dilluns, 11 d’abril de 2011

Sorpreses per les municipals (1)


El proper 22 de maig votarem a les eleccions municipals qui volem que dirigeixi els nostres municipis. Votarem qui creiem que pot fer millor d’Alcalde o Alcaldessa als nostres pobles o ciutats. Segur? A Barcelona jo no ho tinc tan clar. A Horta Guinardó m’agradaria que pesés més la gestió, sols cal veure la web “Marquem la Diferència”, però al final m’hi referiré.
El vot de cara a les properes municipals del 22 de maig crec que tindrà un fort caràcter de política general a Barcelona i que potser la part municipal o els lideratges pesaran menys del que haguéssim previst fa uns mesos. No fa gaire el plantejament era la sensació de que el primer objectiu era canviar d’Alcalde i en aquest sentit un govern d’esquerres es veia inviable. Ara han canviat dues coses que crec que poden ser importants. Han aparegut amb força a la campanya dos elements que poden ser importants, l’element social i l’element nacional.
L’actitud del govern de CIU a la generalitat ha posat de manifest que no és cert que hagi desaparegut l’eix esquerra-dreta. Ningú posa en dubte que venen moments d’austeritat econòmica, però comença a haver-hi molta gent que veu que les retallades de CIU no són ajustaments econòmics sinó imposar per la via del decret una nova política, una política al servei dels més poderosos. La crisi, real i preocupant, es converteix en l’excusa perfecta per tal de girar radicalment cap a la dreta. De cara a les eleccions municipals aquest serà un element fonamental. Cal mobilitzar a la gent que ha vist que CIU no és la cara amable de la “gent de tota la vida”, CIU és la millor expressió d’una visió clarament de dretes a casa nostra en el terreny econòmic i social.
La seva actitud tan radical i descarada en benefici de les mútues privades i en  contra de la sanitat pública és una estratègia calculada, però cal donar-li la volta al tema i fer veure que ens hi juguem molt. I en aquest sentit ICV-EUiA té un gran paper a jugar. L’altre dia una persona d’esquerres però no militant i que no sempre ha votat em deia que havia acabat acceptant la retallada del salari, però que no podia acceptar el desmantellament de la sanitat pública. Perdre una part del salari l’obliga a reajustar la seva situació, perdre assistència sanitària la fa vulnerable. Aquesta persona ho coneix per experiència pròpia i té clar que sortirà al carrer per defensar que en sanitat i en educació un bon servei públic és la garantia d’equitat. Convertir aquesta indignació en vots no és fàcil però cal posar-ho al damunt de la taula. Ara que preparem els programes electorals dels Districtes no hem d’oblidar les demandes veïnals en aquests camps i per tant fer de les nostres propostes, eines de lluita en contra d’aquestes retallades, no econòmiques, sinó de drets.
Aquest gir a la dreta de CIU, aquest alineament al costat dels sectors més poderosos, pot passar factura a un Xavier Trias que ja somniava amb un plàcid passeig cap a l’Alcaldia. Ja no pot anar de progressista, ja no pot dir que es sent socialdemòcrata si no s’enfronta amb fermesa a la política de CIU. La claredat en la política de dretes de CIU pot ser el millor mirall on veure a Xavier Trias.
Però si l’element social ha aparegut amb força a la campanya, també cal destacar que l’element nacional també pot marcar el 22 de maig. Permeteu-me que en parli en un proper article.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

LA GENT,ELS MES JOVES ESPECIALMENT,HAN APRES A ORGANITZARSE SENSA LA "REMULA"DELS PARTITS, EN AQUESTES VOTACIONS ENCARE NO EXISTEIXENT PLATAFPRMES DE CIUTADANS,PERO AVIAT LES TINDREM,I NO SERAN COM LES ANTIGUES ASV,TAN FACILS D'ASSIMILAR,SERAN GENT DEL MORRO FORT.
JUGANT AMB BCN.

Pere Nieto ha dit...

És evident que s'han de produir canvis en les formes d'organització i resposta política. En aquests moments és evident que les forces polítiques "tradicionals" són les que donaran o no resposta a les necessitats de la ciutadania. Tot i així no crec que a curt o mig termini tinguem canvis tan radicals.