dimecres, 8 de juny de 2011

Negociacions a qualsevol preu?


Aquests dies s’estan tancant la major part de pactes electorals a les ciutats de Catalunya que pel seu resultat electoral no tenien un govern clar. Això està obrint un debat que de nou posa en judici el paper dels partits polítics i es situa el tema en el camp del mercadeig i la manca de criteris i per tant un cop més es desprestigia la política.
El primer que vull dir és que discrepo plenament del criteri de la llista més votada. Considero una manca de respecte al sistema electoral actual que els grans partits parlin de garantir l’alcaldia a la llista més votada. Si ho creuen han de proposar canviar la llei electoral. L’actual sistema no li proposa a la gent que esculli Alcalde, li proposa a la gent que esculli regidors i regidores i que aquests escullin qui ha de ser l’Alcalde. Em pot agradar més o menys però és així. I això serveix per Badalona, per Tarragona o per Sant Feliu de Llobregat, per posar tres exemples que afecten diferent als partits. Ha de ser Alcalde qui aconsegueixi més capacitat de tirar endavant un govern, no qui va aconseguir més vots per la seva candidatura. Siguem clars i no juguem a conceptes que poden quedar molt bonics però que no estan recollits en el nostre sistema electoral.
El segon que volia plantejar és que la gent ha de parlar amb criteris clars. No es pot fer com CIU donar lleis universals de com fer els pactes i després que tot sigui una excepció. Cal dir per exemple que a el Vendrell no tenen cap inconvenient en governar gràcies a Plataforma per Catalunya i que per tant posen per davant de tot la seva voluntat de govern. O que a Badalona creuen que no deixar governar a Garcia Albiol els hi pot passar factura electoral o que la Diputació de Barcelona és massa important. I que quedi clar, a ningú li ha de fer vergonya dir que té interès en governar, per això estem en política, però cal saber on estan els límits.
El tercer aspecte que volia dir és que en política es negocia i s’arriben a acords. Que el nostre sistema electoral permet un multipartidisme que tot i que sigui complex no podem permetre que desaparegui i que això afavoreix un joc on a vegades no queda clara la frontera entre la lògica negociació i el mercadeig d’interessos. Cal forçar al màxim la transparència en aquests debats per poder explicar que la negociació és fruit d’uns resultats electorals i no de maniobres exclusives de salvaguarda del poder a qualsevol preu.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Lamentable tot plegat.
Cadascú gira l'argument com vol. CiU és ara qui més fa el ridícul. Però el mal afecta a tots.

Estic d'acord que això de la llista més votada no val per a res. "Cuento". Cal que es formin governs per afinitats. L'únic límit seria quan l'agrupació alternativa representés menys votants que la llista més votada per efecte de la correcció del repartiment d'escons.

Tampoc crec que a la llarga es castigui als qui s'agrupen en contra de, excepte pel fet que els pactes multipartits augmenten el risc de fer un poti-poti o pot ser l'excusa per aferrar-se a la cadira. Llavors és quan passa factura.

Antoni

Anònim ha dit...

Quanta raó Pere, però que complex tot plegat …

En primer lloc, dir que, estic totalment d’acord amb la teva perspectiva sobre el dilema de les llistes. Votem llistes no persones.

En segon lloc dir que, sota el meu punt de vista, crec que el sistema actual ja no és vàlid, necessita un replantejament. Necessita gent amb idees, amb ganes, amb empenta i sobretot no necessita polítics. No necessita a gent que tingui al voluntat d’ésser polític sinó de fer política, que vulgui destinar una part de la seva vida a la societat però, que no vulgui un lloc fix de treball, que no vulgui una cadira on seure. Actualment poc d’això es veu... Necessitem “persones que facin política”, amb idees pròpies, amb molt sentit crític i amb ganes de canviar les coses.

No ens podem conformar amb el “mangoneo” actual, no ens podem conformar amb uns “polítics” que retallen drets i discuteixen per un lloc, per un espai, per governar ... quan hi ha mils de persones a l’atur, mils de persones en llindar de pobresa, etc. i que és el que discutim ? Realment, últimament tot plegat ... és un bon circ !!!


Anna