Ahir dijous vaig sortir un moment del Districte per fer una gestió personal. Com ja sabeu el Districte d’Horta-Guinardó és l’edifici d’estil mossàrab que hi ha a la Ronda del Guinardó, a la sortida del Metro d’Alfons X. Tot i passar moltes hores dins de l’edifici acostumo a passejar poc pel voltant i m’he sorprès molt agradablement. El tram de la Ronda del Guinardó que estem acabant d’urbanitzar entre Thous i Abd-el-kadher, és a dir el tram de la paret del Parc de les Aigües, ha esdevingut un espai públic d’ús ciutadà de primer ordre. Ho havia pogut comprovar un dissabte al migdia amb l’espai ple de de nens i nenes amb bicicletes i patins i gent gaudint d’un nou espai ampli, còmode i assoleiat. Però avui he comprovat que els dies laborables també s’omple de gent, sobretot gent gran, evidentment a les 11 del matí és el públic bàsic, però avui estava ple. Hi havia gent de les petanques competint, hi havia força gent gran de la residència de gent gran de l’altre vorera aprofitant el sol, hi havia gent llegint o descansant en un dels nombrosos bancs.
Però el que no voldria és que semblés que això és per casualitat, que això és tan sols casualitat. La Ronda del Guinardó s’ha transformat radicalment per voluntat política. Elsa Blasco (ICV-EuiA) ha fet possible una històrica reivindicació, la d’enderrocar el viaducte de la Ronda Guinardó liderant una suma de complicitats que l’han fet possible. Però el que era important és que no enderrocàvem el viaducte per no canviar res, sinó per aconseguir una transformació que tingués repercussió directa en la vida de la ciutadania. A la Ronda del Guinardó no tan sols hem fet obres, hem fet política. A la nova Ronda del Guinardó s’incorpora un carril bici, es pacifica el trànsit, es guanya espai públic per a la gent, es guanyen espais de jocs infantils, augmenten els espais d’estada i els bancs, es millora l’accessibilitat amb escales mecàniques i ascensors, es guanya en permeabilitat entre les fues voreres del Baix Guinardó ... i això és política.
Sembla ser que el proper 20 de febrer inaugurarem la nova Ronda del Guinardó però insisteixo, no tan sols valorem unes obres, en aquest cas crec que molt ben fetes, sinó que exemplifiquem quin és el nostre model de ciutat. Sé que pensareu que és exagerat però jo no ho penso. Aconseguir l’enderroc i reurbanitzar la ronda amb uns criteris que la fan molt més amable, tranquil·la, accessible i amb prioritat clara per la gent i no pels cotxes és una voluntat política i si no aconseguim explicar això a les eleccions sols escollirem una cara, més o menys amable, i no un model de ciutat i un model de participació. Parlem-ho.
3 comentaris:
Tens tota la raó, crec que l'acutació ha estat un encert i estic d'acord amb els comentaris sobre l'espai públic. Et puc dir que en 20 anys que visc a la zona,no havia utilitzat tan l'espai de les petanques com ara.
Un únic però, calen tants camps de petanca?
Pere, només un comentari colateral. Crec que caldria millorar la senyalització horitzontal (pintura) de la sortida sud del Tunel de la Rovira i l'inici del carrer Lepant.
Soc usuari freqüent i veig com molts cotxes s'equivoquen. Tothom es dirigeix cap al carril de l'esquerra del carrer Lepant i deixent buit el carril de la dreta.
Algun exoert en mobilitat s'ho hauria de mirar perquè es poden generar petits accidents.
Albert
L'èxit de l'actuació és remarcable, i hi afegiria un nou factor. Aquesta intervenció, juntament amb el nou Hospital de Sant Pau, són obres "de ciutat" en les que la identitat barcelonina es fa més guinardovina, i és més propera a la "muntanya pelada". Encara cal però arribar a Horta, a Trinitat, a Roquetes, al Potosí, a la Verneda, a Collserola i al riu Besòs! Això val molts diners, cal transformar la ciutat transformant també el seu teixit edificatori, cal fer una bateria d'actuacions urbanístiques pendents. Barcelona no està consolidada, més de mitja ciutat és una CIUTAT PROVISIONAL (tots els subbarris que tant bé conec creats durant la dictadura, pobre i corrupte, franquista).
Felicitats Pere per ser més que un polític de partit.
Publica un comentari a l'entrada