ERC s'equivoca (article Catalunya Press)

Aquest és el meu tercer article publicat a Catalunya Press

El tercer espai a Barcelona, la gran coalició sobiranista i progressista, anem junts per Barcelona ... li podeu dir com vulgueu, però ja s’ha formalitzat. ERC, Democràcia Catalana i Reagrupament han decidit anar junts en una sola candidatura. Respecto totes les decisions de les altres formacions polítiques, com no podia ser d’una altra manera, però crec que és un greu error i com que tinc l’oportunitat de fer-ho, vull expressar la meva opinió. Sens dubte encara és molt aviat per analitzar a fons què suposarà aquest acord, però ja vull avançar alguns aspectes.

Ja veurem quin serà el resultat electoral de la coalició a Barcelona, no crec que sigui un gran resultat, però el que m’interessa precisament és parlar de la política al marge dels resultats i parlar-ne sobretot a partir dels valors. Uns bons resultats electorals ajuden a aconseguir els teus objectius, sempre que no renunciïs als valors per aconseguir-ho, i sobretot en formacions no majoritàries i d’esquerres.

Podria posar en qüestió moltes coses d’aquest acord, però deixeu-me que em centri en tres aspectes. El primer és la necessitat o no de fer un espai independentista únic, la segona és la repercussió interna a ERC i la tercera és el paper de Joan Laporta. El primer aspecte el tinc clar. No comparteixo la necessitat de crear un sol espai independentista de cara a unes eleccions, i molt menys de cara a unes municipals. La necessitat d’augmentar el grau de sobirania nacional no s’aconseguirà fent que tots els independentistes votin a un sol partit, sinó aconseguint que una majoria social aposti per avançar en aquest sentit.

Pensar que la única manera d’exercir el sobiranisme és votant a una llista em sembla poc intel•ligent, com quan algú planteja que sols es pot ser feminista, ecologista o pacifista si es vota a unes sigles. Sols tindria sentit una candidatura única de tota la gent sobiranista en casos d’excepcionalitat democràtica (i ara no ho és) o si es percebés la idea de que el dia després de les eleccions el resultat comporta automàticament la declaració de la independència (i això està molt lluny). Però a més la idea de plena unitat no acaba de ser real quan es presentaran a les municipals altres candidatures expressament independentistes com Solidaritat o les CUP. De fet després de les eleccions catalanes pensàvem que es presentarien quatre candidatures i al final es presenten 3.

En segon lloc crec que la decisió pot tenir efectes nocius per a l’organització d’ERC si no s’aconsegueix un resultat realment molt important. D’entrada dels cinc primers llocs de la llista sols dos correspondran a militants d’ERC, poc premi per a una organització i per a unes persones que han fet un esforç important per mantenir una situació estranya a l’Ajuntament, a l’oposició però com a socis prioritaris del govern. I tampoc serà senzill el treball de campanya, de programa ... als districtes i sobretot quan ja gairebé no queda temps per preparar el terreny. En alguns casos les persones de Democràcia Catalana o Reagrupament que trucaran a la porta dels casals d’ERC per fer la feina conjunta fa quatre dies havien marxat dels casals donant un cop de porta. Però a més em sorprèn que un partit que ha fet bandera de la seva democràcia interna hagi fet uns processos de treball per decidir quines coalicions es fan i qui és el número 2, 4 i 5 de la llista sense un treball intern prou a fons. En aquest tema potser m’equivoco perquè no he conegut el procés intern, però aquesta és la meva sensació i si no ha estat així m’ho expliqueu i canvio la meva opinió. Però també vull destacar una altra cosa, quin programa electoral portaran. El que ja havia preparat ERC o començaran de zero. Si fan servir el mateix reforça la idea d’un acord estratègic buit de contingut, si han de començar ara a fer programa conjunt la veritat és que tenen poc temps.

I el tercer aspecte a destacar és el paper de Joan Laporta. En política, al marge de les idees, hi ha gent que em cau millor i gent pitjor. En aquest cas no poc suportar el paper de Joan Laporta en política. El pitjor, però, és que gent d’ERC pensa el mateix i per tant entenen que en política tot s’hi val per sobreviure electoralment. Joan Laporta és una persona que abusa del personalisme i que busca en la política solucions privades. Quan algú impulsa un projecte polític i al cap de molt pocs mesos dóna suport a un altre amb voluntat d’estabilitat no està fent un favor a la política. Joan Laporta no és una persona d’esquerres, no és ni tan sols una persona que es pugui identificar com a progressista, i més enllà de la coincidència amb l’aprovació de la requalificació del miniestadi i d’un marc general d’objectiu independentista dubto que els punts d’acord puguin ser molt forts.

L’altre dia un dirigent d’ERC a Barcelona preguntava a Santiago Espot què pensava fer pel Carmel, espero que també li faci la pregunta a Joan Laporta, no sé si té molt clar on està Can Baró (tot i que té una magnífica Penya Barcelonista) o què en pensa del casc antic del Poblenou.

I el pitjor de tot és que seguim despistant a la gent d’esquerres.