dimarts, 14 de juny de 2011

Crònica sentimental de 8 anys de conseller tècnic


Era el 3 de juliol de 2003. Jo estava com a mestre i president de la Cooperativa Escola Gravi. Havia estat un any dur, difícil, amb molta feina de gestió per consolidar un projecte. Tenia la sensació de cansament, però alhora la satisfacció d’haver fet bona feina i d’haver-la compartit amb gent meravellosa. I abans de seguir treballant aquell juliol per preparar el següent curs, vam decidir amb dos amics de l’escola marxar uns dies de relax, sortir de Barcelona sense tenir clar on acabaríem, trobar espais per desconnectar i passar-nos-ho bé. Finalment vam arribar a Ribes de Fresser, com haguéssim pogut acabar a Tortosa o a Balaguer. Tal com arribem rebo una trucada. És l’Elsa Blasco que poques setmanes abans ha estat escollida Regidora d’ICV-EUiA. “Tens un moment? Et puc fer una proposta deshonesta?” Temps precisament aquell dia en tenia i no he tingut mai por a escoltar propostes deshonestes quan venen de segons qui. Em comenta la possibilitat de fer de Conseller Tècnic d’Horta-Guinardó i, sincerament, se’m cauen a terra. Amb l’Elsa no ens coneixíem tant. Teníem relació a través d’ICV però mai havíem treballat junts. A mi m’havia fet il•lusió que fos Regidora perquè havia estat una persona activa a les joventuts, havia estat consellera de districte, coordinadora del grup ... havia fet de tot des de sempre i m’alegra que això es valori. També em va aclarir que tenia dues propostes i que volia saber què em semblaria. Reconec que això ja em va semblar un bon senyal. La sinceritat de no fer veure que des del primer moment sols havia pensat en mi era un bon símptoma. Aquell dia li vaig respondre que no acceptaria ser Conseller Tècnic. Tenia un projecte a l’escola i no tenia clar fer el pas, igualment li vaig dir que m’ho pensaria. Els dies de descans van canviar i li vaig donar moltes voltes al tema. Un dels meus amics em va dir que evidentment no podia acceptar perquè jo havia de seguir a l’escola.

Vaig tornar d’aquells dies de teòric descans i a nivell personal van començar a canviar coses. Aquests canvis, juntament amb el fet que la proposta em feia molta il•lusió, van fer que em replantegés la meva resposta i vam quedar un dia per fer un cafè al bar Plaza del carrer Arenys. Vaig acceptar i aquell mes de juliol vaig passar algun dia pel Districte per començar a prendre contacte amb la meva nova feina. Vaig conèixer a un gerent de Districte que em va semblar molt distant però que s’ha convertit en un dels meus millors amics, vaig anar a la Festa Major de la Clota (coneixent aquest barri per primer cop a la meva vida) i vaig assistir a un plenari extraordinari del districte baixant des de la casa rural on estava de vacances i fent-ho, com no, en pantaló curt, fet que va provocar, com m’han confessat anys més tard, moltes conyes. El dia 1 de setembre començava formalment aquesta nova etapa.

I ara, quan fa prop de vuit anys d’aquella trucada, deixaré de ser Conseller Tècnic d’Horta-Guinardó. Ja escriuré algun article més de comiat, però com han anat aquests vuit anys? D’entrada dir que ha estat genial el que he viscut aquests vuit anys a Horta-Guinardó. He conegut a la meva parella, he fet alguns dels millors amics i amigues que tinc, he après barbaritats de coses, he vist coses que vosaltres no creuríeu (efectivament he tret la frase de Blade Runner), he dedicat moltes hores i he viscut més d’una gresca (de fet unes quantes). He viscut moments de màxima tensió amb el conflicte de la narcosala, moments molt durs amb l’esvoranc del Carmel, he vist la Masia de Can Fargues pública, el Turó de la Rovira recuperat, el viaducte de la Ronda del Guinardó enderrocat. Però també he vist endarrerir-se lmolts projectes o no poder aconseguir prou locals per a joves. He disparat un trabuc, he tirat a bitlles, he fet de jurat d’un concurs de truites, m’he discutit molt i molt. He conegut a fons a l'Elsa Blasco, una de les millors polítiques de casa nostra.

Estic acabant ja d’endreçar el despatx, una de les tasques més complexes que he hagut d’assumir després de vuit anys acumulant papers i el que no són papers. I ara em tocarà començar a acomiadar-me. Tot allò pel que vaig entrar en política i vaig acceptar venir a fer de Conseller Tècnic avui és més vigent que mai. Ara començaré una nova etapa, tornant a fer de mestre a l'escola Gravi, però no vull oblidar res del que he viscut a Horta-Guinardó. Avui encara no vull dir adéu (formalment serà quan es constitueixi l'Ajuntament),  però sí que tenia la necessitat de començar a explicar les meves sensacions personals en un moment com aquest. A algú potser li sorprendrà aquesta mena d’escrits a un blog públic com aquest, però crec que no és difícil d’entendre per a qui em coneix una mica.