dilluns, 22 de novembre del 2010

Coherents o còmplices?


Hi ha molta gent que s’està plantejant si va a votar o no o si votarà en blanc aquestes properes eleccions. Segons la meva impressió personal la immensa majoria d’aquestes persones si votessin ho farien per formacions d’esquerres. Em refereixo a la gent que deixa de votar conscientment, fruit d’una crisi política com l’actual, no a la gent que mai vota o que no s’ho planteja. Per tant la gent que defensa valors conservadors té clar què s’hi juga amb el vot. Ningú que defensi que els rics no han de pagar tants impostos deixa de votar, ningú que considera que cal desgravar les escoles o les mútues privades deixa de votar. I en canvi la gent que considera que cal garantir drets laborals, no retallar les pensions o que cal defensar una fiscalitat autènticament justa s’ho planteja. Per sentit crític, és cert, però s’ho planteja. Jo crec que diumenge no decidim quina nota li posem a les formacions polítiques, sinó quines polítiques tirem endavant els propers quatre anys a Catalunya.
No entraré a valorar el sentit ètic del vot o el fet de que ens ha costat molt aconseguir el dret d’anar a votar sols parlaré del que representa ara mateix votar o no. El Periódico del diumenge recollia l’opinió d’un centenar de persones, moltes d’elles anònimes a l’entorn de les eleccions. Una de les intervencions em permet exposar precisament perquè cal votar. Una persona diu “M’agradaria que el Govern que surti de les urnes el 28-N no consenti que personatges com Anglada en formin part. No votaré” Ho sento, la millor manera que Josep Anglada no entri no ja al govern sinó al Parlament és que la gent voti. La immensa majoria de la nostra societat no és xenòfoba però Anglada ha aconseguit mobilitzar a la seva gent, per tant el resultat de PxC numèricament serà el mateix, però una alta participació el convertirà en residual. Si vols decidir que l’Anglada no pinti res, vota, no li demanis al govern, pren tu la decisió.
Però també hi ha gent que expressa clarament quins són els seus valors però no ho concreta en una formació política. No votarà o ho farà en blanc, fins i tot votarà nul. Una alta abstenció o un increment important del vot en blanc expressarà un cansament en la política però no en quin sentit cal corregir les coses. Si aquesta visió crítica fos equitativa entre dretes i esquerres podríem valorar el desencís en el model polític però quan aquest cabreig sols el concreten les persones amb visions progressistes el resultat no és una visió de desencís, sinó un gir cap a la dreta. Dos exemples més del que vull dir agafant les opinions ciutadanes a El Periódico. “Voldria que el president lluités contra la idea que els immigrants vénen a prendre la feina dels d’aquí. No votaré”. O bé “Jo el que vull és que s’inverteixi més en cultura i menys en visites papals i lleis cíviques. Votaré, però no sé si en blanc”.
Caldria buscar mecanismes que permetin expressar el desencís amb la situació actual, que permetin fer arribar als partits polítics la decepció per les seves decisions, però sobretot cal compromís. La lluita pels valors que moltes d’aquestes persones plantegen es pot defensar de moltes maneres, però jo no crec que no votant o votant en blanc s’avanci gaire. Si tens previst no votar o votar en blanc pensa-t’ho.

8 comentaris:

Sergi ha dit...

Continuant amb la teva interessant reflexió ens hauríem de plantejar com podríem interessar a aquesta gran quantitat de gent en un partit d'esquerres com ICV. Jo crec que una manera seria permentent que participessin en l'elaboració de les llistes electorals i dels programes. O sigui, fent primàries de persones i idees. I evitant que les grans decisions siguin preses només per companys professionalitzats, o sigui reservant en el Consell Nacional un determinat nombre de llocs per aquells que no tenen ingressos provinents de la política.

Anònim ha dit...

Avui hem anat amb la meva dona, el Doroteo i la seva dona a l'acte central d'ICV, i tres nois amb vestit i corbata estaven dient a la gent que era un acte privat i ens hem tingut que marxar.

Pere Nieto ha dit...

Sergi, segur que es poden trobar nous mecanismes de participació interna, però la clau és canviar també l'estat d'ànim. Sobre el tema de l'acte d'ICV-EUiA Barcelona no hi vaig poder anar però ja preguntaré què va passar

joan ha dit...

Sergi, has descrit el procés que s'ha fet a ICV per redactar el programa, precisament.

A vegades critiquem abans de saber el què...

Sergi ha dit...

Als companys Pere Nieto i Joan Vallbé, que possiblement ja no llegiran aquest últim comentari, els voldria dir que la que faig no és cap crítica lleugera i fruit del desconeixement. Milito al PSUC, i després a ICV, des de 1976, i el meu estat d'ànim és bó, gràcies, tot i que em preocupa, com a Pere Nieto el fet que hi hagi tantíssima gent d'esquerres que no se sent concernida pel nostre missatge. Sé que s'ha fet un procés participatiu per redactar el programa, però crec que es podria millorar la participació, i arribaríem a més gent si, a la vegada, obríssim un procés participatiu per a les llistes. I si els companys que en aquest moment no estan professionalitzats en la tasca política tinguessin més pes a l'hora de prendre les grans decisions que afecten el nostre partit.

Sergi ha dit...

Als companys Pere Nieto i Joan Vallbé, que possiblement ja no llegiran aquest comentari, m'agradaria dir-los que el meu suggeriment no és fruit d'una crítica irreflexiva ni del desconeixement ni del baix estat d'ànim. Milito a ICV, abans al PSUC, des de 1976, i estic molt animat en la tasca d'anar posant grans de sorra en la millora de la democràcia i la convivència. Ja sé que s'ha fet un procés participatiu per elaborar el programa, però crec que hagués estat millor, i s'hagués arribat a més gent, si l'haguéssim fet també per triar els nostres candidats. I si a l'hora de prendre les grans decisions que afecten el nostre partit s'escoltés també els companys que no en aquest moment no estem professionalitzats en la política.

Pere Nieto ha dit...

Sergi, sí que llgeixo aquest darrer comentari teu. En els temes de participació sempre hi ha una doble condició, fomentar la participació i voler entrar-hi. Primàries se'n fan però per exemple en aquest cas sols va poder concórrer el Joan Herrera perquè una altra persona que volia no va aconseguir ni els avals necessaris. Després d'eleccions si vols mirem de debatre més sobre aquest tema. I gràcies

Marc ha dit...

Respecte de l'acte central de Barcelona, jo hi vaig anar i no vaig veure ningú que no permetés l'entrada. Malgrat tot, vàrem omplir de gom a gom la sala del Centre Cívic i no hi cabia gaire més gent. Em sorpren que no us deixéssn passar. A més, no sé qui podria ser que anava amb vestit i corbata, crec que ningú no hi anava. De fet, uns sindicalistes de Parcs i Jardins van venir al acte per expressar pacíficament amb pancartes la seva opinió envers certes decisions de l'institut municipal i ningú no els va impedir d'entrar, només faltaria!