dimecres, 30 de març de 2011

A favor de les inauguracions

La prohibició de fer inauguracions oficials des del dia 29 de març fins a les eleccions municipals ha provocat un allau d’inauguracions a tot arreu i això s’ha convertit en motiu de crítica, ironia, broma o indignació, segons el prisma de cada persona. Tot i així, com sempre, les generalitzacions són un greu error i la demagògia és massa senzilla de fer. Entre inaugurar un aeroport que no té permisos o temes totalment menors i inaugurar obres de gran repercussió hi ha una gran distància ètica, i també en la forma de fer inauguracions.
Primer de tot. Cal fer inauguracions? Quan es tracta de millores en equipaments o espai públic que tenen una gran afectació crec que és evident que tenen sentit, certament hi ha una part de propaganda al darrera d’aquestes activitats, però la propaganda també és donar a conèixer la feina feta i els serveis dels que disposa la gent. Quan una entitat canvia de local o obren un nou servei acostuma a fer una activitat per donar-ho a conèixer i per celebrar-ho. Per què no ho pot fer l’administració?

Posaré els dos exemples d’Horta-Guinardó d’aquest darrer diumenge. Pel matí vam inaugurar la remodelació de la bateria antiaèria del Turó de la Rovira. L’acte consistia en visites guiades amb personal del Museu d’Història i un actuació de cançons de la República i la Guerra Civil. La despesa més important va ser en donar a conèixer l’activitat a la ciutat i la veritat és que va valdre la pena. Milers de persones van passejar pel Turó de la Rovira, un espai molt poc conegut per la gent i que és un espai molt interessant. No vam fer ni parlaments, perquè vam considerar que no era adient pel format de l’acte. Però hagués valgut la pena no fer l’acte de diumenge? Rotundament seria un error deixar de fer-ho. En primer lloc perquè la recuperació del Turó és patrimoni de molta gent, del Districte però també de l’AVV de Can Baró i de moltes persones que han estat al darrera i en segon lloc perquè l’objectiu actual és donar-ho a conèixer i que la ciutat de Barcelona es faci seu el Turó.

La segona inauguració va ser la del Mas Guinardó. Un Casal d’Entitats que permet recuperar un dels elements més significatius del patrimoni del Guinardó i convertir-lo en un espai de dinamització social i cultural pel barri i el Districte. La remodelació ha estat magnífica, les entitats tindran el protagonisme i molta gent volia celebrar que s’ha aconseguit aquesta històrica reivindicació. Totes les activitats que es van dur a terme durant la inauguració estaven organitzades per entitats del Districte, totes. Vam fer parlaments, sí, però de les 5 persones que van intervenir 3 representaven a entitats (AVV Joan Maragall, AVP Mas Guinardó i Coordinadora d’Entitats) i 2 a l’Ajuntament (Elsa Blasco i Jordi Hereu). I vam basar la inauguració en que la gent conegués l’edifici i conegués les entitats del barri. Sense donar de menjar, sense grans actuacions (l’actuació de rumba de The Lito va estar molt bé, però són d’Horta i els focs finals van lluir molt però són els Malignes del Guinardó, sense perdre els papers.

Les dues activitats van ser festes cíviques que suposaven que la gent es feia seus espais nous que estan en marxa. Clar que com a equip de govern ens pot afavorir que la gent vegi tot allò que hem fet al llarg del mandat i que lògicament moltes actuacions finalitzen a final de mandat, però això forma part de la normalitat. No donar a conèixer les actuacions i no celebrar que entre totes i tots les hem fet possible seria absurd. Per tant, tot i que pugui ser minoritari, reivindico el dret a fer inauguracions, això sí conscients de què inaugurem i de com ho fem.

2 comentaris:

J. Gabriel Gallart ha dit...

M'agrada molt aquest post. El trobo molt encertat i una bona manera de fer i entendre les coses, una manera per seguir marcant la diferència. Gràcies Pere

Anònim ha dit...

Digas que sí, Gabi!!! Que bé veure com els de CCOO (els del pacto social) i els d’ ICV van juntets.

Carles