Quilapayún, quin plaer !

L’altre dia ja posava al Facebook que la meva feina em permet viure moments màgics i divendres va ser un exemple clar. El grup Quilapayún venia a rebre l’homenatge de la ciutat i van decidir, d’acord amb la comissió organitzadora, fer la roda de premsa a la Biblioteca Juan Marsé del Carmel i després, tot passejant pel barri i fent servir el nou ascensor inclinat d’Alguer, arribar fins la plaça Salvador Allende per tal de fotografiar-se al costat del monument al president xilè assassinat el 1973. Ells durant el cop d’estat estaven a París representant al govern de Salvador Allende i això els hi va permetre salvar la vida i haver de viure com a exiliats.

Eduardo Carrasco, Carlos Quezada, Luis Hernan Gómez, Luis Hugo Lagos i Guillermo García Campos, són els cinc membres històrics de Quilapayún que van actuar l’any 1974 (20 i 21 de setembre) i que ara han tornat a la ciutat.gràcies a la gent que ha impulsat aquest homenatge: José Luis Vergara, Marcial Mira i Eulogio Dávalos. L’onze de setembre, a l’homenatge a Salvador Allende al Carmel, Luis Hernan Gómez, un dels membres va poder assistir a l’homenatge i així ho va reflectir a la web de Quilapayún.

Quan ens van trucar per plantejar-nos fer la roda de premsa al Carmel vam expressar des del primer moment la nostra satisfacció. És un reconeixement clar a la tasca de recuperació de la memòria democràtica que fem al Districte i en especial als nostres lligams tan forts amb Xile, en gran part gràcies a Eulogio Dávalos i al Centro Salvador Allende, que ell presideix, i que té la seva seu al Casal de Barri de la Vall d’Hebron. Compartir una estona amb gent alhora mítica i tan senzilla va ser un plaer. Ens van explicar com van creure que els organitzadors del concert eren uns bojos per fer-los venir a Barcelona encara en dictadura, o com els policies estaven preocupats per les seves intervencions durant el concert, van parlar-nos de la seva relació amb Salvador Allende i ens van emplaçar al proper concert que faran a Barcelona el febrer de 2011. Amb José Luis Vergara, que va ser un dels que van portar a Barcelona a Quilpayún el 1974 vam poder parlar sobre com van aconseguir saltar-se la censura, ens deia que juntament amb el naixement del seu fill el mateix any, aquest va ser un dels moments més especials de la seva vida.

Quan Quilapayún van actuar per primer cop a Barcelona jo acabava de fer set anys. Llavors no sabia qui eren ni tenia gaires referents polítics al meu entorn. Poc a poc però vaig anar descobrint que hi havia una cultura compromesa, que hi havia gent que se la jugava per la llibertat, que hi ha dones i homes que són capaços de canviar la història i de crear consciència de la necessitat d’aquest canvi. Divendres al Saló de Cent tenia al davant cinc membre d’un grup musical que han estat un referent de la lluita per les llibertats, i a la sala, cantant les seves cançons també hi havia gent que ha fet això mateix, un compromís per la llibertat, com l’Antoni Roca, l’Anna i el Gregori, el Lluís Vila, la Maria Comín, l’Eulogio Dávalos, l’Eduard Amoroux, ... per a ells també era l’homenatge. Podeu veure més informació blog d’ICV d’Horta-Guinardó i al blog d’Andreu Mayayo.