No ens deixem enganyar, si us plau!
Un dels grans problemes que podem tenir de cara a les eleccions municipals del proper 22 de maig és que determinades esquerres vulguin escoltar massa el que diu, suposadament, la gent. Una tendència que em sembla que darrerament comença a prendre força és que els polítics han d’estar més atents a la realitat, que han de representar més allò que la gent reclama. Però el problema és que la realitat que vivim està inventada, en gran part, per la dreta i per tant quan pretenem fer política mirant les enquestes, baròmetres, tertúlies o comentaris d’ascensor fem un gir conservador que difícilment podem desfer més endavant. No cal donar moltes dades, però determinats mitjans de comunicació han aconseguit crear un clima de desafecció política que curiosament és el millor aliat d’una forma de fer política, la conservadora.
La ciutat de Barcelona és un exemple en aquest sentit. Poques ciutats tenen un nivell d’inclusió social tan elevat, un urbanisme tan equilibrador, un projecte tan coherent i unes finances tan serioses com Barcelona. Això ha estat fruit d’una ciutat i de la seva gent, sens dubte, però també fruit d’un govern d’esquerres plural. Un govern que a diferència d’altres experiències no ha estat de compartiments tancats, sinó que ha estat de projecte més creuat. La influència d’ICV-EUiA ha anat més enllà de les àrees de gestió que ha liderat. Amb les seves mancances de les que podem parlar tant com calgui, però Barcelona és una ciutat que podria seguir desenvolupant un projecte clarament progressista i sent un referent en equitat o sostenibilitat. Però ve una gent i s’inventa una altra ciutat. I molta gent se l’acaba creient. Per una banda els sectors més conservadors per entusiasme, per altra banda els sectors desencisats com una explicació al seu desconcert, però finalment també sectors progressistes que creuen que cal reaccionar si no es vol perdre el poder. I aquí és on el gir comença a ser perillós de veritat. Per exemple no es pot seguir per la línia de l’actitud repressiva i ordenancista. No es tracta de fer veure que Barcelona no té problemes, es tracta d’identificar els problemes reals. Barcelona no pot prioritzar l’ordre per damunt d’altres problemes reals de la ciutat. Primer perquè aquest no pot ser el principi d’un govern d’esquerres i per altra banda perquè respon a una mentida inventada per la dreta.
Per tant identificar els problemes reals i fer un retrat de la ciutat que s’ajusti als principis d’esquerres ens permetrà transformar la realitat en la nostra direcció. Creure’ns que la ciutat té sobretot problemes de neteja, pixades, pintades i borratxeres és caure en la trampa de combatre allò que no és important. I no tan sols això, per fer polítiques de dretes, els partits de dretes en saben més i per tant la gent els escollirà.
Les primàries del PSC han demostrat, en part, que hi ha molta gent progressista que no accepta que les enquestes dictin la política. Aquesta ha de ser una bona lliçó. Perquè sempre és millor mantenir-nos fidels al nostre ideari i tenir el risc de no guanyar que cercar la victòria immediata i perdre la batalla de les idees. Per tant el millor que podem fer la gent d’esquerres de la ciutat de Barcelona és no creure’ns ni que la ciutat és allò que ens diuen els conservadors ni un oasi meravellós. Es tracta d’identificar els problemes
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada