dilluns, 7 de març de 2011

Xavier Trias es mulla?

“Xavier Trias referma les seves prioritats per a Barcelona: seguretat, qualitat de vida i l’aposta pel coneixement i l’excel•lència!” Diumenge a la tarda llegia aquest comentari del Regidor d’Unió Democràtica a l’Ajuntament de Barcelona Raimond Blasi. I la veritat és que em va agradar, enteneu-me, discrepo del tot del que diu, però em sembla important que ho digui. Aclareix moltes coses. Ja fa temps que dic que cal més claredat en els discursos, que per vèncer la desafecció política cal demostrar que no tots som iguals, que defensem models diferents de ciutat. L’altre dia al darrer plenari d’aquest mandat del Districte d’Horta-Guinardó vam podem viure gairebé per primer cop un debat polític interessant. Elsa Blasco (ICV-EUiA) va fer un magnífics informe del mandat, explicant què s’ha fet i perquè. I ho va fer amb convicció. Però cal destacar també que Maite Fandos (CIU) i Jordi Coronas (ERC) van estar a l’alçada, fent unes intervencions amb fort contingut de valoració del mandat i de debat polític. Maite Fandos en un moment va dir-li a la Regidora d’ICV-EUiA que discrepava en coses, no perquè s’haguessin fet malament sinó perquè ells ho farien diferent. Aquest és el discurs que toca, recordar que si ens presentem diferents opcions polítiques és perquè tenim maneres diferents de veure la societat. Per exemple a ICV-EUiA Horta-Guinardó hem apostat per fer un balanç molt a fons de la nostra feina feta.

Però torno a les prioritats de Xavier Trias. Les trobo molt exemplificadores de quin govern ens espera si arribés a guanyar CIU l’alcaldia de Barcelona. En primer lloc i per damunt de tot la seguretat. Sé que no és senzill defensar que la nostra ciutat no pot tenir com a prioritat la seguretat poc després de que hagi estat assassinat un comerciant a Ciutat Vella o de que les estadístiques dels mossos d’esquadra demostrin un augment de delictes i faltes, però ho sento hem d’insistir. Barcelona no és una ciutat especialment insegura, menys en focus especialment conflictius, i sobretot l’augment de la inseguretat està vinculat a la crisi econòmica i les seves conseqüències i per tant la prioritat no passa a ser la seguretat, sinó la cohesió social. Amb major cohesió social aconseguirem justícia social i també farem disminuir la inseguretat ciutadana. El segon objectiu de Xavier Trias per Barcelona és la qualitat de vida. Aquest és un concepte molt subjectiu, però d’entrada sona frívol quan vivim una situació tan greu a nivell econòmic com l’actual. Apostar per la qualitat de vida en el fons em sembla un plantejament classista perquè en el fons planteja que tothom mantingui el seu nivell, no que es redueixin les desigualtats. És evident que ningú pot demanar que tothom tingui el nivell de qualitat de vida que té el propi Xavier Trias. I el tercer element que planteja és l’aposta pel coneixement i l’excel•lència, un cop més una aposta que no afronta la cohesió, sinó que destaquin els millors. Davant del coneixement i l’excel•lència jo prefereixo l’aposta de Ricard Gomà (ICV-EUiA) per la creativitat.

Moltes persones em pregunten què passarà si Xavier Trias és alcalde de Barcelona. No cal donar-li moltes voltes, ell mateix exposa quines són les seves prioritats. Són les teves? Si no és així haurem de fer alguna cosa. Jo ho tinc clar encara apostaré més per un bon resultat d’ICV-EUiA.