dijous, 16 de juny de 2011

Comiat d'Horta-Guinardó


Aquest és un article de comiat. Deixo de ser Conseller Tècnic d’Horta-Guinardó i per tant deixo d’estar actiu a la vida social i política d’aquest Districte. Torno a l’escola Gravi, la cooperativa d’ensenyament on treballava abans d’aquesta etapa. No és cap sorpresa, ser Conseller Tècnic és un càrrec de confiança política del govern del Districte, en aquest cas de l’Elsa Blasco, i els resultats del diumenge 22 de maig situen a ICV-EUiA a l’oposició. Després de 8 anys apassionants en molts sentits deixo el càrrec i la vinculació estreta amb molta gent i per tant aquest és un dels articles més difícils que escric.
Durant prop de vuit anys he intentat fer la feina amb passió, crec que se m’ha notat, i la veritat és que estic força satisfet del balanç. Alguns errors he comès, però sobretot crec trobar-hi mancances, temes en els que potser hauria pogut anar més lluny, però no us enganyaré, estic content de com he fet la feina, sinó hagués plegat abans. Han estat 8 anys d’intensitat enorme. La feina de Conseller Tècnic et permet estar a tots els punts calents de la vida del Districte, comparteixes les voluntats polítiques i les realitats tècniques, mantens relacions molt intenses amb els grups municipals, amb la gent de les entitats amb els tècnics municipals. La feina de Conseller Tècnic es valora més per com es fa que per les coses que es fan, perquè hi ha poques responsabilitats directes i en canvi molt seguiment de temes i molta responsabilitat en crear climes i estats d’ànim. És una feina on el més important és marcar un estil i per fer-ho cal molta feina i molta complicitat. I avui sobretot recordo aquestes complicitats, aquests lligams que han fet que avui em costi deixar la feina.
Començo per donar les gràcies a la gent del moviment associatiu. M’he sentit respectat i en gran part estimat. He conegut a centenars de persones que fan activitats d’allò més diverses. He conegut a gent de les AVV, a gent voluntària en projectes solidaris, a gent d’entitats esportives, a diables, a teatreros, gent de jocs de rol i a gent que està en mil associacions a la vegada. He après molt de tota aquesta gent i he mirat de posar-me sempre en el seu lloc per mirar de recolzar al màxim des del districte la seva tasca imprescindible. Segur que em trobareu encara en algunes de les activitats i no descarto acabar participant algun dia en alguna de les moltes entitats que he conegut.
Però també vull parlar de la complicitat amb la gent dels grups municipals d’Horta-Guinardó. He mirat de fer la meva feina amb honestedat, conscient de que en el joc democràtic tothom és necessari i mirant de fugir de qualsevol mena de sectarisme. Sóc d’ICV-EUiA i amb la meva gent durant aquests dos mandats (Víctor Valls, Rafa Milla, Jordi Fornés, Anna Mir i Joan Vallvé), he tingut una especial complicitat, pe`ro crec que puc parlar d’una molt bona relació professional i personal amb la majoria de gent de tots els grups municipals. Moltes gràcies a tota la gent que m’ho ha posat fàcil, des de la proximitat o la llunyania ideològica, però en tot cas des del respecte. I també és cert que en el terreny polític hi ha coses que avui no citaré, com sempre els silencis també expliquen moltes coses.
Com deia el meu paper de Conseller Tècnic es mou entre el món polític i el tècnic del Districte. I vull donar una abraçada fortíssima a tota la gent que treballa a Horta-Guinardó. Durant aquests 8 anys els equips liderats primer per Eduard Vicente i per Montserrat Filomeno han fet la seva feina molt per damunt de l’estricta professionalitat i també, perquè negar-ho, en un clima de treball molt positiu. M’he sentit molt mimat per la gent i deixo al llarg d’aquests 8 anys moltes relacions d’amistat per sempre.
Però finalment no puc deixar de citar en aquest escrit de comiat a qui ha estat la meva “jefa” durant vuit anys, l’Elsa Blasco. Crec que la nova manera de fer política que molta gent reclama té un clar exemple en l’Elsa. Viu la política amb passió i des de conviccions molt profundes. És una persona directa i senzilla, líder i propera alhora. L’Elsa representa allò que jo li demano a la gent que pren compromisos i el seu estil per gestionar el Districte i per fer front als reptes que ha tingut als barris i en la seva pròpia vida ha estat per a mi tot un exemple. Sóc objectiu? Clar que no, mai ho he pretès, segueixo pensant que a la vida hem de defensar allò en el que creiem, que els sentiments han de jugar un paper fonamental, que la racionalitat no ens pot moure. Crec que en la gent d’ICV i crec especialment en l’Elsa Blasco, què voleu que us digui, i aquests 8 anys al seu costat han estat un luxe.
De veritat, moltes gràcies a tothom. Sé que jo he mirat de posar-hi molt de part meva, però allò que he rebut és immensament més gran. He après molt, he conegut moltes coses i a molta gent. Avui crec que sóc una mica millor que fa vuit anys perquè el bagatge que m’emporto d’Horta-Guinardó és molt gran. Gràcies de veritat per fer-ho possible.

6 comentaris:

Jordi Coronas i Martorell ha dit...

Pere, espero que aquest adéu sigui un fins aviat. Parlar de política amb tu sempre és enriquidor i, francament, no crec que les negociacions pel PAD siguin igual d'interessants enguany. Una abraçada ben forta. Ja saps què en penso de tu i de la feina que has fet i crec que ja saps que a mi això de fer la gara-gara no m'agrada si no és merescut. Fins aviat!

Cesc ha dit...

Per mi no és un comiat, segur que ens veurem ben aviat. La feina que has fet parla per tu i pels teus companys, i ja saps què en penso!
En fi passat un dia de torn a la cooperativa i farem unes cerveses i t'emporaràs un lot de tomàquets ecològics, que ara és temporada!

Carlota ha dit...

Dins dels diferents àmbits amb els que col·laboro al Districte d'Horta-Guinardó, en tots aquests anys he pogut trobar en tu el suport necessari en projectes o suggeriments que a manera de no saber a qui acudir (al començament) anava a parar a tu perquè atenies qualsevol consulta. Gràcies Pere pel teu ajut, suport i manera de fer que han creat junt amb el teu equip una forma d'arribar a tothom. Molta sort!

Xavier (Sant Genís) ha dit...

Malgrat uns inicis de coneixença mútua ben complicats, el temps ha acabat fent que us considerem amics, al menys per part nostra.

Des de Sant Genís volem reconèixer el teu (vostre) treball, recolzament i tarannà que ha fet que ara siguem on som.

Ja saps on estem, per petar la xerrada amb una cervesseta quan tu vulguis, al sortir de Gravi.

Molta sort en la nova lluita!!

A reveure, Pere.

s.barrau ha dit...

Pere, queda reflexat en el teu article allò que penses i vius, i com entitats em sento reflexat també dins del teu rol personal i institucional. Agraïr-ye el to que sempe has usat amb nosaltres, des de les entitast d'Horta Guinardo i de Gracia, ja que estic en ambdós costats de la feina. La militancia social no acaba mai, tant tu com jo sé que esn trobarem de nou en els mateixos camins. Ha estat un plaer tractar amb tu.
Salvador Barrau

carme ha dit...

El que falta precisament en molt polítics és una mica de la passió que tu hi has posat. Segur que en el futur podràs fer moltes coses valuoses.

una abraçada.