Secundària

L'informe sobre secundària elaborat per la fundació Jaume Bofill és preocupant. Les reaccions per l'informe encara més. És evident que hi ha problemes seriosos a l'escola, però no podem fer veure que l'ensenyament avui està molt pitjor que fa per exemple 20 anys. Crec que això és fals. Avui hi ha més gent jove que té més recursos que fa 20 anys per tirar endavant. De totes maneres no em vull posar la bena als ulls. No crec que es pugui dir alegrement que un dels problemes és la manca d'exigència a primària. Segons quins resultats a primària ens podrien deixar molt més tranquils però també podrien excloure a més nens i nenes d'una formació adeuada molt abans. Permeteu-me que faci 10 reflexions en veu alta sense haver-les elaborat gaire, sols és allò que em surt espontàniament. Primer, hi ha un problema greu d'inversió a Catalunya. Segon, hi ha una manca de model de cap a on volem anar. Tercer, hi ha mancances greus de capacitat i formació del professorat. Quatre, el suport familiar a l'adolescència és mínim, molts pares han dimitit. Cinquè, la distribució d'alumnes nouvinguts no és equitativa. Sisè, com totes les generacions ens costa entendre el que necessita la gent jove. Setè, tenim amnèsia, jo em nego a creure que vaig tenir una bona formació, no vaig aprendre com estudiar, ni idiomes, ni música. Vuitè, no existeix promoció, un bon mestre sempre serà un bon mestre, no té altres sortides. Novè, tenim una sensació de crisi global a Catalunya i esperem que l'escola funcioni bé. Desè, els resultats de l'educació d'un jove no es pot avaluar sols quan acaben els estudis. Cal tenir una mica més d'amplitud de mires. Perdoneu-me la referència personal. Vaig repetir 2n de BUP, vaig arribar a suspendre-ho tot menys religió i educació física i vaig estar a punt de deixar els estudis. I ara ja ho veieu tinc 40 anys. Sóc mestre en excedència i em dedico a la política. No és senzill trobar dos móns més desprestigiats, però jo segueixo creient en l'educació i en la política.