dimarts, 19 d’octubre de 2010

Futbolització de la política


Com són les coses. Al final no sabem on comença una cosa i on acaba una altra. Fins ara hem parlat sovint de la polítització del futbol. En el nostre cas es considerava que el Barça representava uns sentiments que anaven més enllà de l’esport i que el famós “més que un club” representava els sentiments nacionals de Catalunya, sobretot en èpoques que era difícil d’expressar per la via política. També hem parlat de com s’ha intentat controlar des de determinats partits la junta directiva del Barça o hem debatut àmpliament sobre si el plantejament clarament nacionalista de la darrera junta directiva estava creant una mala imatge o no del club a la resta de l’estat.
Ara en canvi crec que s’està produint una situació curiosa que és la futbolització de la política. El pas de Joan Laporta al món de la política amb el principal bagatge de la seva presidència del Barça és un element prou clar, però podria semblar que aquí es quedaria la cosa. Però no. En primer lloc apareix amb força el debat de si és oportú o no celebrar eleccions catalanes coincidint amb el Barça-Madrid. Es considera per tant, per part d’alguna gent, que l’agenda política en un element tan fonamental com és unes eleccions ha d’estar marcada pel calendari futbolístic. No pot ser que aquest sigui un dels elements centrals de la precampanya al costat de l’idioma dels cara a cara (com em comentava l’altre dia el Jordi Coronas). El problema no és que coincideixi amb el Barça-Madrid, el problema és com mobilitzem a la gent. El problema no és l’idioma sinó el model de debats que fomentin la realitat plural de partits i com s’aconsegueix debatre de veritat sobre els temes fonamentals de la política catalana.
I finalment l’assemblea de compromissaris del Barça decideix demanar responsabilitats a la junta de Joan Laporta. I això s’interpreta com un atac frontal al candidat de Solidaritat Independenstista. Un candidat a la presidència de la Generalitat és portada als mitjans de comunicació per les conseqüències de la seva activitat en el futbol i determinades persones del seu entorn polític ho barregen tot plegat. No sé quins efectes tindrà tot plegat, si acaba quallant la idea de que això es fa perquè Laporta fa por i per tant la gent li acaba donant suport o la majoria de gent independentista considera que els antecedents de Laporta no aconsellen que sigui un líder polític, però segurament la interpretació que faci la gent sobre el que ha passat a l’assemblea de compromissaris influirà en el resultat electoral de novembre. El futbol entra per tant en campanya de forma clara. Suposo que són els nous temps. Potser encara serà cert el rumor de que la premsa del cor vol entrar en política fent candidata a les eleccions espanyoles a Belen Esteban.

1 comentari:

jordi sp ha dit...

Estic d'acord, Pere.

Els debats, pel meu parer, no aporten massa, ja que es perd més temps en la rèpilca i contra rèpicla que no pas en explicar, de manera clara, senzilla i sensedesqualificacions en què es basa el teu programa electoral.

A la Coordinadora ens estem plantejant, s'ha d'acabar de decidir, si en fem un, i es cas que sigui factible seguiria les pautes que ja vam fer per les municipals: cadascú explica el què fara. (és una conya per al moderador control·lar les alusions, un moment, deixa'm parlar, l'altre ha pogut dir mes....)

I en quan el tema del Laporta és com quan la Cicciolina es va presentar a Itàlia. No saps si va treure vots pel programa o per ser conegut i mediàtic (ara se'ls diu així).