dimarts, 12 d’abril de 2011

Diversitat funcional i Antonio Centeno


6è article publicat a Catalunya Press

Quan en el meu blog presentava la candidatura d’ICV-EUiA a Barcelona, deia que parlaria un dia de forma exclusiva de l’Antonio Centeno, que ocupa el lloc número 10 a la llista. De fet en parlaré poc de l’Antonio, però sobretot parlaré d’allò que aporta. Hi ha gent que amb la seva presència a la llista es pretén tenir un col•lectiu ciutadà representat. En altres casos l’aportació d’aquesta persona va molt més enllà d’un àmbit i ens ajuda a canviar el nostre discurs i a incloure noves visions de la societat i la realitat.
Antonio Centeno no es defineix com una persona amb discapacitat i no cal dir-ho tampoc el representen conceptes com minusvàlid o disminuït. Ell parla de persones amb diversitat funcional. Algú podria dir que estem filant massa prim amb el llenguatge políticament correcte o bé que es tracta d’un pur tema semàntic. En aquest sentit no és com deia aquell acudit “ara que hem après a dir pinícula resulta que es diu flim”. En aquest cas no és així. L’Antonio no tan sols reivindica uns drets personals i col•lectius. L’Antonio no demana que el tinguem en compte. El que demana la gent que defensa el concepte de “persones amb diversitat funcional” proposa un canvi de manera en com es pot entendre la nostra societat. I aquí està la radicalitat de la seva proposta i la importància del que representa el seu treball i la seva presència a la candidatura d’ICV-EUiA. L’Antonio Centeno diu que va donar el pas de participar activament a ICV-EUiA perquè sempre hem lluitat per tal que les diferències no comportin desigualtats.
El terme persones amb diversitat funcional va ser proposat per Manuel Lobato i Javier Romañach, cofundadors del Foro de Vida Independiente, l’any 2005. El primer canvi conceptual important és que aquesta és una proposta de denominació que parteix del propi col•lectiu però sobretot és un terme que no parteix d’allò que no es pot fer. És a dir definir a determinades persones en funció de la seva capacitat és d’entrada discriminatori. Cap altre grup és definit en negatiu per allò que no pot fer. Per tant el concepte de persones amb diversitat funcional ens parla de la llibertat, de la dignitat i de la diversitat.
Un dia parlant amb l’Antonio Centeno em comentava que s’havia cansat d’haver de demostrar que ell també podia. Semblava que el seu objectiu vital, allò que s’esperava d’ell era una gran capacitat de superació de la seva tetraplegia. S’havia cansat de mirar de demostrar que des de la seva cadira de rodes també podia portar una “vida normal”, i va començar a lluitar per dur a terme el seu projecte de vida, el seu i no el que esperava la societat. Per això va començar a treballar en el Fòrum de Vida Independent i ha estat un dels pioners del programa pilot d’assistència personal autogestionada “Cap a la vida independent”, projecte impulsat des de la Regidoria de Ricard Gomà.
I és que el que ens proposa l’Antonio i la gent del Fòrum de Vida Independent és precisament canviar la nostra manera de percebre la societat i a les persones. Per tant no és tan sols una reivindicació més o menys justa, és un canvi cultural d’una gran profunditat. Fins ara s’ha centrat molt la lluita dels col•lectius de persones amb discapacitat en reivindicar la igualtat de drets, ara potser és el moment de començar a canviar el concepte i entendre que la nostra societat ha de donar resposta als projectes de tothom, no basant-nos en les seves capacitats o diferències sinó en tot allò que representa la llibertat. Encara han de canviar moltes coses. Esperem que una persona que va amb cadira de rodes agraeixi que els autobusos estiguin adaptats i pugui pujar, però mai ens plantegem que això és tan lògic com que hi pugui pujar la resta de la gent.
Suposo que s’ha notat que l’Antonio em cau molt bé i que em sembla magnífica la feina que estan duent a terme. La candidatura d’ICV-EUiA aporta en aquest sentit no a un representant d’un col•lectiu sinó a una persona amb una gran capacitat de fer-nos veure la societat diferent i d’establir unes prioritats polítiques que són innovadores i ens permeten avançar.