dilluns, 7 de febrer del 2011

Primàries: Democràcia interna?

Són les primàries un bon procés democràtic? Ja sé que pot quedar malament que ho digui, però la veritat és que tinc els meus dubtes. És cert que un dels exercicis més clars de democràcia interna dins d’una organització és escollir els màxims representants de la formació, però igual que sí que ho tinc molt clar que és un bon procés per escollir les direccions, no tinc clar que sigui tan bon procés per escollir caps de llista i miraré d’explicar-ho. També vull aclarir que no pretenc valorar les primàries del PSC (no descarto fer-ho més a fons) i també vull recordar que ICV té establert sistema de primàries per escollir caps de llista.
Com deia crec que per escollir la direcció d’un partit és una molt bona opció. Qualsevol formació política té diferents sensibilitats. A vegades hi ha prou sintonia per saber posar en comú aquestes diferents opcions, a vegades la por a una mala imatge força el pacte però a vegades és millor deixar les coses clares i mesurar la representativitat dins del partit de cada sensibilitat. Per escollir quina línia política cal tirar endavant amb més força, sotmetre a primàries el suport de cada sensibilitat pot ser positiu. Algú podria dir que això ja s’aconsegueix votant els documents d’estratègia, però això està bé, aclareix de tot les forces i a més permet votar de forma més creuada i lliure en els temes polítics i tancar files a l’hora d’escollir la direcció. A més hi ha una diferència important. Jo crec que el que s’ha d’escollir per primàries és una direcció, no pas una persona. Jo vull escollir una línia de treball, no una cara.
En canvi en unes eleccions primàries per escollir cap de llista apareixen alguns problemes que fan que sigui més dubtosa la seva eficàcia democràtica, tot i que tampoc tinc clar si hi ha millors instruments. De cara a les eleccions pot primar més la percepció de com vendrà aquesta persona la nostra llista electoral que no la sensibilitat que representa una candidatura. És a dir podem caure en la trampa de situar el cap de llista més en el terreny de la campanya electoral que del projecte polític, i això pot ser un greu error. Aquestes situacions poden afavorir que les persones que aspiren a encapçalar una llista electoral estiguin més pendents de la imatge pública que del missatge a transmetre. Sé que estem a la societat de la imatge, però em resisteixo a caure-hi de quatre grapes.
Sé que no és gaire cool dir que tinc dubtes sobre les eleccions primàries i afirmo que no he fet aquest posicionament pel que està passant a les primàries del PSC tan sols. És cert que el seu procés m’hi fa reflexionar una mica més, però miro de fer-ho al marge d’això. A ICV per exemple està establert el mecanisme de primàries però en canvi fa molt temps que no es produeixen i no per això he deixat de tenir clar que els caps de llista representaven a la majoria de l’organització. I en canvi les organitzacions no potenciem altres formes de democràcia interna molt més importants.

3 comentaris:

Marc ha dit...

Crec el l'error que està cometent el PSC amb aquestes primàries és permetre que la premsa hi jugui un paper tant important. Potser m'equivoco, però penso que unes primàries hauria de ser un procés intern i molt discret de portes en fora, encara que internament sigui profundament visceral.
L'espectacle que ens estan oferint el que fa és dividir el partit i deteriorar-ne la seva imatge.

Sergi ha dit...

A ICV a Sabadell estem fent un procés de primàries de llarga durada de cara a les municipals. Vam començar el passat abril convidant a la gent de Sabadell a firmar un manifest tiulat "remuntem Sabadell", que expressa la necessitat d'un canvi en el govern municipal i la direcció que ICV li voldríem donar. Els firmants del manifest passen a formar part d'un cens de votants i a partir d'ell es va elegir el passat juny la cap de llista de la coalició. A l'octubre es va obrir un termini perquè es poguessin presentar com a candidats a ser a la nostra llista tots els firmants del manifest que, a més, signessin un codi ètic i aportessin 15 avals d'altres signants. Van presentar-se 10 persones, 5 adherits i 5 que no ho eren, i des d'aleshores estan fent campanya en un bloc on donen les seves opinions, en actes als propis locals d'ICV...El dia de la presentació dels 10 candidats vam reunir gairebé 200 persones, cosa que ICV no aconseguia des de feia molts anys. Els sabadellencs que votin, tant si són adherits com no, però si firmants d'aquest manifest, els dies 22 i 23 de febrer, seran els que decidiran l'ordre que tindran a la llista aquest grup de 10 candidats. És aviat encara per dir-ho però de moment estem satisfets del procés i molts pensem que és un revulsiu necessari per demostrar que a ICV fem realment política d'una altra manera, sense estar condicionats per personalitats, aparells i inèrcies de tipus divers. Voldria exposar també un dubte sobre el que diu Pere Nieto i és el següent: és que la decisió d'un grup de persones reduït a l'hora de decidir el o els candidats ens assegura més que aquests candidats seran més fidels a uns valors que si la decisió la pren un nombre gran de persones en votació secreta? La història és plena d'exemples de líders auspiciats i fabricats pels aparells més endògens que després han traït totalment allò que deien defensar. En canvi, les primàries, sobretot si són obertes, ens poden servir per acostar-nos als moviments socials, a la gent inquieta, als que creuen que...un altre món i una altra política són possibles. Reflexionem-hi

Pere Nieto ha dit...

Marc, no em volia centrar en le sprimàries del PSC, el tema mediàtic és important però encara que no sortís a la premsa tindria els mateixos dubtes.
Sergi, he seguit una mica el procés de Sabadell i és evident que té molts punts forts. D'entarda dir que estratègicament no és el mateix fer primàries per escollir cap de llista que per decidir si l'alcalde repeteix com a cap de llista tot i que ell vol seguir. I després no és el mateix fer-ho amb participació que com a fruit d'un procés. En aquest sentit el vostre plantejament no té res a veure, és una forma de participació que es concreta en l'elecció de cap de llista. Però en general no és tan senzill. Efectivament una direcció pot viure d'esquena al que pensa la gent, però no sempre les primàries han de ser més pures. Un candidat famós té més opcions que un de discret. Una persona amb suports a la premsa té més opcions que algú que no els té. Fins i tot una persona ambiciosa tindrà més tendència a presentar-se que una senzilla. Ja deia que sobretot tinc dubtes i que el que cal és enfortir els processos participatius i la presa de decisions més obertes i sobretot trencar l'obsessiva endogàmia d'alguns dirigents. Però sobretot m'interessa aprofitar aquesta excusa per debatre-ho. Gràcies