Barraques i Horta-Guinardó

El Periódico de dimarts 12 d’octubre oferia un reportatge sobre la recuperació de les memòries de les barraques. Un treball que una comissió ciutadana ha impulsat i que ha tingut la seva acollida a l’Ajuntament de Barcelona. La proposta permetrà senyalitzar els llocs on va haver-hi importants nuclis de barraques a la ciutat i posar en valor, d’aquesta manera, el seu paper. Fins ara ha existit una mitificació negativa del que va representar el barraquisme a la ciutat. El concepte de ciutat informal és en aquest sentit molt apropiat. La nostra ciutat no va poder absorbir de forma ordenada l’allau de persones treballadores que van arribar a casa nostra als anys 50 i 60. Això va suposar el naixement de barris amb creiexements desordenats o d’autoconstrucció i també la construcció de nuclis de barraques, en molts casos com a pas previ a la compra d’un habitatge. Els nuclis de barraquisme van ser també, en molts casos, nuclis de lluita veïnal, com és el cas dels nuclis del Turó de la Rovira o Francisco Alegre que van aconseguir millores per les seves condicions i les de tot el seu barri. En aquests sentit les entrevistes a la meva amiga Custodia Moreno i Julia Aceituno ens ajuden a entendre aquesta realitat.

Recentment l’exposició del Museu d’Història de la Ciutat o els reportatges a TV3 de Alonso Carnicer i Sara Grimal, sobretot amb “Barraques, la ciutat oblidada”, han permès posar en valor allò que van representar les barraques. En el cas del Turó de la Rovira caldrà, no tan sols senyalitzar l’espai, sinó aconseguir que les restes que actualment s’estan recuperant permetin interpretar i recordar el pes del barraquisme. Sovint tenim tendència a pensar que allò que cal recuperar sols està vinculat a la bellesa arquitectònica, però l’autèntica memòria és aquella que recupera la vida de les persones i les seves aportacions. A Horta-Guinardó treballarem per fer possible aquesta línia de treball que la comissió ciutadana està impulsant.