La primera d’elles és que he detectat un fort desencís en determinats sectors dels socialistes, i no parlo de gent que està cansada de la política o que no comparteix plenament la línia oficial del partit, sinó de gent que es planteja que la seva adhesió al PSC potser ha arribat a la seva fi. La darrera vaga General va deixar els seus efectes i la situació actual no ajuda gens. A nivell estatal Zapatero cansa ja a molta gent. A Catalunya la proposta de Montilla de no reeditar el tripartit ha desencantat a alguna gent. A Barcelona la percepció és que no existeix un full de ruta i tothom està pendent de si al final es proposa a un nou candidat (o candidata segons apunten alguns) a l’alcaldia. Hi ha gent al PSC que pensa que hi ha una sortida d’esquerres a la crisi, que es pot afrontar el sobiranisme sense tantes pors i que cal parlar més de política i menys d’estratègia.
El segon element que volia comentar és a l’entorn del perfil de Joan Herrera. El meu nas em diu que l’estil del Joan compta amb el ple suport de la gent d’ICV i de gent propera però que dubta, tot i que en canvi no acaba d’agradar a sectors polítics que no es plantegen votar ICV. És a dir, per exemple la gent més convençuda del PSC no acaba de veure bé l’estil del Joan Herrera. Possiblement és un dels candidats que destaca més per la seva contundència. És clar i està molt convençut, això porta a vegades a que es confongui amb prepotència. Manté encara viva la seva capacitat d’indignació política i ètica i per tant reacciona. Durant molts anys ICV ha governat amb el PSC arreu de Catalunya i fins i tot s’ha estès la sensació d’ICV com a marca blanca dels socialistes. En Joan Herrera, tot i expressar clarament la seva voluntat de formar un govern d’esquerres dóna la sensació que pot ser més incòmode per a la gent del PSC en un govern. Això és fruit del seu estil, però també de que fins ara a Madrid ell ha estat a l’oposició i havent de confrontar de forma directa i molt solitària polítiques d’esquerres davant d’un Zapatero que ha anat girant el seu discurs i sobretot la seva política cap a la dreta. Molta gent d’ICV veu com aire fresc aquesta capacitat de confrontació i de fermesa, però en canvi altres sectors polítics veuen en aquesta actitud agressivitat i que posa en risc l’equilibri de les esquerres.
ICV i al seu capdavant Joan Herrera mirarem d’obtenir els millors resultats que permetin que les veus de l’esquerra verda es puguin escoltar. Com a primer objectiu des del govern, però si cal des de l’oposició. Tenim experiència de govern i tenim experiència d’oposició. Joan Herrera ha estat sempre valorat com un dels bons diputats a Madrid, en un congrés on és senzill moure’s. M’agradaria que molta gent que considera que ICV pot ser una bona aportació a fer polítiques d’esquerres a Catalunya no dubtés en votar-nos. Sé que això, ara com ara no és senzill, però al llarg de la campanya haurem de guanyar-nos aquesta credibilitat.
9 comentaris:
Siempre es sorprenderte leerte. Estoy convencido que debes creer que eres una persona comprometida, social, progresista. Por desgracia nuestra sociedad está llena de personas como tú.
Cuando recuerdas como descubriste que había una cultura comprometida y que había gente que se jugaba la libertad, que eran capaces de cambiar la historia y crear conciencia de la necesidad de este cambio,
Esas mismas palabras las podría decir yo. La diferencia entre tú, (vosotros) y yo es que nosotros nos mantenemos en el mismo lado. Nosotros somos coherentes con nuestro discurso y nuestra praxis.
Mucha gente se jugo su libertad, muchos la perdieron, otros perdieron su vida. Hubo muchos camaradas que dejaron su sangre por el camino luchando por un mundo libre y justo para TODOS.
Ahora también hay gente que nos jugamos nuestra libertad para cambiar la historia, antes en el otro ya sabemos quien había, ahora en cambio en el otro lado estáis vosotros, los que os erigís herederos de los luchadores por la libertad. En cambio la realidad es que os habéis aprovechado de la sangre de nuestros antepasados para ocupar lugares de Estado desde donde poder machacar el progreso. (Vaga 29-S)
Maldigo la poesía concebida como un lujo cultural por los neutrales, que lavándose las manos se desentiende y evaden. Maldigo la poesía de quien no toma partido, partido hasta mancharse.
Jo no aspiro a la puresa i prou contradiccions internes tinc. Jo responc a nivell personal i així plantejo el blog i per exemple el 29-S jo estava al carrer. De totes maneres també hi ha molts camarades que es van deixar la pell i estan al nostre costat i també és cert que hi ha gent que considera que el paper que juguem és de traïdors als valors de sempre. Jo no et jutjaré com fas tu, perquè no sé qui ets però perquè tampoc és el meu estil. Defenso allò que crec.
Pere, estic força d'acord amb l'anàlisi que has fet. Del Joan Herrera, però, encara que em sembla un desconegut, tinc la sensació que és una persona que ha estat 4 anys en un altre món i, de cop i volta, torna a casa i a sobre ens vol explicar el que ens passa com si no ho haguessim viscut en primera persona.
A més té un discurs més posat en la coalició (tens raó que, encara més, ICV-EUiA (sinó s'enfaden) sembleu una etiqueta blanca)que no pas en donar un discurs de partit amb aspiració a guanyar les eleccions.
Jo si que et puc jutjar, perquè ets un personatge públic. Ets conseller no electe, vamos un col•locat dedocràticament, (a dit per si no ho entenies)
Ja se que no ets un purista sinó un oportunista, igual que tots vosaltres els de ICV.
Espero que algun dia questa gent d’EUA us doni una patada i puguem tornar a lluitar pels veritables interessos dels treballadors i de les classes populars.
Dius que el 29-S estaves al carrer. A què adivino a on? Al Pg Gracia gaudint de la “Gran festa comballà.”
I no a la Via laietana i Pau Claris on lluitaven els proletaris contra “els nois d’en Saura”.
Suposo que el dia 7 (dia de la Gloriosa Revolució d’octubre) tu serà a l’Av Gaudí amb el vostre assessor espiritual.
Nosaltres en canvi celebrarem el 7 de novembre dia de la revolució d’octubre amb el crit indeleble de: PROLETARIS DE TOTS ELS PAISOS, UNIU-VOS. LA LLUITA CONTINUA
VENCEREMOS!.Himne d’unitat popular de Xile. Cantat per Quilapayún
Fins la propera
Salut i Revolució
anònim, maco, veig que vius molt frustrat. Perquè no vas a viure a Corea del Nord? hi seràs feliç...
una abraçada,
d'un vell estalinista que obre els ulls
PD. gent rancuniosa com tu sou una de les mil cadenes que s'han de trencar
Respondiendo a Troll:
Frustados son los miles de camaradas que tuvieron que exiliarse, las miles y millones de viudas y huerfanos de camaradas que cayeron luchando por la libertad de este pais y del mundo.
Ya vemos cual es vuestro nivel politico, no es ni básico, o sea lo que le gustaba a Stalin y a su camarilla de perros traidores.
Seguramente tú en Corea del Norte seguirías siendo un seguidista. En cambio en Cuba te darían una patada que llegarías hasta Miami
Tu serías uno de los seguidistas ciegos que hacían seguidísimo a Stalin
Aunque dudo por las tonterias de tus palabras que seas cohetano de tan infame ser. Así que no se a que te refieres cuando dices eso de “viejo stalinista”
La gente como vosotros, los de iCV enterrasteis al partido de Lenin y a la dirección colegiada y al trabajo de las bases entre los trabajadores.
Si admiro a alguno de ellos ,ese es a uno que se quitó el zapato en la ONU.
Porque en el comité ejecutivo del PCUS, pistola en mano detuvo a Beria el perro de Stalin georgiano como él.
Porque hizo un informe sobre Stalin (te recomiendo que lo leas) que fue secreto en su época. El no hacerlo publico fue su error.
Porque dos premios nobel de la Paz y Literatura fueron s iconos en su epoca del pueblo sovietico.
Porque construyó un muro para evitar que los capitalistas robaran en la RDA
…
Así que tú como viejo stalinista que dices que has sido, comprendo que seas un seguidista. Antes lo eras de stalin y ahora de los de iniciativa.
Aunque por la lectura de tus palabras creo que más que seguiditas debes ser un bufon
no iba a contestar, pero resulta que no acepto que absolutamente nadie me intente dar lecciones sobre camaradas muertos o el exilio. ¡nadie! es algo de lo que todavia hoy pagamos las consecuencias las familias que lo hemos sufrido. Exilio, muerte, prisión, represión... es un fantasma que nunca lograremos olvidar. De hecho, aún hoy tengo grandes amigos que viven bajo la amenaza constante de la extrema derecha, con múltiples atentados reales con bomba contra su persona.
Así que no acepto lecciones. Por mi parte seguiré defendiendo mis ideas y seguiré luchando por un mundo justo. No renuncio ni renunciaré a la Revolución. Pero la violencia no debe tener ningun espacio en sociedades democráticas como la nuestra.
Buenas noches, y buena suerte
Anònim. Com que no et conec no entraré a jutjar-te. Però que quedi clar, i compartint els criteris de troll, que jo les lliçons les accepto de les persones que van ser represaliades i avui segueixen en la lluita i jo ho explicito en la gent de tota la vida del PSUC de Sant Martí com el Simón Rosado i el Corachán que ja han mort o en gent com el Tristany, el Conesa i sobretot dues de le sperosnes que més m'han ensenyat, el Romuald Grané i l'Enric Pubill.
Osti, l'Anònim podria obrir un blog i seria molt divertit i de l'interès de Pratxanda (http://pratxanda.wordpress.com/), carai! quan tòpic!.
Sobre l'Herrera i el PSC i els moviments, jo soc dels que estic cansat del debat identitari-nacionalista-estatut, molt cansat, i em fa la sensació que votants de ICV-EUiA i del PSC del la gran BCN Metropolitana també. Si Herrera aconsegueix centrar-se en els debats socials tenim molt a guanyar, encara que moltes de les coses a fer passen per Espanya i la UE.
Publica un comentari a l'entrada