dilluns, 24 de setembre del 2007

Missa i Circ a la Mercè


M’agradaria destacar dos aspectes de les festes de la Mercè d’aquest darrer cap de setmana.

El primer és la no assistència del grup municipal d’ICV-EUiA a la Missa de la Mercè. Crec que és un encert, calia fer aquest pas. No podem estar defensat arreu la laicitat de la nostra societat i alhora participar d’una missa catòlica en condició d’administració. I ho volem fer des del ple respecte a tota la gent de Barcelona, a la gent creient i a la no creient, a la gent catòlica i a la que no ho és. Crec que és un primer pas perquè la resta de formacions polítiques entenguin que cal separar el govern de la ciutat i les creences. Esperem per tant que aviat es deixi de considerar com un acte oficial l’assistència de la corporació municipal a la Missa de la Mercè.

El segon aspecte que volia destacar és que les Festes de la Mercè signifiquen el retrobament de la gent amb la seva ciutat. És magnífic poder passejar per la nostra ciutat enmig de milers de persones que prenen els seus carrers, places i parcs per fer festa. La meva passejada pel món del circ al Parc de la Ciutadella amb espectacles tan interessants com Kamchatka o el circ de Rogelio Rivel va ser realment interessant.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Home Pere, tampoc no cal exagerar ni fer banderes, ja que si mirem bé el calendari, la majoria de festes quees celebren tenen un motiu religiós, i tothom, fins el d'ICV també les celebren. No crec que el dia de Nadal o Sant Esteve, siguis a la regidoria. O bé el dilluns de Pasqua treballis. Per tant, jo m'ho agafaria com un cosa més, jo tampoc no vaig a missa tot i tenir el pes de l'església sobre meu, però hi ha actes que s'ha d'assistir i els agafes tal qual. La majoria de gent ho fa així i no passa res.

Pere Nieto ha dit...

Una de les coses que cal diferenciar és precissament la dimensió pública i la privada. No hi veig cap inconvenient en assistir a actes religiosos si ho fas a títol personal, però no en representació d'una institució. I una cosa és que gran part de la nostra cultura sigui d'orígen catòlic i una cosa molt diferent és que assumim la dimensió espiritual o religiosa com a part de la vida pública.

Anònim ha dit...

Qui més qui menys ha hagut d'assitit a algun acte en representació d'una institució, ja sigui l'acte religiós o laic i, senzillament, s'ha assistit, independentment de les teves creences. A mi m'ha tocat moltes vegades. Igualment aniria si em convidessin com a escola a una mesquita, a una sinagoga o qualsevol del munt de ritus què n'hi ha. També he assistit a actes de partits, estigui d'acord amb ells o no, però crec que és necessari fer-ho perque qui és convidat és la institució i no la persona en concret. O potser el Sr. Alcalde, per posar algú, li agrada assistir a tot arreu on el conviden? Crec que no, però és una part de la seva feina. Assistir a aquest acte és part del sou que es cobra, com també tenir contactes i anar quan un imam et convida o un rabí. D'això li diuen acompanyament. Sinó, mira els funerals, són plens independentment de les teves creences.