divendres, 3 de juny de 2011

Reptes de l'acampada (i 2)

En el darrer article parlava dels cinc reptes a assolir per part de la gent de la plaça Catalunya i són mobilitzar i conscienciar, consensuar els objectius a assolir, impulsar noves formes de mobilització, influir en la societat i garantir la continuïtat. En el darrer article vaig parlar dels dos primers reptes, ara miraré de desenvolupar els tres darrers.
Un dels grans reptes del nou moviment que està sorgint és el fet d’impulsar noves formes de participació i mobilització. L’acampada no pot ser indefinida perquè això farà restar gent de forma progressiva i perquè una de les gràcies del moviment ha de ser la capacitat d’innovació. Un dels aspectes que ha començat a impulsar l’acampada és el fet de convocar assemblees a nivell de barris. Això pot fer créixer encara més el moviment però a la vegada dificulta la coordinació. De moment a barris com el Guinardó (que recull la major part de gent del Districte), Gràcia, Carmel o Poblenou està funcionant. Però amb reunir-se no hi ha prou. El moviment hauria de proposar noves formes de mobilització amb radicalitat però amb no-violència i guanyaran si saben aportar imaginació. Fins ara el fet d’haver mantingut una actitud gens violenta ha aconseguit un major suport social. Estic convençut que aquesta serà la tònica de la mobilització però la resposta de la Conselleria d’Interior davant d’una hipotètica desocupació pot fer canviar les coses.
Per altra banda un dels reptes més grans és com aconseguir com a moviment influir a la societat. La immensa majoria de la gent no en té prou amb demostrar que estan farts, la gent seu i dorm a Plaça Catalunya per canviar les coses. Un dels factors en els que pot influir és en el tema electoral. A les darreres eleccions municipals l’augment de vot “indignat” (vot blanc, nul i a formacions que poden sintonitzar amb aquest moviment, sense comptar els partits d’esquerra més tradicional o la CUP que té un vot més polític), va ser de prop d’uns 30.000 a Barcelona, però això no es visualitza. Mentre els partits polítics majoritaris no es vegin afectats pel vot en blanc o nul no reaccionaran. Per canviar la llei electoral, l’ordenança del civisme o la llei d’hipoteques es pot fer mobilització al carrer pe`ro també es poden aconseguir unes altres majories parlamentàries o municipals. Però no sols es pot influir en la societat de forma electoral, també es pot fer aturant desnonaments, canviant hàbits de consum o fomentant la banca ètica. Una de les coses importants seria demostrar la capacitat de fer canvies efectius, tot i que siguin petits, a curt termini, per evidenciar la força que pot tenir aquest moviment.
El cinquè repte és garantir la continuïtat. La gent que hi participa ha de poder veure canalitzada la seva frustració a llarg termini en propostes de mobilització estables. No defenso que es converteixin en proposta electoral ja que això pervertiria possiblement la seva pròpia definició, però hauran de buscar fórmules que l’acampada no quedi en anècdota. Internet i les noves formes de comunicació permeten arribar a molta més gent i establir mecanismes de participació no presencials. Darrere aquest repte, però, hi ha la incògnita de quins sectors tindran major capacitat de garantir estabilitat al moviment. Com a indignats poden arribar a desaparèixer, però això no seria un drama i s’aconseguís que molta més gent participés d’altres moviments socials, sindicals i polítics i ajudessin de forma clara a transformar les maneres de fer les coses. La continuïtat que interessa no és la de la pròpia acampada sinó la de les energies que volen transformar la realitat, al costat de la de la molta gent que durant molts anys també ha estat lluitant per aquesta transformació.

6 comentaris:

Anònim ha dit...

augment de vot “indignat”. T'has lluit.

A veure si ets una mica rigorós. El vot en blanc a Barcelona ha pujat tan sols un 9% passant del 4,10 al 4,47, sense poder fer entrar una força al consistori (si fos un vot uniforme, que no ho és).

El vot nul ha augmentat espectacularment un 334% però la xifra del vot nul és del 1,74% (del 0,52 a 1,74) molt lluny del 5% i encara més del 8'30 global del País Basc al 2007 que sí assenyalava una anormalitat (a Donosti pujava fins el 12%).

O sigui que no n'hi ha per tant. L'augment progressiu de l'abstenció, vot en blanc i nul és fruit dels canvis de la societat que s'allunya de la vinculació ideològica i crea bolets com el Partit Pirata (0,77%) etc.

A Pça Catalunya s'hi escenifica l'epitafi de l'esquerra de finals del s.XX i vosaltres encara hi prendreu mal.

Anònim ha dit...

TINC LA SENSACIO QUE NO VOLEU VEURE LA REALITAT,JA NO VAL ALLO DE LA "SUPERIOTITAT MORAL DE LES ESQUERRES".ESCLAR QUE LA COLLA DE PLANTATS A LA PL.CATALUNYA ENCARE ESTAN MES DESPISTATS....
JUGANT AMB BARCELONA

Anònim ha dit...

TINC LA SENSACIO QUE NO VOLEU VEURE LA REALITAT,JA NO VAL ALLO DE LA "SUPERIOTITAT MORAL DE LES ESQUERRES".ESCLAR QUE LA COLLA DE PLANTATS A LA PL.CATALUNYA ENCARE ESTAN MES DESPISTATS....
JUGANT AMB BARCELONA

Pere Nieto ha dit...

L'increment d'aquest vot a Barcelona representa prop de 30.000 vots, és a dir que tindrien dos regidors a Barcelona, sols l'increment respecte a les anteriors municipals. Hi ha una influència, decisiva? no, però és una tendència. Jo no tinc clar que siguem nosaltres precisament qui més mal prenguem.

Anònim ha dit...

Tens tota la raó en el càlcul. Ho vaig fer sobre el cens i no sobre els votants. Però també és cert que fer passar per vot allò que no ho és, és una ucronia.

El vot és vot per oposició a, per discriminació. Si un gruix no és homogeni, no es pot dir gran cosa.
Una massa no és un grup.

La influència és mínima tenint en compte el moment de màxima propaganda. La campanya més grossa que mai s'ha fet.

Reitero que hi ha un canvi social progressiu que abandona la ideologia tradicional com a mobilitzadora del vot.

Jo si tinc clar que l'esquerra en sortirà molt mal parada d'aquesta agitació que no és cap moviment.

Antoni

Pere Nieto ha dit...

Coincideixo força amb aquest darrer comentari. Caldria veure què hagués passat si els indignats haguessin donat una consigna. de fet el propi moviment és conseqüència de la tendència que dius. Sobre tendència esquerres caldrà veure. Hi ha factors per entendre la crisi actual (crisi econòmica, errors propis, desgast govern ...) però no crec que parlem de desaparició d'esquerres sinó de canvis importants