diumenge, 24 d’abril de 2011

Qui ens pot votar a ICV-EUiA?

Vaig dedicar dos articles a parlar de com podien influir en la campanya de les eleccions municipals el factor social i el factor nacional fruit de les retallades socials i de l’èxit de la consulta sobiranista a Barcelona. Avui m’agradaria parlar de quins són els públics objectius a partir dels que pot créixer ICV-EUiA a Barcelona el proper 22 de maig. Diria que nosaltres podem guanyar, bàsicament, de quatre sectors. Puristes d’ICV-EUiA, gent d’esquerra d’esquerra, socialistes d’arrel i nouvinguts a la política. Permeteu-me el joc dels noms però miraré d’analitzar perquè ens poden fer créixer aquests quatre grups de possibles votants.


Per puristes d’ICV-EUiA em refereixo a votants tradicionals de la nostra força política que darrerament es van anar desencantant i van deixar de votar-nos. El segon tripartit va jugar en aquest sentit de forma molt important i assumir la Conselleria d’Interior ens va suposar perdre la confiança en determinada gent nostra. La presentació de Joan Herrera a les darreres eleccions em va fer pensar que recuperaríem aquests votants, però crec que mirant els resultats encara no ha estat possible el retorn. Bona part d’aquesta gent davant el gir de dretes de CIU a la Generalitat poden voler reaccionar i en aquest sentit per aquesta gent en Ricard Gomà com a cap de llista pot despertar més simpaties que la Imma Mayol. Ara pot ser un bon moment per tornar a sintonitzar amb gent històrica d eles nostres formacions que ha dubtat davant de la nostra acció de govern, però que la realitat els pot fer veure que malgrat les nostres errades en el govern, un canvi liderat per Xavier Trias pot fer irreversible la pèrdua de drets socials a la nostra ciutat.

El segon grup el definia com a gent d’esquerra d’esquerra (d’ERC lògicament). Sens dubte la presència de Joan Laporta com a número 2 de la coalició ha despertat suspicàcies entre gent de l’organització. No tan sols entre els possibles votants sinó també entre la pròpia militància. És cert que el partit ha tancat files conscients de la possibilitat que la coalició representi una possible sortida a la greu crisi de resultats que va esclatar a les darreres eleccions catalanes, però aquest argument pot ser que no es vegi tan clar entre votants d’ERC que tenen clar el seu compromís social, que veuen que Joan Laporta no els representa i que poden tenir simpatia per ICV-EUiA, fins i tot en aquest cas el vot afirmatiu de Ricard Gomà, que mai ha amagat el seu compromís nacional, pot fer més fàcil aquest canvi de vot. En aquest cas l’evolució de la campanya pot definir si existeix o no aquest traspàs de vot. Però votar esperant que hi hagi en el proper govern de Barcelona a Xavier Trias i Joan Laporta gràcies al teu vot d’esquerres no deu ser senzill d’assumir.

El tercer grup són socialistes d’arrel. No volen que en cap cas governi la dreta però no creuen que Jordi Hereu hagi fet una gran feina, discrepen de l’obsessió punitiva del PSC de Barcelona i consideren que la llista per les properes municipals no representa un gir, sinó un aprofundiment en les errades dels darrers temps. En aquest cas possiblement agradava més Imma Mayol que Ricard Gomà, però en tot cas saben que votant a ICV-EUiA, encara que sigui en secret, no donaran en cap cas el vot a un govern de dretes. És cert que la història del partit és important i que els llaços moltes vegades personals són molt difícils de trencar, però sé que hi haurà gent que s’ho pensarà dos cops si donar aquest cop la confiança a ICV-EUiA. Jordi Hereu ha sortit reforçat d eles primàries i això ajudarà a frenar un govern de dretes, però el vot a ICV-EUiA no pot ser tan sols un fre sinó un gir cap a les esquerres.

I finalment assenyalava el grups dels nouvinguts a la política. Gent que per primer cop votarà, alguns per edat i d’altres perquè la seva condició d’estranger no li permetia fins ara. Aquests grups com sempre repartiran molt el seu vot, però podem captar-ne una part important. Però també cal treballar amb aquella gent que no votava mai (o feia ja molt temps que no ho feia) o ho feia per opcions que no aconseguien representació. Hi ha gent que està veient aquests dies que és important mobilitzar-se en contra de les retallades de la dreta, però també alguna gent entendrà que més efectiu que lluitar perquè les dretes des del govern no imposin les seves opcions és garantir que no estiguin al govern i en això ICV-EUiA no oferim cap dubte. Perquè el vot a ICV-EUiA anirà a parar a un govern d’esquerres o a una oposició forta a un govern de dretes. Quin paper juguem i amb quina intensitat dependrà de tota aquesta gent.