dijous, 14 d’octubre de 2010

Buried



No acostumo a fer cròniques o crítiques de pel·lícules en aquest blog, però de tant en tant m’agrada fer alguna excepció. Miro d’anar de forma regular al cinema i sobretot aposto per pel·lícules que crec que em poden afectar, és a dir pel·lícules que em facin sentir intensitat, en qualsevol sentit. Quan vaig decidir anar a veure “Buried” (enterrat) al cinema era conscient del que anava a veure i la veritat és que em va agradar molt, crec que és un magnífic film que aconsegueix transmetre el que s’ha plantejat, angoixa.
La història de Buried és senzilla. Un conductor de camions americà que treballa a Iraq és enterrat viu en un taüt, amb alguna llanterna i una blackberry. Tota la pel·lícula es desenvolupa dins d’aquest taüt. Per tal de garantir que una pel·lícula pugui succeir de forma íntegra dins del taüt, cal tenir en compte diverses coses. Per exemple un recursos en la filmació i la il·luminació que facin a la vegada creïble i possible la pel·lícula, però cal sobretot un guió que permeti mantenir l’interès per la història sense molts recursos d’imatge. I crec que aquí és on la pel·lícula té el seu gran encert. A part d’alguns moments dramàtics de major intensitat, la història és rica i plena de matisos. I a més la interpretació de Ryan Reynolds és molt bona, segur que la seva feina d’actor va ser extremadament dura.
La pel·lícula em va transmetre l’angoixa que ha de suposar viure aquest malson. Però a més la pel·lícula ens situa en tot moment davant d’una situació tan extrema sense jutjar. No és una pel·lícula entre bons i dolents. Més aviat hi ha una reflexió sobre la crueltat de la guerra i sobre totes les mentides al voltant de tot el que envolta Iraq. El més important és el patiment d’una persona i la relació que estableix amb la resta a partir d’aquest patiment. Darrera de les guerres i la violència hi ha persones que pateixen i que viuen una immensa angoixa i això és el que aconsegueix transmetre Rodrigo Cortés, el seu director. Una pel·lícula a més que cal veure en versió original perquè amb les condicions que he explicat el so original, la veu, adquireixen major valor. Vaig viure intensament la pel·lícula. Per sort jo, al sortir del cinema Icària, vaig poder veure el mar.