Coherents o còmplices?

Hi ha molta gent que s’està plantejant si va a votar o no o si votarà en blanc aquestes properes eleccions. Segons la meva impressió personal la immensa majoria d’aquestes persones si votessin ho farien per formacions d’esquerres. Em refereixo a la gent que deixa de votar conscientment, fruit d’una crisi política com l’actual, no a la gent que mai vota o que no s’ho planteja. Per tant la gent que defensa valors conservadors té clar què s’hi juga amb el vot. Ningú que defensi que els rics no han de pagar tants impostos deixa de votar, ningú que considera que cal desgravar les escoles o les mútues privades deixa de votar. I en canvi la gent que considera que cal garantir drets laborals, no retallar les pensions o que cal defensar una fiscalitat autènticament justa s’ho planteja. Per sentit crític, és cert, però s’ho planteja. Jo crec que diumenge no decidim quina nota li posem a les formacions polítiques, sinó quines polítiques tirem endavant els propers quatre anys a Catalunya.

No entraré a valorar el sentit ètic del vot o el fet de que ens ha costat molt aconseguir el dret d’anar a votar sols parlaré del que representa ara mateix votar o no. El Periódico del diumenge recollia l’opinió d’un centenar de persones, moltes d’elles anònimes a l’entorn de les eleccions. Una de les intervencions em permet exposar precisament perquè cal votar. Una persona diu “M’agradaria que el Govern que surti de les urnes el 28-N no consenti que personatges com Anglada en formin part. No votaré” Ho sento, la millor manera que Josep Anglada no entri no ja al govern sinó al Parlament és que la gent voti. La immensa majoria de la nostra societat no és xenòfoba però Anglada ha aconseguit mobilitzar a la seva gent, per tant el resultat de PxC numèricament serà el mateix, però una alta participació el convertirà en residual. Si vols decidir que l’Anglada no pinti res, vota, no li demanis al govern, pren tu la decisió.

Però també hi ha gent que expressa clarament quins són els seus valors però no ho concreta en una formació política. No votarà o ho farà en blanc, fins i tot votarà nul. Una alta abstenció o un increment important del vot en blanc expressarà un cansament en la política però no en quin sentit cal corregir les coses. Si aquesta visió crítica fos equitativa entre dretes i esquerres podríem valorar el desencís en el model polític però quan aquest cabreig sols el concreten les persones amb visions progressistes el resultat no és una visió de desencís, sinó un gir cap a la dreta. Dos exemples més del que vull dir agafant les opinions ciutadanes a El Periódico. “Voldria que el president lluités contra la idea que els immigrants vénen a prendre la feina dels d’aquí. No votaré”. O bé “Jo el que vull és que s’inverteixi més en cultura i menys en visites papals i lleis cíviques. Votaré, però no sé si en blanc”.

Caldria buscar mecanismes que permetin expressar el desencís amb la situació actual, que permetin fer arribar als partits polítics la decepció per les seves decisions, però sobretot cal compromís. La lluita pels valors que moltes d’aquestes persones plantegen es pot defensar de moltes maneres, però jo no crec que no votant o votant en blanc s’avanci gaire. Si tens previst no votar o votar en blanc pensa-t’ho.