dijous, 22 novembre de 2007

Secundària

L'informe sobre secundària elaborat per la fundació Jaume Bofill és preocupant. Les reaccions per l'informe encara més. És evident que hi ha problemes seriosos a l'escola, però no podem fer veure que l'ensenyament avui està molt pitjor que fa per exemple 20 anys. Crec que això és fals. Avui hi ha més gent jove que té més recursos que fa 20 anys per tirar endavant. De totes maneres no em vull posar la bena als ulls. No crec que es pugui dir alegrement que un dels problemes és la manca d'exigència a primària. Segons quins resultats a primària ens podrien deixar molt més tranquils però també podrien excloure a més nens i nenes d'una formació adeuada molt abans. Permeteu-me que faci 10 reflexions en veu alta sense haver-les elaborat gaire, sols és allò que em surt espontàniament. Primer, hi ha un problema greu d'inversió a Catalunya. Segon, hi ha una manca de model de cap a on volem anar. Tercer, hi ha mancances greus de capacitat i formació del professorat. Quatre, el suport familiar a l'adolescència és mínim, molts pares han dimitit. Cinquè, la distribució d'alumnes nouvinguts no és equitativa. Sisè, com totes les generacions ens costa entendre el que necessita la gent jove. Setè, tenim amnèsia, jo em nego a creure que vaig tenir una bona formació, no vaig aprendre com estudiar, ni idiomes, ni música. Vuitè, no existeix promoció, un bon mestre sempre serà un bon mestre, no té altres sortides. Novè, tenim una sensació de crisi global a Catalunya i esperem que l'escola funcioni bé. Desè, els resultats de l'educació d'un jove no es pot avaluar sols quan acaben els estudis. Cal tenir una mica més d'amplitud de mires. Perdoneu-me la referència personal. Vaig repetir 2n de BUP, vaig arribar a suspendre-ho tot menys religió i educació física i vaig estar a punt de deixar els estudis. I ara ja ho veieu tinc 40 anys. Sóc mestre en excedència i em dedico a la política. No és senzill trobar dos móns més desprestigiats, però jo segueixo creient en l'educació i en la política.

3 comentaris:

jordi sp ha dit...

Primer el que hem de fer és fixar el paper de cadascú: el de l'escola i el de la família.

Hem de reflexionar que pretén cada família quan porta el seus fills a l'escola: si solament ho fa per obligació o bé si pretén quelcom més de cara al seu futur. Independentment de la procedència de cada alumne. Com diu la meva mare: "qui vol estudiar, estudia, independentment que vagi a l'escola més cara o a l'escola pública més senzilla"

El professorat està desprestigiat i tampoc no té, en molts casos no pas tots, ganes de reclicar-se. On podeu trobar en una empresa una persona que hagi de saber: mates, llengua, tecnologia, informàtica, resoldre conflictes, ensenyar valors, multiculturalitat, tenir cura del què es diu perquè s'ha de ser políticament correcte,..... Això fa que les ganes i vocació d'aquest personal vagi caient o bé s'instal·li en una posició que, sense trencar-se massa les banyes, la cosa va tirant (a màrquting dirien que és un producte "vaca lechera").

I, als responsables polítics dir que pensin, que facin programes adients, que en temes d'educació anem de punta a punta en funció de qui hagi per allà en cada moment i, que el noi que no tira, repeteixi si cal, que no és cap deshonor per a ningú. (jo també vaig repetir COU, i ja veieu he acabat en una escola d'educació especial ;-)),això si d'administrador...)

Jose Martín ha dit...

Hem quedo amb la primera de les teves reflexions. És la mare dels ous.

catalunya.ffw ha dit...

Pere,

50 raons per anar a la manifestació de l’1D.

http://catalunyafastforward.blogspot.com/2007/11/50-raons-per-anar-la-manifestaci-de-l1d.html

Aquest dissabte 1 de desembre a les 17:00 tots a Plaça Catalunya!

Fins aviat,
Marc Arza
www.catalunyafastforward.blogspot.com