Joan Herrera al Congrés

Joan Herrera serà el candidat d'ICV-EUiA al Congrés de Diputats. S'ha acabat el rpocés de primàries on sols s'ha presentat la seva candidatura. Més endavant ja parlaré d'en Joan Herrera, ara però us adjunto la seva declaració d'intencions per presentar-se com a cap de llista.

Declaració d’intencions de Joan Herrera com a cap de llista d’ICV a les
properes eleccions Generals.
Al Congrés dels Diputats necessitem més presència d’una força
catalanista, d’esquerres i ecologista.
Els reptes de la propera legislatura passen per una major presència i influència
de l’esquerra verda nacional. Més ICV es tradueix en millors respostes per un
desenvolupament efectiu i progressista de l’Estatut, apropant-nos de forma
decidida cap a un model d’Estat autènticament federal; més ICV és eixamplar
l’Estat del benestar, amb lleis socials i amb polítiques econòmiques i fiscals
coherents, el deixar de ser l’estat que més incompleix amb el protocol de Kioto
tot i ser a qui més ens afectarà el canvi climàtic.
És hora de decidir per on continuem després de quatre anys de tornada a la
normalitat democràtica després de vuit anys de Governs del PP. El principi de
legislatura va venir marcat per compromisos i propostes d’un fort component
simbòlic i des de l’acord amb les esquerres. Després el govern s’ha mogut a
nivell social entre l’acord en el marc de l’esquerra de lleis històriques i unes
polítiques econòmiques i especialment fiscals molt continuistes. Aquests quatre
anys han representat un avenç en l’autogovern històric, amb l’aprovació de
l’estatut. I ara és hora de decidir si volem un govern amb les mans lliures o si
creiem que ha d’haver una influència federalista que faci aprofundir en les
reformes del model d’estat.
Per això creiem que és hora d’una esquerra sense complexos, de no mirar de
mirar de reüll al PP en el debat del model territorial, en les polítiques per la
recuperació de la memòria democràtica, o en el dret de vot de les persones
inmigrades. Sabem que amb el PP cal fermesa, i a la vegada som conscients
que ara ja no triem entre el PP o un mal menor, sino que podem triar amb
llibartat perquè la dreta extrema que representa Rajoy ja no torna. Per això ens
cal una esquerra amb més conviccions i menys càlcul electoral.
El Catalanisme i el federalisme seran reptes principals i no volem posar fre
ni a les reformes territorials ni posar pals a les rodes al desenvolupament
estatutari. Creiem en l’estatut però des de l’exigència cap a Madrid, i entenem
que l’estatut per desplegar les seves potencialitats s’ha de fer des d’una
perspectiva progressista. En aquest terreny no ens val el conformisme dels que
no plantejaran problemes a Madrid, ni el catastrofisme del tot o res, o l’excés de
tacticisme per un ministeri. Representarem el catalanisme d’esquerres a Madrid
i per això volem més ICV.
Serem la força social al Congrés. No només pactant lleis que eixamplen
drets, sino fent que la política econòmica i fiscal es posi al servei de la gent.
Aspirem al desplegament de les polítiques de dependència; la reorientació de
les polítiques d’habitatge allà on l’Estat té competencies (marc hipotecari i
fiscal); a l’ampliació del SMI; a posar l’economia al servei de la gent i no la gent
al servei de les dades macroeconòmiqes. No ens valen els discursos cofoistes
sobre la bona situació econòmica, quan la realitat social és que els salaris
mitjos i baixos han perdut poder adquisitiu. Volem lleis socials, però aspirem a
una política fiscal i de rendes a favor de la majoria. En un context d’incerteses
econòmiques el que ens convé és fermesa davant dels poderosos , d’aquells
que en els darrers anys han tingut beneficis astronòmics.
Cointinuarem sent la veu ecologista, en l’Estat que més incompleix amb
Kioto, i on més afectarà el canvi climàtic. Aquest repte es tradueix amb un altre
model d’infraestructures, en un model energètic que gestiona la demanda i que
posa límits als beneficis de les elèctriques. Aspirem a tenir un Govern que es
preocupi pel mediambient, que situi d’una vegada per totes un calendari de
tancament de les centrals nuclears, que impulsi la fiscalitat ambiental i un altre
model de creixement.
Al cansament del debat estatutari se li suma un major cansament d’una forma
de fer política basada en la promesa no materialitzada. El Govern de Rodríguez
Zapatero ja ha sumat decepcions tant des d’una perspectiva catalanista,
d’esquerres, catalanista i federalista així com des d’una vessant ecologista. No
és hora ni de deixar les mans lliures a en Zapatero, ni de donar més pes a
aquells que faran del Govern central una opció més de centre, menys
d’esquerres. Però precisament per això volem mobilitzar a la gent més
conscienciada. Els poderosos, decideixen i voten cada dia despenjant un
telèfon, i fent que les lleis que mouen interesos es canviïn al seu criteri. Per
contra, els que tenen menys poder, la seva manera d’influir és anant a votar.
Volem ser la veu d’aquells que no canvien les lleis despenjant el telèfon.
Crec que aquests objectius els puc continuar representant al Congrés. Amb les
mateixes ganes, amb més experiència, i amb el clar objectiu de millorar la
nostra presència a Madrid. Les properes eleccions generals és hora de més
ecologisme, més esquerres i més catalanisme. És hora de més ICV.
Barcelona, 10 de setembre del 2007.