Primera valoració de poca profunditat

Miro d’iniciar aquest primer article d’una sèrie dedicada a valorar els resultats electorals d’aquest passat diumenge. Encara no he pogut analitzar les dades una mica a fons però crec que ja puc començar a llençar algunes idees. D’entrada diré que si no fos perquè estic en política per transformar la societat, avui estaria molt content. Els resultats d’ICV-EUiA a Catalunya són prou bons i a Barcelona són especialment positius. La situació actual de descrèdit de les esquerres en general, la sospita de molta gent als partits més institucionals, el fet de portar un candidat nou i poc conegut i el desgast d’haver format part d’un govern feble i a més amb discrepàncies internes podia fer preveure una nit complicada pels resultats propis. Però ICV-EUiA ha aconseguit igualar la millor representació nostra a l’Ajuntament i en relació a fa quatre anys hem crescut en vots, en percentatge i als 10 districtes. Ricard Gomà ha fet una molt bona campanya, però d’això ja en parlarem en algun moment. Però com deia jo no estic en política per assaborir bons resultats com a ICV sinó per transformar la societat i el nostre resultat és una bona eina de lluita però les condicions globals són molt pitjors que abans del 22M. Ahir comentàvem que havíem patit un terratrèmol, casa nostra havia aguantat, però al nostre voltant ha quedat un desert i això és dur.

En propers articles valoraré els vots en blanc, nuls i a partits molt minoritaris, però d’entrada hi ha una dada que està clar. Les esquerres hem retrocedit. Si sumem els vots del PSC, d’ERC, d’ICV-EUiA i de les CUP a tot Catalunya tenim 1.278.168 vots, 258.017 vots menys que el 2007. PSC i ERC pateixen un fort retrocés, ICV-EUiA té un petit retrocés a Catalunya i sols les CUP creixen significativament. Si sumem els vots de CIU, PP i PxC sumen 1.203.396 vots, 184.429 vots més que fa quatre anys. Per tant una primera conclusió, les dretes han crescut molt (sobretot PP i PxC), tot i que en vots absoluts no hi ha tanta diferència.  La llei electoral no afavoreix la presència de nous grups municipals, però en canvi hi ha dues formacions que han aconseguit crear-se un espai a Catalunya, les CUP i PxC, que es converteixen en tots dos casos amb organitzacions que poden estar satisfetes tot i que a Barcelona no hagin arribat ni al 2%.

El gran guanyador d’aquestes eleccions és el PP. No tan sols pels resultats sinó perquè avui els seus objectius estan més a prop. La derrota en canvi és per la possibilitat de plantar cara amb més força a les onades conservadores, des de l’administració. És cert que molta gent seguirem combatent des de diversos llocs, però avui el contrincant és molt més fort. El PSC pateix un fort revés i ERC s’emporta, possiblement, una ferida que no serà senzilla de tancar, perquè possiblement s’està quedant sense espai. Però de tot això en seguirem parlant, avui no tinc encara prou fluïdesa per explicar moltes de les coses que per a mi són molt importants.