Debat?

No és fàcil fer una anàlisi d'un debat electoral com el d'avui i molt menys mirar de ser objectiu, però ho intentaré. D'entrada dir que avui m'he plantejat que un dia he de passar-me al twitter i per tant seguir més activament els debats a la xarxa. No ha estat un bon debat, però tot i així es poden treure conclusions igualment.

La primera és que les enquestes han marcat clarament la tendència i Artur Mas ha exercit de centre del debat, pels resultats de les enquestes i per l'actitud dubitativa d'en Montilla. Crec que Artur Mas ha anat a no perdre i no li ha sortit malament, a mesura que l'apretaven ha anat sortint la seva cara més xulesca, però s'ha controlat, en canvi no ha sabut respondre a la proposta d'ERC de mirar primer el concert econòmic i si diuen que no anar cap el referèndum de la independència. No m'ha agradat gens la seva insistència al principi en el govern dels millors, el més important en política no és si ets el millor, sinó què vols aconseguir. José Montilla ha estat molt irregular, a vegades excessivament passiu i a vegades entrant més en el joc. Aportant dades de gestió ha estat més encertat però no ha acabat de definir gairebé cap tema. Joan Puigcercés ha estat al meu entendre força encertat però sols en el "seu" tema. Ha sabut fe run bon paper per al seu hipotètic electorat i això és el millor que es pot esperar d'un debat. Ha estat força tranquil però no ha lluit tant en altres temes. Alícia Sánchez Camacho ha anat a la seva bola, ha dit el que ha volgut sense concretar res ni acreditar res del que deia, s'ha passat al castellà després del Rivera i això l'ha fet ser menys natural. Albert Rivera sembalva que no superaria un control antidòping al final del debat. Pel seu públic suposo que encertat però no sé si el seu púlic mirava el debat.

I Joan Herrera crec que ha estat sòlid i amb un missatge molt polític però li ha faltat més precissió en els missatges curts, ha estat bés en temes molt diversos però potser ha estat un pel menys àgil que altres vegades. El seu missatge final a indecisos ha estat ben plantejat i a mesura que ha anat avançant el debat ha posat una mica més de passió, que és quan ell es troba més a gust.

I al final del debat ha arribat un moment surrealista, després de tots els candidats menys el Mas no sabessin a quina càmara havien de mirar ha sortit el moment surrealista de si seguien fent un cara a cara allà mateix. El pobre Cuní per primer cop a la seva vida ha ahgut de dir que calia preguntar a la direcció. De veritat ens mereixem un cara a cara després del que hem vist avui?