Refundar el catalanisme

Cal refundar el catalanisme? Segur que sí. Avui Catalunya viu una situació de feblesa. No existeix, al meu entendre, un bon encaix de Catalunya dins de l’Estat Espanyol ni d’Europa. Catalunya pateix un greuge històric en inversions i una incomprensió considerable per part de les resta de l’EstatEl debat estatutari sens duote ha fet mal. Crec que tenim un bon Estatut que ens permetrà avançar amb moltes coses, però com sempre, una cosa és allò que està aprovat i una de molt diferent la percepció. Hem acabat cansats de tot el debat de l’Estatut i a sobre incompresos.

Llavors què cal fer? Què vol dir refundar el catalanisme? No ho tinc clar però el que sí que tinc clar és que la proposta de CDC, explicitada en l’article d’Artur Mas al Periódico de diumenge, no és una aposta que coincideixi amb el meu punt de vista. En primer lloc perquè associa crisi política al tripartit que governa a la Generalitat. No creu el senyor Artur Mas que si el problema de Catalunya fos el tripartit l’abstenció no l’afectaria a ell? I per altra banda com pot tenir la barra de dir que un dels problemas del tripartit és la manca de projecte unitari quan ell és incapaz de fer la seva proposta, teòricament fonamental pel país, sense ni tan sols fer-la com a CIU, és a dir comptant amb els socis de la pròpia federació?

Per altra banda no crec en el catalanisme que no parla dels catalans i les catalanes. No entenc que es parli del nostre futur i no es parli de les condicions de treball, de les dificultats de la gent Jove per fer el seu projecte vital, de les Graus dificultats d’accés a l’habitatge, de la manca de llars d’infants, de la situació de la immigració … si sóc nacionalista és per defensar no un concepte territorial, antropològic, cultural o folclòric, sinó perquè sento que sóc part d’un país i vull defensar els drets de la meva gent i des d’aquesta identitat pròpia defensar un nou model per la resta del planeta.

En un altre sentit també em sorpren posar dates a un referèndum. La proposta d’ERC de fer un referèndum al 2014 és una arma de doble fil. És cert que pot ajudar a mobilitzar gent i a tenir perspectiva de futur, però alhora té el risc de cremar a la gent.. Quan l’esapi a recórrer coma Nació sense necesitar un referèndum és tan gran com ara, no tinc clar que una data ens ajudi.

I què puc dir de la postura d’ICV? La veritat és que massa poca cosa. Crec que ens falta més discurs en aquest tema i sobretot ens falta l’exigència clara al govern de Catalunya de no cedir, d’avançar, de construïr una nació més justa i solidària i fer-ho des de la nostra pròpia identitat. Les properes eleccions generals seran una nova ocasió de marcar perfil. A Madrid hem d’anar a parlar del nostre futur i dels postres reptes. Amb menys manies i complexos. Amb claredat però sense demagogia. El futur de Catalunya no és tan sols decidir si és una automia, forma part d’un estat federal o és independent. El futur de Catalunya també és quin model econòmic, quines prestacions socials, com permetre el reagrupament familiar de la gent que arriba a casa nostra o com fer front als problemas de la violencia de gènere.