Joan Herrera al Congrés

Joan Herrera serà el candidat d'ICV-EUiA al Congrés de Diputats. S'ha acabat el rpocés de primàries on sols s'ha presentat la seva candidatura. Més endavant ja parlaré d'en Joan Herrera, ara però us adjunto la seva declaració d'intencions per presentar-se com a cap de llista.

Declaració d’intencions de Joan Herrera com a cap de llista d’ICV a les
properes eleccions Generals.
Al Congrés dels Diputats necessitem més presència d’una força
catalanista, d’esquerres i ecologista.
Els reptes de la propera legislatura passen per una major presència i influència
de l’esquerra verda nacional. Més ICV es tradueix en millors respostes per un
desenvolupament efectiu i progressista de l’Estatut, apropant-nos de forma
decidida cap a un model d’Estat autènticament federal; més ICV és eixamplar
l’Estat del benestar, amb lleis socials i amb polítiques econòmiques i fiscals
coherents, el deixar de ser l’estat que més incompleix amb el protocol de Kioto
tot i ser a qui més ens afectarà el canvi climàtic.
És hora de decidir per on continuem després de quatre anys de tornada a la
normalitat democràtica després de vuit anys de Governs del PP. El principi de
legislatura va venir marcat per compromisos i propostes d’un fort component
simbòlic i des de l’acord amb les esquerres. Després el govern s’ha mogut a
nivell social entre l’acord en el marc de l’esquerra de lleis històriques i unes
polítiques econòmiques i especialment fiscals molt continuistes. Aquests quatre
anys han representat un avenç en l’autogovern històric, amb l’aprovació de
l’estatut. I ara és hora de decidir si volem un govern amb les mans lliures o si
creiem que ha d’haver una influència federalista que faci aprofundir en les
reformes del model d’estat.
Per això creiem que és hora d’una esquerra sense complexos, de no mirar de
mirar de reüll al PP en el debat del model territorial, en les polítiques per la
recuperació de la memòria democràtica, o en el dret de vot de les persones
inmigrades. Sabem que amb el PP cal fermesa, i a la vegada som conscients
que ara ja no triem entre el PP o un mal menor, sino que podem triar amb
llibartat perquè la dreta extrema que representa Rajoy ja no torna. Per això ens
cal una esquerra amb més conviccions i menys càlcul electoral.
El Catalanisme i el federalisme seran reptes principals i no volem posar fre
ni a les reformes territorials ni posar pals a les rodes al desenvolupament
estatutari. Creiem en l’estatut però des de l’exigència cap a Madrid, i entenem
que l’estatut per desplegar les seves potencialitats s’ha de fer des d’una
perspectiva progressista. En aquest terreny no ens val el conformisme dels que
no plantejaran problemes a Madrid, ni el catastrofisme del tot o res, o l’excés de
tacticisme per un ministeri. Representarem el catalanisme d’esquerres a Madrid
i per això volem més ICV.
Serem la força social al Congrés. No només pactant lleis que eixamplen
drets, sino fent que la política econòmica i fiscal es posi al servei de la gent.
Aspirem al desplegament de les polítiques de dependència; la reorientació de
les polítiques d’habitatge allà on l’Estat té competencies (marc hipotecari i
fiscal); a l’ampliació del SMI; a posar l’economia al servei de la gent i no la gent
al servei de les dades macroeconòmiqes. No ens valen els discursos cofoistes
sobre la bona situació econòmica, quan la realitat social és que els salaris
mitjos i baixos han perdut poder adquisitiu. Volem lleis socials, però aspirem a
una política fiscal i de rendes a favor de la majoria. En un context d’incerteses
econòmiques el que ens convé és fermesa davant dels poderosos , d’aquells
que en els darrers anys han tingut beneficis astronòmics.
Cointinuarem sent la veu ecologista, en l’Estat que més incompleix amb
Kioto, i on més afectarà el canvi climàtic. Aquest repte es tradueix amb un altre
model d’infraestructures, en un model energètic que gestiona la demanda i que
posa límits als beneficis de les elèctriques. Aspirem a tenir un Govern que es
preocupi pel mediambient, que situi d’una vegada per totes un calendari de
tancament de les centrals nuclears, que impulsi la fiscalitat ambiental i un altre
model de creixement.
Al cansament del debat estatutari se li suma un major cansament d’una forma
de fer política basada en la promesa no materialitzada. El Govern de Rodríguez
Zapatero ja ha sumat decepcions tant des d’una perspectiva catalanista,
d’esquerres, catalanista i federalista així com des d’una vessant ecologista. No
és hora ni de deixar les mans lliures a en Zapatero, ni de donar més pes a
aquells que faran del Govern central una opció més de centre, menys
d’esquerres. Però precisament per això volem mobilitzar a la gent més
conscienciada. Els poderosos, decideixen i voten cada dia despenjant un
telèfon, i fent que les lleis que mouen interesos es canviïn al seu criteri. Per
contra, els que tenen menys poder, la seva manera d’influir és anant a votar.
Volem ser la veu d’aquells que no canvien les lleis despenjant el telèfon.
Crec que aquests objectius els puc continuar representant al Congrés. Amb les
mateixes ganes, amb més experiència, i amb el clar objectiu de millorar la
nostra presència a Madrid. Les properes eleccions generals és hora de més
ecologisme, més esquerres i més catalanisme. És hora de més ICV.
Barcelona, 10 de setembre del 2007.

Conselleries de govern a Horta-Guinardó

La reunió de les comissions consultives d’avui servirà per presentar les responsabilitats que assumeix cada conseller i consellera dins de l’equip de govern del Districte.

ICV-EUiA assumeix conselleries de gran importància al Districte d'Horta-Guinardó. En concret l'Anna Mir (a la fotografia), que també serà portaveu, seguirà amb la conselleria d'Urbanisme i Medi Ambient. Jordi Fornés portarà les conselleries de salut i de persones amb discapacitat. Ja sabeu que us podeu adreçar per fer propostes concretes. El PSC assumirà la resta de conselleries, en concret aquesta és la distribució de responsabilitats:

Carme Beltran: Esports
Ramon Carrión: Joventut
Luis Fernando Garcia: Educació i Comerç
Feli Lora: Dones
Joan Martínez: Cultura i Gent Gran
Jose Rodriguez: Manteniment i Mobilitat i Seguretat
Júlia Silveira: Acció Social i Cooperació

Missa i Circ a la Mercè

M’agradaria destacar dos aspectes de les festes de la Mercè d’aquest darrer cap de setmana.

El primer és la no assistència del grup municipal d’ICV-EUiA a la Missa de la Mercè. Crec que és un encert, calia fer aquest pas. No podem estar defensat arreu la laicitat de la nostra societat i alhora participar d’una missa catòlica en condició d’administració. I ho volem fer des del ple respecte a tota la gent de Barcelona, a la gent creient i a la no creient, a la gent catòlica i a la que no ho és. Crec que és un primer pas perquè la resta de formacions polítiques entenguin que cal separar el govern de la ciutat i les creences. Esperem per tant que aviat es deixi de considerar com un acte oficial l’assistència de la corporació municipal a la Missa de la Mercè.

El segon aspecte que volia destacar és que les Festes de la Mercè signifiquen el retrobament de la gent amb la seva ciutat. És magnífic poder passejar per la nostra ciutat enmig de milers de persones que prenen els seus carrers, places i parcs per fer festa. La meva passejada pel món del circ al Parc de la Ciutadella amb espectacles tan interessants com Kamchatka o el circ de Rogelio Rivel va ser realment interessant.

Nou curs escolar

Ha començat un nou curs escolar i de nou tornen les polèmiques habituals.La necessitat o no d'una assignatura de convivència, la importància que caldonar a cada llengua, el nombre de "barracons" que hi ha ... Però hi ha unadada que em preocupa i que ha passat despercebuda, el nombre d'estudiantsque abandonen el sistema escolar amb fracàs escolar a l'Estat és el dobleque a la resta d'Europa. És a dir nois i noies que no segueixen elsestudis. Aquest fracàs escolar és una fracàs de tota la societat.Actualment hi ha molta gent que creu que el problema és el contrari, és adir que hi ha nois i noies que pel seu baix rendiment escolar fanendarrerir als altres. Però, al meu entendre, l'objectiu és aconseguir queel màxim de persones tinguin un mínim de competències perquè això enspermetrà avançar com a societat. Vull un país on tothom trobi el seu lloc iel seu itinerari. Un alt nombre de fracassos escolars no permet un bonclima social. Si seguim estirant la corda de la competitivitat a les aulesestarem creant riscos d'exclusió social fora de les aules. No és senzillfer-ho, però Catalunya disposa d'un professorat competent, tot i que pocvalorat. Des d'aquí desitjo un bon curs al professorat i una abraçada moltforta sobretot a la gent de la meva escola Gravi.

Refundar el catalanisme

Cal refundar el catalanisme? Segur que sí. Avui Catalunya viu una situació de feblesa. No existeix, al meu entendre, un bon encaix de Catalunya dins de l’Estat Espanyol ni d’Europa. Catalunya pateix un greuge històric en inversions i una incomprensió considerable per part de les resta de l’EstatEl debat estatutari sens duote ha fet mal. Crec que tenim un bon Estatut que ens permetrà avançar amb moltes coses, però com sempre, una cosa és allò que està aprovat i una de molt diferent la percepció. Hem acabat cansats de tot el debat de l’Estatut i a sobre incompresos.

Llavors què cal fer? Què vol dir refundar el catalanisme? No ho tinc clar però el que sí que tinc clar és que la proposta de CDC, explicitada en l’article d’Artur Mas al Periódico de diumenge, no és una aposta que coincideixi amb el meu punt de vista. En primer lloc perquè associa crisi política al tripartit que governa a la Generalitat. No creu el senyor Artur Mas que si el problema de Catalunya fos el tripartit l’abstenció no l’afectaria a ell? I per altra banda com pot tenir la barra de dir que un dels problemas del tripartit és la manca de projecte unitari quan ell és incapaz de fer la seva proposta, teòricament fonamental pel país, sense ni tan sols fer-la com a CIU, és a dir comptant amb els socis de la pròpia federació?

Per altra banda no crec en el catalanisme que no parla dels catalans i les catalanes. No entenc que es parli del nostre futur i no es parli de les condicions de treball, de les dificultats de la gent Jove per fer el seu projecte vital, de les Graus dificultats d’accés a l’habitatge, de la manca de llars d’infants, de la situació de la immigració … si sóc nacionalista és per defensar no un concepte territorial, antropològic, cultural o folclòric, sinó perquè sento que sóc part d’un país i vull defensar els drets de la meva gent i des d’aquesta identitat pròpia defensar un nou model per la resta del planeta.

En un altre sentit també em sorpren posar dates a un referèndum. La proposta d’ERC de fer un referèndum al 2014 és una arma de doble fil. És cert que pot ajudar a mobilitzar gent i a tenir perspectiva de futur, però alhora té el risc de cremar a la gent.. Quan l’esapi a recórrer coma Nació sense necesitar un referèndum és tan gran com ara, no tinc clar que una data ens ajudi.

I què puc dir de la postura d’ICV? La veritat és que massa poca cosa. Crec que ens falta més discurs en aquest tema i sobretot ens falta l’exigència clara al govern de Catalunya de no cedir, d’avançar, de construïr una nació més justa i solidària i fer-ho des de la nostra pròpia identitat. Les properes eleccions generals seran una nova ocasió de marcar perfil. A Madrid hem d’anar a parlar del nostre futur i dels postres reptes. Amb menys manies i complexos. Amb claredat però sense demagogia. El futur de Catalunya no és tan sols decidir si és una automia, forma part d’un estat federal o és independent. El futur de Catalunya també és quin model econòmic, quines prestacions socials, com permetre el reagrupament familiar de la gent que arriba a casa nostra o com fer front als problemas de la violencia de gènere.

11 setembre, Salvador Allende

Aquest proper dimarts 11 de setembre, Diada Nacional de Catalunya, m’agradaria convidar-vos a l’homenatge que cada es celebra en memòria de l’assassinat de Salvador Allende, president de Xile. L’acte es celebra a la plaça del Carmel que porta el seu nom a partir de les 10.00 del matí, tot i que l’acte central es celebra a les 10.30. Podem anar-hi amb els autobusos 28, 87 i 92 o agafar un autobús especial que surt de l’estació de Sants a les 10.00.

L’homenatge està organitzat pel Districte d’Horta-Guinardó i les entitats xilenes Centre Salvador Allende i ASOPXI. L’acte serà presentat per Rosa Regás i comptarà amb l’assistència d’un senador xilè del PS, de la Regidora Elsa Blasco, de l’alcalde Jordi Hereu i del Conseller Joan Saura, a més de nombroses autoritats, representants d’entitats i xilens i xilenes que viuen a casa nostra.

He de reconèixer que aquest és un dels actes que organitzo com a Districte que més m’emocionen. En moments com l’actual recordar a figures polítiques claus de l’esquerra i de la democràcia és molt important. Des de la política es pot lluitar per una nova societat, per la llibertat, pels drets humans, per la justícia social ... dimarts recordarem la figura d’Allende però també farem un recordatori en el 75è aniversari del naixement de Víctor Jara amb cançons interpretades per Lucho Roa.

Aquest any a més l’homenatge comptarà amb la novetat de la remodelació de la Plaça Salvador Allende i el trasllat del bust del president a la part superior de la plaça.

M’agradaria que trobéssiu un forat en el vostre 11 de setembre per acompanyar-nos al barri del Carmel. Catalunya també està agermanada amb Xile per una data trista, de derrota, però alhora per una data de reivindicació i de lluita. No oblidar és una de les millors maneres de seguir tenint motius pels quals lluitar.

Ja torno ...

És difícil el retorn. Tornar a agafar els hàbits (com per exemple escriure al blog), fer horaris estables, no poder decidir què faràs aquell dia ... però ja és hora de tornar a la feina i de començar un nou curs.
Sens dubte serà un curs intens, especialment per les eleccions generals previstes pel mes de març. Una etapa que vindrà marcada per alguns temes que són de vital importància però que potser faran que s’oblidin altres temes prou importants pel nostre futur. Els temes de terrorisme i "unitat d’Espanya" centraran el discurs del PP. Els problemes d’infrastructures i desplegament de l’Estatut completaran el debat a Catalunya.
Alguna gent però, farem el possible per fer que temes com l’habitatge, l’ocupació, les llibertats individuals i col·lectives, els reptes de la població nouvinguda o els conflictes arreu del món també tinguin una important presència en la reflexió política.
També parlaré del referèndum del 2014, no ho dubteu, encara que no tinc decidit el meu vot. Avui però em permetreu que ja no escrigui més i que faci un retorn progressiu a la normalitat.