divendres, 18 de febrer de 2011

Que acabin le sprimàries. Perquè ara comencem.


Demà dissabte es celebren les primàries del PSC a Barcelona. Per fi. El procés ha estat interessant i el resultat sembla incert. Tothom coincideix en assenyalar que Jordi Hereu ha aconseguit la mobilització interna i que Montserrat Tura pot haver mobilitzat a més gent no habitual. Per tant la participació serà clau.

Però ja era hora que acabés perquè ara podrem intensificar la feina que cal, la d'aconseguir que hi hagi un nou govern d'esquerres. Dic nou i d'esquerres. Nou perquè és evident que cal canviar moltes coses del govern municipal, de l'estructura interna i de la gent que té responsabilitats, fins i tot més enllà de les regidories. Un nou govern també vol dir, al meu entendre, un govern menys preocupat per les visions demagògiques interessades i més fidel a les essències. Un govern que accepti amb honestedat les seves febleses i plantegi cap a on vol anar (a nivell municipal i els seus partits), tant en missatges com en lideratges.

I un govern d'esquerres. Fa uns mesos hagués estat més difícil explicar-ho però crec que les primeres decisions del govern de CIU a la Generalitat demostren que el tòpic que esquerres i dretes són el mateix és fals. No parlo ara de qui ho fa millor o fins i tot fins a on es pot considerar prou d’esquerres els governs del tripartit, parlo de que de forma clara les prioritats polítiques i l'estil és totalment diferent. Hi ha motius més que suficients per demostrar que la participació de CIU en un hipotètic nou govern a Barcelona tindria conseqüències clares en l'evolució de la ciutat. Un govern de CIU amb majoria simple o en coalició amb PSC, PP o ERC seria una greu involució. Un govern d'esquerres passa per refer moltes coses però també per entendre que dilluns comença una nova etapa a nivell mediàtic on caldrà apostar per una proposta inequívocament d'esquerres per Barcelona. I aquí a la gent d'ICV-EUiA us asseguro que ens trobareu.