dilluns, 14 de febrer de 2011

Primàries PSC


Al final sí que en tinc ganes de parlar de les primàries del PSC a Barcelona.  Algú potser em diu que això és un procés intern que cal respectar, però és evident que la decisió que es prengui el proper dissabte afectarà molt a la nostra ciutat, als possibles resultats i coalicions de cara a les properes eleccions del mes de maig i al futur de les relacions entre ICV-EUiA i PSC  a la ciutat, i per tant són motius suficients perquè em preocupi el tema. I a més, perquè no, en el meu blog he tractat temes de tota mena.
El PSC sembla que hagi d’escollir entre el candidat lògic i que cohesiona a l’organització política i la líder que pot enamorar fora de l’organització. Jordi Hereu representa a la feina constant de molta gent del PSC a la ciutat, sempre he dit que en general m’agrada Jordi Hereu com a Alcalde. El PSC i tot l’equip de govern hem comès errors al llarg del mandat, però no ens equivoquem ni tantes vegades ni tan greus com s’ha volgut transmetre des de diferents sectors, igual que ja estem veient amb moltes de les mesures teòricament irracionals del govern d’esquerres a la Generalitat. Per tant no existeix un problema de que Barcelona estigui sense rumb. És cert que cal replantejar el futur de la ciutat, que cal crear un nou relat, però ho sento, Barcelona és una ciutat accessible, inclusiva i creativa. Cal refer discurs, cal saber afrontar els nous reptes, cal recuperar el discurs d’ICV-EUiA al voltant de la Barcelona en minúscules, la que es preocupa més de la quotidianitat, però la feina feta és un bon aval. Sols des de la convicció d’això es pot fer política d’esquerres coherent.
Però Jordi Hereu també encarna amb cruesa la manca d’imatge de lideratge fort, Jordi Hereu representa la imatge d’unes enquestes molt dures pel PSC. Poca gent, per ser optimista, confia en una possible victòria del PSC a Barcelona amb Jordi Hereu al capdavant. I per tant el terreny era l’abonat per l’aparició d’un salvador, en aquest cas salvadora. Montserrat Tura sembla arribar a les primàries sense un model de ciutat ni un coneixement gran de Barcelona, la seva aposta és pel lideratge fort, per una persona amb capacitat de gestionar i manar. I aquí sembla que hi ha la clau de les votacions. En el cara a cara de divendres a BTV, Montserrat Tura va mostrar-se absolutament fidel a aquest plantejament. No va parlar de Barcelona ni de projectes, va parlar de seguretat amb moments fins i tot surrealistes quan plantejava que ella havia mirat a la cara del delicte. Va apostar pel túnel d’Horta i va fallar quan va mirar de citar uns quants barris seguits de la ciutat. Per tant tinc clar que no vull que guanyi Montserrat Tura. No crec que sigui la millor candidata però a més crec que en general per a la política i especialment per a les esquerres és bo fugir de les temptacions de marcar la línia política seguint la demoscòpia o els editorials dels diaris. Una organització política ha de ser generador d’idees noves per a la societat, no portaveu de determinats sectors.
El resultat ara és incert. Una participació molt alta del cens de simpatitzants podria decantar la balança per Montserrat Tura, però si voten majoritàriament els militants Jordi Hereu guanya punts. I tampoc serà fàcil gestionar el resultat després de les primàries. Les eleccions municipals estan aquí al costat i queda molt poc temps per superar les possibles friccions entre tota la gent que s’ha mullat per una o altra candidatura, tot i que com ja he dit en privat a mi qui realment em preocupa és la gent que no s’ha mullat, la política és decidir per definició. Si guanya Hereu serà difícil convèncer a la gent que és un candidat potent i aixecar la seva imatge, si guanya Tura serà difícil explicar perquè ha de governar el PSC a Barcelona si ni el propi partit valora al seu alcalde. Sort.