dissabte, 19 de febrer de 2011

Hereu ha guanyat, tot un repte

Jordi Hereu ha guanyat les primàries del PSC a Barcelona. Com ja es preveia una major participació de militants sobre simpatitzants multiplicava les seves opcions. Avui per la xarxa sembla una nit electoral, amb valoracions de tota mena i no és senzill posar-li una mica de sentit comú. D'entrada felicitar a Jordi Hereu per la seva victòria, no era fàcil, però com altra gent ja ha dit la victòria d'avui sols tindrà sentit si això li permet afrontar amb més força el que falta fins els 22 de maig i canviar el signe de les enquestes. El percentatge del 60% de vots favorables possiblement era la frontera entre una derrota però sense gaire suport i una mostra clara de suport intern a Jordi Hereu.

Pel que fa referència a la participació tot és relatiu. La participació de militants crec que és més que significativa. La de simpatitzants és més que baixa. Aquesta segona dada correspon a una lògica menys implicació de la gent que no milita però també a com s'elabora la llista de simpatitzants, però ara tampoc cal donar-li voltes a aquest tema.

L'èxit o no de les primàries del PSC es veurà sobretot si aconsegueixen que les 4.000 persones que avui han votat es mobilitzen i aconsegueixen més suports. L'èxit es veurà si queda clar que el partit ha de fer una profunda renovació i superar determinades estructures internes que en molts casos ara han ajudat a fer guanyar les primàries a Jordi Hereu però que el poden ajudar a enfonsar-se més endavant. No tracto de donar lliçons ("en todas partes cuecen ..."), però sí que crec que cal analitzar bé quina gent té control de l'organització interna però els allunya de la realitat externa. L'èxit es veurà si aconsegueixen trencar la imatge pública de que Jordi Hereu no és un bon candidat. Si parléssim de ciclisme Jordi Hereu ha fet un gran sprint per guanyar la "meta volant", però no pot aixecar els braços per celebrar-ho, la cursa és llarga i acaba amb un port de muntanya, ell ha d'agafar aire després del sprint i el seu rival no s'ha desgastat.

El PSC no pot viure avui de l'eufòria d'una victòria interna ni pretendre que acceptem que és l'únic prtit amb democràcia interna. Acceptar-ho seria admetre que totes les anteriors eleccions de cap de llista no havien estat prou democràtiques o ignorar els mecanismes d'altres formacions polítiques. Però sí que espero que el procés serveixi al PSC per aforntar amb més força les properes municipals.

El que ens pertoca a ICV-EUiA de cara a les municipals és saber explicar el nostre projecte polític i aconseguir donar a conèixer a Ricard Gomà com el nostre candidat. Hem d'aspirar a garantir que a Barcelona es pugui fer un nou govern d'esquerres i que això sigui possible no perquè el PSC es salvi sinó perquè ICV-EUiA obté els millors resultats. Hem de ser la veu de molta gent que pensa que a la nostra ciutat és possible seguir avançant des de l'esquerra verda i que determinats valors, al marge de caps de llista propis i de la resta de formacions, estan representats a ICV-EUiA. Amb ple respecte pel procés del PSC, però sobretot fidels al nostre projecte i als nostres objectius.

Com sempre m'agrada escriure al blog aviat, sense conèixer gaire posicionaments, per tal de poder donar opinions realment pròpies, disculpeu, però les errades que aquesta precipitació pugui donar.

3 comentaris:

zel ha dit...

Home, jo en sentir les dades vaig pensar que eren poca gent, tot i que no tinc punt per comparar amb res. El que ens toca ara és no abaixar el cap i anar per feina, però...com? Ho veig tot molt magre!
Una abraçada

Anònim ha dit...

JA VA SEN HORA DE QUE RETIREU ELS VOSTRES GREPS DEL CR.AIGUAFREDA.....JA ESTA BE!
HORTA PELS HORTENCS!!!!!NO NECESITEM "SALVADORS".
JUGANT AMB BCN.

Pere Nieto ha dit...

Ja veig què ha passat amb el PMU d'Aiguafreda. Se'ns acusava que volíem carregar-nos el patrimoni d'Horta i ara resulta que no es vol aprovar el PMU perquè conserva massa el carrer i exigeix damunt la propietat privada.