Rufus

Ahir vaig tenir la sort de poder disfrutar d'un gran concert, Rufus Wainwright. Havia escoltat cançons d'aquest músic canadenc però el concert em va sorprendre. La seva veu és extraordinària, té la veu dels grans clàssics i és un autèntic virtuós. La seva estètica damunt de l'escenari posa en evidència la seva aposta per l'alliberament homosexual, és una icona gay i al final del concert ho explota fent sortir a la seva mare a cantar amb ell o fent un número de transvestisme al final amb musical de Broadway, però la seva gran qualitat està per damunt d'aquests "excessos" estètics. La resta de la banda impressionant i la seva estètica pop, gairebé naïf, no té desperdici. Compreu-vos el seu darrer disc "Release the stars" no és el mateix que un bon directe, però crec que descobrireu, sinó el coneixeu, un gran artista. El concert havia de ser al Casino de l'Aliança del Poblenou, al costat de casa meva, però al final, per donar cabuda a més gent s'ha fet a l'Auditori. Ha estat una magnífica manera de tancar un cap de setmana que he pogut fer llarg i una bona manera de carregar piles per la darrera fase del procés participatiu del PAD.