dissabte, 12 de febrer de 2011

El Guinardó es transforma, el Guinardó s'agrada

Dissabte 12 de febrer hem inaugurat les escales mecàniques i els dos ascensors inclinats del carrer Telègraf al barri del Guinardó. Aquesta actuació s’haurà de completar el proper mandat amb el tram d’escales mecàniques entre Varsòvia i Mare de Déu de Montserrat, que representarà una via de comunicació més accessible i còmode entre el metro i el Parc dels Tres Turons. Però avui no parlaré ni del Parc ni de l’accessibilitat, parlaré del canvi de to que s’està vivint al barri del Guinardó.

Quan vaig arribar al Districte per fer de Conseller Tècnic ara fa set anys i mig vaig tenir dues sensacions que em van sorprendre del barri del Guinardó. Era un barri envellit urbanísticament i era un barri amb poc orgull de pertinença, amb un aire més aviat de desànim. Per tant un barri que patia una històrica manca de inversions i que alhora ho mirava amb més resignació i recel que no pas amb voluntat de transformar la realitat del Guinardó. Aquests darrers dies tinc la sensació que això ha canviat molt.

Que el barri del Guinardó s’ha transformat en els darrers anys és objectiu. El nivell de transformació d’aquests darrers anys és molt important. S’estan remodelant un gran nombre de carrers, s’han inaugurat les escales, estem a punt d’inaugurar el Mas Guinardó i en general les millores han estat extraordinàries. Però no sempre les teòriques millores objectives són percebudes per tothom igual. En aquest cas pe`ro tinc la sensació que al barri del Guinardó hi ha la percepció que s’estan fent millores molt importants i que la gestió liderada per Elsa Blasco (ICV-EUiA) ha aconseguit fer un tomb a l’històric endarreriment en les inversions al Guinardó. Crec que no és exagerat dir que ICV-EUiA ha tingut la capacitat de fer posar el barri del Guinardó en el mapa de la ciutat i fer veure la necessitat de fer inversions molt importants.

Però no tan sols parlem de veure o no millores urbanístiques, es tracta de canviar la dinàmica del barri i fer-la més optimista, una mica com li passava al Barça. Durant molts anys l’aficionat del Barça veia en qualsevol símptoma el senyal de la crisi, de la derrota. Corria l’acudit que els aficionats del Barça quan feien la sacada inicial ja es desesperaven perquè l¡havien tirat cap enrere. Escric aquest article quan he tornat de la inauguració i escolto per la ràdio com el Barça està perdent davant de l’Sporting. Però hi ha confiança en que al final el Barça remuntarà i si no ho fa segur que no hi haurà la sensació entre l’afició blaugrana de que hem perdut la lliga i s’ha acabat un cicle. Aquesta actitud és la que estic percebent que canvia al Guinardó.

El darrer Consell de Barri, la festa dels 50 anys de l’escultura del Nen de la Rutlla o la inauguració d’avui són símptomes d’aquest canvi que tant m’agrada. Començo a percebre un barri més cohesionat, un barri més orgullós un barri que reivindica conscient de que assolirà millores, no pensant que no servirà de res. I per tant moltes felicitats a tot el moviment associatiu del barri del Guinardó. Hi ha gent que fa anys i anys que treballa per millorar el barri, però ara potser se’ls escolta més i ara potser entén que davant d’aquest equip de govern cal complicitat. Esperem poder mantenir durant molts anys aquesta actitud i aquest ambient al barri entre un moviment associatiu divers però cohesionat i un equip de govern amb capacitat real de transformar la realitat del Guinardó.

I per cert el Barça, si més no, ha empatat.

1 comentari:

soc jo, ha dit...

Sento molt lo del Barça i m'alegra saber la tasca feta al Guinardó Salutacions