Turisme a Barcelona ?

He assistit al debat sobre Turisme i Eleccions Municipals de Barcelona que organitza el CETT a l'hotel Alimara. Hi he assistit per dos motius principals. El primer és perquè el tema del turisme m'ha interessat cada cop més i perquè en aquest àmbit tinc ganes de tenir opinió i propostes, el segon motiu és la meva bona relació amb el grup CETT com a "veïns" d'Horta-Guinardó. El debat s'ha fet amb la presència de Jordi William Carnes (PSC), Sònia Recasens (CIU), Javier Mulleras (PP), Ricard Gomà (ICV-EUiA) i Jordi Portabella (ERC).

Ricard Gomà ha sabut plantejar algunes idees prou clares de quin és el nostre model. D'entrada dir que crec que ICV-EUiA ha aconseguit madurar un discurs sobre turisme que cada cop ha estat més ben valorat i que ha tenyit el recent Pla Estratègic de Turisme de la Ciutat. La ciutat ha acceptat que el turisme és una font important de riquesa econòmica i social però no a qualsevol preu. Entendre que el turisme deixa una important petjada ecològica a la ciutat era una idea que fins fa poc defensàvem poca gent, ara tothom és conscient que cal afrontar aquest tema. Des d'ICV-EUiA defensem que es faci un treball en turisme al voltant de les 3D del nou model i que permeti bàsicament diversificar, desestacionalitzar i desconcentrar. I a més ho fem defensant, sense embuts, una taxa turística com un exercici de corresponsabilitat en la sostenibilitat de la ciutat.

Diversificar vol dir crear nous productes, arribar a nous públics, fugint de l'especializació que pot suposar una dependència. No podem dependre tan sols d'uns itineraris, d'uns clients o d'uns promotors.

Desestacionalitzar (maleïda paraula !) vol dir no vincular el turisme tan sols a èpoques de vacances molt potents. Per tant cal estratègies que permetin repartir el turisme al llarg de l'any garantint millor l'estabilitat econòmica del sector i minvant l'impacte directe sobre la ciutat.

Desconcentrar perquè no tot el turisme ha de veure les mateixes coses. De forma especial el turisme que repeteix a Barcelona pot voler buscar alternatives a la ciutat que permetin conèixer realitats diferents. Això pot suposar posar en valor determinats espais de la ciutat que es veuen beneficiats del seu atractiu i alhora posar en valor el comerç i la restauració de l’entorn. No hem de tenir por a impulsar, amb responsabilitat ecològica, nous focus d’atracció d’un determinat turisme. La ruta de l’aigua a Horta-Guinardó, les fàbriques del Poblenou, els parcs de la ciutat ... poden ser elements d’interès per a molta gent.

El debat també ha servit per aclarir dubtes sobre què pensen algunes formacions a l’entorn del turisme a la ciutat. Per una banda hi ha el tema de la taxa turística que des d’ERC i ICV-EUiA s’ha recolzat sense ambigüitats i que ha estat rotundament rebutjada per CIU i PP. En canvi no hem acabat d’aclarir la postura del PSC en aquest cas. Jo no tinc cap dubte, ningú decideix el seu destí turístic mirant si a la ciutat on vol viatjar es cobra aquesta taxa o no i en canvi és una aportació molt important per tal de fer front a la promoció de la ciutat i sobretot per reduir l’impacte d’aquest turisme a la ciutat. Pagar la taxa és un exercici de responsabilitat que a més ha de ser una bona eina de potenciar un turisme de qualitat.

I sobre aquest darrer concepte els diferents partits també han discrepat. Però nosaltres creiem que el turisme de qualitat és aquell que s’identifica amb els valors de la nostra ciutat, al marge del seu poder adquisitiu. I aquesta és una idea que no sempre és compartida per tothom tant com m’agradaria. Per exemple no he acabat d’entendre perquè quan el representant del PSC ha parlat del turisme de motxilla immediatament ha començat a parlar del civisme. Les posicions d’ICV-EUiA, no exclusives evidentment, han anat guanyant terreny. Avui Barcelona es planteja la necessitat d’obrir una nova etapa conscients de la importància de ser un espai de referència turística però responsables alhora per tal de fer front a la petjada que representa aquest turisme per a la ciutat.