Reptes de l'acampada (i 2)

En el darrer article parlava dels cinc reptes a assolir per part de la gent de la plaça Catalunya i són mobilitzar i conscienciar, consensuar els objectius a assolir, impulsar noves formes de mobilització, influir en la societat i garantir la continuïtat. En el darrer article vaig parlar dels dos primers reptes, ara miraré de desenvolupar els tres darrers.

Un dels grans reptes del nou moviment que està sorgint és el fet d’impulsar noves formes de participació i mobilització. L’acampada no pot ser indefinida perquè això farà restar gent de forma progressiva i perquè una de les gràcies del moviment ha de ser la capacitat d’innovació. Un dels aspectes que ha començat a impulsar l’acampada és el fet de convocar assemblees a nivell de barris. Això pot fer créixer encara més el moviment però a la vegada dificulta la coordinació. De moment a barris com el Guinardó (que recull la major part de gent del Districte), Gràcia, Carmel o Poblenou està funcionant. Però amb reunir-se no hi ha prou. El moviment hauria de proposar noves formes de mobilització amb radicalitat però amb no-violència i guanyaran si saben aportar imaginació. Fins ara el fet d’haver mantingut una actitud gens violenta ha aconseguit un major suport social. Estic convençut que aquesta serà la tònica de la mobilització però la resposta de la Conselleria d’Interior davant d’una hipotètica desocupació pot fer canviar les coses.

Per altra banda un dels reptes més grans és com aconseguir com a moviment influir a la societat. La immensa majoria de la gent no en té prou amb demostrar que estan farts, la gent seu i dorm a Plaça Catalunya per canviar les coses. Un dels factors en els que pot influir és en el tema electoral. A les darreres eleccions municipals l’augment de vot “indignat” (vot blanc, nul i a formacions que poden sintonitzar amb aquest moviment, sense comptar els partits d’esquerra més tradicional o la CUP que té un vot més polític), va ser de prop d’uns 30.000 a Barcelona, però això no es visualitza. Mentre els partits polítics majoritaris no es vegin afectats pel vot en blanc o nul no reaccionaran. Per canviar la llei electoral, l’ordenança del civisme o la llei d’hipoteques es pot fer mobilització al carrer pe`ro també es poden aconseguir unes altres majories parlamentàries o municipals. Però no sols es pot influir en la societat de forma electoral, també es pot fer aturant desnonaments, canviant hàbits de consum o fomentant la banca ètica. Una de les coses importants seria demostrar la capacitat de fer canvies efectius, tot i que siguin petits, a curt termini, per evidenciar la força que pot tenir aquest moviment.

El cinquè repte és garantir la continuïtat. La gent que hi participa ha de poder veure canalitzada la seva frustració a llarg termini en propostes de mobilització estables. No defenso que es converteixin en proposta electoral ja que això pervertiria possiblement la seva pròpia definició, però hauran de buscar fórmules que l’acampada no quedi en anècdota. Internet i les noves formes de comunicació permeten arribar a molta més gent i establir mecanismes de participació no presencials. Darrere aquest repte, però, hi ha la incògnita de quins sectors tindran major capacitat de garantir estabilitat al moviment. Com a indignats poden arribar a desaparèixer, però això no seria un drama i s’aconseguís que molta més gent participés d’altres moviments socials, sindicals i polítics i ajudessin de forma clara a transformar les maneres de fer les coses. La continuïtat que interessa no és la de la pròpia acampada sinó la de les energies que volen transformar la realitat, al costat de la de la molta gent que durant molts anys també ha estat lluitant per aquesta transformació.