dimarts, 4 de gener de 2011

2011 o les dificultats d'un govern d'esquerres a Barcelona (2)


En el darrer article parlava de les perspectives davant de les properes eleccions municipals a Barcelona de CIU, PSC i ERC. La resta de formacions polítiques,a part d’ICV-EUiA, no crec que presentin novetats molt significatives. El PP crec que es mantindrà, CIU no li deixa créixer en un moment molt fort de la coalició, però alhora l’estil dur i contundent d’Alberto Fernández Díaz no decep als seus votants. I per altra banda la necessitat d’obtenir el 5% per entrar a l’Ajuntament fa molt difícil que cap altre força política s’incorpori. Les previsions són que Ciutadans, Solidaritat, Plataforma per Catalunya o les CUP estaran lluny d’aquest objectiu, al marge de plantejar una possible candidatura unitària de les forces independentistes.

ICV-EUiA s’enfronta al difícil repte de mantenir, com a mínim, la seva representació municipal de 4 regidors i regidores i aconseguir un cert increment. Un cop més el desgast de les forces de govern en moments de crisi pot tenir el seu efecte i també un alt grau de desprestigi dels governs d’esquerres i de la figura de Jordi Hereu. L’escenari pot semblar similar a les eleccions catalanes, però hi ha algunes diferències importants. La més destacada és que la pressió mediàtica en contra d’ICV-EUiA no ha estat tan forta en política municipal com en política catalana. Al Govern de Catalunya la major part dels seus mals s’atribuïen a ICV-EUiA, en canvi això no passa a nivell municipal on la diana dels cops es focalitza més en l’alcalde. Sols es podria trobar aquesta idea en moments determinats quan ICV-EUiA no ha recolzat al PSC en aspectes tan significatius com l’ordenança del civisme o la requalificació del miniestadi, però llavors els vots de CIU sempre han garantit l’estabilitat. Un aspecte a tenir en compte serà el canvi de cap de llista. La substitució d’Imma Mayol per part de Ricard Gomà obra una nova perspectiva. Imma Mayol ha estat una persona fonamental en l’equip de govern de l’Ajuntament, algú que ha estat capaç de posar en primer ordre les polítiques de medi ambient i una gran comunicadora que ha fet magnífiques campanyes electorals. Ricard Gomà ve avalat per una intensa experiència en moviments socials i participació ciutadana, per una magnífica política d’acció social i per ser una de les persones amb un discurs més coherent, dens i innovador dins de les esquerres del nostre país. Però ja sabem que amb això no hi ha prou. ICV-EUiA ha d’aconseguir dues coses importants. La primera és enfortir la imatge pública de Ricard Gomà, augmentant el seu grau de coneixement i presentant-lo més enllà de la seva gran capacitat acadèmica. El segon objectiu és fer una campanya molt intensa des d’ara mateix, arribant a molta gent, conversant amb gent interessada, tenint llargues converses amb gent implicada en el moviment social, sortint a explicar les coses. Crec que l’organització política ha de despertar, activar-se i sortir al carrer. Ens falta tensió com a organització.

Però un cop més ens trobem davant d’una situació difícil. Si no s’aconsegueix un govern d’esquerres, què farem? Aquí és on cal treballar de forma més intensa i no tan sols la gent d’ICV-EUiA, sinó també la gent del PSC, la gent d’ERC que vol un govern d’esquerres i tota la gent que sense ser de cap d’aquestes tres formacions considera que un govern plural d’esquerres és la millor opció per la ciutat de Barcelona. Cal parlar per tant del model de Barcelona i de la feina que hem fet. Ja ho he dit altres cops. S’ha aconseguit crear una imatge de Barcelona com una ciutat caòtica, insegura, desbordada, sense rumb. Però això des del meu punt de vista és fals. Radicalment fals. Sense caure en el conformisme o el cofoisme no podem deixar de parlar de que hem aconseguit una ciutat prou especial,oberta, inclusiva, amable i justa. La primera eina per garantir un govern d’esquerres és saber debatre amb fermesa sobre el model de ciutat que hem aconseguit, amb tot allò positiu que podem aportar al balanç i alhora conscients de les limitacions i de les errades. Caldrà veure si el govern de CIU a la Generalitat dóna arguments per fer veure que, malgrat el que digui massa gent, no hi ha diferències entre dretes i esquerres. Al llarg d’aquests propers mesos haurem de demostrar que sí que hi ha diferències i prou destacades. Si no les trobem el millor serà acceptar resignadament la derrota, si les trobem, n0’estic convençut i en seran moltes, ens tocarà llavors una feinada per donar-ho a conèixer i per recordar que està a les nostres mans frenar-ho.