Avui el 15M és més necessari

Ahir va ser un dia trist a nivell polític. Les escenes de violència davant del Parlament de Catalunya no són en cap cas escenes fàcils de pair. No parlo del nivell real de violència, no cauré en aquesta trampa, impedir l’accés, sacsejar, marcar amb una creu, escopir ... són actituds que qui vol defensar la no violència ha de tenir clar que no es poden acceptar. La tensió va suposar que treballadors del Parlament, dels centres educatius o del zoo també rebessin els incidents. I no es pot impedir que la gent que veu en la política una forma d’expressió i treball vegi com es vol coartar la seva llibertat. Però l’error dels convocants ahir no va ser evitar que es produïssin aquests incidents, sinó convocar una protesta que tendia a la radicalització més que a teixir complicitats. Així ho expressava dimarts en un article a CatalunyaPress. Recolzo el moviment 15M, ho dic sense embuts i després ho explicaré una mica més, però no compartia aquesta actuació. El fet de tenir una estructura assembleària i gens jeràrquica no pot ser un obstacle per marcar línies clares de treball. Per una banda el moviment ha fet el salt als barris, la decisió més intel·ligent que podia prendre. Fent assemblees properes, a partir de temes que poden ser més reals i mirant d’aconseguir complicitat amb el moviment veïnal i social de cada barri, fem créixer el moviment, el carreguem de contingut i arribem a molta més gent. La voluntat de paralitzar el Parlament no ajudava a crear complicitats però a més al convocar a la gent a una cosa que és clarament il·legal i a més impossible d’aconseguir s’acaba creant una sensació d’impotència i es tendia a l’aïllament del moviment. Primer calia consolidar una potent xarxa de gent.

La segona conseqüència negativa de l’acció d’ahir és que s’ha situat el tema del pressupost i de les retallades en un segon pla. La confusió sobre què es votava ahir que tenien molts dels manifestants demostra que alguna cosa fallava. Ahir es votaven les esmenes a la totalitat, per tant el rebuig als pressupostos. Per tant l’acció d’ahir no feia pedagogia que què està passant i de qui ho està protagonitzant. El moviment del 15M ha de demanar disculpes, desmarcar-se de la violència clarament i aprendre dels errors. Però ho ha de fer per enfortir-se i per esdevenir un moviment ampli i que contribueixi a la transformació social. Igual que sóc clar en la crítica als fets d’ahir vull ser contundent en la crítica a qui desprestigia el moviment en la seva globalitat pels fets d’ahir. La necessitat d’expressar la indignació per la situació actual i la necessitat de trobar noves vies per expressar la indignació i construir les alternatives, segueixen vigents. Els espais de trobada de molta gent dels barris continuen sent positius. La possibilitat de sumar gent a construir l’alternativa (al costat de determinats partits, sindicats, moviments socials, AVV, moviments ecologistes ...) és més que una esperança una necessitat. El moviment 15M és un moviment no violent, transformador i complex. Sols faltaria que un moviment que neix de nou, en temps difícils i amb reptes tan complicats tingués solucions senzilles i estratègies per dur-les a terme sense problemes. El camí no és senzill i viurem moltes incomoditats, però el que ens hi juguem ens obliga a intentar-ho de veritat.