maneres potser sí que expressa que a vegades a l’Ajuntament entre allò que decidim que s’ha de fer i allò que passa al final hi ha una certa distància. Aquest mandat també haurem de parlar d’això.

Mercat del Guinardó

La carpa provisional del Mercat del Guinardó comença a ser una realitat. Això és una magnífica notícia, tot i que per la gent que té parada al mercat arriba molt tard. La construcció de la carpa provisional però és un símptoma de canvi al barri. Uns canvis que han d'anar molt més enllà de l'urbanisme. El barri del Guinardó ha patit un grau de degradació massa alt. La ciutat de Barcelona no es pot permetre deixar que alguns barris de la ciutat vagin perdent la seva vida social i comercial. Ara s'ha apostat per fer de la illa del mercat del Guinardó una zona potent d'equipaments amb Mercat, supermercat, aparcament, escola bressol, centre de dia i equipament juvenil. La força d'aquests equipaments, juntament amb la important plaça cívica, permetrà que, com una taca d'oli, es recuperi progressivament el comerç del barri i també una xarxa urbana més viva i cuidada. és cert que aquest projecte està sent massa lent i comlpex, però el resultat serà molt important. Quan ahir vaig passar i vaig veure que ja estava avançada la construcció de la carpa vaig pensar que, malgrat tot, era una gran notícia.

Rufus

Ahir vaig tenir la sort de poder disfrutar d'un gran concert, Rufus Wainwright. Havia escoltat cançons d'aquest músic canadenc però el concert em va sorprendre. La seva veu és extraordinària, té la veu dels grans clàssics i és un autèntic virtuós. La seva estètica damunt de l'escenari posa en evidència la seva aposta per l'alliberament homosexual, és una icona gay i al final del concert ho explota fent sortir a la seva mare a cantar amb ell o fent un número de transvestisme al final amb musical de Broadway, però la seva gran qualitat està per damunt d'aquests "excessos" estètics. La resta de la banda impressionant i la seva estètica pop, gairebé naïf, no té desperdici. Compreu-vos el seu darrer disc "Release the stars" no és el mateix que un bon directe, però crec que descobrireu, sinó el coneixeu, un gran artista. El concert havia de ser al Casino de l'Aliança del Poblenou, al costat de casa meva, però al final, per donar cabuda a més gent s'ha fet a l'Auditori. Ha estat una magnífica manera de tancar un cap de setmana que he pogut fer llarg i una bona manera de carregar piles per la darrera fase del procés participatiu del PAD.